15. PINTURA REALISTA Aquest estil pictòric apareix cap al 1848 , lligat a la ideologia més radical de la Revolució del 1848. El terme realisme pot semblar una mica ambigu ja que designava gran part de les manifestacions artístiques produïdes des del Renaixement: a partir d'aquestes dates, tanmateix, l’adjectiu realista designarà la producció d'un grup de pintors que coincideixen a considerar l’ art com un vehicle de denúncia social i en el rebuig de “l’art per l’art”. Se situen ideològicament pròxims a les doctrines socialistes , i encara que no siguin activistes polítics, sí que introdueixen les classes socials proletàries com a protagonistes de les seves obres, característica que resultarà escandalosa per al públic burgès. Rebutgen, també, la imaginació o la literatura com a inspiració per a l’art. En canvi, creuen que, com si es tractés de quelcom científic, la realitat ha d’incloure totes les seves facetes, tant si són agradables i amables com si són repulsives. D'altra banda, en situar-se al marge del gust dominant, inauguraran el tipus social de l’artista bohemi . De la mateixa manera que, pel seu contingut, el realisme significa un moviment rupturista i innovador, formalment no aporta grans innovacions respecte a la pintura barroca. Si Courbet es declara influït per Velázquez i Zurbarán, Millet rebrà les influencies de Poussin i Giorgione. Les grans obres dels pintors realistes francesos no van arribar, en la seva època, al gran públic, potser perquè el seu llenguatge va ser considerat massa fred i cerebral. Paradoxalment, i malgrat un menor contingut revolucionari, una obra romàntica com La llibertat guiant el poble va ser més eficaç en la difusió de les idees revolucionaries que no les composicions realistes.
16.
17. El realisme: un mirall en el camí El realisme és el corrent artístic, especialment pictòric i literari, de mitjan del segle XIX, que es defineix per voler representar la realitat immediata tal com és, sense embellir-la. La influència del cientifisme i l’aparició de la fotografia són factors determinants en la definició de l’estètica realista. El moviment realista, nascut a França, s'estengué arreu. Els principals representants del realisme pictòric foren Gustave Courbet (1819–1877), Honoré Daumier (1808–1879) i Jean François Millet (1814-1875). El realisme vuitcentista català té un representant molt primerenc: Ramon Martí Alsina (1826-1894), que conegué a París l'eclosió del moviment i n'importà l'estil. A la dècada dels anys setanta alguns dels seus deixebles, com Joaquim Vayreda (1843-1894), en difongueren el mestratge.
19. ENTERRAMENT A ORNANS G. Courbet. 1851. Oli (314 x 663 c m). M. del Louvre, París
20. Anàlisi de l’obra LA COMPOSICIÓ: Els personatges estan ordenats com en un fris de línia zigzaguejant: tots són de la mateixa grandària i no n'hi ha cap que sobresurti als ulls de l'espectador L ’enterramorts, la fossa i el gos L 'estament clerical i la representació judicial L es ploraneres
21.
22. COMPARACIÓ D’ AQUESTES DUES OBRES 3,15 x 6,68 480 x 360 Fixa’t en els elements següents: les dimensions i la distribució de l’obra; les unitats-grup que es presenten; el cel; els pilars que suporten l’obra; la llum; la societat que ens mostra; el clergat; les actituds dels assistents; el joc de les mans i el seu significat; la creu, els nens, els primer terme. Crom creus que reflecteixen el concepte d’art que podien tenir els pintors del segle XVI i els del segle XIX ?
23. “ El entierro del conde de Orgaz” El Greco, 1586-1588
31. Altres obres El taller del pintor o Al·legoria del món real . 1855, 361 x 598 cm A la dreta, els amics de l’artista,; al centre el pintor i la seva musa; a l’esquerra, els miserables i els qui viuen explotant la misèria. Aquest darrer grups, de colors obscurs i textura solta, exposa de manera ben directa els objectius del realisme Bon dia senyor Courbet . 1854 Autoretrat
32. Les dorments o Peresa i luxuria o Les amigues Oli (135 x 200 cm) Museu du Petit Palais, Paris
33. Altres obres del mateix tema Ingress; Odalisca amb esclau Albert Bierstadt : Nimfes A. Cabanel: Naixement de Venus
37. Honoré Daumier Va orientar el seu art cap a la sàtira i la caricatura política. Tenia l’objectiu d’exaltar una realitat que oprimia els humils, ressaltant-ne els aspectes més sòrdids. Deformava les figures, acostant-se així al que seria, més endavant l’expressionisme. 1863 La rentadora
38. “ Incident al carrer Trasnonain” litografia de Daumier, explica l’assassinat de tota una família obrera per la nit. Se’ls acusava d’haver disparat contra un soldat
45. Jean François MILLET(1814-1875) Vinculat a la terra que treballava per subsistir Només troba la senzillesa i la calma als boscos i camps Esperit de fraternitat humana (treball comú a tots) Allunyat de l’efectisme i teatralitat dels romàntics LES ESPIGADORES Oli sobre tela. 83,5 x 111 cm Museu d’Orsay (Paris) Les espigadores, de Seurat
46.
47. Millet vs Van Gogh La migdiada, 1866 La migdiada , 1866
48. Altres obres Pastoreta amb el ramat L’esventador Visió descarnada i dura de la vida rural, en front als “pastiches" edulcorats que estaven de moda. El forn de pa Fent mitja
58. Escola de Barbizon La Escola de Barbizon de pintura (1830-1870) va ser el conjunt de pintors francesos reunits entorn d’aquest poble, proper al bosc de Fontainebleau, on els artistes d'aquest cercle van arribar a establir-se. El fet que els pintors de Barbizon deixessin París per a refugiar-se en un petit poble ja és una actitud d'oberta oposició al sistema vigent, no només en l'àmbit plàstic, sinó també en l'ordre social. Els pintors de Barbizon van ser part del Realisme pictòric francès, que va sorgir en reacció al més formalista. D’alguna manera es pot considerar precedent de l’Impressionisme Corot, Rousseau i Millet en són els membres més reconeguts.
Editor's Notes
El pastiche és una tècnica utilitzada en literatura i altres arts, consistent en la imitació de diversos textos, estils o autors en una mateixa obra.
![La història del moviment ,[object Object],[object Object],[object Object]]()