Introducció a la història de la cultura i la literatura catalanes en el context europeu entre finals del segle XIX i el 1936.

1. LA CULTURA I LA LITERATURA CATALANES EN EL TRÀNSIT
CAP A LA PLENITUD (1880 – 1936)
Joan Buades, 2014

2. En poc més de quaranta anys es produeix en la literatura
catalana una quantitat i diversitat d'obres sense precedents.
Modernisme, Noucentisme i Avantguardes se succeeixen i
conviuen o coexisteixen, i també hi ha alguns autors que
s'escapen de la classificació dins d'aquests moviments.
1
2
3
MODERNISME
NOUCENTISME
AVANTGUARDES

3. EL MODERNISME
1892 - 1911

4. • A finals del segle XIX començà als Països Catalans
un moviment cultural anomenat
coincidint amb altres modernismes d'Europa.
• Abastà tots els camps artístics: la pintura,
l'escultura, l'arquitectura, l'orfebreria, el moblisme... i
també la literatura.
• Tot i ser complex i contradictori, el Modernisme
pretenia una transformació de la societat a través de
la cultura. Volia passar d'una cultura regional i
tradicionalista a una altra nacional que fos
autosuficient, moderna i comparable a les europees.
• Un grup d'intel·lectuals sorgits de la burgesia
s'enfronta críticament a la seva pròpia classe i
reclama un lloc dirigent en el procés cultural per tal
de treure Catalunya del seu endarreriment en relació
a Europa.
• En els inicis, l'enfrontament amb la burgesia és tan
radical que es produeix un trencament amb la
societat per part del artistes que amb el temps s'anirà
esvaint.
Generalitats

7. Noves contradiccions van guaitant…

8. El Progrés topa amb límits i fabrica monstres

9. Grand Hotel de Palma
Lluís Domènech i Montaner

10. Pintura modernista catalana
Eliseu Meifrèn,Badia de Palma, 1907/1908
Joaquim Mir, Reflexos. Mallorca, 1901
Isidre Nonell, petit vailet, 1903

12. Ramon Casas, La càrrega, 1902

14. CORRENTS IDEOLÒGICS I ESTÈTICS
• Regeneracionisme (Vitalisme o Voluntarisme)
Literatura compromesa
Renovació de la societat
Jaume Brossa, A. Cortada,
Ignasi Iglésias, Pere Coromina
Confrontació amb la burgesia
Individualisme
Joan Maragall
Miquel dels Sants Oliver
• Esteticisme (Decadentisme, Simbolisme o Art per l´Art)
Art = Refugi, religió, valor absolut
Postura apolítica
© Pilar Gobierno
Santiago Rusiñol, Raimon Casellas i Adrià Gual.

15. CENTRES DE
COHESIÓ
Revista L’Avenç
Fundador: Jaume Massó i Torrents
Joaquim Casas-Carbó i Pompeu Fabra promuen la
Campanya lingüística (reforma ortogràfica)
Programa modernista: <<Viure del passat>> de Jaume Brossa (1892)
Introducció de les novetats literàries europees: Ibsen, Maeterlinck,
Nietzsche...
1983: Radicalització de la revista (Brossa i Cortada)

16. Les Festes modernistes de Sitges (1892 –
1899)

17. Els Quatre Gats
Famosa cerveseria situada al carrer Montsió.
Lloc de reunió dels artistes modernistes.

18. • Segona etapa: Consolidació i triomf
(1900-1911)
Pèrdua d’agressivitat.
Modernisme = Literatura habitual dins la societat burgesa
Joventut (1900-1906)
Nacionalista i individualista.
Temàtica ruralista.
Víctor Català.
1911: La mort del pintor Isidre Nonell i del poeta Joan Maragall
marquen la data de dissolució del Modernisme.

19. L’anarquisme individualista
« El Futurisme » (1904)
Jaume Brossa (Sant Andreu, 1868 –
Barcelona, 1919)
Gabriel Alomar
(Palma, 1873 - El caire, 1941)

21. Sílvia Montals
JOAN
MARAGALL
La poesia d’en Maragall no es
limitava a la seva obra escrita: era
al seu esperit obert i franc, a tota la
seva vida.
Josep Maria Capdevila

22. JOAN MARAGALL
- Barcelona, 10 d’octubre de 1860.
- Fill d’un pare barceloní i una mare de Sabadell.
- Després del batxillerat, el seu pare el volia
incorporar a la indústria tèxtil.
- La poesia fou el seu refugi.
“El cop fou terrible i retrunyí en tot el meu ser, i d'aquell
desballestament d'aspiracions contrariades s'alçà, portant
l’estendard de la rebel·lió, ma passió per la poesia [...].
L'amor a la poesia es manifestà en una espècie de fúria per
a omplir de munió de versos, amb fecunditat verament
assombrosa i en tots els ratos que podia robar al treball,
llibretes que amagava entremig d'altres més prosaiques i
plenes de números referents a la nostra indústria.”

