SlideShare a Scribd company logo
LA CULTURA I LA LITERATURA CATALANES EN EL TRÀNSIT

CAP A LA PLENITUD (1880 – 1936)

Joan Buades, 2014
En poc més de quaranta anys es produeix en la literatura
catalana una quantitat i diversitat d'obres sense precedents.

Modernisme, Noucentisme i Avantguardes se succeeixen i
conviuen o coexisteixen, i també hi ha alguns autors que
s'escapen de la classificació dins d'aquests moviments.

1

2

3

MODERNISME

NOUCENTISME

AVANTGUARDES
EL MODERNISME
1892 - 1911
• A finals del segle XIX començà als Països Catalans

un moviment cultural anomenat
coincidint amb altres modernismes d'Europa.
• Abastà tots els camps artístics: la pintura,

l'escultura, l'arquitectura, l'orfebreria, el moblisme... i
també la literatura.
• Tot i ser complex i contradictori, el Modernisme

pretenia una transformació de la societat a través de
la cultura. Volia passar d'una cultura regional i
tradicionalista a una altra nacional que fos
autosuficient, moderna i comparable a les europees.
• Un grup d'intel·lectuals sorgits de la burgesia

s'enfronta críticament a la seva pròpia classe i
reclama un lloc dirigent en el procés cultural per tal
de treure Catalunya del seu endarreriment en relació
a Europa.
• En els inicis, l'enfrontament amb la burgesia és tan

radical que es produeix un trencament amb la
societat per part del artistes que amb el temps s'anirà
esvaint.

Generalitats
Noves contradiccions van guaitant…
El Progrés topa amb límits i fabrica monstres
Grand Hotel de Palma
Lluís Domènech i Montaner
Pintura modernista catalana

Eliseu Meifrèn,Badia de Palma, 1907/1908

Joaquim Mir, Reflexos. Mallorca, 1901

Isidre Nonell, petit vailet, 1903
Ramon Casas, La càrrega, 1902
CORRENTS IDEOLÒGICS I ESTÈTICS
• Regeneracionisme (Vitalisme o Voluntarisme)
Literatura compromesa
Renovació de la societat
Jaume Brossa, A. Cortada,
Ignasi Iglésias, Pere Coromina

Confrontació amb la burgesia
Individualisme
Joan Maragall
Miquel dels Sants Oliver

• Esteticisme (Decadentisme, Simbolisme o Art per l´Art)
Art = Refugi, religió, valor absolut
Postura apolítica
© Pilar Gobierno

Santiago Rusiñol, Raimon Casellas i Adrià Gual.
CENTRES DE
COHESIÓ
Revista L’Avenç

Fundador: Jaume Massó i Torrents

Joaquim Casas-Carbó i Pompeu Fabra promuen la
Campanya lingüística (reforma ortogràfica)
Programa modernista: <<Viure del passat>> de Jaume Brossa (1892)

Introducció de les novetats literàries europees: Ibsen, Maeterlinck,
Nietzsche...
1983: Radicalització de la revista (Brossa i Cortada)
Les Festes modernistes de Sitges (1892 –
1899)
Els Quatre Gats
Famosa cerveseria situada al carrer Montsió.
Lloc de reunió dels artistes modernistes.
• Segona etapa: Consolidació i triomf
(1900-1911)
Pèrdua d’agressivitat.
Modernisme = Literatura habitual dins la societat burgesa
Joventut (1900-1906)
Nacionalista i individualista.
Temàtica ruralista.
Víctor Català.

1911: La mort del pintor Isidre Nonell i del poeta Joan Maragall
marquen la data de dissolució del Modernisme.
L’anarquisme individualista

« El Futurisme » (1904)

Jaume Brossa (Sant Andreu, 1868 –
Barcelona, 1919)

