Població i espai urbà (esquema)

838 views

Published on

Esquema dels temes 5 i 6 de l'assignatura Geografia d'Espanya

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
838
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
310
Actions
Shares
0
Downloads
17
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Població i espai urbà (esquema)

  1. 1. L’Espai Geogràfic Espanyol J. F. Cadenas IES Joan Fuster (Bellreguard) francadenas.blogspot.com
  2. 2. La població espanyola
  3. 3. Densitat de població 1. Característiques i factors de la distribució s’expressa amb amb Desequilibris espacials: en • Àrees de concentració en • Àrees de despoblament Madrid, perifèria peninsular i illes Interior peninsular i àrees de muntanya Concentració demogràfica en la perifèria amb Evolució històrica (hab / km2) Crisi del segle XVII consoliden però Reducció diferències des de 1975 • Àrees industrials en declivi • Desindustrialització i desocupació Consolidació Madrid, eix de l’Ebre i Mediterrani Crisi econòmica • Industrialització (s. XIX) • Desenvolupisme
  4. 4. inclou és El creixement o decreixement de la població d’un lloc per causes naturals (naixements i defuncions). Creixement natural o vegetatiu Indicadors demogràfics • Règims demogràfics • Desequilibris territorials en el moviment natural de la població
  5. 5. 1.1. El règim demogràfic antic • • Fins a principis del s. XX • Taxa de mortalitat alta i oscil·lant • Escassetat de mitjans anticonceptius Taxa de natalitat elevada • Economia i societat rurals Condicions higienicosanitàries • Creixement natural baix i irregular Baix nivell de vida • • • Mortalitat catastròfica • Mortalitat infantil • Dieta escassa i desequilibrada Malalties infeccioses Baixa esperança de vida 1.2. La transició demogràfica: 1900-1975 • • Explosió Demogràfica Més tardana, més curta i més intensa que en altres països europeus (Baby boom) Disminució suau de la natalitat, amb diverses fases • Avanços mèdics • Descens important i constant de la mortalitat • Augment del nivell de vida • Creixement natural alt • Augment del nivell educatiu i cultural • Disminució de la mortalitat infantil Augment de l’esperança de vida
  6. 6. 1.3. El règim demogràfic actual: desde 1975 • Crisi econòmica • • • Descens del poder adquisitiu • Falta de facilitats per a la conciliació de la vida familiar i laboral • Taxa de natalitat molt baixa (10,98 ‰ en 2007), amb un brusc descens entre 1975 i 1998 i una lleugera recuperació des de 1998 Nupcialitat Precarietat i inestabilitat laboral Canvis socials i de mentalitat però • Taxa de mortalitat baixa i de nou en descens (8,59 ‰ en 2007) • • • • Creixement natural molt baix (2,39 ‰ en 2007), amb important descens fins a 1998 Noves causes: malalties cardiovasculars i degeneratives Envelliment de la població Augment per la immigració Esperanza de vida elevada amb Mortalitat infantil baixa i en descens amb Augment per la major taxa de natalitat de la població estrangera Diferències per sexe, edat i classe social
  7. 7. Diferències entre CCAA en Estructura de població per edats per • és Grau de joventut o envelliment de la població Causes heretades:  Diferent comportament tradicional de la natalitat  Diferències de Desenvolupament econòmic • Migracions Causes actuals:  Nous factors de Desenvolupament econòmic • Mortalitat baixa • Major creixement natural • Estructura demogràfica més jove • • Natalitat més elevada  Immigració estrangera • • Natalitat més baixa • Mortalitat més alta • Creixement natural reduït o negatiu • Estructura demogràfica molt envellida amb CCAA demogràficament dinàmiques: amb CCAA en declivi demogràfic
