5. T
al com diu Salvador Espriu en un ar
ticle publicat a la revista Presència,
amb el títol “Obra poètica de Joan
Vinyoli”:
“Joan Vinyoli és, com tothom sap o hauria
de saber, un dels més distingits i més im
portants poetes de Catalunya, i no solament
d’aquest temps sinó de qualsevol altre mo
ment...” La poesia de Joan Vinyoli forma part
de la nostra història. Vinyoli ens ensenya a
gaudir dels tous de molsa, del so de la des
tral del llenyataire, del gall, dels cèrcols
rodons i concèntrics que ens espiral·len al
sentiment més pur.
(...)
A l’esplanada de l’ermita
s’hi feien arrossades.
Sé les graelles plenes
de carn i l’ombra
de les alzines
sureres.
No compliquis
gaire més els records.
Demana justos
els mots indispensables
per fer sorgir la imatge de les coses
passades.
Deixa-les anar
com un estel
des d’un turó.
(...)
“Platja dura”
Així recorda Joan Vinyoli la infantesa viscu
da a Sant Joan Despí. Les tardes al jardí de
casa, compartint jocs amb la Carmen, la
seva germana petita.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 3 06/02/14 10:26
6. Naixement del poeta
Joan Vinyoli i Pladevall neix el 3 de juliol de
1914. El seu pare, Joan Vinyoli Ramis, metge
internista, i la seva mare, Emília Pladevall
Maseras lloguen un pis en una finca moder
nista del passeig de Gràcia de Barcelona.
Els Jardinets de Gràcia són un bon lloc per
iniciar els primers passos del poeta. La fa
mília Vinyoli, i sobretot la mare i en Joan,
passen tardes i diumenges al matí jugant i
prenent la fresca. La felicitat augmenta
quan, uns anys més tard, el 2 d’abril de 1919,
neix la seva germana Carmen, una nena bo
nica i riallera. Però, al cap de dos mesos, el
pare es posa malalt i mor.
La família Vinyoli formada per la mare, en
Joan, la Carmen, la tieta Mercè i l’àvia Maria
marxen a viure a una casa de Sant Joan Des
pí. Al jardí, juguen molt sovint i, sobretot,
fan volar l’estel; en Joan tanca els ulls i som
nia que vola.Malauradament,uns pocs anys
més tard, l’àvia Maria cau malalta i mor. És
una època molt trista.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 4 06/02/14 10:26
7. Tornada a Barcelona
L’any 1922, quan en Joan té 8 anys, tornen a
Barcelona i entra a estudiar als Escolapis del
carrer Ample. L’estada al Born, al carrer Co
merç, dura poc: al cap de dos mesos, aproxi
madament, marxa a viure al carrer Còrsega,
on s’hi estarà fins als 21 anys.
En Joan va a escola als Jesuïtes del carrer Casp
–Sagrat Cor de Jesús–, on hi fa molts amics.
Estudia comerç i aprèn francès, anglès i ale
many. Tot i l’interès que posa en els estudis,
continua jugant amb la Carmen. Fa vaixells
amb cadires i les veles són draps de cuina;a la
Carmen li encanta pensar que està al mig del
mar. Un dels entreteniments predilectes d’en
Joan és el Mecano, un joc de construccions.
Però el millor moment de l’any són les fes
tes de Nadal. Ell i la Carmen munten el
pessebre i passen les tardes en sortir d’es
cola amb els tous de molsa, les muntanyes
de suro i la neu de farina. En Joan guardarà
les figuretes de fang del Naixement durant
tota la vida.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 5 06/02/14 10:26
8. PrimersestiusaSantaColomadeFarners
El pare d’en Joan tenia un bon amic, Josep
Fornés, que també era metge, i soci de l’edi
torial Labor de Barcelona. En Josep i la Con
xita,la seva dona,havien parlat amb la mare
d’en Joan perquè la família Vinyoli pogués
passar l’estiu a Santa Coloma de Farners. En
aquells temps, només la burgesia catalana
podia fer vacances i gaudir de l’aire de mun
tanya. En Josep els lloga una casa, Can Cue
ra, a l’antic carrer Beat Dalmau, 34, i promet
a la mare que quan en Joan tingui 16 anys,
podrà entrar a treballar a Labor.