Gabriel Alomar

(Palma, 1873 - El caire, 1941)
Sílvia Montals

JOAN
MARAGALL
La poesia d’en Maragall no es
limitava a la seva obra escrita: era
al seu esperit obert i franc, a tota la
seva vida.
Josep Maria Capdevila
JOAN MARAGALL
- Barcelona, 10 d’octubre de 1860.
- Fill d’un pare barceloní i una mare de Sabadell.
- Després del batxillerat, el seu pare el volia
incorporar a la indústria tèxtil.
- La poesia fou el seu refugi.
“El cop fou terrible i retrunyí en tot el meu ser, i d'aquell
desballestament d'aspiracions contrariades s'alçà, portant
l’estendard de la rebel·lió, ma passió per la poesia [...].
L'amor a la poesia es manifestà en una espècie de fúria per
a omplir de munió de versos, amb fecunditat verament
assombrosa i en tots els ratos que podia robar al treball,
llibretes que amagava entremig d'altres més prosaiques i
plenes de números referents a la nostra indústria.”
- Al final el deixaren estudiar Dret.
- Un cop llicenciat, treballà a l’empresa
paterna (la qual estava a punt de fer fallida)
i l’enfortí.
- Adquireix renom com a escriptor, traductor
i periodista.
- S’incorporà a tots els escenaris culturals de
Barcelona:
• Ateneu Barcelonès
• Avenç
• Teatre Liceu
• Diario de Barcelona.
• El 1894 és premiat en la tercera Festa
Modernista des Sitges, per “Estrofes
decadentistes”.
• L’any 1895 publicà a L’Avenç, i gràcies
alseu pare, Poesies, la seva primera obra
poètica.
- Va tenir 13 fills amb Clara Noble (filla d’un
anglès i una andalusa).
- El 20 de desembre de 1911 mor.
OBRES:
Poesia:
- Poesies (1895)
- Visions & Cants (1900)
- Les Disperses (1911)
- Enllà (1906)
- Seqüències (1911)
- Visions & Cants (1900)
– Visions: volen actualitzar i depurar les figures
llengedàries de la tradició popular catalana.
Simbolitzen els trets de caràcter nacional.
– El llibre té 5 herois:
Mal caçador
Joan Garí
Comte Arnau
Don Jaume
Serrallonga.

Homes d’acció, apassionats en
l’amor que sovint han fet
profanacions. Estan orgullosos
de la seva llibertat i a vegades
han pecat
- Intermezzo: deliciós calaix de sastre. Es
mantenen en un to menor. Exemples:
Sol solet
A la mare de Déu de Montserrat.
L’esposa parla
A la muntanya
• Cants: tracten el caràcter misteriós i
revelador de la poesia associat al geni
nacional i popular.
• Tipus:
- Combatius
- Polititzats
- patriòtics

Entre els quals: Oda a
Espanya: reflecteix el
desencant dels catalanistes
respecte la política
espanyola
• Seqüències (1911)
- Últim recull poètic.
- Conté:
• La 3a part del comte Arnau
• La fageda d’en Jordà
• Oda nova a Barcelona
• Cant espiritual
ELOGI DE LA PARAULA VIVA
• Maragall va exposar la seva concepció
sobre:
– La creació poètica (Elogi de la paraula,
1903)
– El concepte de l’art (Elogi de la poesia,
1907)

• La poesia per Maragall ha de tenir 3
condicions:
- Espontaneïtat
- Puresa
- sinceritat
• Pensament basat en la paraula viva (inspirat
amb el romanticisme): els poetes, que viuen en
la natura, expressen la vida i la bellesa a través
de la paraula que es converteix en poesia
després de contemplar-la.
Poetes

veuen la vida
a través de

la paraula
la qual
converteixen en

POESIA
• Maragall proposa:
- Les paraules vives dels grans
poetes
- La poesia popular com a
suprema escola de poesia.
• I menysprea:
- La poesia pensada després de
grans reflexions.
CONCLUSIÓ
Teoria maragalliana:
- La poesia és una forma de coneixement de la
vida la qual canviarà quan s’aconsegueixi
entendre la bellesa en el món.
- Aquesta emoció neix de la percepció del món
a partir dels paisatges o escenes.
- La comunicació es farà traslladant les formes
del món a les formes de la poesia.
L’Escola Mallorquina
classicitzant (2)
 Art – síntesi (poesia simbolista, música, arts

plàstiques…).
 Renovació del llenguatge narratiu:
- Desaparició frontera entre vers i prosa
- Ritme poètic gairebé musical
- Inclusió en la prosa d’imatges i metàfores

