Dijous 30 de juliol a dos quarts de nou del vespre començarà al jardí del Museu la tercera edició del RUSC. Festival de Poesia de l’Espluga de Francolí, una iniciativa promoguda pel vicepresident de la Fundació Carulla, el poeta Jordi Carulla-Ruiz, i el Museu, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i que s’emmarca dins el programa d’actes de la Festa Major del poble.
El rusc de poetes d’enguany el compondran Màrius Sampere, Mireia Vidal-Conte, Blanca Llum Vidal, Arnau Pons i Guim Valls. Tancarà el festival l’actuació musical del conjunt de “folk” Malva de Runa.
Inspira aquest esdeveniment la idea de que hi hagi "un RUSC adherit al Museu de la Vida Rural, un Festival de Poesia a l'Espluga de Francolí", perquè "se sap que l'abella escull sempre el lloc idoni" amb "un saber antic que vetlla per la qualitat de la mel". Així ho escriu qui va tenir la iniciativa del festival, el poeta Jordi Carulla-Ruiz, que afegeix que la pervivència del festival respon a una "necessitat de prodigar i consumir poesia, d'apropar els poetes a un públic àvid de paraules, posant a l'abast en ple estiu, a les portes de la Festa Major, una selecció de diferents MELS vingudes d'arreu de les contrades catalanes".
Els protagonistes
Màrius Sampere, una de les veus poètiques més imponents de la literatura catalana, amb una llarguíssima trajectòria que arrenca l’any 1963 amb L’home i el límit, presentarà el seu nou poemari, Ignosi, publicat recentment per Edicions Poncianes.
Mireia Vidal-Conte, poeta i traductora, ha escrit els poemaris Gestual, Pragari, Anomena’m nom, Margarides de fons i, aquest any 2015, Veces. Ha traduït Eugénia de Vasconcellos i Brigitte Oleschinski.
La barcelonina Blanca Llum Vidal és autora dels llibres La cabra que hi havia, Nosaltres i tu, Homes i ocells, Visca! i Punyetera Flor. Ha editat, també, la poesia d’Àngel Guimerà i ha escrit sobre el Tractat de l’amor heroic d’Arnau de Vilanova.
Arnau Pons, mallorquí, combina l’escriptura creativa amb l’obra de no-ficció, la traducció literària i l’edició. La seva poesia ha aparegut en edicions limitades publicades per ell mateix. Ha presentat en català, com a editor, a Roland Barthes, Hannah Arendt i Mahmoud Darwish.
Guim Valls va debutar l’any 2011 amb Autoretrat a ulls clucls. i Com ell mateix diu, publica la seva obra, de moment, “als estrats de l’aire”. És recitador de poesia, entre d’altres de Joan Vinyoli, Joan Josep Camacho Grau o Sebastià Roure.
El grup de “folk” Malva de Runa, proposa una relectura de la música tradicional a través d’una acurada formació acústica constituïda per instruments occidentals amb d’altres típics del Mediterrani oriental. Aquesta amalgama dota les composicions d’un so renovat i potent, però alhora molt proper gràcies als arranjaments, influïts clarament per les anomenades “músiques mediterrànies”.
Dijous 30 de juliol a dos quarts de nou del vespre començarà al jardí del Museu la tercera edició del RUSC. Festival de Poesia de l’Espluga de Francolí, una iniciativa promoguda pel vicepresident de la Fundació Carulla, el poeta Jordi Carulla-Ruiz, i el Museu, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i que s’emmarca dins el programa d’actes de la Festa Major del poble.
El rusc de poetes d’enguany el compondran Màrius Sampere, Mireia Vidal-Conte, Blanca Llum Vidal, Arnau Pons i Guim Valls. Tancarà el festival l’actuació musical del conjunt de “folk” Malva de Runa.
Inspira aquest esdeveniment la idea de que hi hagi "un RUSC adherit al Museu de la Vida Rural, un Festival de Poesia a l'Espluga de Francolí", perquè "se sap que l'abella escull sempre el lloc idoni" amb "un saber antic que vetlla per la qualitat de la mel". Així ho escriu qui va tenir la iniciativa del festival, el poeta Jordi Carulla-Ruiz, que afegeix que la pervivència del festival respon a una "necessitat de prodigar i consumir poesia, d'apropar els poetes a un públic àvid de paraules, posant a l'abast en ple estiu, a les portes de la Festa Major, una selecció de diferents MELS vingudes d'arreu de les contrades catalanes".
Els protagonistes
Màrius Sampere, una de les veus poètiques més imponents de la literatura catalana, amb una llarguíssima trajectòria que arrenca l’any 1963 amb L’home i el límit, presentarà el seu nou poemari, Ignosi, publicat recentment per Edicions Poncianes.
