Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Composicio digital resum

1,950 views

Published on

Resum dels mòduls de l'assignatura de Composició Digital de la UOC

Published in: Education
  • Be the first to comment

Composicio digital resum

  1. 1. COMPOSICIÓ DIGITAL – MÒDUL 1 DIMENSIÓ HISTÒRICA I APLICACIONS EN LA COMPOSICIÓ DIGITAL1 – DE LA COMPOSICIÓ A LA COMPOSICIÓ DIGITALEL CONCEPTE DE COMPOSICIÓEn el camp del llenguatge visual la composició representa l’organització dels elements queformen el conjunt de la imatge, amb la finalitat d’obtenir un efecte d’unitat i ordre.En el camp de la pintura, la fotografia i la imatge en moviment, podríem parla de la manera coms’ordenen els elements dins del quadre. - Amb el nom Auri es van relacionar les qualitats de la proporció de certs rectangles. En la Grècia clàssica, Euclides i Pitàgores foren els primers a reconèixer aquestes qualitats. - Luca Pacciolli, en el seu llibre La Divina Proporció, relaciona el nombre auri amb certes proporcions de la natura i de les obres d’art. - Leonardo da Vinci relaciona el nombre auri amb les proporcions de la figura humana. - Al principi del segle XX les noves teories sobre la psicologia de la percepció Gestalt crearen les bases per a les noves propostes compositives. - Rudolf Arheim va adaptar les bases de la Gestalt a la composició i la percepció visual. En el llibre El poder del centro desenvolupa una teoria de la composició que diu que tots els cossos orgànics parteixen d’un centre, i que la centralitat és una de les propietats estructurals indispensables de qualsevol composició visual.En la fotografia també es treballa específicament la composició. La secció àuria determina la regladels terços. Les simetries, els eixos i les diagonals delimiten les composicions. La il·luminació i elcolor creen la profunditat i el contrast. També i ha recursos específicament fotogràfics, com laprofunditat de camp, els efectes de les lents i els filtres.EL FOTOMUNTATGEEl fotomuntatge és la possibilitat de barrejar dues o més realitats estranyes entre si per a ferl’efecte que han existit en el mateix temps i el mateix espai.Artistes com Henry Peach Robinson o Oscar Gustav Reijlander (1813-1875) componien atmosferesromàntiques a partir de la composició de varis negatius.A principi del segle es moviments d’avantguarda experimenten les tècniques del fotomuntatge i elcollage.LA COMPOSICIÓ DIGITALEn la tecnologia de la televisió i el vídeo, el primer aparell que va crear una imatge a partir d’unesquantes fou la taula de mescles. En televisió va permetre la fusió de senyal de diferents càmeres.Els estudis de televisió podien emetre el que s’anomena un directe amb multicàmera.
  2. 2. Les taules de mescles, a més de crear transicions, permetien també la incrustació de dues imatgesen un so pla mitjançant el key amb les seves variants de chroma, luma o matte, o tambémitjançant el dsk.Segons Lev Manovich, en el seu llibre El llenguatge dels nous mitjans de comunicació, el termecomposició digital va sorgir per primer cop l’any 1984, en un article de Lucas Film. A partir delsanys vuitanta es desenvolupa la convergència entre les eines informàtiques i la tecnologiaaudiovisual. Relacionaven l’Adobe After Effects i el Cineon de Kodak amb la tendència de lainformàtica a programar per mòduls petits per a una funcionalitat millor.2 – APLICACIONS DE LA COMPOSICIÓ DIGITALELS EFECTES ESPECIALS I ELS EFECTES VISUALSGeorge Méliès està considerat com el pare dels trucs cinematogràfics. Va iniciar el que avuiconeixem com a stop motion. Fou el primer a utilitzar el recurs per a fer desaparèixer elements dela pantalla i per a l’animació posterior d’objectes i persones. Aquest recurs seria una de les basesdel cinema d’animació.Un altre recurs de Méliès fou la doble exposició a partir de la reserva d’una part de les imatgesamb un fons negre. A les zones negres no s’impressionava la pel·lícula, llavors tornava enrerel’enregistrament i col·locava en la zona negra el que voli que aparegués, i tornava a enregistrar.Aquest recurs és la base en el món del vídeo, conegut con a key o clau. Aquí mitjançant el color(chromakey) o la luminància (lumakey) s’integren dues imatges. El fons és el background i elprimer terme és el foreground.Avui en dia, els efectes especials són tots aquells recursos que es fan servir en ràdio, cinema itelevisió per a crear mons, situacions o millorar els enregistraments. Es divideixen en: - Efectes de so – Existeixen biblioteques d’efectes de so. N’hi a de creats físicament o digitalment. - Efectes mecànics o físics – Construcció de falsos decorats, paisatges, ciutats, enginys mecànics, etc. - Efectes viSuals – Es fan una vegada enregistrada la imatge. Anteriorment es feien per procediments químics al laboratori o amb la manipulació de la pel·lícula. Actualment amb la digitalització de la imatge.COMPOSICIÓ DIGITAL I DISSENY AUDIOVISUALEls compositors digitals poden treballar amb una gran varietat de fons: imatges fixes, imatges enmoviment, imatges vectorials, objectes 3D, sons etc. Acostumen a produir peces de curta duradaamb molts elements per integrar en el mateix moment, per això, en lloc de treballar per pistes,com els editors de vídeo, treballen per capes i màscares, como els editors gràfics.Els efectes especials del cinema han estat un dels principals àmbits de desenvolupament, també lapublicitat de la televisió.