  8. 8. 1.1. Les migracions interiors tradicionals • • • • Migracions estacionals i temporals (fins a la dècada de 1960) • des de • Èxode rural (1900-1975) conseqüències • Motivacions laborals • Fluxos unidireccionals • Joves sense qualificació • • • • Demogràfiques • Socials • Mediambientals a Andalusia oriental Distribució de la població Mediterrani • Vall de l’Ebre • Zones turístiques amb etapes Estructura per sexe i edat (masculinitat i envelliment) • Deseconomies de subpoblació (camp) Moderat en el primer terç del segle XX. En cascada • Deseconomies de congestió (ciutat) Estancat durant la Guerra i la postguerra • Molt intens entre 1950 i 1975 • Decau des de 1975 • Molt davall en l’actualitat Econòmiques • Interior peninsular Madrid • Galícia País Basc • eren Catalunya • • Problemes d’assimilació Deteriorament d’ecosistemes tradicionals
  9. 9. 1.2. Les migracions interiors actuals • • Migracions laborals • Migracions de retorn • Importància de les migracions dins de la pròpia província o comunitat autònoma • Atracció dels nuclis mitjans i xicotets Paper creixent dels estrangers Migracions residencials • Les migracions entre CCAA s’han ralentitzat. • • • Moviments habituals Diferències en els saldos migratoris i migracions estacionals Adults jóvens • Competències autonòmiques • Desenvolupament endogen • Intraurbanes • Interprovincials en certs casos • • Per treball: moviments pendulars Migracions laborals: desequilibris demogràfics i econòmics • • Per oci Migracions residencials: sobreenvelliment / increment de la població • Migracions de retorn: sobreenvelliment / reactivació econòmica • Moviments pendulars: problemes de circulació • Motivacions diverses: laborals, residencials, retorn • Fluxos pluridireccionales (origen urbà) • Perfil divers conseqüències
  10. 10. són Els moviments de població fora de les fronteres del propi país 2.1. Emigración transoceánica • Amèrica Llatina, EUA, Canadà, Austràlia Etapes: • Auge entre mitjan del XIX i 1914 a Argentina, Cuba, Brasil • Demanda de mà d’obra • Retard espanyol Gallecs, asturians, canaris • Interrupció període entreguerres (1914-1945) Auge entre 1945 i 1960 • Crisi internacional (1929) • • Guerra i postguerra a Espanya Nova situació internacional a Gallecs, canaris Veneçuela, Argentina, Brasil • Descens des de 1960 • Emigració a Europa • Crisi economies llatinoamericanes
  11. 11. • • Creixement demogràfic espanyol • Mecanització del camp • 2.2. Emigració a Europa Reconstrucció europea Desocupació (Pla d’Estabilització) amb etapes • Cessament de l’emigració ultramarina A França • Salaris europeus Permanent Origen: d’Andalusia i Galícia, principalment • Auge entre 1950 i 1973 • • Fins mitjan segle XX Escassa i estacional • • • • • Destins principals: França, RFA, Suïssa • Adults jóvens poc qualificats Crisi econòmica Caiguda des de 1973 Emigració de temporada i temporal 2.3. Conseqüències de les migracions exteriors • Demogràfiques Agreujament dels desequilibris territorials • Econòmiques • Vàlvula de fuga • Socials • Afluència de divises
  12. 12. FACTORS 3.1. Característiques Per part espanyola: • • • En situació il·legal o irregular Relacions històriques En situació legal (> 4 milions) • Característiques geogràfiques • Nacionalitzada Reagrupament familiar • • Regularitzacions • Població (> 5,7 milions)… Necessitat de mà d’obra Per part dels immigrants: • • destinacions Motius econòmics Motius polítics perfils • Catalunya, Madrid, Andalusia, País Valencià, Canàries i Balears Comunitaris (UE-15) • Comunitaris d’altres països de la UE-27 són amb amb • Immigrants extracomunitaris • Jubilats • Adults en busca d’inversions • Motivacions econòmiques • Motivacions econòmiques • Asil polític
