1. Índex Climas y paisajes de España, Europa y la CA Catalunya, la fàbrica d’Espanya 05 L’època de l’Imperialisme 06 07 El període d’entreguerres (1919-1939) 08 El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim 01 Liberalisme i Nacionalisme 02 03 04 Temps de confrontació a Catalunya i Espanya (1902-1939) 09 La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències 10 Un món bipolar 11 Els anys del franquisme 12 Democràcia i autonomia 13 La Unió Europea 14 El món actual 15 L’art del segle XIX La industrialització de les societats europees Catalunya i Espanya al s. XIX: La construcció d’un règim liberal L’art del segle XX 16

2. La industrialitzaci ó de les societats europees 1. Aspectes importants de la Revolució Industrial 2. La segona Revolució Industrial 3. Les primeres associacions obreres 03

3. Introducci ó 1780-1850 a Gran Bretanya, part d’Europa i EEUU es produeix la Revolució Industrial. Les màquines substitueixen el treballa manual, neix una nova energia: vapor i nous mitjans de comunicació: ferrocarril . Això fa sorgir el capitalisme, un nou sistema econòmic que provoca un pols constant entre dues classes socials: els burgesos i el proletariat. 03

4. 1. Aspectes importants de la Revolució Industrial 03 a) REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA: Europa iniciarà una revolució demogràfica degut a: augment de producció, higiene, medicina, augment de natalitat i disminució de la mortalitat.

5. B) REVOLUCIÓ AGRÍCOLA: Augment de demanda. Alça de preus Es dinamitza la propietat privada. Neixen nous sistemes de conreu (sistema Nortfolk), substituïnt el guaret. També s’inicia un procés de mecanització. 03

6. C) MECANITZACIÓ: Les màquines van anar substituint el treball manual i modificant els antics sistemes artesanals . Les primeres màquines que es van introduint estaven accionades per la força humana i, posteriorment, per energia hidràulica. Però la font d’energia que va revolucionar la producció i els sistemes de transport va ser el vapor . Això va impulsar el sistema fabril de producció. 03 Aquest és l’anomenat domestic system, pas intermig entre el treball manual i la fàbrica

7. D) LES PRIMERES INDÚSTRIES: A la Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria del cotó . Per poder fabricar més quantitat, van començar a aplicar-se innovacions. Una de les primeres va ser la llançadora de volant (1733), que va augmentar la velocitat del procés del teixit. Més endavant van sorgir noves màquines de filar que van incrementar la producció de fil. Finalment, el teler mecànic va completar el procés de mecanització tèxtil. 03 TEXTIL

8. SIDERÚRGIA La siderúrgia va ser un altre sector pioner de la industrialització. L’invent que va permetre una producció més gran de ferro va ser la utilització, per Darby (1732), del carbó de coc , d’una gran potència calorífica. Més tard, Bessemer va inventar un convertidor per transformar el ferro en acer . 03

9. E) LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS Al començament, el ferrocarril s’utilitzava a les mines per transportar el mineral en vagonetes que es movien sobre rails. El fenomen realment innovador va ser la locomotora de Stephenson, que accionava el ferrocarril mitjançant una màquina de vapor. Posteriorment, la màquina de vapor es va aplicar al transport marítim, i els vaixells de vapor, construïts amb ferro, van substituir els de vela. 03 La millora dels sistemes de transport va permetre l’augment del comerç interior. El comerç exterior també es va incrementar considerablement a mitjan segle XIX.

10. F) EL CAPITALISME INDUSTRIAL, ideologia política econòmica. CAPITALISME - LIBERALISME Adam Smith va establir els principis del liberalisme: L’interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor de l’economia.Els diversos interessos s’equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus que adapta l’oferta a la demanda. L’Estat ha d’abstenir-se d’intervenir en el funcionament de l’economia i permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi). 03

11. A principis del segle XIX, la industrialització es va estendre a països com França i Bèlgica , amb un pes més gran de la siderúrgia i un pes més petit de la indústria tèxtil. Entre el 1850 i el 1870, Rússia , Alemanya , els Estats Units i el Japó també es van industrialitzar. Al sud d’Europa van coexistir regions industrialitzades i zones essencialment rurals. L’Europa oriental es va mantenir al marge del procés d’industrialització fins al segle XX. 03