  3. 3. 3 - DISSENY AUDIOVISUAL I LES SEVES MANIFESTACIONSEL DISSENY AUDIOVISUALUn dels referents bàsics del disseny audiovisual és el producte al qual fa referència. Per això faservir un sistema de comunicació propi basat en gran part en recursos teòrics com la metàfora.Totes les manifestacions d’un discurs tenen en comú la relació del missatge amb el referent que esvol vendre o que cal explicar.Rafael Ràfols i Antoni Colomer, professors universitaris i dissenyadors de la televisió públicacatalana, autors del llibre Diseño audiovisual, desenvolupen els conceptes bàsics del dissenyaudiovisual.EL DISSENY AUDIOVISUAL EN ELS CRÈDITS CINEMATOGRÀFICSEls crèdits cinematogràfics són les primeres manifestacions de dissenya audiovisual, títols decrèdits, fulletons del teatre, cartells publicitaris de les pel·lícules, etc. Es consideren dins del campaudiovisual perquè tenen la funció d’organitzar el discurs i d’informar sobre les principalscaracterístiques de la pel·lícula.Autors destacats:Saul Bass (1920-1996) – Revoluciona els crèdits del cinema, ja que els acaba donant tractament dedisseny. Va començar fent disseny de cartells de les pel·lícules i més tard també els crèdits.Destacava per la seva originalitat i feia una síntesi metafòrica del discurs sense anticipar el quepassaria en el film.Crèdits destacats: “Anatomia d’un assassinat”, “West Side Story”, “Psicosi”, “Espàrtac”, “L’homedel braç d’or”Kyle Cooper (1962 -) – Els seus crèdits mantenen el concepte metafòric, però anticipen el quesucceirà en la pel·lícula. L’espectador sap des del principi a què s’enfronten els dos protagonistes.Crèdits destacats: “Braveheart”, “L’Illa del Dr. Moreau”, “La mòmia”, “Spider-man”, “SupermanReturns”, “Seven”EL DISSENY AUDIOVISUAL EN LA PUBLICITATEls medis publicitaris han estat els primers a fer servir el disseny audiovisual. El sistema d’identitataudiovisual es pot comparar als sistemes d’identitat corporativa de les empreses i institucions. Lapublicitat té les consignes molt clares del missatge que s’ha de transmetre, que permetrà que elproducte es pugui distingir de la competència.El mitjà audiovisual té la capacitat de crear imatges en el temps i de crear efectes, però l’ús del’efecte té un component de risc. S’ha de tenir molt clara la seva raó de ser. No es pot abusar d’ell.L’espectador ha de poder relacionar aquest efecte (caràcter simbòlic) amb el producte.
  4. 4. EL DISSENY AUDIOVISUAL EN LA TELEVISIÓEl disseny audiovisual en una televisió es pot dividir en tres grans àmbits: - Peces de continuïtat i promocions - Informatius - ProgramesGeneralment, es busca la fidelització del públic. L’espectador ha de concebre que aquest missatgeva directament dirigit a ell.Hi ha una avantatge que no es dóna amb altres manifestacions audiovisuals: L’espectador haseleccionat el canal.La televisió és complexa. Cada programa té la seva pròpia identitat, línia gràfica, muntatgemusical, etc. Però que ha de poder combinar amb l’essència del canal.En els informatius es fa un treball en equip importantíssim.EL DISSENY AUDIOVISUAL EN ELS VIDEOCLIPSLa funció dels videoclips és la de vendre uns grups musicals i les seves cançons. És un dels àmbitsque més ha innovat en els recursos i els tractaments audiovisuals.És un producte efímer. NO té la voluntat de durar molt temps. Va amb les tendències i la moda.Mescla l’art amb una funció purament comercial.EL DISSENY AUDIOVISUAL EN ELS ENTORNS INTERACTIUSEl dissenyador audiovisuals d’aquests productes han de tenir molt clara la navegació (com l’usuaria la web). Aquest usuari és receptor i emissor i s’ha de moure de forma còmoda en la web. MÒDUL 2 DISSENY AUDIOVISUAL: EL MARC CONCEPTUAL1 – EL MARC CONCEPTUALEL LLENGUATGE DEL DISSENY AUDIOVISUALEn el llenguatge verbal i escrit trobem recursos com la metàfora. La metàfora és una formaambigua que està present en la nostra manera de comunicació, i és el recurs bàsic del dissenyaudiovisual.El llenguatge verbal es pot combinar perfectament amb la metàfora.