  13. 13. 3.2. Consecuencias de la inmigración Estructura demogràfica més jove • Creixement del PIB Augment de la taxa d’activitat de les dones espanyoles • Abaratiment de la mà d’obra Impostos • Cotitzacions a la Seguretat Social Augment del dèficit exterior (remeses) • Sorgixen posicions xenòfobes i racistes • Dures condicions laborals i de vida • Dificultats d’integració • Socials • “Col·laboració” amb els països emissors i control de la immigració clandestina • Regulació dels fluxos migratoris • Impuls de la integració dels immigrants Econòmiques • Creixement demogràfic Població activa • Demogràfiques • • • • Major natalitat • amb • 3.3. Política inmigratoria • • Política de la UE sobre asil i immigració (1999) Llei d’Estrangeria regula Entrada, presència, drets, expulsió…
  14. 14. 1.1. Estructura per sexe • Índex d’envelliment Natalitat • Esperança de vida • 1.2. La estructura per edat és La composició de la població per grups d’edat és Estructura envellida Índex de joventut • Taxa de feminitat Migracions Migracions Taxa de masculinitat • • • • Major esperança de vida femenina • La relació entre el nombre d'homes i de dones que componen una població Naixen més xics que xiques • és • Desacceleració econòmica • Despesa social i sanitaria • Taxa de natalitat alta • • Immigració • Taxa de natalitat baixa • Emigració / Retorns • Crisi de 1975 • Fort descens de la natalitat • Augment de l’esperança de vida • Emigració històrica • amb diferències territorials CCAA amb estructura més jove CCAA més envellides
  15. 15. 2.1. La población activa és • El conjunt de persones de 16 anys i més que subministren mà d’obra per a la producció de béns i servicis, o que estan disponibles i fan gestions per a incorporar-se a esta producció. Taxa de dependència • Descens entre principis del XX i la dècada de 1990 Fort creixement des de 1991 Diferències per sexe, edat i territoris Taxa de desocupació • Població inactiva • amb etapes Lleu fins a 1973 • Gran augment en 1973-1975 • Descens i augment en 1985-1995 • Descens en 1995-2008 • Augment des de 2008 (crisi) Emigració • Augment de la taxa de dependència • • amb • Població activa desocupada • Taxa d’activitat amb etapes • • Factors demogràfics, econòmics i socioculturals amb • Població activa ocupada Dones • Desenvolupament econòmic • Immigració
  16. 16. 2.2. Sectors econòmics • • amb Diferències territorials Es va accelerar l’èxode rural en 1950-1975 • Es va desaccelerar el seu descens des de 1975 Creixement en el primer terç del s. XX • Estancament durant la Guerra i la postguerra • Auge en 1960-1975 (desenvolupisme) Descens des de 1975 Desenvolupament econòmic i augment del nivell de vida • Mecanització del sector primari • Sector terciari (68,1%) • • Sector secundari (27,9% població activa) Recuperació durant la Guerra i la postguerra • • Sector primari (4% població activa) • • • Descens en el primer terç del s. XX (èxode rural) Terciarització de la indústria • Increment dels servicis públics • Incorporació de la dona al mercat laboral
  17. 17. El futur del moviment natural • Taxa de natalitat • Fecunditat • Mortalitat • Recuperació conjuntural Creixement natural Nou decreixement Augment Canvis demogràfics, econòmics i socials Augment Negatiu El futur dels moviments migratoris • Predomini de les migracions interiors entre la població espanyola • Diferents escenaris per a la immigració estrangera El futur del creixement i l’estructura de la població • Creixement fins 2050 • Estructura per sexes semblant, amb tendència a la igualació • Envelliment • Disminució de la taxa d’activitat des de 2020 Necessitat de mà d’obra estrangera
  18. 18. L’espai urbà
  19. 19. El Procés d’Urbanització en Espanya Definició Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard) Taxa d’urbanització Menys 10% població Dimensions mitjanes (5.000- 10.000 hab.) Factors Urbanització Preindustrial Militars i estratègics Político-administratiu Econòmics Religiós Culturals