La relació entre Santa Coloma de Farners i
els Vinyoli començà molt abans: Pius Viader,
el rebesavi d’en Joan, va viure en aquesta
vila fins que marxà a buscar fortuna a Cuba.
L’estiu de 1922, els Vinyoli retornen a Santa
Coloma de Farners, però ara vénen a formar
part de la colònia d’estiuejants. Al poble, als
estiuejants que venien a prendre les aigües,
la majoria de Barcelona, els anomenaven
així, colònia.
En Joan, la Carmen, la mare i la tia Mercè so
len arribar després de Sant Joan i marxen a
finals de setembre. El viatge en tren comen
ça a l’estació de França i conclou a Sils. Un
cop allà han d’esperar l’autobús de línia de
la Hispano Farnesense que els deixa a Santa
Coloma de Farners.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 6 06/02/14 10:26
9. En Joan creix. 12 anys adolescència
Els estius són màgics: el parc de Sant Salva
dor entre les alzines sureres, els llenyataires,
els banys a la gorga d’en Vilar, el rocar, el
cant del sereno pels carrerons del poble, les
nits d’estiu, el campanar… tot el fa créixer i
descobrir un nou món, la natura.
Un dia, la mare el castiga sense sortir de
casa. Des de l’habitació escolta el campanar
de l’església tocant les hores i decideix es
criure per fer passar l’avorriment; potser és
en aquest moment quan descobreix el po
der de les paraules. L’estiu següent, encorat
jat per la mare, es presenta als Jocs Florals
de la família Geronès. Guanya, amb el poe
ma “Montserrat”, la Viola d’Or. Està tan con
tent que a partir d’aquest moment comença
a escriure poesia amb certa regularitat. Un
fet important per la vida del petit poeta és el
14 de juliol de 1929. Aquell dia es produeix
un incendi al Sindicat Agrícola: les garbes es
cremen. Les campanes de l’església toquen
a foc; els homes i les dones s’apressen fent
fileres, els cubells plens d’aigua passen de
mà en mà. El foc és gran, les mares fan mar
xar la mainada a casa,els animals corren es
pantats per les eres. En Joan, que tenia 15
anys, està espantat i no oblidarà mai aquest
foc; anys més tard hi dedicà un poema.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 7 06/02/14 10:26
10. Cada estiu es retroba amb els amics a la pla
ça, molt ben vestits, generalment de blanc, i
xerren, i festegen les noies sota les moreres
a l’ombra del campanar de l’església. El jove
poeta s’enamora d’una joveneta molt boni
ca, la Neus, amb qui fan llargues passejades
pel parc de Sant Salvador.
Un dels moments més importants de les
vacances és l’arrossada de final d’estiu a
l’ermita de Farners. En Joan sempre recor
darà el ball i els jocs a l’esplanada de l’ermi
ta, el Castell i el Turó del Vent.
L’estiu del 1930 és l’últim que passa sencer a
Santa Coloma de Farners. S’ha fet gran, té
16 anys i ha de començar a treballar a l’edi
torial Labor.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 8 06/02/14 10:26
11. L’excursionisme
La inquietud i la necessitat de comunicar-se
amb la natura el fa emprendre nous camins
i decideix fundar un agrupament excursio
nista amb els seus amics. Però l’escriptura
és el que més li agrada; amb una colla d’ex
alumnes dels Jesuïtes col·labora amb la re
vista Juventus. En Joan comença a llegir el
poeta Rainer Maria Rilke i el trasbalsa tant
que decideix traduir part de la seva obra.
Carles Riba, escriptor i poeta català, llegeix
les traduccions que ha fet en Joan i el vol
conèixer. Sempre més seran amics. El jove
Vinyoli continua escrivint poesia i publica
alguns dels seus versos a La Veu de Cata
lunya, La Publicitat o Quaderns de Poesia.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 9 06/02/14 10:27
12. La Guerra Civil
El dia 17 de juliol de 1936 s’inicia la Guerra
Civil espanyola, en què el govern de la Sego
na República Espanyola s’enfronta a l’exèr
cit revoltat i les dretes del país. A Catalunya
es reclutaven joves per anar al front, però en
Joan, en primera instància, no és cridat a fi
les, perquè els fills de dones vídues n’eren
exempts. Es queda, per tant, a Barcelona
fent tasques administratives i, el març de
1938, la ciutat pateix un bombardeig cons
tant i indiscriminat que castiga la població
civil. L’Emília, la mare, la seva germana Car
men, cinc anys més petita que ell, i la tia
Mercè tenen molta por, ja que viuen al cen
tre de Barcelona, on els bombardejos són
més intensos. Al cap de poc, uns amics de la
família els deixen un pis i marxen a viure
una temporada a la zona alta de Barcelona,
fins que finalment s’acaben els bombarde
jos i tornen cap a casa.