Mireia Vidal-Conte, poeta i traductora, ha escrit els poemaris Gestual, Pragari, Anomena’m nom, Margarides de fons i, aquest any 2015, Veces. Ha traduït Eugénia de Vasconcellos i Brigitte Oleschinski.
La barcelonina Blanca Llum Vidal és autora dels llibres La cabra que hi havia, Nosaltres i tu, Homes i ocells, Visca! i Punyetera Flor. Ha editat, també, la poesia d’Àngel Guimerà i ha escrit sobre el Tractat de l’amor heroic d’Arnau de Vilanova.
Arnau Pons, mallorquí, combina l’escriptura creativa amb l’obra de no-ficció, la traducció literària i l’edició. La seva poesia ha aparegut en edicions limitades publicades per ell mateix. Ha presentat en català, com a editor, a Roland Barthes, Hannah Arendt i Mahmoud Darwish.
Guim Valls va debutar l’any 2011 amb Autoretrat a ulls clucls. i Com ell mateix diu, publica la seva obra, de moment, “als estrats de l’aire”. És recitador de poesia, entre d’altres de Joan Vinyoli, Joan Josep Camacho Grau o Sebastià Roure.
El grup de “folk” Malva de Runa, proposa una relectura de la música tradicional a través d’una acurada formació acústica constituïda per instruments occidentals amb d’altres típics del Mediterrani oriental. Aquesta amalgama dota les composicions d’un so renovat i potent, però alhora molt proper gràcies als arranjaments, influïts clarament per les anomenades “músiques mediterrànies”.
1. 1a Jornada d’intercanvi d’experiències pedagògiques
entre els territoris de parla catalana
Tortosa, 21 i 22 de gener de 2011
Eix 3 : Tractament integrat de llengua i continguts
Pràctiques d’enfocament accional
per a l’ensenyament del català,
a classes bilingües de secundària,
al Rosselló
Lluc BONET,
professor de català al Lycée A. Maillol de Perpinyà,
doctorand de les universitats de Montpeller i Girona,
formador a l’ Acadèmia de Montpeller
2. • Rosselló, Catalunya Nord,
Pirineus Orientals, Acadèmia de Montpeller
• Les llengües regionals a l’Escola francesa: del rebuig a la integració
• El 80% dels alumnes bilingües són a l’Escola pública
• Enfocament accional: la pedagogia de projecte per a les llengües
• Poesia: de l’oralització a l’escriptura
• Una auca com a tasca interdisciplinària
• Cinc destreses lingüístiques per fer de periodista
Enfocament accional
per a l’ensenyament
• Integració de plurilingüisme i continguts del català,
a classes bilingües
de secundària
al Rosselló
4. Les llengües regionals a l’Escola francesa: del rebuig a la integració
Cobert del pati de l’antiga escola d’Aigutèbia, Conflent
Foto de Joan-Lluís VAILLS
Cartell de l’actual escola maternal Joan Amade de Perpinyà
Butlletí oficial del ministeri francès d’Educació, 4 d’octubre del 2007: extracte del programa A2 de català
5. Ensenyament bilingüe a Catalunya Nord
curs 2010-2011
100 professors d’escola bilingües, 40 professors de català (públic)
3 500 alumnes bilingües (2770 públic + 730 privat) : 5% del total general
13750* alumnes de català en total (bilingüe i no bilingüe, públic i privat): ±20% del total
*curs 2009-2010
5
6. • Rosselló, Catalunya Nord,
Pirineus Orientals, Acadèmia de Montpeller
• Les llengües regionals a l’Escola francesa: del rebuig a la integració
• El 80% dels alumnes bilingües són a l’Escola pública
• Enfocament accional: la pedagogia de projecte per a les llengües
• Poesia: de l’oralització a l’escriptura
• Una auca com a tasca interdisciplinària
• Cinc destreses lingüístiques per fer de periodista
Enfocament accional
per a l’ensenyament
• Integració de plurilingüisme i continguts del català,
a classes bilingües
de secundària
al Rosselló
7. Poesia: de l’oralització a l’escriptura Coleta PLANAS
Els alumnes de segona general de la filera
bilingüe català-francès del liceu Aristides-
Maillol presenten un Metropoema a partir
d’extractes de les obres de Jordi Pere
Cerdà i de Coleta Planas. Una posada en
veu original que neix a Cerdanya i
desemboca a una platja algerina.
