Antic Regim

1. EL SEGLE XVIII:EL SEGLE XVIII:
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIMLA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

2. El segle XVIII europeu fou un període de transició.
D’una banda, es van mantenir les característiques de l’Antic Règim i, de
l’altra, es va preparar el camí de les revolucions liberals.
A Espanya, el segle XVIII va significar l’arribada de la dinastia dels Borbons
i l’aplicació dels principis de l’Absolutisme monàrquic.

3. L’Europa del segle XVIII
A principis de segle la major part d’Europa era sota l’Antic Règim. Aquest es
basava en:
l
•Economia agrària de tipus senyorial
•Absolutisme monàrquic
•Societat estamental

4. Una agricultura senyorial
L’agricultura era l’activitat principal. Era una agricultura de subsistència, basada
en 4 característiques principals:
- La rotació triennal i el guaret.
- Els rendiments eren molt baixos i s’orientaven a l’autoconsum.
- No hi havia especialització.
- Els intercanvis eren escassos i es feien en mercats locals o regionals.

5. Les collites marcaven el ritme d’una economia colpejada periòdicament per les
crisis de subsistència, que eren:
•escassetat d’aliments pujades de preus.
•Generaven fam i misèria revoltes populars.

6. La terra pertanyia als nobles i al clergat, les grans propietats dels quals es
transmetien de generació en generació.
La majoria de la població
eren pagesos, sotmesos a un
règim senyorial,
que treballaven les terres
dels seus senyors a canvi
de pagar impostos.

7. La societat de l’Antic Règim es caracteritzava per la seva
desigualtat civil.
Estava dividida en dos grups ben diferenciats:
•els privilegiats (noblesa i clero)
•no privilegiats (l’estat popular o tercer estat).
La societat estamental
l

8. La noblesa i el clero eren els estaments privilegiats:
•Posseïen la major part de les terres,
•monopolitzaven tots els càrrecs
•estaven exempts del pagament d’impostos.
La noblesa vivia de les rendes de la terra i acumulava grans
riqueses.
Privilegiats
l

10. Palau de Sully a París

14. El clero vivia de les rendes derivades de l’explotació del seu
patrimoni territorial i també del delme.
No és un grup homogeni:
Alt clero
Baix clero
Clergat
l

15. L’estat popular constituïa el sector dels no privilegiats. Eren
la immensa majoria de la població i agrupava persones molt
diferents, econòmica i socialment.
Els no privilegiats
l

16. La burgesia incloïa els grans artesans,
comerciants i banquers. Era el grup més
actiu econòmicament i la seva riquesa havia
augmentat.

17. Les classes populars urbanes
agrupaven els treballadors
manuals de les ciutats.
Els pagesos constituïen el grup
més nombrós de la població.
Estaven obligats a treballar les
terres dels grups privilegiats,
als quals pagaven impostos
elevats.

18. Des del punt de vista polític, el rei tenia un poder absolut. La
monarquia era de caràcter diví.
L’AUTORITAT DEL REI PROVENIA DIRECTAMENT DE DÉU.
Els governats eren súbdits sense cap dret.
La monarquía absoluta
l

19. Consells d’Estat:El rei estava auxiliat per unes institucions que
l’assessoraven :
Burocràcia: funcionaris que complien les ordres
Parlament: els havia de consultar per alguns afers. Era una
institució nascuda a l’Edat Mitjana, composta pels tres estaments.
A França es deien Estats Generals i el Rei intentava no convocar-los
per no veure limitat el seu poder.

20. Entre el 1650 i el 1800 la població d’Europa va passar de 100 a 200 milions.
Causes:
•absència de grans epidèmies
•Introducció de nous conreus com blat de moro, patata...
•Reformes a l’agricultura
•Va créixer la demanda de productes manufacturats impuls del comerç
•El més important va ser el comerç marítim amb les colònies: EL COMERÇ
COLONIAL.
Creixement
demogràfic i econòmic

21. Les grans rutes dels comerç internacional (eren marítimes)
a) La de les Índies occidentals: Europa amb Amèrica
b) La de les Índies orientals: D’Àsia (espècies), vorejant Àfrica fins
a Europa

22. c) Comerç triangular: entre Europa, el golf de Guinea i Amèrica

23. Durant 400 anys es calcula que van arribar a Amèrica 11 milions d’africans a
Amèrica.

24. Lima, 1624: Se vende gente
-¡Camina!
-¡Corre!
-¡Canta!
-¿Qué tachas tiene?
-¡Abre esa boca!
-¿Borracho es, o pendenciero?
-¿Cuánto ofrece, señor?
-¿Y enfermedades?
-¡Si vale el doble!
-¡Corre!
-¡No me engañe usted, que lo devuelvo!
-¡Salta, perro!
-¡Una pieza así no se regala!
-¡Que levante los brazos!
-¡Que cante fuerte!
-Esa negra, ¿con la cría o sin la cría?
-¡A ver los dientes! ...
Se los llevan de una oreja. Les marcarán el nombre del comprador en las mejillas o la
frente y serán instrumentos de trabajo en las plantaciones, las pesquerías y las minas y
armas de guerra en los campos de batalla. Serán parteras y nodrizas, dando vida, y,
quitándola, serán verdugos y sepultureros. Serán juglares y carne de cama.
Está el corral de esclavos en pleno centro de Lima, pero el cabildo acaba de votar el
traslado. Los negros en oferta se alojarán en un barrancón al otro lado del río Rímac,
junto al matadero de San Lázaro. Allí estarán bastante lejos de la ciudad, para que los
vientos se lleven sus aires corrompidos y contagiosos.
_____________________________________________
Fuente: Eduardo Galeano, Memoria del Fuego, tomo 1, pp.226-227.

