Temes literatura proves pau 1 al 5

569 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
569
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Temes literatura proves pau 1 al 5

  1. 1. Temes literatura proves PAU ESTRUCTURA I TEORIA
  2. 2. INTRODUCCIÓ  El propòsit de les proves és avaluar els coneixements de l’alumnat sobre els continguts de literatura vists a classe.  Les preguntes són tancades, és a dir, et demanen que relexiones sobre un punt en concret dels temes, per tant, haureu d’estar atentes/ents als enunciats.
  3. 3. Com contestar estes preguntes?  Ho hauràs de fer REDACTANT, és a dir, no val contestar-les fent-ho tipus esquema o de manera telegràfica. Cal, per tant, fer-ho de manera ORDENADA, COHERENT I RAONANT l’enunciat de cada pregunta.
  4. 4. Què cal fer?  ATENTES A LA PREGUNTA  T1:Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època  TEXT EXPOSITIU (amb connectors, paràgrafs, ben ordenat)  AUTORS  OBRES  ESTIL  FRANQUISME: 1939-1975
  5. 5. Esquema:  El context sociocultural: El franquisme (1939‐1975) Etapes  Com incideixen els fets en la literatura  La narrativa de postguerra: Corrents literaris  Autors més destacats  Obres i estil
  6. 6. Context: les conseqüències de la guerra  CONTEXT SOCIOCULTURAL:II REPÚBLICA (1931‐1939)  Reformes polítiques  Reformes agràries  Reformes educatives  Reformes culturals  Reformes religioses FRANQUISME (1939‐1975) Règim antidemocràtic: Abolició d’institucions democràtiques i drets civils.  Imperialisme  Unitarisme  La religió catòlica és la dominant  Caciquisme i classisme  Masclisme  Flokclorisme
  7. 7. ETAPES FRANQUISME  ETAPES DEL FRANQUISME:QUASI QUATRE DÈCADES DE RÈGIM AUTORITARI  Dècada de 1940 a 1949: TOLERÀNCIA MÍNIMA (Misèria, repressió, exili i aïllament internacional). Autarquia  Dècada de 1950 a 1959: TOLERÀNCIA VIGILADA . (Tractat bilateral EUA, Concordat amb Santa Seu).  Dècada de 1960‐1969: PRIMERA GRAN OBERTURA. (Desarrollisme econòmic, turisme).  Últims anys de la dictadura (1970‐1975): OPOSICIÓ SOCIAL AL RÈGIM, REIVINDICACIÓ DE LA IDENTITAT CULTURAL
  8. 8. REPERCUSSIONS DEL FRANQUISME EN LA LLENGUA I LA LITERATURA  DÈCADA DE 1939 A 1949: TOLERÀNCIA ZERO Prohibició total del valencià (català) en tots els àmbits socials.  Exili(interior o exterior) dels escriptors en llengua catalana. Interrupció de la producció o clandestinitat.  Això no obstant es creen algunes institucions: (1943) Ed. Torres a València. (1946) Premi Joanot Martorell a Barcelona. (1946) Instituto de Cultura Hispànica (folklorista i regionalista, proper al règim).
  9. 9.  DECÀDA DE 1950 A 1959: TOLERÀNCIA VIGILADA Inici d’una narrativa en català amb les característiques de la narrativa de preguerra (fulletonesca, costumista, tradicionalista i religiosa) i sense les innovacions americanes i europees.  S’escriuen reculls de contes i rondalles per literaturitzar la narrativa de tradició oral. Es permeten manifestacions folklòriques(teatre) en valencià, demanant permís.  Se suavitza la persecució i el rigor de la censura: apareixen publicats referents normatius: Gramàtiques i Diccionaris (Pompeu Fabra, Sanchis Guarner i Carles Salvador .  Es publiquen els primers assajos i alguna obra de poesia.