12. 2. La segona revolució industrial 03 A) NOVES FONTS D’ENERGIA: En aquesta etapa, l’electricitat i el petroli van desbancar el carbó. La invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques. L’electricitat va tenir múltiples aplicacions en la indústria. El petroli es va començar a extreure als Estats Units a mitjan segle XIX. A la indústria, la metal·lúrgia va adquirir un gran impuls a causa de la producció de nous metalls. La indústria química va aconseguir un desenvolupament important a Alemanya.

13. B) NOVA ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL : A finals del segle XIX, l’organització de la producció es va orientar cap a la fabricació en sèrie com la millor manera d’augmentar la productivitat , Aquest nou mètode de treball s’anomena taylorisme . Consisteix en la fabricació en cadena . Una de les fàbriques en utilitzar-ho va ser la Ford . 03

14. C) NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL: La burgesia es va convertir en el grup hegemònic perquè era la propietària de les indústries i els negocis. Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques.També existia una burgesia mitjana composta per professionals liberals, funcionaris i comerciants.Un gran nombre d’empleats i botiguers formaven la petita burgesia . 03

15. El proletariat : Constituïen la mà d’obra necessària per a les fàbriques. Eren un grup molt nombrós i desafavorit . Al principi no hi havia cap legislació que fixés les condicions laborals dels treballadors. En conseqüència, les seves condicions de vida i de treball resultaven molt dures : jornada laboral de 12 a 14 hores diàries i remuneracions insuficients. 03

16. 3. Les primeres associacions obreres La primera reacció dels obrers va ser la seva oposició al maquinisme. La seva protesta es va dirigir cap a la destrucció de màquines i l’incendi d’establiments industrials (luddisme). Els treballadors van començar a adonar-se que formaven part d’una mateixa classe social , amb uns mateixos problemes. Per defensar els seus interessos, van crear organitzacions de treballadors i es van fundar els primers sindicats. 03

17. Noves idees polítiques i econòmiques... MARXISME I SOCIALISME: A mitjan segle XIX, Marx i Engels van denunciar l’explotació de la classe treballadora i van defensar la necessitat d’una REVOLUCIÓ obrera per destruir el capitalisme.!!!! Solució proposada: FI DE LA PROPIETAT PRIVADA Neixen els primers partits socialistes obrers 03

18. ANARQUISME : llibertat individual i solidaritat social . La crítica a la propietat privada i la defensa de formes de propietat col·lectiva . El rebuig a l’autoritat, principalment de l’Estat. Defensaven l’acció revolucionària dels obrers i pagesos per destruir l’Estat. 03

19. L’internacionalisme : Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d’unir els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el capitalisme . A partir de la iniciativa de Marx, el 1864, es va crear l’Associació Internacional de Treballadors a la qual es van adherir marxistes, anarquistes i sindicalistes. El 1889, alguns dirigents socialistes van fundar a París la II Internacional . 03 Himne de la Internacional http://www.youtube.com/watch?v=EKbbnJZF6zg

20. I ara intenta esbrinar si parlem de MARXISME o ANARQUISME Rebutjaven l’autoritat de l’Estat. Exaltaven la llibertat individual i la solidaritat social. Pretenien arribar a formar la dictadura del proletariat. Normalment eren partidaris de l’acció violenta i dels sindicats revolucionaris. Defensaven la participació en política per forçar millores en la situació dels obrers

21. Índex Climas y paisajes de España, Europa y la CA Catalunya, la fàbrica d’Espanya 05 L’època de l’Imperialisme 06 07 El període d’entreguerres (1919-1939) 08 El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim 01 Liberalisme i Nacionalisme 02 03 04 Temps de confrontació a Catalunya i a Espanya (1902-1939) 09 La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències 10 Un món bipolar 11 Els anys del franquisme 12 Democràcia i autonomia 13 La Unió Europea 14 El món actual 15 L’art del segle XIX La industrialització de les societats europees Catalunya i Espanya al s. XIX: La construcció d’un règim liberal L’art del segle XX 16

