Llibret corresponent al recital poètic celebrat el 20 de març de 2011

1. PRIMERA PART
TARDOR
Ah!... l’octubre... primeres fredorades.
L’aire fa olor d’hivern, eixut, coent;
comença com un gran ressecament
i les grogors de sol en les fatxades.
Comença el desmaiar en els passeigs
la fulla, i en el cel, buit d’orenetes,
les fredes transparències dels oreigs
i els cap-tards del color de les violetes.
Al vesprejar les tardes més escasses
s’agita repoblada la ciutat,
i va escampant-se per carrers i places
fum olorós del fruit d’hivern torrat.
Joan Maragall (recitada per Teresa d’Arenys)
ARA SEMBLEU FLORS DEL MAR...
Ara sembleu flors del mar,
veles que sortiu enfora
a l’hora que el sol es pon
i el mar té un color de rosa.
Joan Maragall (recitada per Teresa d’Arenys)
EL PI D’ESTRAC

2. V I amb els seus clars regalims
penetrava-m’hi ensems
Allà en les llunyanies de la mar una saviesa dolça.
s’aixecava la lluna solitària.
Un himne sense mots, acompassat, Quan m’he adreçat i he mirat,
li cantaven les ones de la platja. la muntanya, el bosc i el prat
El cel, tot llis i tot descolorit, me semblaven altrament:
s’escoltava el cantar de les onades; tot semblava una altra cosa.
i la terra, enfosquint-se a poc a poc,
sense veu, sense vent i sense gales, Al damunt del bell morir
semblava submergir-se en el no-res, començava a resplendir
davant del cel i el mar il.luminant-se pels celatges carminencs
al bes de la lluna, a cada instant més clar, el blanc quart de lluna nova.
i a la remor creixent de les onades.
Tot semblava un món en flor
Joan Maragall (recitada per Teresa d’Arenys) i l’ànima n’era jo.
Jo l’ànima flairosa de la prada
LES MUNTANYES que es delia en florir i ser dallada.
A l’hora que el sol se pon, Jo l’ànima pacífica del ramat
bevent al raig de la font, esquellejant pel bac mig amagat.
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa. Jo l’ànima del bosc que fa remor
com el mar, que és tan lluny en l’horitzó.
Part de dins de la canal
he vist l’aigua virginal I l’ànima del saule jo era encara
venir del fosc naixement que dóna a tota font son ombra clara.
a regalar-me la boca,
Jo de la timba l’ànima profonda
i m’entrava pit endins... on la boira s’aixeca i es deixonda.

3. ..............................
I l’ànima inquieta del torrent
que crida en la cascada resplendent. A l’hora que el sol se pon,
bevent al raig de la font,
Jo era l’ànima blava de l’estany he assaborit els secrets
que aguaita el viatger amb ull estrany. de la terra misteriosa.
Jo l’ànima del vent que tot ho mou Joan Maragall (recitada per Jordi Cornudella)
i la humil de la flor quan se desclou.
Jo era l’altitud de la carena... FI D’ANY
Els núvols m’estimaven llargament, El sol se pon emboirat
i al llarg amor de l’ennuvolament i tot lo món vermelleja:
congriava’s mon ànima serena. en la boira que fumeja
mor purpúria la ciutat.
Sentia la delícia de les fonts Darrere d’un vel daurat
nàixer en mon si, regal de les congestes; la muntanya es transfigura:
i en l’ampla quietud dels horitzons sembla apariència pura,
hi sentia el repòs de les tempestes. sembla tota fantasia;
aixís, en la llunyania
I quan el cel s’obria al meu entorn esfumant-se capvespral,
i reia el sol en ma verdosa plana, de real tota ideal
les gents, al lluny, restaven tot el jorn va tornant la vida mia.
contemplant ma bellesa sobirana.
Joan Maragall (recitada per Jordi Cornudella)
Però jo, tota plena de l’anhel
agitador del mar i les muntanyes,
fortament m’adreçava per dur al cel LA CASCADA DE LUTOUR
tot lo de mos costats i mes entranyes.
¿Veus endins la selva obscura