  10. 10.  ETAPA DE 1960 A 1975: PRIMERA GRAN OBERTURA (ANYS 60) I REVINDICACIONS DE LA IDENTITAT CULTURAL (ANYS 70)(1962) Naix Edicions 62: s’autoritzen edicions en català d’autors contemporanis (Rodoreda, Fuster), dels exiliats (Pere Calders) i traduccions d’estrangers (novel·la negra: Le Carré, Chandler, Hammett).  Apareixen revistes(L’estel, Gorg) i estudis normatius; es legalitzen institucions(Omnium Cultural, Secretariat d’Ensenyament de l’Idioma.  La llei de Premsa de Fraga (1966) alleugereix la censura, que no s’aboleix fins a 1978.  Es convoquen premis(Premis Octubre) i comencen a editar‐se llibres. A la TVE i la ràdio es fa algun espai en català.  Les innovacions en la narrativa europea de principis del s XX no arriben a la literatura catalana fins els anys 50‐60
  11. 11. Innovacions de la novel∙la europea en la primera meitat del segle XX  Eliminació de l’argument tradicional.  •Modificació del concepte de protagonista: implantacióde l’antiheroi.  •Ruptura dels temps narratius lineals: accions simultànies, flashback...  •Substitució del narrador omniscent(qui sap fets i pensaments) per l’equiscent (qui sap el mateix que el personatge) o pel infrascient o observador( qui sap només el que veu).  •Ús de l’estil indirecte lliure ( a més de l’estil directe i de l’indirecte) i del monòleg interior.
  12. 12. Pregunta:  Creus que amb el que has vist referit al context tan desolador que deixà la guerra civil era possible que els escriptors valencians, catalans i balears recrearen aquestes tècniques i innovadores que estaven sorgint a Europa?  La resposta és no. Una societat que està devastada humana i moralment no és capaç de crear un circuït ni una generació preparada culturalment perquè senzillament no té els elements necessaris per crear una comunitat cultural ni un públic lector preparat.
  13. 13. TENDÈNCIES DE LA NARRATIVA DURANT EL FRANQUISME -Els autors catalans van per darrere en les tendències, o bé fan una adaptació més lleugera de les innovacions, per les limitacions de context).  NOVEL∙LA PSICOLÒGICA: Mercè Rodoreda i Llorenç de Villalonga.  NOVEL∙LA REALISTA: Testimonialista: J.M. Espinàs i E. Valor, M.Ibars.  De base existencialista: M.A. Capmany.  Realisme mític: Llorenç de Villalonga.  NOVEL∙LA FANTÀSTICA: Joan Perucho  NOVEL∙LA DE LA IMAGINACIÓ I DE L’ABSURD: Pere Calders.
  14. 14.  NARRADORS VALENCIANS DE POSTGUERRA: una narrativa de subsistència (només es publiquen unes 12 novel∙les)  (1953) Miquel Adlert: I la pau. Narració d’inquietuds catòliques, tradicional i fulletonesca.  (1960) EnricValor: L’ambició d’Aleix. Narració realista de temàtica costumista i rural.  (1961) Batriu Civera: Una dona com una altra.  (1962‐1965) Maria Ibars: Vides planes i L’últim serf.  (1967) Maria Beneyto: La dona forta. Sobre l’emancipació de la dona.  (1972) Martí Domínguez: Els horts. Narr. costumista
  15. 15. TEMA 2  Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor  TEXT EXPOSITIU  TIPUS D’OBRES  ESTIL (RECURSOS LINGÜÍSTICS)  TEMÀTICA  RONDALLÍSTICA  NARRATIVA CURTA  NOVEL∙LÍSTICA  DADES BIOGRÀFIQUES
  16. 16.  UN POSSIBLE ESQUEMA  A. Dades biogràfiques:(Castalla, 1911‐València, 2000)  Activista cultural i social en la joventut, gramàtic i literari.  Premis i distincions.  B. Obra: Lingüística i gramatical.  Rondallística.  Narrativa  C. Característiques: Temàtica: realisme social i costumisme.  Expressivitat, riquesa i precisió lèxica.  D. Importància de la seua obra: Contribució a des del P. Valencià a la construcció de l’estàndard literari. Estudiós i difusor de la normativa lingüística. Enllaça sense interrupció la narrativa de preguerra amb la de postguerra. Permet conèixer minuciosament les particularitats en la forma de vida al P. Valencià durant una àmplia etapa.
