1. Erectèon

2. FITXA TÈCNICA
• Edifici: Erectèon
• Autor: Mnèsicles (segle V a.C.)
• Cronologia: 421-405 a.C.
• Tipologia: temple.
• Material: marbre del Pentèlic
• Localització: Acròpolis d’Atenes (Grècia)
• Estil: grec clàssic
• Dimensions: edifici principal, 11,63 m (ample) x 22,76 m (llarg)

3. BIOGRAFIA DE L’AUTOR
• Alguns autors pensen en Filocles, la
majoria a Mnèsicles, important arquitecte
d’Atenes el segle V. És també autor dels
Propileus.
• Llegenda del seu accident.

4. Altres obres
• 437-430 Propylaia (l’entrada a l’Acrópolis )

7. DESCIPCIÓ FORMAL
• Té quatre façanes diferents.
• Est, principal. 6 columnes jòniques.
• Oest, 4 columnes adossades.
• Nord, 4 columnes + 2
• Sud, balcó de les cariàtides
Les columnes suporten en tots els casos:
• Entaulament amb arquitrau (3 franges), fris i
cornisa.
• D’est a oest coberta a dues aigües. La resta
coberta plana.

10. DESCRIPCIÓ FORMAL
• La planta s’adapta al terreny i al culte.
• Eix principal: espai rectangular unió de
dos recintes independents.
– Atena, pòrtic hexàstil i una naos (cel·la) amb
un altar.
– El de Posidó i Erecteu té un vestíbul que
distribueix les dues naos de culte. La seva
façana s’ha desplaçat al costat nord, olivera.
– Pòrtic de les cariàtides, escales tomba de
Cècrops.

12. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
• Al nord del Partenó, en un indret
llegendari.
• S’adapta al cingle i es relaciona
harmònicament amb els altres edificis.

13. Funció, contingut i significat
• Dedicació múltiple: Atena, Posidó,
Cècrops i Erecteu (rei d’Atenes fundador
de les Panatenees)
• El relat mitològic: competició promoguda
per Zeus entre Atena i Posidó. Cècrops
dóna la victòria a Atena i la ciutat pren el
seu nom.
• Les cariàtides (ílla de Cària) ajudaren als
perses. Guarden la tomba de Cècrops.

14. MODELS I INFLUÈNCIES
• Segueix la tipologia i la praxi constructiva
dels temples grecs i és el màxim exponent
de l’ordre jònic. És també un edifici
singular.
• Les cariàtides es van inspirar en una
columna atribuïda a Cal·límac del santuari
de Delfos.
• El model s’ha repetit en molts més
moments.

22. 4
3
2
1

29. 2 3
4 1

42. Textos del llibre HISTÒRIA DE L’ART ed. Vicens Vives, 2010