4. una tofa de blancura
bellugant-se entre els avets? MATINAL
Ella és que va atansant-se,
ella és que ve posant-se Quins matins de primavera,
sos penjolls i collarets. quin hermós començar el jorn!
Mira-la com ja s’avança. Passeig amunt, acostant-me,
¿No la veus que ve, que dansa ja t’obiro en el balcó.
tota nua, tota blanca, Te conec pel vestit negre,
tota sola entre els avets? te conec pel cabell ros,
per lo de mena primeta,
Ja és aquí; i s’adreça al caire per lo gentilment que et mous
del penyal i es llença al fons: quan per mor del sol, airosa,
la corona li va enlaire, duus estesa la mà al front,
collarets de caire en caire repenjant-te en la barana
desgranant-se a rodolons. per veure’m venir millor.
I ella canta i salta i grua Jo m’acosto amb mitja rialla,
per damunt la roca crua, somrisenta tu em respons,
tota blanca, tota nua, ja t’he vist... passo, i me’n porto
tota escuma avall al fons. benestar per tot el jorn.
Ja és al fons i estira els braços
i després obre els ulls verds. Joan Maragall (recitada per Marc Lluch)
Mira al cel . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Salta, filla; canta, canta. PRIMER DOL
Tu no saps, ni sabràs mai,
com t’assembles, ¡oh, cascada!, Crida en la nit l’infant son primer dol
a una flor ben esclatada, perquè li han amargat la font de vida.
a una nit molt estelada, Arrenca un plor, en la nit, sense consol.
a una dona molt amada -Què has fet de la dolçor del teu pit, dida?-
i al meu cor en son esplai. Per què avorrís el pit, li han embrutat
amb la pols del senet, tant amarganta,
Joan Maragall (recitada per Jordi Cornudella) i, dolorosament meravellat,

5. el pren i el deixa, i mira, i se n’espanta. Fuig-ne de la terra immoble;
-Què has fet dida? Què has fet? Estic perdut! fuig dels horitzons mesquins;
Ai braços que em teniu! Adéu-siau! sempre al mar, al gran mar noble:
Ai, dolça tebior del pit suau, sempre, sempre mar endins.
que contra de tot mal m’eres salut! Fora terres, fora platja;
Per què ara te’m fas avorridora? oblida't de tot regrés;
Com ha estat això, dida? Com ha estat?...- no s'acaba el teu viatge;
I es redreça l’infant, desesperat... no s'acabarà mai més.
La dida gira el rostre com traïdora.
Mes ell li pren el rostre i l’hi espia... Joan Maragall (recitada per Marc Lluch)
-Dida! Dida! I para en sec el plor,
i una mirada d’home que es malfia ELS TRES CANTS DE LA GUERRA
als ulls li esfulla la primera flor.
ELS ADÉUS
Joan Maragall (recitada per Marc Lluch)
Que senyals d’adéu han fe
EXCELSIOR mans esteses cap al mar,
vers els barcos que fugien
Vigila, esperit, vigila;
no perdis mai el teu nord; amb les cobertes massa carregades,
no et deixis dur a la tranquil.la cap allà on les onades lluïen
aigua mansa de cap port. retorcent-se i bramant assoleiades!
Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns, Quants adéus des d'aquell adéu primer,
dóna el front an el gran aire; quan Cai, havent fet la mort,
sempre, sempre mar endins. menjà al vespre un boci a l'endiablada,
Sempre amb les veles suspeses el bastó al puny, cenyida la cintura,
del cel al mar transparent;
voltat de plors de nins, i la muller,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament. que li deia amb lament:
«No vagis pas cap a Ponent!».