25. La barbàrie del comerç
d’esclaus

28. PALENQUE- QUILOMBO

29. El pensament il.lustrat
l
La Il·lustració
és un
moviment de
caràcter
intel·lectual,
desenvolupat a
l’Europa del
segle XVIII,
que va posar
en qüestió tots
els principis de
l’Antic Règim.

30. CARACTERÍSTIQUES
 La Il·lustració defensava la fe absoluta en la raó com a únic
mitjà per entendre el món.
 Els il·lustrats creien que la humanitat, conduïda per la seva
intel·ligència, podia assolir el coneixement.
 Els il·lustrats eren partidaris de l’educació i del progrés
 Van defensar la tolerància com a base de les relacions
humanes.
 Defensaven la llibertat espiritual i la tolerància religiosa.

31. PENSAMENT POLÍTIC
Els pensadors il·lustrats van defensar els
principis de llibertat i igualtat de tots els
éssers humans.
Es van oposar a la societat estamental i
van argumentar que totes les persones
neixen lliures i iguals.
Defensaven la mobilitat social i el mèrit
segons la vàlua i la intel·ligència de les
persones.

32. FILÒSOFS IL.LUSTRATS:
EL SEGLE DE LES LLUMS
MONTESQUIEU: Va
proposar la divisió de
poders.

34. ROSSEUAU:
 L’home és bo però és la societat el
que el degenera
 Va plantejar el principi de sobirania :
el poder emana dels ciutadans
expressat mitjançant el vot.

36. VOLTAIRE: defensava la necessitat d’un
parlament que limités el poder del rei.
 Va defensar la tolerància per damunt de tot.

37. PENSAMENT ECONÒMIC
Defensaven la FISIOCRÀCIA I LIBERALISME
ECONÒMIC›‹ MERCANTILISME
Mercantilisme, teoria que defensava l’acumulació
de metalls preciosos com la principal font de
riquesa i el comerç
Fisiocràcia: la riquesa d’un estat prové de la
naturalesa, exactament de l’agricultura. També
defensaven la propietat privada i la llibertat de
comerç.
Liberalisme: la riquesa rau en la llibertat. L’Estat
no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. El seu

38. L’Enciclopèdia
Diderot i D’Alembert posaren en marxa el
projecte de publicar una gran obra que reunís
tots els coneixements de l’època, basats en
l’estudi de la natura i la raó. Es començà a
publicar el 1751, comprenia 35 volums i hi
col·laboraren els principals escriptors
il·lustrats.
Va tenir molt èxit, contribuí a difondre les idees
de la Il·lustració, la proliferació de salons i
acadèmies.

40. La fallida de l’absolutisme S. XVII
•REVOLUCIÓ ANGLESA
•DESPOTISME IL.LUSTRAT

41. .
•REVOLUCIÓ ANGLESA
Des de l’Edat Mitjana, el poder reial està limitat per 2 cambres
del Parlament anglès:
La Cambra dels Lords
Dels nobles i clergues
La Cambra dels
Comuns
Dels burgesos
•Els Stuart, al segle XVII, intentaren
governar sense el control del Parlament.
•Guerra civil defensors
del Parlament i defensors de la
monarquia absoluta.

42. •El 1649 fou
executat el rei
Carles I. Es
proclamà la
República.

43. •Oliver Cromwell la
transformà en una
dictadura militar.
•Quan va morir, el
1660, el Parlament
restablí la monarquia
(Dinastia dels
Stuart)

44. Carles II, el nou rei, va haver d’acceptar el control del Parlament
El 1689 una segona revolució acabà amb la monarquia absoluta dels
Stuart. El Parlament oferí la corona a Guillem d’Orange, el qual jurà
la Declaració de Drets (Bill of Rights) que limitava els seus poders.
Anglaterra va ser el primer país amb una monarquia amb poder
limitat. Els tres poders estaven separats. Aquesta monarquia fou
l’exemple a seguir pels filòsofs francesos de la Il·lustració.

45. El DESPOTISME IL.LUSTRAT
l
La majoria dels monarques europeus
seguien exercint un poder absolut.
Alguns monarques van intentar fer
compatibles l’absolutisme amb les idees
de la Il.lustració: Federic II de Prússia,
Maria Teresa d’Àustria, Caterina de Rússia
o Carles III a Espanya.