23. - Al final el deixaren estudiar Dret.
- Un cop llicenciat, treballà a l’empresa
paterna (la qual estava a punt de fer fallida)
i l’enfortí.
- Adquireix renom com a escriptor, traductor
i periodista.
- S’incorporà a tots els escenaris culturals de
Barcelona:
• Ateneu Barcelonès
• Avenç
• Teatre Liceu
• Diario de Barcelona.

24. • El 1894 és premiat en la tercera Festa
Modernista des Sitges, per “Estrofes
decadentistes”.
• L’any 1895 publicà a L’Avenç, i gràcies
alseu pare, Poesies, la seva primera obra
poètica.
- Va tenir 13 fills amb Clara Noble (filla d’un
anglès i una andalusa).
- El 20 de desembre de 1911 mor.

25. OBRES:
Poesia:
- Poesies (1895)
- Visions & Cants (1900)
- Les Disperses (1911)
- Enllà (1906)
- Seqüències (1911)

26. - Visions & Cants (1900)
– Visions: volen actualitzar i depurar les figures
llengedàries de la tradició popular catalana.
Simbolitzen els trets de caràcter nacional.
– El llibre té 5 herois:
Mal caçador
Joan Garí
Comte Arnau
Don Jaume
Serrallonga.
Homes d’acció, apassionats en
l’amor que sovint han fet
profanacions. Estan orgullosos
de la seva llibertat i a vegades
han pecat

27. - Intermezzo: deliciós calaix de sastre. Es
mantenen en un to menor. Exemples:
Sol solet
A la mare de Déu de Montserrat.
L’esposa parla
A la muntanya

28. • Cants: tracten el caràcter misteriós i
revelador de la poesia associat al geni
nacional i popular.
• Tipus:
- Combatius
- Polititzats
- patriòtics
Entre els quals: Oda a
Espanya: reflecteix el
desencant dels catalanistes
respecte la política
espanyola

29. • Seqüències (1911)
- Últim recull poètic.
- Conté:
• La 3a part del comte Arnau
• La fageda d’en Jordà
• Oda nova a Barcelona
• Cant espiritual

30. ELOGI DE LA PARAULA VIVA
• Maragall va exposar la seva concepció
sobre:
– La creació poètica (Elogi de la paraula,
1903)
– El concepte de l’art (Elogi de la poesia,
1907)
• La poesia per Maragall ha de tenir 3
condicions:
- Espontaneïtat
- Puresa
- sinceritat

31. • Pensament basat en la paraula viva (inspirat
amb el romanticisme): els poetes, que viuen en
la natura, expressen la vida i la bellesa a través
de la paraula que es converteix en poesia
després de contemplar-la.
Poetes
veuen la vida
a través de
la paraula
la qual
converteixen en
POESIA

32. • Maragall proposa:
- Les paraules vives dels grans
poetes
- La poesia popular com a
suprema escola de poesia.
• I menysprea:
- La poesia pensada després de
grans reflexions.

33. CONCLUSIÓ
Teoria maragalliana:
- La poesia és una forma de coneixement de la
vida la qual canviarà quan s’aconsegueixi
entendre la bellesa en el món.
- Aquesta emoció neix de la percepció del món
a partir dels paisatges o escenes.
- La comunicació es farà traslladant les formes
del món a les formes de la poesia.

35. L’Escola Mallorquina
classicitzant (2)

36.  Art – síntesi (poesia simbolista, música, arts
plàstiques…).
 Renovació del llenguatge narratiu:
- Desaparició frontera entre vers i prosa
- Ritme poètic gairebé musical
- Inclusió en la prosa d’imatges i metàfores
- Personatges femenins plens de misticisme i
erotisme (cabellera llarga i roja i pell blanca, signe
d’erotisme maligne, com a sinònims de bagassa o
verge).
- Tendència naturalista (a la Zola) :
DETERMINISME
L’artista (individu diferenciat i intel·ligent) vs.
Natura cega i destructiva [sovint: societat burgesa i
MASSA]

39.  Esteticista o simbolista
 Exposa realitats simbòliques
 Vol commoure amb suggeriments i impressions
 Personatges idealitzats, tristos i amb gran riquesa
interior
 Regeneracionista/naturalista/vitalis
ta
 Teatre social i d’idees
 Conflicte entre artista i societat o entre individu i
massa
 Tècniques naturalistes (versemblança dels
personatges, problemes quotidians, la realitat en
escena)

40. "Sou tots aigües
mortes, aigües
encantades per
tota
l'eternitat »
[« Aigües
mortes »(1908)]