2. POLIS 2
Índex
Climas y paisajes de España, Europa y la CA
Catalunya dins la Corona d’Aragó (segles XIII-XV)05
Orígens i expansió de la Corona de Castella06
07
La monarquia autoritària: els Reis Catòlics08
L’Islam i Al-Andalus01
L’Europa feudal02
La ciutat medieval03
Els orígens de Catalunya04
Els grans descobriments geogràfics09
L’Imperi dels Habsburg10
El segle del Barroc11
Catalunya dins la Monarquia Hispànica (s. XVI-XVII)12
Els habitants del planeta13
La població d’Espanya i la de Catalunya14
La ciutat i el món urbà15Renaixement i Reforma
Les societats humanes16
3. POLIS 2
La població d’Espanya i la de Catalunya
1. Evolució de la població espanyola
2. Característiques de la població espanyola
3. Distribució de la població al territori
4. Poblament rural i poblament urbà
5. La població i la feina
14
6. Espanya, un país d’emigrants en el passat
7. Espanya, un país d’immigrants
8. La població de Catalunya
4. POLIS 2
Introducció
• Espanya és un país poc poblat en comparació amb altres països
europeus. Tot i això, durant el segle XX i fins als nostres dies ha
patit un gran creixement de la població.
• Els trets que caracteritzen la recent evolució de la població
espanyola són: un descens de la natalitat, una elevada esperança
de vida, l’augment de la població i l’arribada d’una immigració
massiva.
14
5. POLIS 2
1. Evolució de la població espanyola
1.1. El model de transició demogràfica
• Evolució de les taxes de natalitat i mortalitat a Espanya (il·lustració)
14
6. POLIS 2
1.1. El model de transició demogràfica
• A Espanya, el model de transició demogràfica es va iniciar tard
respecte a altres països europeus, però el procés respon a les
mateixes raons:
• Fins a principis del segle XX es va donar una fase d’estabilitat
demogràfica.
• Ja en ple segle XX la mortalitat va començar a minvar de forma
continuada.
• A partir de 1975, la taxa de natalitat va davallar de forma
espectacular.
• Avui Espanya compta amb moltíssima població estrangera.
14
8. POLIS 2
2. Característiques de la població espanyola
2.1. L’esperança de vida
2.2. Les taxes de natalitat i de fecunditat
2.3. La taxa de mortalitat
• Creixement vegetatiu per Comunitats Autònomes el 2006 (mapa)
14
9. POLIS 2
2.1. L’esperança de vida
• Actualment, Espanya té una de les esperances de vida més altes
del món.
• No obstant, es dóna un procés d’envelliment de la població, ja
que hi ha una natalitat baixa. Aquest fet planteja dos problemes:
• Crear els serveis necessaris per atendre com cal les persones
grans.
• Assegurar que les persones jubilades poden rebre pensions
dignes.
14
10. POLIS 2
2.2. Les taxes de natalitat i de fecunditat
• Per mantenir estable la població d’un país, és necessari que una
generació sigui rellevada per la següent amb el mateix nombre de
persones.
• Per aconseguir un reemplaçament generacional cal una mitjana de
2,1 fills per dona en edat fèrtil.
• A Espanya, des de 1981, la fecunditat ha estat inferior al nivell de
reemplaçament.
• Però l’arribada a Espanya de molts immigrants i l’augment de
l’esperança de vida han ocasionat un augment notable de la
població.
14
11. POLIS 2
2.3. La taxa de mortalitat
• Anteriorment una taxa elevada de mortalitat indicava una forta
mortalitat infantil, una alimentació insuficient i escassa atenció
sanitària.
• Avui els països rics tenen taxes una mica més altes de mortalitat a
causa del nombre elevat de població gran.
14
13. POLIS 2
3. Distribució de la població al territori
3.1. Com es reparteix la població al territori espanyol
• Densitat de població de les províncies espanyoles el 2007 (mapa)
14
14. POLIS 2
3.1. Com es reparteix la població al territori espanyol
• Espanya té una densitat mitjana de població de 89,3 hab./km2
,
xifra inferior a la mitjana de la Unió Europea.
• La distribució de la població al territori es reparteix de forma
desigual:
• Les zones més densament poblades es troben a la perifèria
peninsular o a prop d’aquest sector.
• Les zones menys densament poblades es troben a l’interior de la
Península.
14
16. POLIS 2
4. Poblament rural i poblament urbà
4.1. El poblament al territori: rural i urbà
4.2. El poblament rural
4.3. El poblament urbà
• Població urbana i població rural per províncies el 2006 (mapa)
14
17. POLIS 2
4.1. El poblament al territori: rural i urbà
• El poblament és el tipus d’assentament humà que es dóna en un
territori, i pot ser rural o urbà.
• Tradicionalment aquesta distinció entre poblament rural i urbà
s’ha dut a terme a partir de considerar:
• Nombre d’habitants del municipi. Segons la població dels
municipis es distingeixen municipis rurals, semiurbans i urbans.
• Activitat econòmica predominant al municipi.
14
18. POLIS 2
4.2. El poblament rural
• El poblament rural pot ser:
• Poblament dispers. La població viu en cases aïllades o en petites
caseries o grups de cases.
• Poblament concentrat. La població s’agrupa en pobles, propis de
les terres de secà, on les feines del camp són estacionals i no
requereixen una atenció diària.
