Catalunya Societa i Lo mal any primer

1. LA SOCIETAT CATALANALA SOCIETAT CATALANA
(s. XIII-XV)(s. XIII-XV)
Al segle XV, Catalunya era una
societat feudal. Estava formada per
dos estaments, els privilegiatsprivilegiats i els
no privilegiatsno privilegiats.

2. Els privilegiatsEls privilegiats
● El formaven els nobles i els clergues.nobles i els clergues.
● Eren propietaris de terres.propietaris de terres.
● La majoria de pagesos eren vassallspagesos eren vassalls seus.
● Dins de la nobles hi havia dos grups, elsels
barons i els rics-homesbarons i els rics-homes.
● Es distingien dos tipus de clerguesdos tipus de clergues, els alts
clergues que vivien com a nobles, i els baixos
clergues que vivien com a els pagesos.

3. Els no privilegiats.Els no privilegiats.
● Eren pagesospagesos que treballaven al camp.
● Cada vegada hi havien menys pagesosmenys pagesos
lliures,lliures, anomenats aloersaloers.
● Als pagesos que no eren lliures se'ls
anomenava pagesos de remençapagesos de remença.
● La majoria de pagesos no podien deixar la
terra si no era pagant.
●
Els habitants de la ciutatEls habitants de la ciutat també formaven
part dels no privilegiats.
●
El marginatsEl marginats (esclaus, mudèjars i jueus)

4. L'ORGANITZACIÓ DEL PODERL'ORGANITZACIÓ DEL PODER
La corona d'Aragó era unaLa corona d'Aragó era una
confederació de regnesconfederació de regnes, cadacada
regne tenia les seves pròpiesregne tenia les seves pròpies
estructures de poderestructures de poder, la única
cosa que els unia era que tenien eltenien el
mateix monarcamateix monarca.
La corona d'Aragó estava formada
per regnes com el d'AragóAragó, el de
ValènciaValència, el de MallorcaMallorca i elsels
comtats catalanscomtats catalans de Barcelona,
Girona , Urgell,...Desprès es van
afegir Sicília i Sardenya.

6. LA MONARQUIALA MONARQUIA
Com a totes les monarquies, hi havia un rei, el reiel rei
era el cap del poderera el cap del poder.
Ell tenia elEll tenia el poder administratiupoder administratiu,, els sues
funcionaris cobraven els impostos, controlaven
les despeses...
El poder judicialEl poder judicial, acostumava a fer de jutge. ElEl
poder legislatiupoder legislatiu, aprovava les lleis que podis (les
corts tenien que acceptar-les). Com a ultim tenia
el poder militarel poder militar

7. LES CORTSLES CORTS
Els clergues, els nobles ,Els clergues, els nobles ,
els funcionaris i la sevaels funcionaris i la seva
Familia (la gent queFamilia (la gent que
l'envoltava ) formavenl'envoltava ) formaven lala
cort reialcort reial.
La cort era itinerantLa cort era itinerant, anava
viatjant de regne en regneviatjant de regne en regne,
perquè el rei tenia que
visitar-los.

8. Les cortsLes corts eren unes reunions on eseren unes reunions on es
trobaventrobaven representants els privilegiatsrepresentants els privilegiats
(nobles , clergat i burgesia).(nobles , clergat i burgesia).
Les corts havien de acceptar si donavenLes corts havien de acceptar si donaven
o no els serveis al rei.o no els serveis al rei. Això significavaAixò significava
una limitació per el rei. Aquest equilibriuna limitació per el rei. Aquest equilibri
que es va crear entre el rei i les corts, esque es va crear entre el rei i les corts, es
va anomenarva anomenar pactismepactisme..

9. Sota el regnat de Pere elPere el
GranGran, les Corts Catalanes
van prendre forma
institucional.
El rei s'obligava a celebrarEl rei s'obligava a celebrar
Cort General anualment.Cort General anualment.
Les Corts exercien
funcions de consell i també
legislatives per mitjà dels
anomenats "tres braços":
l'eclesiàstic, el militar i el
popular o cambra reial.

10. Per dur a terme les lleis que es
dictaven a les corts, al s. XIV es va
crear una delegació permanent de
diputats. Aquesta delegació rebia el
nom de Diputació General de
Catalunya o Generalitat.
La GeneralitatLa Generalitat

12. Els mercaders catalans, valencians i mallorquins,
interessats en ampliar el mercat, van donar suport a la
política d'expansió catalana.
Per això donaven naus i diners als reis. Els mercaders
volien poder establir rutes estables cap a Itàlia el regnes
musulmans del nord d'Àfrica, i el pròxim orient.
Així va sorgir la ruta d'ultramar, gràcies a ella podien
vendre els productes prominents d'aquelles terres a
Europa.
Les rutes comercials catalanes

14. Nau típica medieval catalana:Nau típica medieval catalana:
la Coca de Mataróla Coca de Mataró

15. El consolat de marEl consolat de mar
● La gran impulsora principal d'aquest comerç va ser Barcelona.
●
● Barcelona tenia un gran centre comercial que rebia el nom de Llotja, a
la Llotja es trobaven mercaders de totes les nacionalitats hi i pactaven
el preu dels productes.
●
● A tots el ports principals de la mediterrània hi i havia un cònsol, el
consol era l'encarregat de resoldre els problemes que sorgien entre
mercaders. A finals del segle XIV, Barcelona tenia 42 consols per la
mediterrània.
●
● El consolat de mar era el centre dels consols, era un tribunal amb
la seu a la Llotja. Aquest tribunal era l'encarregat de resoldre
problemes mercantils i marítims, sobre patrons...Les normes que va
escriure aquest tribunal es van recollir en el llibre del consolat de mar, i
s'acceptaven a gran part del Mediterrani.