MetroPoesia és una manifestació
de sensibilització a la poesia
del Teatre de Clarmont d’Erau,
escena convencionada per
a les escriptures poètica
i escènica en el marc
de Llenguadoc-Rosselló
Liceans Tour.
8. Poesia: de l’oralització a l’escriptura
Saorra El meu país
A partir de « Llo »
de Jordi Pere Cerdà A partir de « Oleta »
de Jordi Pere Cerdà
Serrats tanquen el paisatge,
Sempre vol fugir pel riu, La terra té dos colors,
Rastrejant avets de viatge. Amb el roig que és com la sang
I l’altre que és símbol d’or.
Cirerers al vent ballant,
Fan el cim lleuger al vilatge, És país de Tramuntana,
Fulles de pomers cantant. De la mar a la muntanya,
Tots els cultius de la plana.
I no les para ningú,
Eixes cases que s’estenen Portant la nostra bandera,
I atraquen el Canigó. El Castillet al davant,
Aquest país és ma terra.
Joan B. S.
Laura P.
Concurs acadèmic de poesia en català: Espai, entre realitat i creació imaginària
10. Una auca com a tasca interdisciplinària
Quan en Franco va arribar,
En Companys va emigrar :
Fi del govern català,
El terror va començar.
Oriol
11. Una auca com a tasca interdisciplinària
Esperant per infantar,
Les mares van arribar,
Totes en molt mal estat
Cap a la maternitat.
Melània
12. CULTURA
Aristides Maillol : una obra original en la història de l'art Cinc destreses lingüístiques
La Pedrera reinvindica la modernitat de l'escultor banyulenc en la seva exposició a Barcelona. per fer de periodista
Sara B.
SARAH BENSMAÏL
PERPINYÀ
Perpinyà.
Del 20 d'octubre al 31 de gener, tenir greus privacions
la Pedrera, a Barcelona, exposa econòmiques i fins i tot va ser
les obres d'Aristides Maillol desnutricionat. Parlant de la
(Banyuls, 1861-1944), artista primera part de la seva vida,
que va revolucionar l'art al l'artista va dir : “no vaig tenir
començament del segle XX. relacions sexuals fins als 30
anys”. A París va viure una
Amb aquesta exposició d'un vida molt miserable, i no s'ho
centenar d'obres d'Aristides podia permetre. I doncs, a partir
Maillol, la Caixa Catalunya vol de 40 anys, es va dedicar a
reinvidicar la modernitat de l'escultura de dones nues per
l'artista banyulenc. desfogar els seus desitjos que
“El Riu”, l'escultura més famosa de
no compleix en la seva
La revolució artística de Maillol, instal·lada per l'ocasió sobre el miserable vida a París. Gràcies
Maillol Passeig de Gràcia, crida l'atenció dels a la influència de la jove i
vianants. sensual Dina Vierny que va
Malgrat la ruptura introduïda conèixer l'any 1934, Maillol va
per la seva obra, és a dir la seva ser pintor però no se'n va sentir realitzar algunes obres entre les
via de fractura entre l'escultura mai satisfet. És a través de més conegudes.
narrativa del segle XX i Gauguin que va descobrir les Les grans obres de Maillol són
l'abstracció de les possibilitats del tapís i de la exposades a la Pedrera, 22
avantguardes, la revolució ceràmica, però una infecció passeig de Gràcia, a Barcelona,
artística de Maillol es queda ocular el va obligar a deixar del 20 d'octubre al 31 de gener.
una de les més silencioses i aquestes arts i, a ficar-se a Aquesta exposició que és la
profundes. l'escultura cap als seus 40 anys. primera sobre l'artista
Es va obsessionar sempre amb Aquesta exposició ens presenta banyulenc a Espanya durant els
el món femení, buscant en l'art, doncs les seves escultures últims 30 anys exposa 121
i més precisament en monumentals, com El Riu peces que mostren totes les
l'escultura, una sortida per (1938), La muntanya (1937), facetes creatives de Maillol. En
desfogar les seves fantasies. Per Debussy (1930), Mediterrani col·laboració amb el Museu
això, tot i que sigui apreciat, la (1905) i la inacabada Harmonia Maillol de París, la Caixa
seva obra es queda xocant per (1940), però també un Catalunya de Barcelona atorga
la seva època : mostra dones de autoretrat del gran escultor. per la primera vegada interès a
formes plenes, rotundes i llises, la dona tradicional del
no es preocupa de l'estètica. Al Una vida molt miserable Rosselló i més amplament a
seu temps, el seu art no es va l'art de Maillol.
escapar doncs de la Abans dels seus primers èxits
controvèrsia, tanmateix, avui com a tapisser i escultor va
dia Maillol és reconegut.
