3a. demografia 2n eso

25,098 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
25,098
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
20,494
Actions
Shares
0
Downloads
50
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

3a. demografia 2n eso

  1. 1. DEMOGRAFIA 2n ESO
  2. 2. VOLUM I DISTRIBUCIÓ: QUANTS SOM I ON ESTEM? Per que estudiar la població? És indispensable conèixer dades sobre la població tant si es refereixen a una ciutat, a una regió, un país sencer o de tot el nostre planeta. En un país desenvolupat , saber el nombre de naixements produïts durant un any en un país, permet calcular les places escolars que s’hauran de crear, la demanda de llocs de treball que es produirà al cap d'uns anys o els efectius que l'exercit d'aquest país tindrà 20 anys després. També serà possible de preveure un augment de les persones d'edat avançada i, per tant, un increment de les jubilacions, els serveis sanitaris a crear, etc . Als països subdesenvolupats , els càlculs són més simples i dramàtics: es tracta de veure quanta gent podrà alimentar­se i sobreviure i quants moriran de fam si no s'adopten solucions urgents. Des d'una perspectiva planetària, veurem que les nostres preocupacions han d' esdevenir d'abast mundial i que la qüestió que se'ns planteja és greu: la mateixa supervivència de la Terra. Avui ningú nega que els recursos planetaris són enormes però limitats, i la relació recursos/població comença a no ser tan favorable com es creia fa uns anys, sobretot si tenim en compte que al segle XX s'ha arribat a una xifra de població desconeguda en tota la història: 5.102 milions d'habitants ( 1988) Davant d'aquest fet, trobarem posicions molt diverses que aniran des del pessimisme (que parla d'una catàstrofe final a l'optimisme dels qui creuen que l'home sempre trobarà noves solucions per a sostenir l'augment actual de la població, passant per altres opinions intermèdies. Sigui com sigui, avui és evident que la problemàtica demogràfica ha esdevingut una de les grans qüestions del món contemporani.
  3. 3. Com estudiar la població Què és el cens de població? És la llista oficial o qüestionari estadístic de la població, que constitueix una font bàsica per al coneixement d'un país des de perspectives demogràfiques, econòmiques i socials. L'objectiu és el recompte dels habitants d'una superfície territorial. El fa l'Estat cada 10 anys. L'ONU va recomanar que tot cens contingui informació, almenys, sobre les onze qüestions següents: població total, classificació per sexes, edat, estat civil, lloc de naixement, nacionalitat, llengua parlada, grau d'instrucció, característiques econòmiques, fecunditat i circumstàncies dels habitatges que ocupen. El darrer cens oficial de població fet a Espanya (INE) té com a data de referència l'1 de novembre de 2001. Què és el padró? És una llista pública i autoritzada on es relacionen tots els habitants d'un terme municipal en una data determinada. En l'Estat espanyol, tota persona, fins i tot els estrangers que viuen habitualment en territori espanyol, han d'estar empadronats en un sol municipi, i és sempre vàlida la darrera inscripció quan n'hi hagi més d'una. El padró municipal el confecciona l'ajuntament cada cinc anys i el rectifica anualment amb referència al 31 de desembre.
  4. 4. Com es reparteix la població mundial El 90% de la població viu en l’hemisferi nord i només el 10% en l’hemisferi sud... per què? La població es reparteix en l’espai de forma molt desigual. Al costat de regions geogràfiques molt poblades com el sud-est asiàtic o Europa, n’hi ha d’altres pràcticament despoblades com l’Antàrtida o Austràlia. A més, en les zones molt poblades, la població e distribueix ocupant els espais de forma densa i bastant uniforme, mentre que en les àrees poc poblades, es distribueix de forma dispersa sobre el territori i deixa amplis espais quasi buits. La població es distribueix pel territori de forma molt desigual . Observa en el mapa quines són les zones més poblades, les més deshabitades i on es localitzen. El 90 % de la població mundial es concentra en l’hemisferi nord, que d’altra banda és també el que concentra més terres emergides.
