1. Herbes de Gallet Morat
llunetes (“Linaria Depauperata”)
(“Biscutella montana”)
. Herba
Formada de petites flors perenne, amb una tija
grogues i un fruit de dues prima i ascendent, amb
meitats planes i arrodonides grans flors de color rosat
de forma que recorda unes ulleres o ulls (d'ací el nom). que floreix d'abril a juny en llocs rocosos i secs de
la muntanya.
Espècie perenne que floreix en primavera i estiu i És valorada per la seua activitat fortament laxant i
habita sobre prats pedregosos, roca i sòl calcari.
diurètica i per tractar malalties hepàtiques i
problemes de pell.
S'utilitza per a infusions i té propietats diürètiques.
És una espècie que es troba vigilada.
Herba
Timó real Pinzell
(“Dictamnus Hispanicus”) (“Coris monspeliensis”)
Planta perenne Petita mata que no sol
composada per flors tenir més de 20 cm
blanques i rosades, d'alçada, amb
aromàtica, amb olor ramificacions des de la base. Totes les branques
penetrant, que floreix de maig a juny als llocs més estan cobertes per fulletes de color rosa i floreix
frescos i herbosos dels boscs, en matolls espesos. des del final de la primavera fins a prop de l'estiu.
Les fulles són comestibles i tenen usos El pinell s'ha emprat en la medicina casolana
medicinals. S'utiliza per a fer infusions i licor tradicional per curar ferides i fractures, car hom
(“herberet”). També per donar-li bona olor a la afirma que té la propietat de soldar els ossos.
roba.
També es va utilitzar contra la diarrea, la
Es tracta d'una espècie amenaçada per la seua neumonia i la sífilis
escassesa i està legalment protegida

2. Bracera Saponària Sàlvia de
(“Centaurea Aspera”) petita Roca
(“Saponaria (“Salvia blancoana ssp.
ocymoides”) Mariolensis”)
Herba dels camps de
secà, molt ramificada i Mata de port reptant, de També anomenada
de tiges de tacte dur i la família Sàlvia de Mariola, té les
llenyós, de fulles lineals de color grisenc i amb cariofil·làcies. Les fulles són oposades, ovades, fulles ovalades de color verd grisenc i flors de
algunes dents i de flors de color morat. petites i sovint una mica piloses. A finals de color rosat-violaci. Creix als matollars calcaris
primavera i a començaments d'estiu, la mata muntanyencs entre 700 i 1200 metres a llocs
Floreix a la primavera, però pot estar florida casi sencera de sabonera petita es cobreix de flors assolellats entre maig i juny.
en qualsevol moment de l'any. vistoses disposades en inflorescència en dicasi.És
una planta d'afinitat rupícola, comuna als terrenys .Combat el mal alé.
S’utilitza per dispèpsia hiposecretora, disquinèsia, pedregosos, però que es troba també als prats i a S'empra principalment per a aromatitzar plats de
hepatobiliar, diabetis i anorèxia (no nerviosa). les brolles. carns i peixos grassos.
Bufalaga Gerani de Campanetes
Tintòria Roca de Cingle
(“Thymelaeae tinctoria”) (“(Erodium (Campanula Hispanica)
Petraeum)”)
Mata Herba de fulles primes
que acompanya el També anomenat que pot arribar fins als
romaní a les brolles més Cargola o Cargola de 25 centímetres , amb
seques, de tendència continental. Les seues Roca flors de color blau-
petites fulles crasses denoten l'adaptació al secà. liliàcies en forma de campana. Floreix de juny a
La bufalaga tintòria té una vistosa floració Herba llenyosa, amb fulles dividides de color juliol
primerenca. cendra i flors rosades o liliàcies, que habita a les
fissures i represes dels penyals calcaris ombrejats
Antigament s'utilitzava com a purgant mitjançant muntanyencs i que floreix d'abril a juny. Es pot trobar a les zones rocoses de La Replana.
la cocció de les seues fulles. Però s'ha d'anar amb
molt de compte a l'hora d'usar-la perquè pot ser S'utilitza per a combatre la febre, la retenció
molt perillosa. d'orina i contra cops i caigudes.