  20. 20. Assentaments protourbans indígenes Antiguitat El Procés d’Urbanització en Espanya (Tartessos) Factories comercials gregues i fenícies (ss. IX i VIII a. C.) Empúries, Cadis, Màlaga, Cartagena Roma Fundacions urbanes amb funcions militars, administratives, polítiques, econòmiques... Creació xarxa urbana (calçades) Valentia, Legio VII, Caesar Augusta, Emerita Augusta Ciutats noves (Madrid) Ciutat Islàmica Aprofitament xarxa urbana existent (Saraqusta, Balansiyya) Urbanització Preindustrial Edat Mitjana Reconquesta: barris musulmans (moreries) Ciutat Cristiana s. X- XII: Expansió urbana expansió regnes nord i repoblació Baixa edat mitjana: procés urbanització per reactivació del comerç s. XVI – Creixement urbà per expansió econòmica Edat Moderna s. XVII – Estancament per crisi econòmica i demogràfica s. XVIII – Reinici urbanització per enfortiment poder reial, recuperació demogràfica i econòmica Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  21. 21. El Procés d’Urbanització en Espanya Fins Guerra Civil Inici expansió industrial començaments s. XX Taxa d'urbanització: creixement fins 40% -Auge mineria del carbó -Augment inversió nacional (x repatriació capital colònies i x PGM) -Impuls obres públiques Dictadura -Política proteccionista industrial Alentiment creixement Taxa d'urbanització Urbanització Industrial 1936- 1959 Guerra Civil i postguerra Creixement urbà en grans capitals -deteriorament i desabastiment urbà -Política contraria a la urbanització -Política favorable a la ruralització Política autàrquica i afavoriment estratègic indústries bàsiques: Cantàbric, Barcelona i Madrid. Política Pols Desenvolupament (cap. de província) Desenvolupament industrial Consolidació aglomeracions urbanoindustrials del nord-est d'Espanya Èxode rural 1960- 1975 desenvolupisme Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard) màxim creixement urbà Desenvolupament sector terciari Sols grans ciutats Expansió turística Centres litorals
  22. 22. El Procés d’Urbanització en Espanya Urbanització Postindustrial Desacceleració Creixement Urbà Canvi Factors Urbanització - Crisi energètica i industrial - reducció creixement natural - reducció migracions - Pèrdua importància indústria: Desindustrialització - Declivi model urbanització industrial - Tendència dispersió industrial - Canvis estructura industrial: - Alta tecnologia = menys mà d'obra - Activitats terciàries motor grans metròpolis - Ascens centres turístics - Creixement capitals amb activitats terciàries de baixa qualificació Tendència Dispersió Urbana (Ciutat difusa) Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard) - Millora comunicacions - Tendència descentralització economia - Dispersió urbana àrees descongestionades
  23. 23. DEFINICIÓ MORFOLOGIA URBANA Espai i forma urbana SITUACIÓ Posició respecte a l'entorn EMPLAÇAMENT Creixement lent (1 edificis, 2n carrers) Domini cantons rodons, carrers tancats i estrets Absència places Adaptació a l'emplaçament (rius i relleu) i clima Inadaptació a circulació actual de trànsit rodat Irregular Ortogonal ELEMENTS PLA Radiocèntric CONSTRUCCIÓ EDIFICACIO USOS SÒL Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard) Creixement ràpid i planificat Construit en època de gran creixement Carrers amplis de traçat rectilini Jerarquització eixos principals i secundaris Presència de places, parcs i equipaments Avantatges: adaptació al trànsit rodat actual Inconvenients: inadaptació al relleu i clima Carrers radials amb anells concèntrics Trama urbana: Tipus Edificació: col·lectiva/individual, alçària... Qualificació urbanística - Rústics - Industrials - Comercials - Residencials, urbanitzable - Serveis urbans, equipaments