  5. 5. Factors que determinen la distribució de la població en el món Com has vist en el mapa anterior, la distribució de la població en el món és molt desigual. Hi ha àrees de població molt concentrada i grans zones on hi viu molt poca gent. Quins són els factors que incideixen en aquesta distribució? Sòls fèrtils FACTORS QUE PROVOQUEN L’ASSENTAMENT DE LA POBLACIÓ Físics Humans Climes temperats Altituds mitjanes i baixes Sòls fèrtils Poblament antic Migracions Desenvolupament urbà i econòmic
  6. 6. Com es mesura el creixement de la població? El creixement de la població es basa en dos conceptes: NATALITAT: És el nombre de persones que neixen en un any. Per a estudiar-la s'utilitza la: Nombre de naixements en 1 any Taxa de natalitat = ----------------------------------- X 1000 població total MORTALITAT: És el nombre de persones que moren en un any. Per a estudiar-la s'utilitza la: Nombre de defuncions en 1 any Taxa de mortalitat = ----------------------------------- X 1000 població total Gràcies a aquests dos conceptes es calcula el creixement natural (xifres absolutes) o vegetatiu (en taxes). Quan la natalitat és major la població creix. Quan la mortalitat és major la població descendeix.
  7. 7. Altres dades Existeixen, a més, dues dades clau per a analitzar el comportament demogràfic d'un país o regió: la taxa de mortalitat infantil que es calcula igual que la mortalitat, però considerant només les dades referides a la població infantil i l’ esperança de vida: els anys d’edat que es viurà estadísticament. Com més alta és, major el nivell de desenvolupament d’un país. Relació entre taxes demogràfiques i desenvolupament La natalitat, mortalitat, mortalitat infantil i l'esperança de vida es relacionen directament amb el grau de desenvolupament dels països. CARACTERÍSTIQUES CAUSES Països desenvolupats Baixa natalitat. Polítiques antinatalistes. Incorporació de la dona al treball. Baixa mortalitat. Alta esperança de vida. Bon nivell d’alimentació. Desenvolupament del sistema sanitari. Poc creixement o decreixement de la població. Països subdesenvolupats Alta natalitat. No hi ha polítiques natalistes. Alta mortalitat. Baixa esperança de vida. Baix nivell d’alimentació. Epidèmies i mala salut. Sistema sanitari poc desenvolupat. Gran creixement de la població. Problema de recursos. Migracions als països rics.
  8. 8. Classificació Gràcies a aquests factors els països es classifiquen segons les taxes en tres tipus: Taxa de natalitat Taxa de mortalitat infantil Esperança de vida en néixer PAÏSOS DESENVOLUPATS Menor de 20 ‰ Menor de 20 ‰ Més de 72 anys PAÏSOS en DESENVOLUPAMENT Entre 20 i 40 ‰ Entre 20 i 100 ‰ Entre 60 i 70 anys TERCER MÓN Major de 40 ‰ Major de 100 ‰ Menys de 60 anys
  9. 9. Etapes demogràfiques Com s’ha arribat a la situació demogràfica actual? Al llarg de la història, les poblacions han anat passat per diferents etapes amb característiques demogràfiques diferents. Aquests etapes configuren que es coneix com model de transició demogràfica , representada en aquesta gràfica EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ CAUSES 1a Fase: fins S. XVIII Natalitat i mortalitat altes Poc creixement Males collites; guerres, fams, epidèmies i malalties 2a Fase: fins 1870 (Revolució Industrial) Natalitat alta Descens de la mortalitat Gran creixement Millors econòmiques i sanitàries; millor alimentació, millor higiene i desenvolupament sanitari 3a Fase: fins 1920 Mortalitat baixa Descens natalitat Disminució del creixement Inici de les polítiques natalistes (es tenen menys fills) 4a Fase: actualitat Molt baixa natalitat Molt baixa mortalitat No creixement, envelliment Desenvolupament econòmic Incorporació de la dona al món laboral
  10. 10. Processos de transició Els països subdesenvolupats no han arribat a la 4a fase encara, estan en la 2a o 3a. És a dir, el creixement de la població continua essent molt alt. Fixa’t en el creixement de la població per continents i observa el desfasament.
  11. 11. LA POBLACIÓ COM A PROBLEMA <ul><li>¿Com es relaciona la població amb el grau de desenvolupament? </li></ul><ul><li>La distribució de la riquesa també és molt desigual, mentre que en unes zones del planeta hi ha un alt nivell de riquesa i desenvolupament, en d’altres la població no pot satisfer les necessitats vitals. </li></ul><ul><li>Aquesta desigualtat provoca la divisió dels països del món, com ja hem anat veient, en societats riques i societats pobres, tot i que dins de cada grup hi poden haver fortes desigualtats. </li></ul><ul><li>Ja hem vist que el sistema millor per a calcular els nivells de desenvolupament és l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) que valora els aspectes següents: </li></ul><ul><li>El Producte Interior Brut (PIB) per habitant. </li></ul><ul><li>La esperança de vida en néixer. </li></ul><ul><li>El nivell d’alfabetització i la mitjana d’ anys d’escolarització </li></ul>
  12. 12. Conseqüències demogràfiques de les desigualtats econòmiques La relació entre el grau de desenvolupament i les característiques de la seva població és directa: cada grup de països té una població diferent com mostra l’esquema: PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS PAÏSOS DESENVOLUPATS * Molts naixements. * Gran creixement de població. * Baixa esperança de vida. * Alt nivell d’analfabetisme * Pocs naixements. * Baix creixement de població. * Alta esperança de vida. * Envelliment de la població. * Baix nivell d’analfabetisme.
