2. Índex
Les vanguardes cinematogràfiques
Expressionisme alemany
Neorealisme italià
Nouvelle vague francesa
Altres corrents
3. 10.1 Les vanguardes
cinematogràfiques
Al llarg de la història hi ha hagut una
abundància de corrents, tant circumstancials i
subjectes a una moda passatgera, com
influents i perdurables en el temps.
4. 10.2 L’expressionisme alemany
L’expressionisme expressa la seva visió del
món a través de la subjectivitat, de la visió
única de l’artista. Té com a precedents Goya i
Munch.
5. 10.2 L’expressionisme alemany
ORÍGENS I EVOLUCIÓ:
Va sorgir a la Universum Film
Aktiengesellschaft (UFA), i tenia un fi
principalment propagandístic.
9. 10.2 L’expressionisme alemany
PRINCIPIS ESTÈTICS:
Ús de la llum, els contrastos de llums i ombres
i il·luminacions sobtades.
Decorats màgics.
Acció teatral sense fora de camp.
Mostra de sentiments exterioritzant-los de la
forma més extrema possible.
13. 10.3 El neorealisme italià
Va sorgir al finalitzar la Segona Guerra
Mundial. Reflectia el dia a dia de la gent
treballadora del país, amb els seus problemes
i misèries.
14. 10.3 El neorealisme italià
ORÍGENS I EVOLUCIÓ:
Va sorgir a la revista Cinema, a mans d’un
grup de crítics i va estar influït pel realisme
poètic francès.
15. 10.3 El neorealisme italià
ORÍGENS I EVOLUCIÓ:
La seva fi coincideix amb la fi de la postguerra
i acaba amb la nova generació posterior a la
Segona Guerra Mundial.
16. 10.3 El neorealisme italià
CARACTERÍSTIQUES:
No té contingut polític intrínsec.
Original posada en escena i tractament de
diàlegs.
17. 10.3 El neorealisme italià
PRINCIPISTEÒRICS:
Es vol apropar el mitjà a la gent del carrer.
Refusen la caritat i la compassió.
Hi té un fort pes el passat feixista del país.
Barreja de cristianisme i marxisme
humanista.
Donen més importància a les emocions que
als plantejaments ideològics.
18. 10.3 El neorealisme italià
PRINCIPIS ESTÈTICS:
Reflectir la dura realitat dels protagonistes.
Estètica documental.
Utilitzen localitzacions reals.
Utilitzen actors no professionals.
Utilitzen llenguatge col·loquial.
Deixen de banda l’artifici buscant un estil més
lliure.
19. 10.3 El neorealisme italià
OBRES MÉS DESTACADES:
Lladre de bicicletes,Vittorio De Sicca (1947)
20. 10.4 La nouvelle vague francesa
ORÍGENS I EVOLUCIÓ:
Va ser inventat l’any 1958 per François
Giroud, i descriu a un grup de joves cineastes
que debuten al marge dels corrents
tradicionals.
21. 10.4 La nouvelle vague francesa
ORÍGENS I EVOLUCIÓ:
A partir de 1963 es calma el moviment.
Alguns avancen cap al classicisme,
tradicionalitat, militaritat, cinema
experimental o segueixen un camí personal.
22. 10.4 La nouvelle vague francesa
CARACTERÍSTIQUES:
Innovacions tècniques i baixos costos dels
instruments necessaris.
Espontaneïtat , improvisació i entusiasme.
Plenitud de vida, desig de
llibertat.
23. 10.4 La nouvelle vague francesa
PRINCIPISTEÒRICS:
Bagatge cultural important.
Estil forjat a través de Cahiers du Cinéma.
Defensar el cinema nord-americà.
Desig de renovar el cinema.
Postguerra.
Cinema com a autoconeixement personal.
24. 10.4 La nouvelle vague francesa
PRINCIPIS ESTÈTICS:
Rodatge a interior i exterior natural amb
càmera a l’espatlla.
Temps de rodatge de poques setmanes.
Tècnica gairebé artesanal.
Equip tècnic reduït, sense estrelles i amb
improvisació.
Temes morals presents.
25. 10.4 La nouvelle vague francesa
PRINCIPALSTÍTOLS:
À bout de souffle, Jean-Luc Godard (19860).
26. 10.5 Altres corrents
EL SURREALISME:
Fundat per André Breton, es basava en què
l’inconscient es convertia en animador de
tota proposta, independentment de la seva
correcció moral.
28. 10.5 Altres corrents
VANGUARDIA NORD-AMERICANA:
Va ser un cinema independent dels anys 60 a
70. Era un focus de creativitat desmesurada i
de provocatius plantejaments temàtics i
formals.