- Personatges femenins plens de misticisme i

erotisme (cabellera llarga i roja i pell blanca, signe
d’erotisme maligne, com a sinònims de bagassa o
verge).
- Tendència naturalista (a la Zola) :
DETERMINISME
L’artista (individu diferenciat i intel·ligent) vs.
Natura cega i destructiva [sovint: societat burgesa i
MASSA]
 Esteticista o simbolista
 Exposa realitats simbòliques
 Vol commoure amb suggeriments i impressions
 Personatges idealitzats, tristos i amb gran riquesa

interior

 Regeneracionista/naturalista/vitalis

ta
 Teatre social i d’idees
 Conflicte entre artista i societat o entre individu i

massa
 Tècniques naturalistes (versemblança dels

personatges, problemes quotidians, la realitat en
escena)
"Sou tots aigües
mortes, aigües
encantades per
tota
l'eternitat »
[« Aigües
mortes »(1908)]

More Related Content

What's hot

Tirant Lo Blanc (apunts)
Tirant Lo Blanc (apunts)Tirant Lo Blanc (apunts)
Tirant Lo Blanc (apunts)
Col.legi Sant Miquel dels Sants
 
El realisme i el naturalisme
El realisme i el naturalismeEl realisme i el naturalisme
El realisme i el naturalismebarbaraaaaa77
 
La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30montse.ciberta
 
Feliçment, jo sóc una dona (1).ppt
Feliçment, jo sóc una dona (1).pptFeliçment, jo sóc una dona (1).ppt
Feliçment, jo sóc una dona (1).ppt
MariaShahzadi4
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
Col.legi Sant Miquel dels Sants
 
Context històric modernisme
Context històric modernismeContext històric modernisme
Context històric modernismeBlancafort
 
La Renaixença: Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. IES Madina May...
La Renaixença: Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. IES Madina May...La Renaixença: Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. IES Madina May...
La Renaixença: Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. IES Madina May...
Joan Mut Munar
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
mlope657
 
Maria-Mercè Marçal
Maria-Mercè MarçalMaria-Mercè Marçal
Maria-Mercè Marçalnei_r
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
Carme Bravo Fortuny
 
Verdaguer
VerdaguerVerdaguer
Verdaguerdolors
 
Joan Salvat-Papasseït
Joan Salvat-PapasseïtJoan Salvat-Papasseït
Joan Salvat-Papasseït
adalaisadelcomtearnau
 
Literatura catalana de postguerra
Literatura catalana de postguerraLiteratura catalana de postguerra
Literatura catalana de postguerra
Lluis Rius
 
ESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONAESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONA
Ferranet74
 
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
Josep Bargalló Valls
 
3. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-2014
3. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-20143. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-2014
3. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-2014martav57
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanagemmaencamp
 

What's hot (20)

Tirant Lo Blanc (apunts)
Tirant Lo Blanc (apunts)Tirant Lo Blanc (apunts)
Tirant Lo Blanc (apunts)
 
El realisme i el naturalisme
El realisme i el naturalismeEl realisme i el naturalisme
El realisme i el naturalisme
 
La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30
 
Feliçment, jo sóc una dona (1).ppt
Feliçment, jo sóc una dona (1).pptFeliçment, jo sóc una dona (1).ppt
Feliçment, jo sóc una dona (1).ppt
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
 
Context històric modernisme
Context històric modernismeContext històric modernisme
Context històric modernisme
 
La Renaixença: Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. IES Madina May...
La Renaixença: Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. IES Madina May...La Renaixença: Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. IES Madina May...
La Renaixença: Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. IES Madina May...
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
Maria-Mercè Marçal
Maria-Mercè MarçalMaria-Mercè Marçal
Maria-Mercè Marçal
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
 
Verdaguer
VerdaguerVerdaguer
Verdaguer
 
Joan Salvat-Papasseït
Joan Salvat-PapasseïtJoan Salvat-Papasseït
Joan Salvat-Papasseït
 
El teatre modernista catala
El teatre modernista catalaEl teatre modernista catala
El teatre modernista catala
 
Literatura catalana de postguerra
Literatura catalana de postguerraLiteratura catalana de postguerra
Literatura catalana de postguerra
 
ESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONAESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONA
 
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
 
Àngel Guimerà
Àngel GuimeràÀngel Guimerà
Àngel Guimerà
 
3. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-2014
3. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-20143. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-2014
3. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-2014
 
La renaixença
La  renaixençaLa  renaixença
La renaixença
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalana
 

Similar to Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

REALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
REALISME, NATURALISME I modernisme.pptREALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
REALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
fmart3
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
joanpol
 