  24. 24. Muralles: vestigis defensius i fiscals Pla irregular: (origen medieval, musulmà) Pla regular (Renaixement i Barroc) Trama tancada Edificació unifamiliars, baixes, corrals i horts Edificis simbòlics. Socialment: centre, poder i elits urbanes; perifèria: treballadors Època Preindustrial s. XIX Reformes Plànol 1 ⅓ s XX Anys 60 CASC ANTIC s. XIX Edificació s. XX Època Industrial Usos sòl Socialment Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard) Desamortitzacions: Eixamplament carrers i places Correcció traçats tortuosos a rectilinis Construcció grans vies Instal·lació funcions terciàries (banca, comerç…) Correcció traçats tortuosos a rectilinis Destruccions del plànol Objectiu: rendibilitzar el sòl Densificació per a aprofitar l'espai Reutilització edificis després desamortització Verticalització edificació (3 a 5 plantes) Estil arquitectònic: historicista Construcció: nous materials (ferro, vidre) Substitució edificis x major alçària Deteriorament resta Terciarització (activitats alta rendibilitat) Conversió nucli antic en CBD Desplaçament usos Residencials perifèria Nous problemes: tràfic, deteriorament barris, marginalitat, contaminació Abandonament centre burgesia Reocupació per grups socials baixos ingressos
  25. 25. Casc antic II. ACTUALITAT (des de 1975) objectius Recuperació morfologia tradicional Rentabilització alts preus mesures Peatonalitzacions i enjardinament places Ajudes rehabilitació i reutilització immobles inici polítiques de rehabilitació Usos sòl problemes Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard) Usos tradicionals (residencials) Usos turístics, comercials i administratius Alt preu sòl: difícil rentabilització particular Menys residents i més empleats i consumidors Saturació trànsit: Peatonalitzacions i restriccions trànsit, impuls transport públic... Envelliment població
  26. 26. Origen 2ª ½ s. XIX– s. XX L'eixample Causes Tipus Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard) millora de transports creixement demogràfic desenvolupament noves classes socials Situació precària centre històric: insalubritat, densificació… L'eixample burgués Barris obrers i industrials Barris ajardinats
  27. 27. Ordre (pla regular) i higiene (pavimentació i clavegueram) Fàcil control policial ciutat Fe en el progrés i rebuig passat (destrucció muralles i edificis simbòlics) Bulevard: concepció espai burgesia Concepció economicista ciutat (especulació) Ideals burgesia L'eixample Segle XIX Segle XX I. L'eixample Burgés Pla: regular en quadrícula, carrers amples, espais verds Trama: baixa densitat (espais oberts i parcs) Edificació: historicista (palauets i viles) i de mitjana altura Usos: residencial burgés amb alt preu solars Trama: densificació Edificació: major verticalització (blocs de pisos) Usos: residencials i terciaris (oficines i comerços) Evolució Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  28. 28. Barris marginals de població obrera Habitatges de baixa altura i dimensions Característiques Establiment perifèria Instal·lacions industrials i infraestructures Zones insalubres Origen L'eixample Localització II. Barris Obrers Prop o junt Escàs valor i preu Ús del Sòl Creació Evolución Actualitat Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard) Vies d'accés a la ciutat Estacions de ferrocarril Indústries (escorxadors, mercats, fàbriques…) Pla divers per falta de control del sòl Trama tancada i densa Habitatges d'escassa dimensió i qualitat No depenen del ferrocarril ni carretera Abandonament progressiu per buidament industrial i consegüent deteriorament Incorporació a la ciutat i consegüent revalorització Requalificacions per a altres usos
  29. 29. Creació Finals segle XIX – 1 ⅓ s. XX Origen Difusió idees naturalistes i higienistes L'eixample Característiques Barris-habitatge unifamiliars amb jardí Ocupació per classes mitjanes o proletariat Habitatges subvencionats Cases barates i monòtones III. BARRIS AJARDINATS Models Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard) Ciutat lineal d'arturo sòria (interrelació camp- ciutat) Ciutat jardí