Vinyoli, corprès per la crida de la natura, fa
excursions a Viladrau, al Montseny, on
comparteix converses sobre poesia amb
Marià Manent, poeta català.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 10 06/02/14 10:27
13. Tornada a la natura, l’excursionisme
i el casament
Un cop acabada la guerra, continua treba
llant a l’editorial Labor i decideix reiniciar
l’activitat excursionista. Envia postals a la fa
mília per explicar-los què veuen els seus ulls.
El 1943, quan té 29 anys, coneix la Teresa
Sastre, una noia alegre i bonica, i s’enamora
a primer cop d’ull. Al cap de pocs mesos co
mencen a festejar. En Joan i la Teresa estan
bojament enamorats i en Vinyoli escriu als
seus amics explicant el que sent per aques
ta fantàstica dona: es vol casar al més aviat
possible. Al cap d’un any i mig de festeig en
Joan Vinyoli i la Teresa Sastre contrauen
matrimoni, el 9 d’abril de 1945. Són molt fe
liços: fan excursions, passegen per Barcelo
na… és tanta la joia que en Joan escriu un
nou llibre, després d’onze anys sense publi
car-ne cap: De vida i somni. Al cap de poc, el
gener de 1946, neix el primer fill, en Joan,
que es diu com el progenitor i l’avi –antiga
ment era tradició posar el nom del pare a
l’hereu. Un any més tard, el juliol de 1947,
neix l’Albert i per últim en Raimon, el petit
de la casa, el novembre de 1952.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 11 06/02/14 10:27
14. La consolidació del poeta
El 2 d’abril de 1951, Joan Vinyoli guanya el
premi Óssa Menor amb el llibre Les hores
retrobades, amb una dotació de cinc mil de
les antigues pessetes. Però, encara que ja és
una persona gran, pels volts de Nadal se
gueix tenint els mateixos records d’infàn
cia d’aquestes dates, com quan amb la seva
germana Carmen muntaven el pessebre.
Ara són els seus fills que, amb les mateixes
figures de fang que en Joan conserva de pe
tit, munten el pessebre. Mentrestant, al
pati interior, en una torratxa d’una casa
veïna, un gall domèstic desperta i avisa
els veïns. A partir de llavors el gall serà un
altre record important en la vida de Joan
Vinyoli.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 12 06/02/14 10:27
15. Vacances a Begur
La mainada es fa gran i el que més els agrada
és la platja; la família comença, a partir de
1954, a estiuejar a Begur, un bonic indret
de la Costa Brava. En Joan s’enamora de les
cales i de la proximitat de la muntanya al
mar; una conjunció que li obre un nou món.
Vinyoli gaudeix organitzant les vacances
uns dies abans, planificant la sortida de Bar
celona i l’arribada a Begur. El trajecte co
mença l’1 d’agost, amb el trenet rosa que
surt de l’estació de França, i que els deixa a
Flaçà, i d’allà han d’agafar la SARFA (l’auto
bús que fa la ruta per aquelles contrades)
fins arribar a Begur.
Van carregats de maletes, i amb les joguines
d’en Joan i l’Albert i els banyadors d’en Rai
mon. Els Vinyoli estiuegen tot el mes amb fa
miliars i amics; cada dia es troben a la plaça,
per baixar a la platja, i un cop per setmana
van a ballar sardanes.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 13 06/02/14 10:27
16. Més enllà dels cinquanta (1966)
En Joan Vinyoli i la Teresa es queden sols,els
fills s’han fet grans. Segueix escrivint amb
la mateixa constància, però ara amb la savi
esa de la maduresa que dóna el pas dels
anys, recorda moments de la seva joventut i
infantesa. Visita i evoca els amics; el Born,
Begur. Torna a Santa Coloma de Farners per
rememorar vells records d’infantesa: el re
llotge del campanar, les alzines sureres, la
riera de Sant Salvador, els finals d’estiu a
l’ermita, els amors de joventut.