6. ni se com acabarà,
Mes ell, la cara adusta i ja fatal, perquè tinc la pensa esclava
d'una forca que s'esbrava
girada envers la posta, dictant-me-la sens parar.
marxà no fent cabal
de les mans que es movien en l'aire I aixís sempre, a la ventura,
en va, sense resposta. sens saber si lliga o no,
va enllacant la mà insegura
Joan Maragall (recitada per Pius Morera) crits de goig, planys d'amargura,
himnes d'alta adoració.
L'ODA INFINITA
Sols desitjo, per ma glòria,
que, si algú aquesta oda sap,
Tinc una oda començada
al moment en que jo mòria,
que no puc acabar mai;
me la diga de memòria
dia i nit me l'ha dictada
mot per mot, de cap a cap.
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l'espai.
Me la diga a cau d'orella
esbrinant-me, fil per fil,
Va entonar-la ma infantesa
de la ignota meravella
entre ensomnis d'amor pur;
que a la vida ens aparella
decaiguda i mig malmesa,
el teixit ferm i subtil.
joventut me l'ha represa
amb compàs molt més segur.
I sabre si en lo que penses,
― oh poeta extasiat! ―
De seguida, amb veu mes forta,
hi ha un ressò de les cadences
m'han sigut dictats nous cants;
de 1'aucell d'ales immenses
pro, cada any que el temps s'emporta,
que nia en l'eternitat.
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.
Joan Maragall (recitada per Pius Morera)
Ja no sé corn començava

7. LA DONA HERMOSA INTERMEDI MUSICAL
La presència de la Dona hermosa VALSOS POÈTICS (SELECCIÓ)
te fa humil i devot contemplatiu.
En la presència de la Dona hermosa Melodiós (núm. 1)
hi ha quelcom d'un repòs definitiu.
Tempo de Vals lent (núm. 3)
La partida de la Dona hermosa
te deixa il·luminat hermosament. Allegretto (núm. 5)
En la partida de la Dona hermosa
hi ha una estela de Hum que es va perdent. Quasi ad libitum (núm. 6)
El record de la Dona hermosa Melodiós (núm. 9)
te fa trist i enyorat somniador.
En el record de la Dona hermosa Enric Granados (1867-1916) A càrrec de Jordi Lluch
hi ha una forta i suau meditació.
L'oblit de la Dona hermosa
és mort, resurrecció i deslliurament.
En I'oblit de la Dona hermosa
hi ha I'etern recomençament.
Joan Maragall (recitada per Pius Morera)

8. SEGONA PART si no el nounat que, desvalgut, retira
a l'ancià. L'un pren la llum; la deixa
OPÒSIT
l'altre. Tots dos estan, per la mateixa
llei del mudar,
A Miquel Desclot, pel seu Petrarca
en un revolt que gira
cap a l'incert. Entre sanglots respira
Entre els ocells potser un ocell hi hauria
el qui arribant tot just n'aprèn, i bleixa
que, com el diagnòstic al malalt
llevant-li la incertesa li fa el mal
qui n'ha de desaprendre per marxar.
més sofridor, per què -t'explicaria-
Així, diria, en cada instant hi ha
dues edats que sempre entrecreuant-se
l'estiu et glaçà el cor, l'hivern la sang
t'arroentà, les nits duren de dia...
li donen un present de clarobscur
Potser, també et diria qui collia
equilibrat, un moviment de dansa
a punta d'alba el rou que ara en estanc
que enclou el seu passat i el seu futur.
recipient estotja...
Teresa d’Arenys 7 maig 2006. Hores
Ocells sabeu?
quan en l'eclipsi de Sol tots calleu
sembla que us absenteu per no tornar;
CANT PLA
que ja no ens hagi de despertar més
el vers més dolç i més pervers de fa És tard, amor.
centúries: "Si no Amor, què és...?" Dorm el teu cos abandonat:
per fugir sola
Teresa d’Arenys 3 maig 2006. Hores el deixes sol al meu costat.
¿Et perds endins
SONET DOTZÈ
de mines fosques i retortes?
¿Surts a cels clars
Cruel és despertar, cruel és néixer,
després d’obrir secretes portes?
el començ és cruel com la fi... Mira