  30. 30. 1940- 1955 (postguerra) escassa activitat constructiva urbanització marginal Evolució 1955- 1975 (desenvolupisme): Creació espontània extenses perifèries via d'accés i àrees perifèriques Eradicació xabolisme: promocions VPO LA PERIFERIA ACTUAL (des de 1940) Des de 1975: (ciutat difusa) Mescla usos sòl Perifèries més allunyades Límits imprecisos àrees periurbanes Barris residencials Tipologia Àrees industrials i equipament Barris Infrahabitatge Xaboles, barraques, Chozas… - Barris infrahabitatge - Barris habitatges protegits - Polígons habitatge - Ciutats dormitori Polígons industrials - Àrees d'equipament Característiques Sòl rústic de propietat il·legal Sense organització urbanística Habitatges autoconstruïts Deficiències i sense serveis elementals Perfil: immigrants, minories marginades... Localització en perifèria de grans ciutats Evolució Màxim apogeu anys 60 i 70 (120.000 uds.) Anys 70: substitució per blocs de pisos en alçària Actualitat: campanyes d'eradicació i reallotjament (integració) Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  31. 31. Barris VPO LA PERIFERIA ACTUAL (des de 1940) Polígons habitatges A Partir de 1960, amb màxima expressió anys 70 Finalitat: reubicar població xabolista i marginal Blocs o torres en forma de H Paisatge urbà monòton: "colmenas" Desaparició concepte tradicional de carrer Promocions municipals Màxim Desenvolupament: anys 50 Habitatges amb ajuda estatal i limitació de preu Construcció: blocs de 4- 6 plantes sense Ascensor, monòtones, Baixa qualitat constructiva i formal Falta de serveis i equipaments (jardins, comerços) - A partir de nuclis rurals pròxims - gran varietat de formes i grandàries Ciutats dormitori Polígons i parcs Industrials Àrees d'equipament Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard) - Localització en la franja periurbana - sòl residencial - Classe mitjana i alta - Habitatges exemptes, adossades, urbanitzacions... - causes: ideologia naturalista i difusió de l'automòbil Evolució Anys 60: sense control i impacte mediambiental Actualitat: parcs empresarials i tecnològics amb elevada qualitat mediambiental Característiques Activitats industrials i tecnològiques Prop principals vies de transport Superfícies comercials: hipermercats, factories Superfícies d'equipament: hospitals, universitats
  32. 32. Aglomeracions Urbanes Àrea metropolitana Conurbació Regió urbana Megalòpolis Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  33. 33. Definició  Unió ciutat principal i nuclis urbans perifèrics  Independència administrativa, econòmica i funcional Característiques  Centre: ciutat central  Influència àrea central sobre nuclis urbans de l'àrea  Especialització funcional: • Ciutat central: ocupació i servicis • Àrea metropolitana: activitats econòmiques i habitatges treballadors  Xarxa de comunicacions directa  Moviments pendulars de població  Estil de vida urbà  Perfil: joves i varietat social  Estructura espacial en corones concèntriques Evolució  Origen: 1r 1/3 segle XX (principals capitals: Madrid, Barcelona, València, Bilbao, Sevilla…)  Auge: 1960 i 1975  Actualitat en transformació: • Expansió territorial • Descentralització població i activitats econòmiques • Creixent dotació infraestructures i servicis • Especialització d'activitats. Problemes Aglomeracions Urbanes      Àrea Metropolitana Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard) Necessitat ordenació de l'espai metropolità Densificació demogràfica i constructiva Solució: dispersar activitats a ciutats mitjanes Garantir connexions transports dins l'àrea i xarxes nacionals Evitar la pressió urbana conservant espais verds
