1. EL LLENGUATGE VISUAL
I la retòrica de la imatge
La publicitat fa us de recursos expressius I retòrics per ampliar el seu poder
comunnicatiu i atreure així la nostra atenció.

2. Estudio denotativo
S'observa la totalitat de la
imatge descrivint el que es
veu a nivell formal, és a
dir,
elements
que
es
reconeixen
com
el
color, forma, mida, el context
on es troba, etc.
Lectura objectiva=L. Conscient
• El receptor s’adapta de la forma más literal a allò que mostra l’emisor
• Consisteix en enumerar i descriure els elements de la imatge sense cap influència
valorativa o cultural.
• És semblant entre diferents espectadors.

3. Estudi connotatiu
Examinem a més a més els
significats que inclouen els elements
que la componen, determinem a
quins públic va dirigit, quin missatge
pretén donar, a què ens està induint
(considerem el context, els recursos,
els estereotips, etc.)
Lectura subjectiva / Lectura inconscient
L’espectador interpreta lliurement els elements de la imatge.
La solució de la interpretació ha de veure amb l’experiència del subjecte i el seu context
particular.
La lectura és diferent en cada espectador.

4. EL TAMANY IMPORTA
impacte psicològic
S'anomena grandària a les dimensions físiques d'un determinat producte visual,
així com a la seva ocupació del camp visual.
Petit: Constitueix un vincle intimista amb l‘espectador.
Gran: Constitueix un vincle dominant per part de l’objecte.

5. Notorietat
Quan la publicitat fa ús de grans
dimensions crea un gran impacte social
que transforma el producte visual, en un
esdeveniment.

9. BTL Below the Line
consisteix en l'ús de formes no massives de comunicació per a mercadeig
dirigides a segments de mercat específics

11. COMODITAT

12. La forma
Forma artificial o geomètrica.
Forma orgànica o natural.

13. El color
Càlids
Freds

14. Saturat
Desaturat

15. Criteris de selecció del color
Contingut simbòlic
Calendari comercial

16. Conexió amb el Target
(destinati ideal, model de l’anunci)
Contrast visual

17. RETÒRICA VISUAL
La publicitat utilitza la retòrica quan vol transmetre una cosa a través d’una altra.

18. PERSONIFICACIÓ O PROSOPOPEIA

19. La personificació: Consisteix en assignar atributs humanas a objectes, alimentos o
animales.

21. ANIMALIZACIÓ

22. La animalizació: Consisteix en assignar atributs animales a éssers humans.

23. COMPARACIÓ

24. La comparació: Intenta mostrar dos elements que tenen
característiques comunes o diferents.

25. METÀFORA

26. La metàfora: Es fa servir per a donar significats a un objecte o pensament a través d’un
altre per apropiar-se de les seves qualitats.

28. SUBSTITUCIÓ O METONÍMIA

29. Metonímia: Canvi semàntico (en aquest cas visual) pel qual es denomina a una
cosa o idea mitjançant el nombre de otra, fent us d’un víncle semàtic (visual)
existent entre tots dos.

30. ANTÍTESI O CONTRAST
Enfrontar o oposar dos conceptes pot
ser de gran ajuda.

31. PARAL·LELISME: En imatge és situar en paral·lel idees y elaborar comparacions.

32. ELIPSIS

33. Elipsis:
Es suprimeix algún concepto, que
encara que sigui necesari se
sobreentent pel contexto.

34. HIPÈRBOLE

35. La hipèrbola: Es una exageració que
S’utiliza per denominar un producte o
Fer predominar la idea que es vulgui
Explicar.

36. HIPÉRBATON: Alteración del orden visual o verbal de los elementos compositivos.

37. ACENTO:
Recurso rigurosamente gráfico
con el que podemos resaltar un
elemento para captar nuestra
atención, utilizando recursos
como el color, la iluminación, las
texturas, el tamaño, etc..