14
19. POLIS 2
4.3. El poblament urbà
• La característica més remarcable del poblament urbà ha estat el
seu enorme creixement com a resultat d’una forta emigració del
camp a la ciutat.
• A Espanya predomina el tipus de poblament en ciutats mitjanes i
en ciutats grans.
14
21. POLIS 2
5. La població i la feina
5.1. La població activa
5.2. La incorporació de les dones al món laboral
14
22. POLIS 2
5.1. La població activa
• La població activa comprèn la població adulta que està ocupada,
en atur o busca la primera ocupació.
• Població activa ocupada. Es distribueix entre els tres sectors
econòmics tradicionals: sector primari, secundari i terciari.
• Població activa en atur. A Espanya s’han registrat taxes s’atur
molt elevades perquè la creació d’ocupació no ha estat paral·lela a
la demanda de llocs de treball.
14
23. POLIS 2
5.2. La incorporació de les dones al món laboral
• La dona, des de fa anys, lluita per la igualtat de drets laborals,
socials i polítics.
• La legislació espanyola contempla aquesta igualtat, però a la
pràctica, a vegades, les dones encara se senten discriminades.
• En canviar la consideració i la situació de la dona a la societat
actual també canvia el paper de la dona a la família. Moltes
tasques es comparteixen amb els homes.
• Els drets i la llibertat de la dona no han estat acceptats fàcilment
per persones intolerants, per això se segueixen lamentant actes
de violència de gènere.
14
24. POLIS 2
6. Espanya, un país d’emigrants en el passat
6.1. L’emigració exterior a Amèrica
6.2. L’emigració exterior a Europa
6.3. L’emigració interior a Espanya
14
25. POLIS 2
6.1. L’emigració exterior a Amèrica
• Els orígens de l’emigració espanyola transoceànica es remunten
al descobriment d’Amèrica, i a l’emigració cap a les colònies.
• A la segona meitat del segle XIX, aquesta emigració es fa
massiva, ja que els vaixells de vapor van permetre transportar més
persones i realitzar viatges menys arriscats.
• L’emigració a Amèrica va continuar durant la primera meitat del
segle XX, fins que aquest flux va disminuir a causa de la gran
crisi econòmica de 1929.
14
26. POLIS 2
6.2. L’emigració exterior a Europa
• A mitjan segle XX es va produir un important moviment
migratori de mà d’obra agrària i industrial cap als països rics i
industrialitzats d’Europa.
• L’emigració espanyola procedia de totes les regions, però
especialment d’Andalusia i Galícia.
• La crisi econòmica de 1973, com a resultat de l’encariment del
preu del petroli, va ser el final de l’emigració exterior.
14
27. POLIS 2
6.3. L’emigració interior a Espanya
• L’emigració interior és la que es fa dintre de les fronteres d’un
país.
• A Espanya l’emigració interior va començar a finals del segle
XIX, especialment cap a Catalunya i el País Basc, perquè van
ser els primers llocs on va començar el desenvolupament de la
indústria.
• L’emigració interior massiva va generar en origen l’envelliment
de la població.
• Mentrestant, les ciutats d’acollida creixien precipitadament i la
indústria disposava de mà d’obra barata.
14
28. POLIS 2
7. Espanya, un país d’immigrants
7.1. La immigració estrangera
• Població estrangera per Comunitats Autònomes el 2006 (mapa)
7.2. Factors positius de la immigració
7.3. La societat espanyola i la immigració
14
29. POLIS 2
7.1. La immigració estrangera
• Els immigrants que arriben avui a Espanya es poden classificar en
quatre grans grups:
• Persones jubilades.
• Professionals d’alt nivell salarial i gent del món artístic i de la
cultura.
• Refugiats polítics o persones perseguides per motius ètnics o
religiosos.
• Emigrants procedents de països pobres.
14
31. POLIS 2
7.2. Factors positius de la immigració
• La immigració té una sèrie de factors positius per a Espanya:
• Demogràficament, la immigració ha estat el factor decisiu
perquè totes les comunitats autònomes registressin un augment
de la població en el bienni 2004-2005.
• Les aportacions a la Seguretat Social dels treballadors
immigrants contribueixen al pagament de les pensions per
jubilació.
• La immigració permet disposar de mà d’obra barata,
especialment per a l’agricultura, la restauració i la construcció.
14
32. POLIS 2
7.3. La societat espanyola i la immigració
• L’arribada d’un gran volum de població immigrant desperta
sentiments diversos entre la població que l’acull.
• A Espanya, moltes organitzacions treballen en favor de la
interculturalitat.
14
33. POLIS 2
8. La població de Catalunya
8.1. Característiques de la població catalana
• Densitat de població de Catalunya (mapa)
8.2. El fet migratori a Catalunya
14
34. POLIS 2
8.1. Característiques de la població catalana
• Les característiques de la població catalana són:
• Distribució irregular al territori.
• Augment de la natalitat.
• Esperança de vida elevada.
• Arribada d’immigrants.
14
36. POLIS 2
8.2. El fet migratori a Catalunya
• Pel que fa a la immigració a Catalunya, cal destacar-ne els
aspectes següents:
• Quants són.
• D’on vénen.
• On treballen.
• L’impacte demogràfic a Catalunya.
14