  13. 13. MIGRACIONS Aquestes grans diferències provocades per les desigualtats en la riquesa entre països, suposen una conseqüència demogràfica que s’ha convertit en una de les característiques més definitòries de la societat actual: Les migracions des dels països pobres als rics . La població dels països subdesenvolupats es caracteritza per l’alta natalitat i el gran creixement poblacional. La població dels països desenvolupats es caracteritza per la baixa natalitat i un escàs creixement poblacional.
  14. 14. Les migracions Tota la desigualtat en el repartiment de la riquesa i l’explotació de recursos, ha produït un dels fets més característics dels últims segles: les migracions . A més, les migracions determinaran el creixement real dels països ja que s’ha de sumar al creixement natural. Totes les direccions dels grans corrents migratoris van des dels països pobres als països rics. Aquest és un dels fenòmens més importants de l’actualitat.
  15. 15. Cal que ens referim a les migracions des de dos punts de vista: des del punt de vista dels que marxen ( emigrants ), i del punt e vista dels que arriben ( immigrants ). Causes i conseqüències de les migracions Per què emigra la gent? MOTIUS ECONÒMICS: Busquen una millora del nivell de vida. MOTIUS POLÍTICS: Fugida d'un entorn hostil (guerres, persecucions polítiques o religioses...). Quins conseqüències té? PER AL PAÍS EMISSOR PER AL PAÍS RECEPTOR Marxen les persones joves en edat de treballar. Disminueix la natalitat. La població envelleix. Paralització econòmica No obstant, millora econòmica per al país ja que els quals es van manen diners a les seves famílies. Rejoveniment de la població (hi ha més població jove i més natalitat). Creixement econòmic (hi ha més mà d'obra i més consum). Problemes d'integració entre cultures diferents (racisme, marginació...). Condicions d'explotació laboral, il·legalitat d'alguns immigrants...
  16. 16. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ I TÈCNIQUES DE REPRESENTACIÓ L'estructura de la població. Les piràmides de població . L'estructura de la població permet establir quins són les principals característiques de la població en un país i en un moment determinat. Per a analitzar l'estructura de la població cal estudiar com esta formada la població en un determinat moment, fonamentalment en tres aspectes: Sexe : Diferenciar el nombre de dones i d'homes. Edat : Establir el percentatge d'edats (joves, adults i ancians). Activitat econòmica : Diferenciar en quins sectors treballa dita població. Des d'aquest punt de vista es divideix en dos grups: Activa = Població en edat de treballar. Es divideixen en sectors d'activitat: Primari = Agricultura, ramaderia, pesca. Secundari = Indústria i construcció. Terciari = Sector serveis. Inactiva = Joves i ancians i adults que no treballen ni en busquen, per diversos motius.
  17. 17. Tipus de piràmides de població Gràcies a les piràmides de població es pot estudiar la situació demogràfica de cada país. <ul><li>Piràmide de PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS . </li></ul><ul><li>Sexe. Predomini dels homes encara que hi ha bastant equilibri. La mortalitat en els homes és una mica més elevada. </li></ul><ul><li>Edat. Té una base àmplia, el que marca molts joves i una cúspide estreta, indica baixa esperança de vida, pocs ancians. Es tracta d'una població jove. </li></ul><ul><li>Piràmide de PAÏSOS EN DESENVOLUPAMENT. </li></ul><ul><li>Edat. La natalitat comença a descendir i la població jove és menor. La població adulta no varia molt i la població anciana creix ja que l'esperança de vida comença a pujar. </li></ul><ul><li>Sexe. Els homes presenten una major mortalitat pel que fa a les dones. </li></ul><ul><li>Piràmide de PAÏSOS DESENVOLUPATS . </li></ul><ul><li>Edat. Té una base estreta, amb molt poca població jove i una taxa de natalitat molt baixa. Gran quantitat de població adulta i la població anciana és molt àmplia el que mostra una gran esperança de vida. Tendeix a l'envelliment. </li></ul><ul><li>Sexe. Els homes tenen una esperança de vida menor que les dones. </li></ul>

×