1. EL COLOSSEU Mercè Bigorra IES MOIANÈS

4. Fou situat al costat de la casa de Neró (Domus Aurea) sobre d’un llac dessecat Rebé el nom de Colosseu , perquè estava al costat de l’estàtua colossal de Neró.

5. El Amfiteatre Flavi és un enorme edifici ovalat de 187 metres de llargària i 155 d'amplada, i de 48 metres d'alçada, amb un perímetre de la el·líptica de 524 metres. 187m. 155m. 48m 524m.

9. Entre les arcades s’hi exhibien escultures de dignataris i mecenes de l’obra a més dels emperadors

11. Te 4 pisos i el més alt estava resguardat interiorment per una galeria de columnes. La càvea , estava dividida en tres sectors de grades que cobreixen un elaborat sistema de corredors . L’arena, era amb paviment de fusta, coberta de sorra i a sota hi havia diferents àrees de serveis, dipòsits, estables de les feres , etc. cavea vomitoria arena

12. CAVEA ARENA PASSADISSOS SOTA LES GRADES SUBTERRANI Sota l’arena hi havia les dependències de servei i les cel.les per a les feres

13. L'amplia graderia interior estava diferenciada en gradus , pisos reservats per a les diferents classes socials: En el podi , el primer d'ells, s'asseien els romans més il·lustres: els senadors, magistrats ( Cursus honorum ), sacerdots i potser les vestals. En ambdós extrems de l'eix menor havia sengles llotges: la tribuna imperial ( pulvinar ), i una altra reservada per al magistrat que a vegades presidia els jocs. Atès que aquest pis era el més proper a les feres, hi havia una xarxa metàl·lica de protecció i arquers apostats regularment. El maenianum primum , per als aristòcrates que no pertanyien al senat, El maenianum secundum , dividit en el Immum per als ciutadans rics i el summum per als pobres. En el més alt hi havia el maenianum summum in legneis , fet de fusta, probablement sense seients i reservat per a dones pobres. A més, alguns ordres socials, com els tribuns, sacerdots o la milícia, tenien sectors reservats. L'accés des dels passadissos interns fins a les grades es produïa a través dels vomitoris , anomenats així perquè permetien sortir una enorme quantitat de gent en poc temps. Estava tan ben dissenyat que els 50.000 espectadors podien ser evacuats en una mica més que cinc minuts. La càvea

20. ELEMETS PROPIS DE L’ESTIL L’amfiteatre és un tipus constructiu que prové de la unió teòrica de dos teatres, i és una innovació romana. Té tots els elements tècnics de l’art romà com son: L’arc de mig punt, i la volta d’aresta la volta de canó És una autèntica obra d'enginyeria constructiva per l’aixecament de la càvea sobre d’una trama de voltes de canó, d’aresta i anulars, que servien per a la sustentació dels pisos superiors i per distribuir el públic. És una obra de gran monumentalitat i d’un clar sentit propagandístic.

23. INTERPRETACIÓ I FUNCIÓ El Colosseu va ser un regal de l'emperador Vespasià al poble. Tenia el caràcter públic i d'edifici civil on s'oferien espectacles gratuïts de lluita entre gladiadors i feres salvatges, s'escenificaven batalles mitològiques i es feien simulacres de batalles navals. Eren espectacles diürns a l'aire lliure. Els vuitanta accessos que posseeix la graderia a la planta baixa donaven pas al públic als diversos sectors i garantien una gran rapidesa en l'allotjament i la sortida dels espectadors. El Colosseu simbolitza i glorifica l'emperador Vespasià. Fou creat per donar-ne una imatge benefactora i amb una clara intenció propagandística. Com a amfiteatre, tenia la funció d'albergar espectacles de caràcter més popular (lluites amb homes i feres i naomàquia). Es va inaugurar sota el regnat de Titus i el nom de Colosseu fa referència al fet que es va construir a prop d'una estàtua colossal de Neró. El Colosseu és probablement l'edifici més gran de l'antiguitat. Encara avui està molt lligat a l’Església Catòlica Romana, degut als màrtirs que hi van morir. El Papa hi encapçala un viacrucis fins l'amfiteatre cada Divendres Sant. El Colosseu es va utilitzar durant quasi 500 anys, el segle VI es van fer els últims Jocs. A l’Edat Mitjana també s'utilitzà de refugi, seu d'orde religiosa, fortalesa, cantera i santuari cristià. Durant el Renaixement els papes el van utilitzar de pedrera per fer les seves construccions i actualment es troba força malmès, ja que hi falta la meitat de la façana.