22. Catalunya, la fàbrica d’Espanya 1 . Població i agricultura a Catalunya i Espanya 2. La industrialització a Catalunya i Espanya 05 3. La industrialització a finals del XIX 4. Societat i moviment obrer

23. Introducci ó CATALUNYA I ESPANYA AL XIX, AR CAPITALISME La societat estamental va donar pas a una societat de classes, definida per la propietat i la riquesa. Però la industrialització es va realitzar amb retard i Espanya va continuar sent un país agrícola, amb només alguns nuclis industrialitzats. Aquesta situació va significar el manteniment d’un gran nombre de pagesos amb unes condicions de vida miserables. 05

24. 1. Població i agricultura a Catalunya i Espanya EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC: Al segle XIX, la població espanyola va créixer . Aquest creixement va ser el resultat de la disminució de la mortalitat, acompanyada del manteniment de la natalitat . Les causes principals del descens de la mortalitat van ser l’increment de la producció agrària i el millorament de la dieta alimentària . Les grans epidèmies van desaparèixer al llarg del segle XIX. Tot i això, la mortalitat es va mantenir més elevada a Espanya que a altres països industrialitzats europeus . 05

25. Diverses causes van animar molts pagesos a emigrar. En una primera etapa, a partir del 1860, els emigrants van anar cap a nuclis urbans com Madrid, Barcelona i Biscaia , les zones més industrialitzades de la Península. En una segona etapa, a finals del segle XIX, l’augment de població i les escasses oportunitats d’ocupació van obligar molts espanyols a emigrar, sobretot a Cuba i a l’Amèrica Llatina. L’èxode rural va comportar un augment de la urbanització , en detriment dels nuclis rurals. Però, malgrat la urbanització, al començament del segle XX la majoria de la població espanyola continuava sent eminentment rural . 05

26. REFORMES ... La reforma agrària liberal és el conjunt de reformes que tenia com a objectiu la dissolució de l’Antic Règim al camp, i la introducció de formes de propietat i de producció capitalistes. Durant aquest procés es va abolir el règim senyorial , es va desvincular la propietat i es van desamortitzar la majoria de les terres que pertanyien a l’Església i als ajuntaments. 05 FRACàS !!! Tot i així, la reforma agrària liberal no va permetre als pagesos accedir a la propietat i la majoria van continuar com a jornalers . Els nobles segueixen acumulant els beneficis.

27. L’EXCEPCIÓ DE CATALUNYA A Catalunya l’estructura de la propietat de la terra era més favorable als pagesos que no pas a la resta d’Espanya. La Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) havia establert un sistema d’arrendament ( emfiteusi ) que permetia als pagesos quedar-se una part de la producció. Ja des del segle XVIII, una bona part de l’agricultura catalana, la més dinàmica, es va especialitzar en viticultura . Al mateix temps hi va haver un desenvolupament del conreu d’oliveres i d’arbres fruiters , però l’expansió del conreu de cereals no va ser tan important. 05

28. 2. La industrialització a Catalunya i Espanya 05 EL TÈXTIL CATALÀ : A mitjan segle XVIII, a Catalunya ja existia una important producció manufacturera d’indianes . Cap al 1830 aquesta indústria tèxtil va iniciar un procés de mecanització . A partir de 1860, moltes indústries es van establir als marges dels rius per poder substituir el carbó per energia hidràulica, i van constituir colònies industrials .