Aquesta exposició permet La Pedrera, on són exposades les obres de Maillol, és un edifici
corregir retrets, tòpics i modernista construït entre el l906 i el 1910 per l'arquitecte català
vulgaritats que durant el temps Antoni Gaudí. El modernisme no és un estil mogut per
s'han associat al banyulenc. l'estètica,.Desenvolupa nous conceptes basats en la naturalesa i el
moviment. El període durant el qual el modernisme es desenvolupa
Varietat de l'obra correspon també a la Renaixença a Catalunya. Això pot explicar la
càrrega sociològica enorme duta per aquest moviment cultural.
Primer de tot, Maillol va voler
13. “Sóc un enamorat del Rosselló i de la seva cultura” Cinc destreses lingüístiques
per fer de periodista
Alumnes del liceu Maillol de Perpinyà han entrevistat Àlex Susanna sobre
l’exposició Maillol a La Pedrera de Barcelona d’octubre 2009 a gener 2010
Anna Salvaing
Anna S.
Perpinyà
Perpinyà.
Escoltant les explicacions del
senyor Susanna
Nascut a Barcelona el 1957, Àlex -Quina mena de gent ha vingut a reclam, un esquer magnífic perquè el
Susanna és un escriptor un poeta i veure l’exposició? públic recordés que hi havia una gran
un traductor reconegut ja que ha -Una cosa són els visitants de exposició de Maillol a La Pedrera.
guanyat varis premis literaris. l’edifici on predominen els turistes i
Actualment, Susanna s’ocupa de una altra són els visitants de -Per què la tria específica del
l’espai de cultura de la Fundació l’exposició on predomina el públic “Riu”?
Caixa Catalunya, programa grans local i nacional. -En el fons és perquè creiem que
exposicions com la de Maillol, a La aquesta escultura és una de les més
Pedrera. -Per què s’ha fet l’exposició a La importants i més representatives de
Pedrera? Maillol. És una obra atípica en la
- Si la fa Caixa Catalunya només es qual la figura humana s’aguanta en
-Per què s’ha escollit exposar pot fer a La Pedrera ja que és la seva un equilibri molt precari. “El Riu” és
Maillol ? seu. A més Maillol que va néixer l’obra que el museu d’art modern de
-En primer lloc perquè era un com a escultor a principi del segle Nova York va comprar als anys 30.
grandíssim escultor i en segon lloc XX va coincidir històricament amb
perquè vèiem que els catalans del sud l’etapa de construcció de La Pedrera. -Quina relació teniu amb Maillol?
el coneixien poc. El nostre objectiu -Sóc un enamorat del Rosselló i de la
era de fer conèixer el seu vessant -Com s’han triat les obres? seva cultura escultòrica i literària. A
escultòric i tots els seus altres -Això és una feina conjunta dels dos més fa molts anys que conec l’art de
aspectes com la ceràmica, la comissaris. Es van triar aquestes Maillol i he vist totes les seves obres
tapisseria, el dibuix, el gravat... obres per mostrar la pluralitat de les públiques que siguin de Ceret, Elna,
També era qüestió d’organitzar una facetes de Maillol i presentar-lo com Banyuls o Port Vendres, també conec
gran exposició de Maillol 30 anys l’escultor que va obrir les portes a bé el museu Maillol de París.
després que es fes l’última. l’escultura abstracta pels altres
artistes. Maillol és el pont entre -Maillol i Gaudí es relacionaven?
-L’exposició ha tingut molt èxit? Rodin i l’abstracció. -Maillol tenia família a Catalunya del
-És una de les que ha tingut més èxit sud, per això hi anava sovint.
aquests últims 4 o 5 anys amb una -Per què s’ha exposat “El Riu” a D’aquest punt de vista no descarto
mitjana de 1350 visitants al dia i un fora de La Pedrera, al Passeig de que en alguna ocasió s’haguessin
total de 120 mil visitants durant els 3 Gràcia? vist. Però sí que va tenir relacions
mesos de l’exposició. -Ens va semblar que una escultura amb altres artistes com Joaquim
monumental de Maillol seria un Sunyer o Togores.
14. 1a Jornada d’intercanvi d’experiències pedagògiques
entre els territoris de parla catalana
Tortosa, 21 i 22 de gener de 2011
Eix 3 : Tractament integrat de llengua i continguts
Pràctiques d’enfocament accional
per a l’ensenyament del català,
a classes bilingües de secundària,
al Rosselló
Lluc BONET,
professor de català al Lycée A. Maillol de Perpinyà,
doctorand de les universitats de Montpeller i Girona,
formador a l’ Acadèmia de Montpeller