Modernisme
Modernisme Modernisme
Modernisme
BiannyIbaezRodrguez
 
9_modernisme.ppt
9_modernisme.ppt9_modernisme.ppt
9_modernisme.ppt
fmart3
 
Literatura historia poesia
Literatura historia poesiaLiteratura historia poesia
Literatura historia poesia
lurdessaavedra
 
La poesia catalana dels segles XIX i XX
La poesia catalana dels segles XIX i XXLa poesia catalana dels segles XIX i XX
La poesia catalana dels segles XIX i XX
torrascat
 
Decadència Renaixença
Decadència RenaixençaDecadència Renaixença
Decadència Renaixençactorrijo
 
Dossier 4t d'ESO. .pdf
Dossier 4t d'ESO. .pdfDossier 4t d'ESO. .pdf
Dossier 4t d'ESO. .pdf
MnicaFerri1
 
El Romanticisme i la Reinaixença
El Romanticisme i la Reinaixença El Romanticisme i la Reinaixença
El Romanticisme i la Reinaixença
irenitaa13tl
 
Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsModernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsctorrijo
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernismectorrijo
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
angel montoliu
 
Literatura!
Literatura!Literatura!
Literatura!
mariaruiz97
 
Literatura
LiteraturaLiteratura
Literatura
mariaruiz97
 
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç XxA La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç XxAntonia Mulet
 

Similar to Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1 (20)

REALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
REALISME, NATURALISME I modernisme.pptREALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
REALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
 
Modernisme
Modernisme Modernisme
Modernisme
 
9_modernisme.ppt
9_modernisme.ppt9_modernisme.ppt
9_modernisme.ppt
 
modernisme
modernismemodernisme
modernisme
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
Literatura historia poesia
Literatura historia poesiaLiteratura historia poesia
Literatura historia poesia
 
La poesia catalana dels segles XIX i XX
La poesia catalana dels segles XIX i XXLa poesia catalana dels segles XIX i XX
La poesia catalana dels segles XIX i XX
 
Decadència Renaixença
Decadència RenaixençaDecadència Renaixença
Decadència Renaixença
 
Dossier 4t d'ESO. .pdf
Dossier 4t d'ESO. .pdfDossier 4t d'ESO. .pdf
Dossier 4t d'ESO. .pdf
 
El Romanticisme i la Reinaixença
El Romanticisme i la Reinaixença El Romanticisme i la Reinaixença
El Romanticisme i la Reinaixença
 
Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsModernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
Literatura!
Literatura!Literatura!
Literatura!
 
Literatura
LiteraturaLiteratura
Literatura
 
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç XxA La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
 
Renaixenca
RenaixencaRenaixenca
Renaixenca
 

More from Joan Buades Beltran

Sabadell, la crisi climàtica, les alternatives locals urgents
Sabadell, la crisi climàtica, les alternatives locals urgentsSabadell, la crisi climàtica, les alternatives locals urgents
Sabadell, la crisi climàtica, les alternatives locals urgents
Joan Buades Beltran
 
Educar en l'Antropocè
Educar en l'AntropocèEducar en l'Antropocè
Educar en l'Antropocè
Joan Buades Beltran
 
Globalización turística planetaria: irresponsabilidad corporativa vs. respons...
Globalización turística planetaria: irresponsabilidad corporativa vs. respons...Globalización turística planetaria: irresponsabilidad corporativa vs. respons...
Globalización turística planetaria: irresponsabilidad corporativa vs. respons...
Joan Buades Beltran
 
Pompeu Fabra i la normativització moderna del català
Pompeu Fabra i la normativització moderna del catalàPompeu Fabra i la normativització moderna del català
Pompeu Fabra i la normativització moderna del català
Joan Buades Beltran
 
Romanticisme i Renaixença (Guia per a l'estudi)
Romanticisme i Renaixença (Guia per a l'estudi)Romanticisme i Renaixença (Guia per a l'estudi)
Romanticisme i Renaixença (Guia per a l'estudi)
Joan Buades Beltran
 
2. Mapes per entendre els Països Catalans: Del segle XV a la Belle Époque
2. Mapes per entendre els Països Catalans: Del segle XV a la Belle Époque2. Mapes per entendre els Països Catalans: Del segle XV a la Belle Époque
2. Mapes per entendre els Països Catalans: Del segle XV a la Belle Époque
Joan Buades Beltran
 