  17. 17. DADES BIOGRÀFIQUES  Naix a Castalla l’any 1911 i mor a València l’any 2000.  De família benestant, culta i lliberal però que pateix vicissituds econòmiques.  Activista compromés des de ben jove amb el valencianisme i la lluita per la democràcia i les llibertats.  Escriptor i periodista, col∙laborador en revistes i setmanaris: El tio Cuc (anys 30); el Camí (1932‐34); La República de les Lletres(1934‐36) director de la revista Gorg(1969‐71).  Signant, defensor i divulgador de les Normes de Castelló (1932), contribueix a la seua divulgació i aplicació amb les seues obres com a gramàtic, lingüista i professor de cursos de valencià.  Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1985), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1987) i Doctor Honoris Causa per cinc universitats dels territoris de domini lingüístic català.  Dóna nom al Premi de Narrativa en Valencià de la Diputació d’Alacant.
  18. 18. ENRIC
  19. 19.  B) OBRA (I) B.  1) El Valor gramàtic i lingüista  Contribueix a la difusió de la normativa lingüística valenciana amb la publicació d’obres com: Millorem el Llenguatge (1971)  Curs Mitjà de Llengua Catalana referida especialment al País Valencià (1973)  La Flexió verbal.  Fa un gran treball de recull de lèxic en perill d’extinció. Organitza i imparteix cursos de llengua normativa
  20. 20.  B) OBRA (II)B.2. EL VALOR RONDALLISTA  De l’any 50 a l’any 58, recull, de la tradició oral, 36 rondalles populars i les escriu transformant‐les en narracions literàries cultes.  Són històries de 3 tipus: Meravelloses (éssers fantàstics, objectes màgics...).  D’animals personificats (semblants a les faules)  Costumistes (ambients rurals i agraris)  El llenguatge és senzill però acurat, ric i precís. Són d’un gran valor literari i antropològic: estan ambientades en un espai real i conegut
  21. 21.  B) OBRA (III)B.3. El Valor narrador  Autor de narracions breus: amb tècnica narrativa del s XIX. Temàtica rural, tradicionalista i costumista: Narracions de la Foia de Castalla, Narracions Perennes  Autor de novel∙les curtes: De protagonista individual: L’ambició d’Aleix, La idea de l’emigrant. Començada en 1952 i publicada en 1982.
  22. 22.  B) OBRA (IV)B.3. El Valor narrador  Autor de novel∙les llargues: La seua contribució literària més important és El cicle de Cassana (Castalla) format per 3 novel∙les: Sense la terra promesa (1980); Temps de batuda (1983) i Enllà de l’horitzó (1991).  L’autor hi fa una crònica social i narra les tensions entre les gents d’una societat rural, de les comarques interiors i del sud del Pl Valencià, impregnades de records i vivències autobiogràfiques. Abasta una etapa des de principis del s XX fins a finals de la II Guerra Munidal (1945)  Són novel∙les corals, de protagonista col∙lectiu, escrites amb un llenguatge acurat, tot i usar modismes populars i registres col∙loquials en els diàlegs.
  23. 23.  C) Estil literari de Valor  La seua prosa narrativa combina tècniques realistes del segle XIX (a imitació de Clarín o Flaubert) amb recursos narratius innovadors.  Utilitza diferents tipus de narrador: en 3a persona (omniscent), en 1a persona, monòleg interior.  Utiltza un llenguatge caracteritzat per una gran riquesa lèxica, amb descripcions detallades i minucioses i diàlegs vius, amb modismes i varietats col∙loquials però sempre acurat.  Llenguatge literari amb preeminència de les formes valencianes.
  24. 24.  d) Importància de l’obra de Valor  És mereixedor d’una gran consideració dins de la narrativa valenciana per crear un registre literari molt ric; per utilitzar totes les possibilitats expressives de la llengua i per donar una continuïtat ininterrompudaa la tradició lingüística i literària valenciana d’abans i de després de la guerra civil.  La fabulació que en fa de fets socials ens permeten conèixer uns fets històrics referits al nostre territori que, d’altra manera, s’hagueren oblidat.
  25. 25. Tema 3  La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta afirmació?  OBRES: novel∙les i contes  RESSENYA BIOGRÀFICA  NOVEL∙LA PSICOLÒGICA  TEXT EXPOSITIU I ARGUMENTATIU: doneu la vostra opinió i argumenteu‐la.
  26. 26. UN POSSIBLE ESQUEMA  INTRODUCCIÓ: Breu ressenya biogràfica de Mercè Rodoreda  Definir què és la novel∙la psicològica i quins en són els trets més característics  COS ARGUMENTATIU: Citar les obres principals.  Analitzar les característiques d’alguns dels personatges importants i explicar com canvien amb el pas del temps.  CONCLUSIÓ: Confirmar que les característiques de la novel∙la psicològica apareixen en la narrativa de Rodoreda.