Els universitaris busquen la companyia del
poeta, aquell que els pot desvetllar el misteri
de l’art de la poesia. En Joan manté llargues
tertúlies setmanals envoltat d’estudiants
assedegats de paraules. Amb la seva carpeta
blava de gomes, Joan Vinyoli llegeix i ense
nya als estudiants el que ha escrit. Vinyoli
ha arribat a la seva maduresa poètica, el
moment de màxim reconeixement de la
seva obra. Escriu fonamentalment sobre
amor, poesia i mort. En aquest període tan
productiu de la seva vida escriu Vent d’aram.
El poeta divideix el llibre en tres parts:la pri
mera, que parla de la natura –gorgs, ar
bres...–; la segona, de l’amor, i la tercera, so
bre la mort.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 14 06/02/14 10:27
17. El reconeixement i els records
A la primavera de 1979, el 22 de maig, Joan
Vinyoli rep un homenatge a l’Aula Magna
de la Universitat de Barcelona,plena de gom
a gom. El mateix any, Vinyoli es jubila de
l’editorial Labor: hi ha treballat 49 anys de la
seva vida, dels 16 als 65. Torna a escriure de
nou i amb unes ganes renovades. Visita la
seva germana Carmen a Mallorca i hi passa
uns dies; en tornar a Barcelona hi estableix
una llarga correspondència. Vinyoli entra
en un nou procés de creació que donarà
nous fruits. Fa una breu estada a Vallvidre
ra; però és passejant pel barri de Sarrià que
troba la inspiració per a un dels seus poe
mes més colpidors “Passeig d’Aniversari”.
Però poc més tard es posa malalt i cada ve
gada surt menys de casa; a poc a poc va que
dant reclòs. El 3 de juliol de 1984 rep una vi
sita de Pasqual Maragall i Maria Aurèlia
Capmany, en representació de l’Ajuntament
de Barcelona, per comunicar-li la intenció
de concedir-li la Medalla d’Or al Mèrit Ar
tístic.
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 15 06/02/14 10:27
18. El 30 de novembre de 1984, Joan Vinyoli,
molt malalt, mor a la clínica Tres Torres
de Barcelona, i és enterrat al cementiri de
Montjuïc, al nínxol familiar.
(...)
Tira’t el cèrcol de manera
que et passi pel cap,
salta al mateix temps els esglaons
de l’escaleta de l’entrada
que dóna a l’avinguda del jardí,
mira la grava del jardí,
tanca els ulls i
vola.
“Retrat de família”
INT_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 16 06/02/14 10:27
19. Un mar d’històries
ALTRES COL·LECCIONS INFANTILS DE L’EDITORIAL
En Llaunet
Descobreix el
món de la mà
d’en Llaunet i les
seves aventures!
De 4 a 10 anys
Les bones maneres
La Berta i en Martí
ensenyen els bons hàbits
als més petits.
De 3 a 7 anys
Petites històries
Per aprendre la
història, les tradicions
i els personatges
de casa nostra.
De 8 a 12 anys
Pintem!
Aprenem mentre
pintem!
De 3 a 10 anys
Trobareu tots els títols a: www.editorialmediterrania.cat
Menorca
Text:
Miquel Àngel Maria
Il·lustracions:
Roser Argemí
Pep Guardiola
Text:
Oriol Domènech
Il·lustracions:
Jaume Gubianas
Joan Vinyoli
Text:
Cristina Palomar
Il·lustracions:
Isabel Mestras
Un mar
d’històries
Text
Miquel Àngel Maria
Il·lustracions
Roser Argemí
Menorca Un mar
d’històries
Text
Oriol Domènech
Il·lustracions
Jaume Gubianas
Pep
Guardiola
COB_UMH PEP GUARDIOLA CAT.indd 1 20/06/13 19:12
Un mar
d’històries
Text
Cristina Palomar
Il·lustracions
Isabel Mestras
Joan
Vinyoli
COB_UMH_JOAN VINYOLI_CAT.indd 3 06/02/14 10:09