46.  Van promoure una política reformista per actuar a favor del
poble: TOT PER AL POBLE PERÒ SENSE EL POBLE.
 El rei governa guiats per la raó. Volen millorar les condicions de
vida dels seus súbdits però ells continuant tenint tot el poder.
 Característiques:
1. racionalització de l’administració de l’Estat: reformes territorials i
centralització de l’administració.
2. reforma de l’ensenyament: educació bàsica per augmentar el
nivell cultural del país.
3. modernització de l’agricultura: conreus de noves terres
4. Liberalització parcial del comerç

47. INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS
D’AMÈRICA

50. Tretze colònies britàniques des s.
XVII
Població indígena eliminada o
expulsada cap a l’interior del
continent.
Colons anglesos i d’altres països
europeus s’hi havien anat
establint.

51. Al segle XVIII es deterioraren les relacions amb el govern
anglès.
Els colons consideraven un abús de Gran Bretanya:
-Creixent nombre d’impostos
-Monopoli comercial britànic
-No tenien representació al Parlament
-S’estengueren les idees liberals.

52. La van redactar el 4 DE JULIOL
DE 1776 els delegats de les 13
colònies reunits a Filadelfia
•Drets de totes les persones a la
llibertat
•Dret a la recerca de la felicitat
•Deure dels governants a
respectar els drets del poble
Declaració d’Independència dels
ESTATS UNITS D’AMÈRICA

53. Els colons varen rebre l’ajut de França, Espanya i Holanda,
rivals d’Anglaterra, i aviat començaren a guanyar batalles,
com aquesta on Washington s’imposa sobre els anglesos.

54. El nou estat s’organitzà segons els principis liberals.
Es redactà una Constitució el 1787, en la qual s’adopta la república
federal (cada estat té govern, parlament i lleis pròpies)
com a forma de govern.
Aquesta es basa:
- Separació de poders
- Sobirania nacional
- govern republicà: President i Parlament
- Reconeixement de drets i llibertats individuals
El primer president fou George Washington.
Fragment de la Constitució americana Capitoli, seu del Congrés

55. 1700: 1 novembre, mor Carles II,
sense fills (darrer rei casa d’Àustria)
L’arribada dels Borbó al tro espanyol
La Guerra de Successió (1702-1713)

56. En el seu testament deixà el tro a Felip V, net de Lluís XIV de França.
L’arxiduc Carles, fill de l’emperador d’Àustria, no acceptà el testament.
A Europa es formen 2 bàndols:
Partidaris de Felip V Partidaris de l’arxiduc Carles
(Borbons) (Àustries)
França Àustria
Castella Anglaterra
Holanda
Dinamarca
Portugal
Saboia
Corona d’Aragó
Felip V
Arxiduc Carles

57. Els ascendents dels
dos candidats:

58. La Guerra de Successió (1702-1713)
La Corona d’Aragó es posà del costat de l’Arxiduc Carles d’Àustria, el
qual es comprometé a respectar-ne lleis i institucions (1705).
Aquest desembarcà a Barcelona on fou aclamat com a Carles III.

59. El 1711 mor l’emperador d’Àustria Josep I, i el seu successor era
l’Arxiduc Carles. Això canvià la situació, i els països europeus que li
donaven suport acceleraren el procés de pau.

60. 1713 La Pau d’Utrecht posa fí al conflicte.
Es signa un tractat on els països beligerants reconeixen a Felip V
com a rei d’Espanya a canvi de:
1. Els Borbons no unirien les dues corones (França i Espanya)
2. Gran Bretanya conservaria Gibraltar i Menorca, ocupades
durant la guerra i territoris.
3. Espanya perd els territoris que encara dominava a
Europa(Països Baixos, Nàpols...)

61. Barcelona i altres ciutats catalanes no accepten aquest tractat i
decideixen combatre les tropes borbòniques.
Barcelona fou assetjada per 40.000 soldats i la milicia urbana i
els gremis de la ciutat es van encarregar d’organitzar la
resistència, sota les ordres del Consell de Cent (Rafael Casanova).
La Junta de Govern de
Barcelona l’11 de setembre

62. La Guerra de Successió a Catalunya

63. La resistència va durar 13 mesos, però l’onze de setembre de 1714 les
tropes borbòniques van ocupar la ciutat.

64. Conseqüències:
1.Catalunya queda ocupada militarment

65. 2.-1716 es publica el Decret de Nova Planta:
• Es suprimia les constitucions de Catalunya
• Es suprimien totes les institucions municipals
• El castellà és el idioma oficial
• Imposava lleis i administració castellanes
• Model d’Estat centralitzat: la màxima autoritat a Catalunya és el
CAPITÀ GENERAL nomenat pel rei
Constitucions i
drets abolits
Nova llei

66. 3- Es va implantar el model absolutista
francés:
• Tot el poder a les mans del monarca
• Les Corts dels diferents regnes van
quedar anulades
• El rei nomenava secretaris per ajudar-se
a governar i legislar