  27. 27. MERCÈ
  28. 28.  DADES BIOGRÀFIQUES  Barcelona, 1908‐Romanyà de la Selva, 1983)  Escriptora autodidacta. Ambient familiar favorable a lectura i escriptura en català.  Comença a publicar contes i novel∙les de jove (20 anys).  Matrimoni de conveniència amb un familiar.  Col∙labora amb entitats culturals republicanes i ha d’exiliar‐se a París i Ginebra després de la Guerra Civil. Es guanya la vida de modista però escriu contes, sobretot, i La plaça del diamant. S’uneix sentimentalment amb Armand Obiols, traductor de la UNESCO.  A partir de 1971 retorna a Catalunya i s’instal∙la a Romanyà de la Selva, on reprén l’escriptura de contes i de la novel∙la MIRALL TRENCAT. Mor el 1983
  29. 29.  PRODUCCIÓ LITERÀRIA  OBRES DE JOVENTUT: Sóc una dona honrada ? (1932).  Un dia en la vida d’un home (1934)  Aloma(primera versió) (1938)  Poesia (guanys 3 vegades els Jocs Florals)  OBRES DURANT L’EXILI:narrativa realista i psicològica.Vint‐i‐dos contes (1958)  La plaça del Diamant (1962)  El carrer de les Camèlies(1966)  OBRES DE MADURESA: narrativa d’un món mític, amb ressonàncies simbòliques i una prosa lírica: Mirall trencat (1974)  Quanta, quanta guerra... (1980)  La mort i la primavera (edició pòstuma)
  30. 30.  NOVEL∙LA PSICOLÒGICA  Molt influïda per les teories filosòfiques sobre el pas del temps i la memòria en les persones (Henry Bergson) i per les del psicoanàlisi (Carl Jung i Sigmund Freud)  Característiques d’aquesta narrativa: Influència del pas del temps en les persones.  Monòleg interior: per fer introspecció en la ment i el comportament dels personatges (Colometa, Aloma, dones repressaliades i sotmeses a una societat masclista que les ofega).  Desaparició del narrador omniscent.  Invitació al lector perquè interprete el relat.
  31. 31. Característiques i estil en Mercè Rodoreda  Protagonistes principals majoritàriament femenines.  Personatges en una lluita constant contra enemics externs i interns que els fa canviar de caràcter i descobrir la seua identitat.  El pas del temps canvia el caràcter dels personatges.  Visió del món pessimista, molt influïda per les circumstàncies personals (guerra, exili...)  Simbolisme: detalls i objectes que reflecteixen l’estat d’ànim dels personatges.  Prosa lírica, subjectivista i poètica
  32. 32. TEMA 4: NARRATIVA DELS ANYS 70 A L’ACTUALITAT  Llegiu bé la pregunta:  Què destacaries de la narrativa (contes i novel·les) dels anys 70 fins l’actualitat (Darrers anys del franquismePrimers anys de democràciaDesenvolupament dels Estatuts d’Autonomia: Lleis de Normalització Lingüística).? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
  33. 33.  EVOLUCIÓ DEL CONTEXT SOCIOCULTURAL  •ANYS SETANTA:  -Moviments Estudiantils i sindicals contra l’autoritarisme franquista.  -Mort del dictador (1975)  -Instauració del sistema democràtic: Constitució (1978). Aprovació dels Estatuts d’Autonomia, a finals dels 70 o principis dels 80  •ANYS VUITANTA:  –Desenvolupament de la normativa legal de normalització lingüística (LUEV)  –Presència i ús del valencià al Sistema Educatiu.  –Creació de Premis Literaris (Octubre, València, Alzira, Enric Valor)
  34. 34.  NARRATIVA ANYS 70  •Dues tendències: NOVEL·LA REALISTA EVOLUCIONADA i NOVEL·LA DEL CANVI.  •NOVEL·LA REALISTA EVOLUCIONADA: les obres d’aquests autors pertanyen a plantejaments narratius anteriors al setanta. Podem inscriure en aquest moviment autors com: Joan Francesc Mira (El bou de foc, Els cucs de seda) i Carmelina Sánchez-Cutillas (Matèria de Bretanya).