  5. 5. La metàfora té la capacitat de renovació que té el llenguatge verbal y audiovisual. Sempre i quanes mantingui la comunicació. Si es trenca la comunicació no hi ha metàfora. Si el que fa la lecturano entén la metàfora és que aquesta no està ben feta, per tant, no comunica el missatge.FUNCIONS DEL DISSENY AUDIOVISUALEl disseny només té sentit quan té una finalitat.El disseny audiovisual forma part del producte per referenciar. Per aconseguir aquestacomunicació cal que acompleixi les següents funcions: - Simbolització – Donar un caràcter propi als productes mitjançant l’ús de símbols o imatges mentals associades a una marca. - Informació – Oferir informacions específiques sobre el producte. Per a recórrer una informació molt precisa és necessari el llenguatge verbal. La forma gràfica també pot informar. Tenim l’exemple: Infografia. La infografia pot transmetre informació millor que altres mitjans. - Organització – Pautes i recursos per a estructurar el missatge i la seva organització. L’organització és latent en tots els productes. Separadors, avanços d’informació, etc., tot ha d’aparèixer cohesionat, donant-li un caràcter unitari. - Persuasió – Aconseguir la captació del receptor d’una manera positiva. És una funció marcadament econòmica. L’estètica té una capacitat de seducció impressionant, de vegades, l’atracció estètica no és controlable.EL DISSENY AUDIOVISUAL COM A SISTEMA DE COMUNICACIÓ:EL DISCURS ESTÈTIC I EL DISCURS SEMÀNTICLa gramàtica del disseny audiovisual s’ha de crear cada vegada en funció del producte, l’entorn iels productes metafòrics. El món de la imatge no té una sintaxi.El discurs audiovisual es desenvolupa a partir de dues característiques: - L’estètica. Cal aplicar principis com el de la unitat i la diversitat de les idees estètiques. - La semàntica, el que es vol dir. La base del discurs semàntic és la metàfora. Allò que volem explicar ho farem mitjançant metàfores per tal de donar-li un sentit. Per tant és un discurs obert a interpretar.
  6. 6. Un símbol té un concepte associat, com són les marques, en canvi, una metàfora és associació d’idees en un moment determinat, en un context determinat. . És una lectura de signes. Si no té un sentit es trenca la comunicació, però el sentit no ha de ser necessàriament lògic. La metàfora actualitza el llenguatge: diu el mateix de maneres molt diferents. Un discurs audiovisual té una narració, pot tenir canvis inesperats, humor, etc.2 – LES DIMENSIONS I LA FORMAL’ESPAI, EL TEMPS I EL MOVIMENT EN LA COMPOSICIÓEl disseny audiovisual s’estructura en tres grans vessants: - L’espai – És el marc de referència, els límits i el lloc on cal estructurar les diferents formes. L’ espai virtual no és ben bé bidimensional o tridimensional. És bidimensional perquè els monitors són plans, però l’espai interior de la composició és tridimensional. - El temps – Com a format audiovisual conté la imatge en moviment i fa servir la composició digital per a unir en un sol espai i temps els diferents elements del discurs. La imatge és de l’espai i el temps és del so. El so té una estructura temporal. L’àudio marca l’estructura del temps. L’àudio ha d’anar sincronitzat amb la imatge. So i imatge s’han d’interpretar com una font única. - El moviment – És un element clau en aquesta integració.LA FORMA: LES FONTS DE LA COMPOSICIÓLa forma, en disseny audiovisual, és tot el conjunt d’elements audiovisuals que estructuren idonen forma al missatge: poden ser visuals, imatge fixa, imatge en moviment, gràfics, àudio,música, veu, efectes sonors, etc.La forma és tota aquella matèria primera que forma part del mon audiovisual, inclosos els efectesd’àudio o la veu. MÒDUL 3 – PROJECTES DE DISSENY AUDIOVISUAL EN LA TELEVISIÓ ETAPA 1 – DESENVOLUPAMENT DE PROJECTESLA PREPRODUCCIÓCal fer una bona definició dels objectius, les necessitats i els problemes per solucionar. Per aixòuna bona metodologia és la del brífing o intercanvi d’informacions amb el client.La creació de les idees en grup mitjançant un brainstorming ajuda a iniciar el procés amb una plujad’idees de la qual pot sorgir una solució definitiva. Aquesta es concretar amb un story o guió.