16. Després dels anys de bonança econòmica viscutsDesprés dels anys de bonança econòmica viscuts
a Europa als segles XII, XIII, i inicis del XIV, laa Europa als segles XII, XIII, i inicis del XIV, la
situació econòmica i demogràfica va començar asituació econòmica i demogràfica va començar a
canviar de manera molt bruscacanviar de manera molt brusca
Però...Però...

17. ““Lo mal anyLo mal any
primer”primer”
13331333

18. La memòria popular ha recordatLa memòria popular ha recordat els anys 1333 i 1334 comels anys 1333 i 1334 com
els més greusels més greus pel que fa als inicis de les dificultats.pel que fa als inicis de les dificultats.
L’escassetat va ser general a la Corona d'Aragó,L’escassetat va ser general a la Corona d'Aragó, els preusels preus
es van disparar i la mortaldat es va estendre a la ciutat: eses van disparar i la mortaldat es va estendre a la ciutat: es
parla de 10.000 morts a Barcelonaparla de 10.000 morts a Barcelona, una ciutat que llavors, una ciutat que llavors
devia estar a prop dels 50.000 habitants.devia estar a prop dels 50.000 habitants.

19. La Crisi econòmica vaLa Crisi econòmica va
coincidir amb uncoincidir amb un
conflicte polític,conflicte polític, la mortla mort
del rei Martí I l’Humà,del rei Martí I l’Humà,
sense descendència,sense descendència,
l’any 1410l’any 1410.

20. El Compromís deEl Compromís de
Casp (1412)Casp (1412)

21. El Compromís de Casp (1412)El Compromís de Casp (1412)
Fou una reunió de
nou notables,
representants dels
estats d’Aragó,
València i
Catalunya (tres per
estat), que tenien
l’objectiu de decidirdecidir
qui succeiriaqui succeiria
l’últim rei del casall’últim rei del casal
de Barcelonade Barcelona, Martí
l’Humà (mort el
1410)

22. Arriben elsArriben els
TrastàmaresTrastàmares
En el CompromísEn el Compromís
de Casp es vade Casp es va
votar alvotar al
successor desuccessor de
Matí I L’Humà iMatí I L’Humà i
fou escollit elfou escollit el
castellà Ferran decastellà Ferran de
Trastàmara dit elTrastàmara dit el
d’Antequerad’Antequera

23. Ferran I d'Aragó, anomenatFerran I d'Aragó, anomenat
el d'Antequera, deel d'Antequera, de
Trastàmara, el Just iTrastàmara, el Just i
l'Honest fou infant del'Honest fou infant de
Castella, i després reiCastella, i després rei
d'Aragó, de València, ded'Aragó, de València, de
Mallorca, de Sicília, deMallorca, de Sicília, de
Sardenya i (nominal) deSardenya i (nominal) de
Còrsega, duc (nominal)Còrsega, duc (nominal)
d'Atenes i de Neopàtria,d'Atenes i de Neopàtria,
comte de Barcelona, decomte de Barcelona, de
Rosselló i de CerdanyaRosselló i de Cerdanya
(1412 - 1416), i regent de(1412 - 1416), i regent de
CastellaCastella

24. Crisi social al camp català: la revoltaCrisi social al camp català: la revolta
dels remences (1462)dels remences (1462)
Al camp català, la crisi agrària i la
crisi demogràfica es van sumar a
l'enduriment dels mals usos.
Al 1462, després de molts anys de
patiment, els remences es van
alçar contra els mals usos i les
difícils condicions de vida que
estaven patint.
La revolució remença va enfrontar
els pagesos de remença catalans
contra els senyors feudals.

25. Conflicte Biga Busca a la ciutat deConflicte Biga Busca a la ciutat de
BarcelonaBarcelona
A Barcelona, cap al 1425, després d'anys de misèria, lesA Barcelona, cap al 1425, després d'anys de misèria, les
revoltes van augmentar, i es van formarrevoltes van augmentar, i es van formar dos grans grupsdos grans grups
urbansurbans enfrontats, que lluitaven pel poder del consell de Centenfrontats, que lluitaven pel poder del consell de Cent
municipal, el govern de Barcelona.municipal, el govern de Barcelona.

26. Biga contra BuscaBiga contra Busca
La Biga, davant la forta crisi que
patia la ciutat, volia aplicar
mesures lliurecanvisteslliurecanvistes, és a
dir, suprimir gran quantitat
d'impostos sobre els productes
importats
Per contra, la Busca, volia el
control del poder municipal per
aplicar noves mesures
proteccionistes per tal de
protegir la producció local
artesanal

27. Acabem el tema amb la Guerra CivilAcabem el tema amb la Guerra Civil
CatalanaCatalana
(Llegiu i resumiu la pàgina 91)(Llegiu i resumiu la pàgina 91)