1. Mapes per entendre els Països Catalans: De les arrels fins al segle XV
1. Mapes per entendre els Països Catalans: De les arrels fins al segle XV1. Mapes per entendre els Països Catalans: De les arrels fins al segle XV
1. Mapes per entendre els Països Catalans: De les arrels fins al segle XV
Joan Buades Beltran
 
La justícia climàtica, el turisme i nosaltres (des de l'educació)
La justícia climàtica, el turisme i nosaltres (des de l'educació)La justícia climàtica, el turisme i nosaltres (des de l'educació)
La justícia climàtica, el turisme i nosaltres (des de l'educació)
Joan Buades Beltran
 
El clima a Eivissa al segle 21
El clima a Eivissa al segle 21El clima a Eivissa al segle 21
El clima a Eivissa al segle 21
Joan Buades Beltran
 
Dictadura, creació del paradís turístic mallorquí i Guerra Freda
Dictadura, creació del paradís turístic mallorquí i Guerra FredaDictadura, creació del paradís turístic mallorquí i Guerra Freda
Dictadura, creació del paradís turístic mallorquí i Guerra Freda
Joan Buades Beltran
 

More from Joan Buades Beltran (10)

Sabadell, la crisi climàtica, les alternatives locals urgents
Sabadell, la crisi climàtica, les alternatives locals urgentsSabadell, la crisi climàtica, les alternatives locals urgents
Sabadell, la crisi climàtica, les alternatives locals urgents
 
Educar en l'Antropocè
Educar en l'AntropocèEducar en l'Antropocè
Educar en l'Antropocè
 
Globalización turística planetaria: irresponsabilidad corporativa vs. respons...
Globalización turística planetaria: irresponsabilidad corporativa vs. respons...Globalización turística planetaria: irresponsabilidad corporativa vs. respons...
Globalización turística planetaria: irresponsabilidad corporativa vs. respons...
 
Pompeu Fabra i la normativització moderna del català
Pompeu Fabra i la normativització moderna del catalàPompeu Fabra i la normativització moderna del català
Pompeu Fabra i la normativització moderna del català
 
Romanticisme i Renaixença (Guia per a l'estudi)
Romanticisme i Renaixença (Guia per a l'estudi)Romanticisme i Renaixença (Guia per a l'estudi)
Romanticisme i Renaixença (Guia per a l'estudi)
 
2. Mapes per entendre els Països Catalans: Del segle XV a la Belle Époque
2. Mapes per entendre els Països Catalans: Del segle XV a la Belle Époque2. Mapes per entendre els Països Catalans: Del segle XV a la Belle Époque
2. Mapes per entendre els Països Catalans: Del segle XV a la Belle Époque
 
1. Mapes per entendre els Països Catalans: De les arrels fins al segle XV
1. Mapes per entendre els Països Catalans: De les arrels fins al segle XV1. Mapes per entendre els Països Catalans: De les arrels fins al segle XV
1. Mapes per entendre els Països Catalans: De les arrels fins al segle XV
 
La justícia climàtica, el turisme i nosaltres (des de l'educació)
La justícia climàtica, el turisme i nosaltres (des de l'educació)La justícia climàtica, el turisme i nosaltres (des de l'educació)
La justícia climàtica, el turisme i nosaltres (des de l'educació)
 
El clima a Eivissa al segle 21
El clima a Eivissa al segle 21El clima a Eivissa al segle 21
El clima a Eivissa al segle 21
 
Dictadura, creació del paradís turístic mallorquí i Guerra Freda
Dictadura, creació del paradís turístic mallorquí i Guerra FredaDictadura, creació del paradís turístic mallorquí i Guerra Freda
Dictadura, creació del paradís turístic mallorquí i Guerra Freda
 

Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

  • 1. LA CULTURA I LA LITERATURA CATALANES EN EL TRÀNSIT CAP A LA PLENITUD (1880 – 1936) Joan Buades, 2014
  • 2. En poc més de quaranta anys es produeix en la literatura catalana una quantitat i diversitat d'obres sense precedents. Modernisme, Noucentisme i Avantguardes se succeeixen i conviuen o coexisteixen, i també hi ha alguns autors que s'escapen de la classificació dins d'aquests moviments. 1 2 3 MODERNISME NOUCENTISME AVANTGUARDES
  • 4. • A finals del segle XIX començà als Països Catalans un moviment cultural anomenat coincidint amb altres modernismes d'Europa. • Abastà tots els camps artístics: la pintura, l'escultura, l'arquitectura, l'orfebreria, el moblisme... i també la literatura. • Tot i ser complex i contradictori, el Modernisme pretenia una transformació de la societat a través de la cultura. Volia passar d'una cultura regional i tradicionalista a una altra nacional que fos autosuficient, moderna i comparable a les europees. • Un grup d'intel·lectuals sorgits de la burgesia s'enfronta críticament a la seva pròpia classe i reclama un lloc dirigent en el procés cultural per tal de treure Catalunya del seu endarreriment en relació a Europa. • En els inicis, l'enfrontament amb la burgesia és tan radical que es produeix un trencament amb la societat per part del artistes que amb el temps s'anirà esvaint. Generalitats
  • 5.
  • 6.
  • 8. El Progrés topa amb límits i fabrica monstres
  • 9. Grand Hotel de Palma Lluís Domènech i Montaner
  • 10. Pintura modernista catalana Eliseu Meifrèn,Badia de Palma, 1907/1908 Joaquim Mir, Reflexos. Mallorca, 1901 Isidre Nonell, petit vailet, 1903
  • 11.
  • 12. Ramon Casas, La càrrega, 1902
  • 13.
  • 14. CORRENTS IDEOLÒGICS I ESTÈTICS • Regeneracionisme (Vitalisme o Voluntarisme) Literatura compromesa Renovació de la societat Jaume Brossa, A. Cortada, Ignasi Iglésias, Pere Coromina Confrontació amb la burgesia Individualisme Joan Maragall Miquel dels Sants Oliver • Esteticisme (Decadentisme, Simbolisme o Art per l´Art) Art = Refugi, religió, valor absolut Postura apolítica © Pilar Gobierno Santiago Rusiñol, Raimon Casellas i Adrià Gual.
  • 15. CENTRES DE COHESIÓ Revista L’Avenç Fundador: Jaume Massó i Torrents Joaquim Casas-Carbó i Pompeu Fabra promuen la Campanya lingüística (reforma ortogràfica) Programa modernista: <<Viure del passat>> de Jaume Brossa (1892) Introducció de les novetats literàries europees: Ibsen, Maeterlinck, Nietzsche... 1983: Radicalització de la revista (Brossa i Cortada)
  • 16. Les Festes modernistes de Sitges (1892 – 1899)
  • 17. Els Quatre Gats Famosa cerveseria situada al carrer Montsió. Lloc de reunió dels artistes modernistes.
  • 18. • Segona etapa: Consolidació i triomf (1900-1911) Pèrdua d’agressivitat. Modernisme = Literatura habitual dins la societat burgesa Joventut (1900-1906) Nacionalista i individualista. Temàtica ruralista. Víctor Català. 1911: La mort del pintor Isidre Nonell i del poeta Joan Maragall marquen la data de dissolució del Modernisme.
  • 19. L’anarquisme individualista « El Futurisme » (1904) Jaume Brossa (Sant Andreu, 1868 – Barcelona, 1919) Gabriel Alomar (Palma, 1873 - El caire, 1941)
  • 20.
  • 21. Sílvia Montals JOAN MARAGALL La poesia d’en Maragall no es limitava a la seva obra escrita: era al seu esperit obert i franc, a tota la seva vida. Josep Maria Capdevila
  • 22. JOAN MARAGALL - Barcelona, 10 d’octubre de 1860. - Fill d’un pare barceloní i una mare de Sabadell. - Després del batxillerat, el seu pare el volia incorporar a la indústria tèxtil. - La poesia fou el seu refugi. “El cop fou terrible i retrunyí en tot el meu ser, i d'aquell desballestament d'aspiracions contrariades s'alçà, portant l’estendard de la rebel·lió, ma passió per la poesia [...]. L'amor a la poesia es manifestà en una espècie de fúria per a omplir de munió de versos, amb fecunditat verament assombrosa i en tots els ratos que podia robar al treball, llibretes que amagava entremig d'altres més prosaiques i plenes de números referents a la nostra indústria.”