  34. 34. Aglomeracions Urbanes Definició Unió ciutats semblant importància Característiques  Creixement paral·lel  Fusió física  Independència administrativa, econòmica i funcional Evolució  Conseqüència procés industrialització  Extensió àrea intermèdia ocupada per instal·lacions, infraestructures, polígons industrials, no separades per espais rurals.  Influència turisme Problemes Similars àrees metropolitanes Exemples  Màlaga-Marbella  Alacant-Elx-Santa Pola  Potenvedra-Martín Conurbació Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  35. 35. Aglomeracions Urbanes Definició àrea urbana discontínua, integrada per ciutats disperses Característiques  Densitat elevada  difusió sobre l’espai de les característiques urbanes  Independència administrativa, econòmica i funcional Origen Orígens: creixement paral·lel diverses ciutats. Problemes Similars àrees metropolitanes Exemples  Centre Astúries Regió Urbana Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  36. 36. Aglomeracions Urbanes Definició Característiques • Elevada densitat de població en grans extensions • Xarxa transport densa i eficient • Concentració riquesa, coneixement i poder polític • Elevada especialització funcional • Inexistència Espanya actualitat Segovia, Guadalajara, Toledo, Madrid Megalòpolis Tendències Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard) Unió successives conurbacions o àrees metropolitanes. Mega-región València-BarcelonaMarsella-Lyon
  37. 37. Rank-Size Funcions El SISTEMA URBÀ Rang 1: Madrid i Barcelona (+ 3 mill.) Rang 2. València i sevilla ( 0,5 a 1,5 mill.) Rang 3: 14 ciutats (0,25 a 0,5 mill.) Rang 4: 20 ciutats (0,1 a 250.000 habs.) Ciutats primàries Ciutats secundàries Ciutats primàries Anomalia: bicefàlia Madrid-Barcelona Llocs centras i àrea d’influència Nacionals Regionals 500-750.000 habitants: València, Sevilla, Bilbao, Màlaga i Saragossa Funcions diversificades Serveis especialitzats Influència nacional-regional Subregionals Àrea d’influència Madrid i Barcelona Ciutats milionàries Especialització funcional Influència nacional Integració sistema urbà global 200.000-500.000 habitants Funcions diversificades Serveis especialitzats Influència regional Elements Sistema Urbà Metròpolis Jerarquia Ciutats Mitjanes Ciutats petites Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)  50.000-250.000 habitants  Funcions menys diversificades  10.000-50.000 habitants  Funcions escasses i poc especialitzades
  38. 38. El SISTEMA URBÀ Definició Madrid Relacions Urbanes Fluxos: econòmics, demogràfics... Direcció: Unidireccionals: domini-subordinació Bidireccionals: integració-competència Relacions intenses amb altres metròpolis (Barcelona) Barcelona Menor influència Àrea influència intensa: orient i Balears Quadrant Nord Àrea major integració Intensa relació metròpolis Resta Sistema Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard) Relacions menors i incompletes Predomini relacions comarcals Frontera Portugal: major desconnexió Zones mal connectades: Meseta meridional, Cantàbric occidental i Andalusia oriental
  39. 39. El SISTEMA URBÀ Disposició semianular perifèria Espai interior poc urbanitzat Excepció interior: madrid Eixos molt discontinus: • Eix gallec (la Corunya i Vigo) • Eix cantàbric (triangle asturià- lleonés i basc- perifèria, centrat a Bilbao, inclou navarresa, La Rioja, Burgos i Santander) • Eix aragonés: Saragossa, amb connexions amb la Rioja, • Navarra i Catalunya Sistema Urbà Eix més dinàmic: indústria, serveis i turisme • Català: Barcelona • Valencià: influència de valència sobre Albacete, Múrcia i Alacant • Andalús: influència de Sevilla sobre Badajoz, Màlaga i Granada • Eix Guadalquivir (de Cadis a Jaén) • Eix litoral andalús (d'Almeria a Huelva) Espai poc articulat desequilibrat per Madrid: • Sistema val·lisoletà: Valladolid, Salamanca, triangle Asturià i Bilbao • Subsistema madrileny: Madrid. Fragmentació territorial i predomini ciutats especialitzades • Subsistema balear: vinculat amb Barcelona, palma de Mallorca sobre la resta • Subsistema canari: dos metròpolis equilibrades i relacionades, tot i que molt aïllades (debilitades) Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  40. 