9. algun cop me’ls hi afegia
Prova d’anar Pel camí collíem màstecs
al lloc on érem quan encara i llecsons i cosconies
teníem lluny
el dol, la por, l’angoixa avara: Me’n recordo de la Sueta
Quin nom és Avui em crida
prop de la font, Me’n vaig a collir paraules
remota al cap de tanta vida, Torno carregat d’ortigues
l’ombra que som
hi té l’arrel entossudida. La masia és un xalet
i el camí no té sortida
Que t’acompanyin ni vores on creixin màstecs
records de saba en tornar al cos. i lletsons i cosconilles
Després, partim-nos
la set antiga i el repòs. Jordi Cornudella
Jordi Cornudella SOLEÁ DEL FAR I LA BARCA
CORRANDA El far a la carena.
La barca mar endins.
Tan menuda Me’n recordo Bonança, nit serena
dels ulls i la pell frunzida i un raig com un esquinç.
Els seus néts li deien Sueta
Jo també Quin nom tenia Crida el far: «Ai, les ones!
¿On se’t volen endur?
Era l’àvia dels nebots Torna! ¿Que no t’adones
dels masovers de la finca que si brillo és per tu?».
Uns quants dies cada estiu
s’estaven a la masia La barqueta s’oblida.
A bres d’aigua, no sent
Si se’n naven a fer un volt que el far tossut la crida

10. mentre ella es va perdent. I no sabem callar.
No aprenem a callar ni del silenci.
I canta: «Així sóc viva: Parlar i parlar
a mercè de l’oneig, sense acabar de veure’ns-hi.
sola i a la deriva.
Varada no m’hi veig». Un dia rere l’altre:
ens diem cada dia i cada nit.
El far, tot insistència. Tantes paraules
L’últim raig—un esquitx— i encara estem per dir.
diu: «Per la teva absència
brillarà el meu desig». Jordi Cornudella
Jordi Cornudella CONTRA LA CÒRPORA...
COBLES Contra la còrpora pugno el batec.
Les coses i nosaltres. El púgil, al quadrilàter, colpejo
Les coses en nosaltres: res més simple. contra les cordes corcades del cor.
Tantes paraules Contorbat, m’incorporo i escometo
i no sabem com dir-les. el contrincant que, a cap cot, m’acordona,
puny a puny, quadrúpede a cada assalt.
La màscara a la cara
i els ulls rere la màscara de sempre. Contra la còrpora encunyo el batec.
Tot són mirades
i no sabem què fer-ne. Marc Lluch
El desig, la recança. QUAN MIRO LA RADIOGRAFIA...
Vaivé de les recances i els desitjos.
Vinga virades Quan miro la radiografia,
i no sabem ni dir-nos. veig el crani ja descervellat,
les fosses nasals per on respiro,

11. les mandíbules amb què trituro, i ressuscito, impúdic, de les mans,
les dents despreses de les genives, el tacte que descarno de la pell,
les trenta-tres vèrtebres, l’autòpsia. la carícia que hi duc enterrada.
Monologo, mut, al capçal del llit
Quan miro la radiografia, contra el crani que se t’incrusta al rostre.
contemplo l’esquelet dins del fèretre,
els ulls que, del tot oberts, col·loco Marc Lluch
a les òrbites buides del crani.
UNA CASA SENZILLAMENT MOBLADA
Marc Lluch
Un fogar, una taula,
COM LA CORDA... cadires, un bany,
un llit, la verdaula
Com la corda a l'entorn del coll, volant pel tirany;
d'una estrebada en busco el nus un tinent amb aire
i l'espetec de la corretja, brutal a l’escaire,
per la gorja, interromput, la dona promíscua
l'ofec palpitant de les vèrtebres damunt del peany.
sota el gemec arrapadís,
sota els músculs garratibats, Alta i ben plantada,
mentre els peus, enarcats, oscil·len. bells cabells castanys,
brusa descordada
Marc Lluch per mostrar als estranys
molsuts pectorals
MONOLOGO, MUT, AL CAPÇAL DEL de frecs autumnals;
LLIT fines venes blaves
en nius d’aliganys.
Monologo, mut, al capçal del llit
contra el cadàver que ja t’encarcara, Molt s’encoleria,
contra l’esquelet que la carn t’exhuma no contra raó;

