Treball sobre el Panteó d'Agripa

1. PANTEÓ D’AGRIPA
Judit i Miriam (Ins La Ribera)

2. PRESENTACIÓ
Autor: Desconegut
Cronologia: 118-128 dC
Materials principals: pedra, maó i fusta
Materials per decorar: mabre i granit
Sistema constructiu: L’arquitravat i el voltat
Dimensions:
Pòrtic → 35m d’ample
Columnes → 18m d’alt
Tambor → 58 m de diàmetre
Cúpula → 43,4 m de diàmetre i 43,3m d’alt

3. PRESENTACIÓ II
Ubicació: Camp de Mart, Roma, Itàlia
Estil: Romà imperial
Funció: Temple dedicat als antics déus
romans
Es diu Panteó d’Agripa, perquè el que el va
impulsar a construir va ser Marc Agripa al 27
aC

4. CONTEXT HISTÒRIC
L’imperi romà va expandir els seus territoris.
Marc Vipsagni Agripa, construí un primer Panteó, que és
el model d’aquest, però va ser cremat l’any 80.
Domicià el va reconstruir, però va tornar a ser cremat
Llavors als anys 118-128 dC Adrià, va manar construir un
Panteó, on estava el d’Agripa.
Possiblement va ser reconstruït per Apol·lador de
Damasc
La inscripció de la façana, és en record d’Agripa

5. Imperi
romà

6. Anàlisi formal
L’estructura té tres
parts:
1. Cel·la, de forma
circular
2. Pòrtic octàstil,
amb columnes
d’estil corinti.
3. Pròpylon,
transició entre la
cel·la i el pòrtic

7. Elements de suport i suportats
Elements de suport:
-Les 8 columnes de la façana
-Els arcs de la cúpula, que fan la
funció de contrafort
-Els pilars interiors que suporten la
cúpula
Elements suportats:
-El frontó de la façana
-El sostre del pòrtic
-Els arcs que es recolzen sobre les
columnes de dintre del pòrtic
-La cúpula hemisfèrica

8. Espai exterior
Originàriament, hauria
d’estar envoltada d’una
plaça, que no es va fer.
Només hauria permès que
es veies el pòrtic de
l’entrada
Actualment, està al centre
de Roma, perfectament
integrat a l’entorn
urbanístic.
Està a la plaça de la
rotonda, nom que li ve per
el Panteó

9. Espai interior (pòrtic)
Porxo o pòrtic → Perípter, octàstil,
rectangular i arquitravat, amb 16
columnes monolítiques de granit
egipci, de fustos llisos i que fan 18m
d’alçada.
Les columnes estan en files, la primera
és la que suporta l’entaulament.
Els capitells eren originàriament
revestits de bronze i les bases eren de
marbre blanc.

10. L’entaulament → Hi ha una inscripció que fa referència
al temple d’Agripa. I és el que sosté el frontó triangular de
la façana.
Frontó → No té decoració
Pòrtic
L’entaulament
El frontó

11. L’interior del pòrtic estava dividit en tres naus, les laterals
tenen al fons dos grans nínxols destinats a contenir
estàtues d’August i d’Agripa
Tres naus

12. Espai interior (Tambor)
És un cilindre de tres pisos, on
descansa la cúpula.
Està fet de formigó i maó, i té
un gruix de 8 metres.
Hi han murs de descàrrega a
l’interior, superposats, per
alleugerir la massa del mur
Té tres línies d’imposta, que
delimiten els tres pisos d’arcs de
maó

13. l’interior del tambor
A l’interior es pot inscriure una
esfera completa perquè la
cúpula de mitja esfera té en el
seu punt zenital, la mateixa
alçada que el diàmetre (43,3)
la semiesfera de la cúpula, està
feta de formigó barrejat amb
pedra volcànica

14. Els cassetons van disminuint
progressivament en sentit
ascendent. Tenen dos
funcions
Alleugerir el pes de la
cúpula
Donar sentit
d’esfericitat i de
profunditat, gràcies al
joc de llums i ombres
l’interior del tambor
Cassetons

15. L’òcul, proporciona llum tranquil·la i difusa. Actua com un
rellotge solar a les parets de l’edifici
l’interior del tambor
Òcul

16. El mur interior del tambor està
format per vuit obertures, alternades
semicirculars i rectangulars.
Una d’elles és la porta d’entrada i
just enfront hi ha l’absis, cobert
d’una cúpula de quart d’esfera.
l’interior del tambor

17. Hi han sis obertures més, que formen nínxols
profunds, amb capelles a l’interior emmarcades per
pilastres, i dues columnes corínties.
l’interior del tambor
Pilastres
Columnes

18. ELEMENTS PROPIS DE L’ESTIL
Arquitectura eclesiàstica (assimilen influències dels
pobles conquerits)
Arquitectura unitària, pràctica i funcional.
Elements utilitzats molt variats
Gran desenvolupament en l’enginyeria. (noves
construccions: basíliques, termes, etc.)
Importància dels romans per els espais interiors
Utilitza cinc ordres, els tres grecs: dòric, jònic i corinti, i
els ordres nous: toscà i compost

20. ELEMENTS EN L’OBRA
És una arquitectura a la qual li donen
molta importància als espais interiors
Utilitza l’arc i la volta
És el model de temple
Utilitza els ordres de la cultura grega.

21. SIGNIFICAT I FUNCIÓ
El panteó és un edifici de caràcter religiós,
dedicat a tots els déus i als emperadors
divinitzats també. (pan-tot, theos-déu)
Estava dedicat a tots els déus, però sobretot a
Venus, perquè estava lligada amb els orígens
mítics de Roma.
Els nínxols que rodegen la cel·la contenien
estàtues dels déus.

22. SIMBOLISME
És un temple consagrat a les set divinitats celestes de la
mitologia romana: el Sol, la Lluna i els cinc planetes
(Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn) Cadascuna tenia
un dels set absis.
La cúpula simbolitza que Roma era el centre de l’Univers
entorn en qual girava el món sencer
Les cinc fileres de cassetons representen les cinc anelles
del sistema planetari antic
Els vint-i-un cassetons de cada filera, corresponen als dies
del mes lunar

23. ANTECEDENTS
El tholos grec, temples circulars, que eren edificis
funeraris dedicats a herois
I el temple de Minerva a Roma

24. INFLUÈNCIES POSTERIORS
Capella Pazzi de
Brunelleschi (1429)
Cúpula de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel
Buonarroti.