  7. 7. LA PRODUCCIÓTota producció audiovisual és un treball d’equip. Sempre hi ha condicionaments a l’hora de fer eltreball, conceptuals , tècnics o de temps. És mes fàcil la integració de l’equip des del principi queno a posteriori.És molt important tenir una música de referència per a començar a treballar.LA POSTPRODUCCIÓEl mètode de treball per capes ajuda a crear un projecte paulatinament. És per això que elsprogrames de composició digital són l’eina ideal per a desenvolupar aquests tipus depostproducció. La seva relació amb altres programes d’infografia o de 3D permet plantejar eltreball a diferent nivells. ETAPA 2 – EL DISSENY AUDIOVISUAL DE TV3LA IDENTITAT AUDIOVISUALEn els entorns de disseny audiovisual les imatges de marca i les imatges corporatives són àmbitsque han estat molt cuidats i desenvolupats els darrers anys.Tv3 s’ha distingit des dels seus orígens per un disseny gràfic molt cuidat i que ha estat una de lesreferències d’aquesta televisió.Algunes capçaleres necessiten un discurs narratiu: una introducció, un desenllaç que sol ser ellogotip, etc. En hi ha algunes que necessiten destacar el logotip durant tota la capçalera.Les titulacions han de ser lletres molt llegibles: lletra blanca sobre fons fosc, han de ser clares isimples.Els crèdits és un tema complicat. Cada vegada passen més ràpid. ES poden organitzar en crollsverticals o horitzontals, etc. Van en la mateixa tipografia que s’ha utilitzat en tot el programa.CONTINUÏTAT I PROMOCIONSLes peces de continuïtat i promoció d’una cadena són la principal referència de la seva identitataudiovisual. Segueixen els patrons proposats pel sistema d’identitat audiovisual, però no són unespeces estàtiques, sinó que s’adapten a les circumstàncies i prioritats del moment.Cada canal té les seves peces de promoció. En el cas de TV3 el logotip i les seves propietatsdeterminen el tipus i les propietats de les peces per desenvolupar. Per exemple:Els molinets expliquen que anem a la publicitat o que tornem d’ella.Els molinets de navegació vertical t’expliquen la programació del dia
  8. 8. El Molinets-vídeo promocionen els presentadors de la casaLes promocions van empaquetades dintre d’un fons amb el logotip de TV3 i destaquen unprograma o una pel·lícula.CANALS I PROGRAMESEls programes d’un canal són la representació i concreció de la seva oferta mitjançant unsproductes que tenen com a referen els gustos de l’audiència. Cal tenir una unitat al llarg de tota lacadena.INFORMATIUSSón un dels eixos indentitaris d’una cadena. El seu tractament defineix bona part de les línies quela cadena vol oferir. Els factors com la credibilitat, la rigorositat, el punt de vista que s’identificaamb l’audiència, són determ59859inants per al tractament de la informació.HI ha uns elements gràfics estudiats i predefinits que es poden fer servir d’una manera o una altraen funció del que es necessita. Les previsions poden ser inesperades. MÒDUL 4 – EFECTES VISUALS I COMPOSICIÓ DIGITAL ETAPA 1 – FLUX DE TREBALL EN UN PROJECTE DE COMPOSICIÓ DIGITALFLUX DE TREBALL I OFF-LINEEn els entorns professionals encara fan servir el format de cinema en els seus enregistraments.En els enregistraments, el realitzador és l’encarregat de donar el look i la forma a l’espot; elproductor és el que administra tots els diners i encarrega els serveis. Un cop rodat passa allaboratori que el relleven i l’envien a postproducció.Un cop enregistrats els originals passen a ser digitalitzats en l’empresa de postproducció.Processos de treball: - Edició off-line És una primera selecció de les fonts que es faran servir ja ordenades a partir del codi de temps de les fonts digitalitzades. Un off-line és la pressa de decisions d’un muntatge. Es decideix la presa bona, la durada, l’ordre dels plànols, però sense mirar ni color ni post producció. Es sol fer amb Final Cut (en format de Quit Time i a baixa resolució).