40. Monocèntrics primats • Predomini aglomeració urbana principal • Inexistència nivells intermedis • Relacions unidireccionals Monocèntrics jerarquitzats El SISTEMA URBÀ Constitució sistemes urbans regionals • Ciutat principals • Nivells intermedis Policèntrics • Primacia diverses ciutats • Distribució funcions • Fluxos bidireccionals • Metròpolis globals (London i París) • Centres europeus (Madrid i Canvis recents Sistema Urbà Jerarquia europea Barcelona…) • Metròpolis potencials (Bilbao, València, Palma de Mallorca) • Metròpolis dèbils (Sevilla) Sistema de ciutats europeu Connexió amb Europa Transformació sistema ciutats global • • • • Dorsa Europa (Sud UK-Nord Itàlia) Eix Mediterrani Eix atlàntic (Finisterres) Interior i sud • Eix Lisboa-Barcelona • Arc Mediterrani • Dorsal Europea • • • • Declivi algunes ciutats Canvis interior sistema urbà global Competència internacional Relatiu aïllament urbà Espanyol (ex. Madrid, Barcelona i zones turístiques) Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  41. 41. Propietaris La producció de l’espai urbà Agents Socials Promotors i immobiliàries Empresaris industrials Ciutadania Poder polític 2 ½ s. XIX 1 ⅓ s. XX Època Industrial Autarquia (1939-1959) • Regularització plànol • Plans de sanejament • Millora serveis i equipament • Reconstrucció (Gernika, Oviedo...) • Legislació habitatge • Organització creixement urbà - Llei del sòl i ordenació urbana (1956) Plans generals d’ordenació urbana Desenvolupament 1960-1975) Estat autonòmic Planificació Urbana Època Postindustrial • Edificació destructiva • Excessiva alçària, densitat i poca qualitat • Problemes ambientals i trànsit • Competència ordenació urbanística municipal i autonòmica • PGOU: plans parcials i especials Democratització • Participació social planificació Globalització Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard) • Plans estratègics revitalització • Màrketing urbanístic (València...) • Endeutament i corrupció
  42. 42. PROBLEMÀTICA URBANA Aglomeració i difusió urbanització Problemàtica • Densificació i pressió urbana • Elevat preu sòl i difícil accés habitatge • Escassetat espais verds, recreatius, culturals i sanitaris • Necessitat d’abastiments i equipaments • Ordenació trànsit i transport Causes Solucions • Especulació • Falta d'inversions • Elevat consum i ús recursos i serveis • Intens ús automòvil • Descentralització població, activitats i equipaments • Habitatges protegides i subvenció rehabilitacions • Inversions en equipaments i instal·lacions • Limitació trànsit, pàrkings i impuls transport alternatiu Problemes econòmics • Excessiva terciarització • Deslocalització activitats econòmiques tradicionals • Trasllat activitats polígons industrials • Difusió activitats terciàries parcs tecnològics perifèria Problemes socials • Delinqüència i marginació social (drogadicció, violència, delinqüència, mendicitat…) • Contrastos econòmics • Problemes integració • Difícil convivència veïnatge • Pobresa i desocupació econòmica • Baix nivell de formació • Ritme de vida urbà, • Aïllament i desarrelament • Fragilitat social • Actuacions polítiques • Intervenció serveis socials • campanyes prevenció • Inversions en educació • Polítiques integració... Problemes ambientals • Microclima urbà (efecte hivernacle) • Contaminació (atmosfera, aigua...) • Generació residus • Desaparició espais verds • Reflexió asfalt, edificis... • Emissions trànsit, calefacció, indústria... • Residus hàbitats indústria • Consum béns i energia • Extensió instal·lacions, equipaments i habitatges • Transport públic i ecològic, zones verdes, • Limitació emissions i trànsit • depuradores, neteja, reciclatge… Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

×