12. dut per l’alegria del membre creixent
desembeinà i no que rebleix el feu.
li complagué el sabre
ni el gust de senabre Una blanca gropa
dels carnosos llavis i una rossa crin
abassegador. que animen la tropa
com un got de gin;
S’ennegrí l’estança l’orquestra tocava
pels niguls de pas dins de l’alcassaba
i la seva dansa; i els mostrava l’arna
ella arrufà el nas de fi popelín.
i encengué les galtes,
nívies i malaltes, Les fotografies
i l’actitud del rostre en un negre i blanc
es fa plexiglàs. antic de les ties
amb un cop de sang;
Una forma cínica sobre d’elles, dues
de parlar i, no obstant, boles d’aire nues
do de la domínica com un llangardaix
i de l’home sant; i la capsa amb fang.
els límpids enagos
abaixats i els pagos Pius Morera
seduïen l’home
contra el dit zelant.
El gust de maduixa
del dit gros del peu
i el gruix de la cuixa
excita l’arreu;
vol a la vagina
la dolça metzina

13. LES DUES PORTES DE LA CASA m’esbrancà i m’abandonà a les caixes de l’horitzó de
D’AMBRE morts i brancalls.
La casa només té dues portes i la principal era tancada Pius Morera
i no esperava pas l’assassí ni tampoc la minyona
estupenda UNA SUPERPRODUCCIÓ DE LA METRO
que ballava claqué i també tangos en els dies marcats a
l’agenda Els blens encesos baixen per l’escala que han dibuixat els
per oblidar el trànsit de les coses i l’equívoc de homes de carn
l’afusellada. i ossos i desentenebreixen boscos i fossars, presons i
apetits foscos
Sempre recorda el joiós amic que s’endugué la brutal que han perdut les espurnes de fogó i els nocturns rudes,
ventada rítmics i toscos
que a voltes omplena els carrerons i infla la cúpula de la i que han clenxat el món amb pinta breu després de
hisenda recremar-lo a l’arn.
i s’estremeix com un llangardaix que transita per l’àvida
senda La seva llum es veu des de molt lluny i ix a poc a poc
que fagocita les riallades, desassossega la marinada. com un cadarn;
quan el sol ja despunta s’esvaeix i cauen a la ratera els
Arribà amb la destral afilada i amb la galleda de sang i lloscos,
versos que topen amb els pals indicadors i amb els amagatalls
per a exterminar els primogènits i predicar l’hora dels entrefoscos
conversos; i dobleguen l’esquena i els genolls i de tothom es treuen
la més negra vetlla vigilà les fronteres, els pous i els escarn.
trencalls.
Resulta còmic l’enrenou i ploro per mi mateix i també
L’altra era oberta de bat a bat i entrà a les fosques sens per l’altre
fer soroll que, tot macat, davant l’espill es mira la profundíssima
i em trobà en el jaç equivocat i amb el zenit cobert de llomadura,
rostoll; caragola un renec refistolat i es diu que no havia pas altre

14. a fer que resignar-se, Déu li’n do! Ho diré ben
seriosament:
us clavaré el coltell fins on s’agafa, després d’un bona
afiladura;
palpeu la bola i cedireu als mots i alarmats exclamareu
amén.
Pius Morera