2. POLIS 2
Índex
Climas y paisajes de España, Europa y la CA
Catalunya dins la Corona d’Aragó (segles XIII-XV)05
Orígens i expansió de la Corona de Castella06
07
La monarquia autoritària: els Reis Catòlics08
L’Islam i Al-Andalus01
L’Europa feudal02
La ciutat medieval03
Els orígens de Catalunya04
Els grans descobriments geogràfics09
L’Imperi dels Habsburg10
El segle del Barroc11
Catalunya dins la Monarquia Hispànica (s. XVI-XVII)12
Els habitants del planeta13
La població d’Espanya i la de Catalunya14
La ciutat i el món urbà15Renaixement i Reforma
Les societats humanes16
3. POLIS 2
Els habitants del planeta
4. La dinàmica de la població: les migracions
3. La dinàmica desigual de la població mundial
2. Evolució de la població mundial
1. Els habitants del planeta i la seva distribució
13
5. La població i la feina
4. POLIS 2
Introducció
• La població és el conjunt de persones que habiten un territori.
• La demografia és la ciència que estudia la població.
• S’interessa per conèixer el volum de la població, la seva
distribució, la seva dinàmica, la seva estructura per edats i sexe i
l’estructura socioprofessional.
13
5. POLIS 2
1. Els habitants del planeta i la seva distribució
1.1. Distribució de la població
• Densitat de població al món (mapa)
1.2. Factors de distribució de la població
13
6. POLIS 2
1.1. Distribució de la població
• La població de la Terra segueix augmentant. Els habitants del
planeta estan repartits de manera molt desigual sobre el territori.
• Per poder comparar el volum d’una població amb el d’una altra
és necessari disposar d’una mesura comuna, la densitat de
població.
13
8. POLIS 2
1.2. Factors de distribució de la població
• Els factors principals que condicionen la distribució de la
població són:
• Factors físics.
• Factors històrics.
• Factors econòmics.
13
9. POLIS 2
2. Evolució de la població mundial
2.1. Evolució de la població als països rics
2.2. Evolució de la població als països pobres
13
10. POLIS 2
2.1. Evolució de la població als països rics
• Fase de llarga estabilitat demogràfica. Des de temps antics i fins a
mitjan segle XVII la població va augmentar molt lentament.
• Fase d’augment de la població o revolució demogràfica. A
Europa, a mitjan segle XVIII, en què s’inicià la Revolució
Industrial, una sèrie de canvis van fer minvar la mortalitat.
• Fase de descens de la natalitat. Els avenços de la medicina, l’ús
de vacunes i la lluita contra la mortalitat infantil van donar uns
resultats molt notables.
13
11. POLIS 2
2.2. Evolució de la població als països pobres
• Fase de llarga estabilitat demogràfica. Aquesta fase perdura fins
ben entrat el segle XX. Es caracteritza per una natalitat i una
mortalitat molt elevades.
• Fase de descens de la mortalitat. A finals del segle XX els països
més pobres van patir un notable descens de la mortalitat, gràcies
als mitjans i als medicaments facilitats pels països rics.
13
12. POLIS 2
3. La dinàmica desigual de la població mundial
3.1. Desacceleració del creixement de la població
3.2. La població als països rics
3.3. La població als països pobres
13
13. POLIS 2
3.1. Desacceleració del creixement de la població
• El creixement de la població mundial avui és més petit a causa
de la desacceleració general de la natalitat i a de catastròfica
situació de l’Àfrica subsahariana, amb guerres i malalties.
• A més, la taxa de fecunditat ha disminuït a escala global.
• Encara que la característica general de la dinàmica actual de la
població mundial és el descens de la natalitat, existeixen
diferències notables entre països rics i pobres.
13
14. POLIS 2
3.2. La població als països rics
• La característica general de la dinàmica de població dels països
rics és el seu procés d’envelliment. Les causes són:
• La disminució de la taxa de natalitat provocada pel descens de la
fecunditat.
• Una esperança de vida més alta.
13
15. POLIS 2
3.3. La població als països pobres
• La característica general de la dinàmica de la població dels
països pobres és l’elevada taxa de natalitat:
• La població és jove i hi ha moltes persones en edat de tenir fills.
• L’augment de la població implica la necessitat de disposar de
més aliments, hospitals, escoles, etc.
• Als països on no hi ha pensions de vellesa, ni serveis socials de
sanitat, els fills sempre han representat una riquesa per a la
família: assegurança per a la vellesa.
13
16. POLIS 2
4. La dinàmica de la població: les migracions
4.1. El saldo migratori i les conseqüències que té
4.2. Les migracions avui
• Les migracions avui (mapa)
13
17. POLIS 2
4.1. El saldo migratori i les conseqüències que té
• El saldo migratori és el resultat de restar el nombre d’immigrants
del nombre d’emigrants, i pot ser negatiu o positiu.
• Saldo migratori negatiu. Un país el té quan perd població.
• Saldo migratori positiu. El té quan guanya població.
13
18. POLIS 2
4.2. Les migracions avui
• Els principals fluxos migratoris estan causats per la manca de
feina i procedeixen de:
• Territoris molt poblats del sud-est d’Àsia.
• Emigració procedent d’Àfrica.
• Procedent dels països de l’est d’Europa.
13
20. POLIS 2
5. La població i la feina
5.1. La població activa
5.2. Els sectors productius i la desigualtat entre països
5.3. El problema de l’atur
13
21. POLIS 2
5.1. La població activa
• Per conèixer el grau de desenvolupament d’un país és important
conèixer la situació de la seva població respecte a la feina. Per
això hem de tenir en compte:
• La població activa és la població que treballa o que vol treballar
encara que no tingui feina.
• La població no activa la formen els infants, els jubilats, les
persones discapacitades per treballar...
13
22. POLIS 2
5.2. Els sectors productius i la desigualtat entre
països
• La població activa per sectors productius permet conèixer el grau
de desenvolupament econòmic d’un país:
• Als països rics el percentatge de població activa al sector primari
és molt baix, perquè les feines estan molt mecanitzades i es
produeix molt amb poca mà d’obra.
• Als països pobres més de la meitat de la població activa treballa al
sector primari, ja que la manca d’aliments és un dels problemes
prioritaris.
13
23. POLIS 2
5.3. Els problemes de l’atur
• Les causes principals de la desocupació als països desenvolupats
són: la mecanització i la informatització de moltes tasques, amb la
reducció consegüent de llocs de treball.
• La incorporació de la dona al treball remunerat augmenta la
demanda d’ocupació.
• Als països pobres, el problema de l’atur i la manca de feina és
habitual.
• Allà la població activa treballa essencialment a l’agricultura, però
el creixement de la població és molt ràpid i no hi ha terres per a
tots o les existents no estan disponibles per conrear-les.
13