  9. 9. Normalment són les productores les que fan l’off-line abans d’enviar l’enregistrament a postproducció. Amb l’off-line pot venir adjunt un adll, que és un llistat de plànols amb tots el codis de temps d’entrada, sortida i velocitats de cada pla. Serveix per corregir color i la composició. Mitjançant un escàner es digitalitzen els originals de cine o formats d’alta definició i es desen en un servidor central. El conjunt d’electròniques, maquinaris i programes estan unificats en un mateix espai i relacionats entre si mitjançant fibra òptica. Es disposa també d’una sala on es controlen els diferents senyals de vídeo amb un conjunt de magnetoscopis de diferents formats de vídeo. - Talonatge Es la correcció de color sobre la pel·lícula. El vist i plau final del color ho decideix el director de fotografia, el realitzador o l’agencia. S’escaneja en el format dpx, que és un format basat en logaritmes. Es sol treballar en un format mol més gran del que el material arriba a postproducció, així la correcció de color és més precisa. - So En la sala de so es fan els efectes especials i la locució. El so pot ser de dos tipus: o So directe – S’envia el material de so i es fa en paral·lel amb el muntatge. Es crea un adll de so que es diu un omf. La sala de so ho captura i s’acaba de fer la mescla. o A posteriori - Un cop sa fet tota la imatge i s’ha acabat tot, es treballa amb el so. Si la veu va sincrònica amb la imatge, s’ha de fer abans, com si es tractes de so directe. - Composició Digital El compositor digital s’encarrega d’ajustar els diferents elements que no han estat ben desenvolupats durant el rodatge o que necessiten un retoc o ajustos posteriors. El realitzador és el que dóna les directrius dels retocs i els ajustos per fer en la imatge. El compositor ofereix els seus recursos per tal d’acabar d’ajustar la imatge a partir de les demandes del realitzador. ETAPA 2 – EVOLUCIÓ DELS PROGRAMES I LA COMPOSICIÓ DIGITALHarryVa ser el primer compositor de la història. Va sorgir entre els anys 1987 i 1990. Permetia treballaramb un sol fotograma i tenia una memòria de 2 minuts.HenryVa sorgir a partir del 1995. Va ser més evolucionat. Es treballava amb multicapa i els primers Henrytenien una memòria de 30 minuts. El sofware eQ és per televisió i el iQ és per cinema. Els dospermeten talonar i conformar una pel·lícula.
  10. 10. CineonDe Kodak. Treballava amb una resolució molt gran. La màquina necessitava un hardware moltpotent. Kodak va integrar el telecine amb els processos de composició per a cinema. El telecine ésel procés de conversió de pel·lícula a vídeo.ShakeD’Apple, basat en el sistema operatiu Mac OS X i es relaciona amb l’entorn d’edició Final Cut.Treballava de manera semblant al Cineon.After EffectsVa ser una de les primeres novetats en el món dels efectes especials. S’ha consolidat com un delsprincipals estàndards de programes per a gràfics animats i composició digital. ETAPA 3 – PROCEDIMENTS I PROJECTES DE COMPOSICIÓ DIGITAL EN EL CINEMAFuncions i encàrrecs - Quan no existeix i s’ha de crear – 3D i efectes sofisticats - Funció econòmica – De vegades surt molt mes car rodar una escena en directe que fer uns efectes especials en 3d. - Accidents o errorsProcediments i equips de treball - Supervisor d’efectes. Està en relació amb el director. Fa de pont entre el director i l’operari. - Operador – Fa físicament el treball a la màquinaFins ara els departaments d’efectes especials es dividien en dos tipus d’empreses: - Efectes de càmera (directes de càmera) - Efectes de postproducció o digitals.
  11. 11. Fins ara, aquets dos departaments estaven molt separats. Ara, degut que el 90% dels plànolstenen efectes, ha variat la forma de distribució dels departaments d’una pel·lícula. Apart delsaltres dos departaments existeix un nou departament: - Departament de previsualització – Marca el que s’ha de fer amb una maqueta 3D molt senzilla amb diferents punt de càmera. El director pot fer-se una idea abans de rodar la pel·lícula.Procediments de postproducció d’efectes visualsEls programes de composició digital parteixen de tècniques molt anteriors. La tecnologia s’ha anatperfeccionant fins arribar als grans efectes visuals d’avui en dia, però els procediments bàsicscontinuen essent molt semblants a aquells que en el seu dia veren descobrir el pioners del cinema.

×