  • 23. - Al final el deixaren estudiar Dret. - Un cop llicenciat, treballà a l’empresa paterna (la qual estava a punt de fer fallida) i l’enfortí. - Adquireix renom com a escriptor, traductor i periodista. - S’incorporà a tots els escenaris culturals de Barcelona: • Ateneu Barcelonès • Avenç • Teatre Liceu • Diario de Barcelona.
  • 24. • El 1894 és premiat en la tercera Festa Modernista des Sitges, per “Estrofes decadentistes”. • L’any 1895 publicà a L’Avenç, i gràcies alseu pare, Poesies, la seva primera obra poètica. - Va tenir 13 fills amb Clara Noble (filla d’un anglès i una andalusa). - El 20 de desembre de 1911 mor.
  • 25. OBRES: Poesia: - Poesies (1895) - Visions & Cants (1900) - Les Disperses (1911) - Enllà (1906) - Seqüències (1911)
  • 26. - Visions & Cants (1900) – Visions: volen actualitzar i depurar les figures llengedàries de la tradició popular catalana. Simbolitzen els trets de caràcter nacional. – El llibre té 5 herois: Mal caçador Joan Garí Comte Arnau Don Jaume Serrallonga. Homes d’acció, apassionats en l’amor que sovint han fet profanacions. Estan orgullosos de la seva llibertat i a vegades han pecat
  • 27. - Intermezzo: deliciós calaix de sastre. Es mantenen en un to menor. Exemples: Sol solet A la mare de Déu de Montserrat. L’esposa parla A la muntanya
  • 28. • Cants: tracten el caràcter misteriós i revelador de la poesia associat al geni nacional i popular. • Tipus: - Combatius - Polititzats - patriòtics Entre els quals: Oda a Espanya: reflecteix el desencant dels catalanistes respecte la política espanyola
  • 29. • Seqüències (1911) - Últim recull poètic. - Conté: • La 3a part del comte Arnau • La fageda d’en Jordà • Oda nova a Barcelona • Cant espiritual
  • 30. ELOGI DE LA PARAULA VIVA • Maragall va exposar la seva concepció sobre: – La creació poètica (Elogi de la paraula, 1903) – El concepte de l’art (Elogi de la poesia, 1907) • La poesia per Maragall ha de tenir 3 condicions: - Espontaneïtat - Puresa - sinceritat
  • 31. • Pensament basat en la paraula viva (inspirat amb el romanticisme): els poetes, que viuen en la natura, expressen la vida i la bellesa a través de la paraula que es converteix en poesia després de contemplar-la. Poetes veuen la vida a través de la paraula la qual converteixen en POESIA
  • 32. • Maragall proposa: - Les paraules vives dels grans poetes - La poesia popular com a suprema escola de poesia. • I menysprea: - La poesia pensada després de grans reflexions.
  • 33. CONCLUSIÓ Teoria maragalliana: - La poesia és una forma de coneixement de la vida la qual canviarà quan s’aconsegueixi entendre la bellesa en el món. - Aquesta emoció neix de la percepció del món a partir dels paisatges o escenes. - La comunicació es farà traslladant les formes del món a les formes de la poesia.
  • 34.
  • 36.  Art – síntesi (poesia simbolista, música, arts plàstiques…).  Renovació del llenguatge narratiu: - Desaparició frontera entre vers i prosa - Ritme poètic gairebé musical - Inclusió en la prosa d’imatges i metàfores - Personatges femenins plens de misticisme i erotisme (cabellera llarga i roja i pell blanca, signe d’erotisme maligne, com a sinònims de bagassa o verge). - Tendència naturalista (a la Zola) : DETERMINISME L’artista (individu diferenciat i intel·ligent) vs. Natura cega i destructiva [sovint: societat burgesa i MASSA]
  • 37.
  • 38.
  • 39.  Esteticista o simbolista  Exposa realitats simbòliques  Vol commoure amb suggeriments i impressions  Personatges idealitzats, tristos i amb gran riquesa interior  Regeneracionista/naturalista/vitalis ta  Teatre social i d’idees  Conflicte entre artista i societat o entre individu i massa  Tècniques naturalistes (versemblança dels personatges, problemes quotidians, la realitat en escena)
  • 40. "Sou tots aigües mortes, aigües encantades per tota l'eternitat » [« Aigües mortes »(1908)]