29. Un vapor 05

30. LA SIDERÚRGIA ANDALUSA I CANTÀBRICA Els primers alts forns es van instal·lar a Andalusia . Astúries va ser l’altre gran centre siderúrgic. Però va ser al País Basc on es va consolidar una indústria siderúrgica potent. Les raons del seu èxit es troben en la creació d’un eix comercial pel qual s’exportava ferro a la Gran Bretanya a canvi de la importació de carbó de coc gal·lès, que era millor i més barat. A partir del desenvolupament siderúrgic, la indústria basca es va diversificar i van sorgir noves empreses de construcció mecànica i naval. 05

31. Obstacles de la industrialització A Espanya, la industrialització es va produir amb retard en relació amb els països europeus més avançats. Els factors principals que van influir negativament en la industrialització espanyola eren: L’ escassa capacitat de compra de la població espanyola. La manca d’inversions i l’absència de burgesia industrial. Els problemes de transport . La posició allunyada d’Espanya respecte dels nuclis més industrialitzats d’Europa. 05

32. 5.2 La industrialització a finals del s. XIX NOVES ENERGIES-INDUSTRIES L’electricitat va fer possible una mecanització més àmplia de la producció industrial, així com la disminució dels costos de producció i el descens dels preus. La difusió del petroli com a combustible i la invenció del motor d’explosió van obrir pas a la indústria de l’automòbil. Les necessitats creixents de maquinària de tota mena van estimular l’expansió de la indústria metal·lúrgica a finals del segle XIX. 05

33. Autom òbil Hispano-Suiza 05

34. ELS DESEQUILIBRIS Des de finals del segle XIX, la indústria es va estendre no només a Catalunya i al País Basc , sinó també per unes altres zones. Es va consolidar un sector industrial a Astúries i a la Comunitat Valenciana, i Madrid es va convertir en la tercera regió industrial d’Espanya. Malgrat TOT, hi va continuar havent desequilibris profunds en la distribució regional de la riquesa. 05 I avui????

35. 3. Societat i moviment obrer Societat estamental >>>>> Societat de classes Els estaments característics de l’Antic Règim van deixar pas a una societat de classes pròpia d’un Estat capitalista. En el conjunt d’Espanya el manteniment del sector agrícola i el baix desenvolupament industrial va fer que la burgesia fos feble i que la noblesa conservés molta influència. A Catalunya , el desenvolupament industrial va donar pas a una societat on la noblesa va anar perdent progressivament la preeminència econòmica i social, i la burgesia industrial creixia en nombre i rellevància. 05

36. La noblesa terratinent va continuar tenint un paper rellevant.Tot i que algunes famílies es van haver de vendre el patrimoni La nova classe era l’alta burgesia . Propietària d’indústries i bancs. La burgesia mitjana constituïda per petits empresaris industrials, comerciants, etc. 05 RICS PAGESOS La pagesia constituïa la majoria de la població i les seves condicions de vida eren precàries. havien de treballar com a jornalers per uns salaris molt baixos. Això explica les revoltes pageses del segle. A Catalunya , les condicions dels pagesos eren més bones perquè tenien contractes d’arrendament a llarg termini. El mas era la unitat d’explotació característica.

37. El moviment obrer a Catalunya i a Espanya 05 INICIS: La majoria d’obrers catalans del segle XIX treballaven a la indústria tèxtil. Les primeres formes de protesta van tenir un caràcter luddista , però aviat els treballadors van crear els sindicats . El 1840 es va fundar a Barcelona el primer sindicat: l’Associació de Teixidors de Barcelona. El 1855 va tenir lloc a Barcelona la primera vaga general realitzada a Espanya. El 1870 es va crear la Federació Espanyola de l’Associació Internacional de Treballadors .

38. L’anarquisme L’anarquisme va arrelar entre els obrers de Catalunya i la pagesia andalusa. Es van produir molts atemptats anarquistes a Catalunya La proliferació d’atemptats va impulsar fundessin sindicats obrers . 05 El socialisme El marxisme va tenir més influència entre els proletariats madrileny, basc i asturià. Els marxistes van fundar el Partido Socialista Obrero Español (PSOE)

39. 05 Relaciona els elements de les dues columnes proletariat Pagesia Noblesa mitjana burgesia alta burgesia No tenien terres i havien de treballar com a jornalers per uns salaris baixos. Estava formada per petits empresaris industrials, comerciants, etc. Havia perdut els drets senyorials, però conservava la propietat de la terra. Era la propietària de les noves indústries, les grans companyies i els bancs. Vivia en barris que no tenien infraestructures i la seva alimentació era deficitària.