  35. 35.  LA NOVEL·LA DEL CANVI (ANYS 70)  El realisme històric entra en crisi i comencen a aparéixer obres d’autors nascuts i formats a la postguerra.  Escriptors marcats pels canvis dels 60: lluita contra el franquisme, conseqüències del Maig Francés (1968).  Formats gràcies als còmics, tebeos, cinema televisió... Coses que reflectiran a les seues obres, mitificats o desmitificats.  Revolucionen les tècniques narratives, fan participar al lector. Creen personatges marginals, rebotats contra l’autoritarisme familiar i social.
  36. 36.  Autors i obres en la Novel·la del Canvi (anys 70)  AL PAÍS VALENCIÀ: Amadeu Fabregat ( Assaig d’aproximació a Falles Folles Fetes Foc),Isa Tròlec (Ramona Rosbif i Mari Catúfols), Cremades i Arlandis (Coll de serps).  A CATALUNYA: Montserrat Roig (Ramona, adéu, El temps de les cireres); Jaume Fuster (Abans del Foc); Terenci Moix (El dia que va morir Marylin)i Oriol Pi de Cabanyes (Oferiu flors als rebels que fracassaren).
  37. 37.  NARRATIVA DELS ANYS 80 A L’ACTUALITAT: EL CONTEXT  Aprovació de les Lleis de Normalització Lingüística (LUEV) a principis dels 80. Incorporació de la llengua al Sistema Educatiu. Augment de lectors.  Suport institucional a la literatura en valencià: Premis Octubre, Premis ciutat de València, Premis Alzira, Premi Enric Valor (Diputació d’Alacant)  Diversificació de temàtica i gèneres narratius: policíaca, d’aventures, eròtica, etc.
  38. 38.  AUTORS I OBRES DELS 80  Dècada de renovació, continuïtat i desenvolupament de la narrativa en català.  Reivindicació d’autors relativament marginats: Joan Perucho (Històries naturals) o Pere Calders (Invasió subtil i altres contes).  Una narrativa de l’absurd, de l’humor amb personatges d’identitat disgregada, com la de Quim Monzó (Uf va dir ell)  Narrativa d’històries rurals, de memòria col·lectiva i de mitificació de llocs geogràfics: Jesús Montcada (Camí de Sirga) i Maria Barbal (Pedra de Tartera)
  39. 39. NOVEL·LISTES VALENCIANS CONTEMPORANIS  Ferran Torrent: temàtica actual, personatges humans, dosis d’humor i ambients valencians (No emprenyeu el comisari, Societat Limitada, La mirada del tafur, Espècies protegides.  Isabel Clara Simó: varietat de gèneres: Júlia, La Innocent, El meu germà Pol, El mas del diable.  •Novel·la històrica: Josep Lozano (Crim de Germania).
  40. 40. TEMA 5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.  Naix a Barcelona l’any 1952.  Ha exercit professionalment diverses facetes relacionades amb l’escriptura i la literatura: corresponsal de guerra, columnista, traductor, guionista... Destaca per la seua faceta de narrador.  A la seua popularitat, sens dubte, han contribuït les seues amenes i enginyoses col·laboracions en programes de Catalunya Ràdio i de TV3 durant els anys 80 i 90. Actualment publica cada dia una columna al diari La Vanguardia. Els seus articles periodístics i d’opinió han abastat gran popularitat.  Els seus començaments literaris podem inscriure’ls en la “narrativa experimental” de l’anomenada “generació dels 70” (època en què comença a publicar), però va evolucionant fins a convertir‐se en una veu molt particular dins la narrativa (sobretot, la curta: els contes), que destaca pel talent fabulatori per la trivialització i la paròdia grotesca (però també, tendra) de la societat urbana
  41. 41.  OBRA Primeres narracions curtes: L’udol del griso al caire de les clavegueres(1976). Novel∙la.  Self Service(1977). Recull de contes, en col∙laboració amb Biel Mesquida. Novel∙les llargues ( A més de L’udol...):Benzina (1983) Ideada durant una estada a Nova York, critica la buidor i la manca de sentit de l’art postmodern.  La magnitud de la tragèdia (1989) narra la situació insòlita d’un personatge amb els dies comptat.
  42. 42. Característiques i recursos literaris de la seua narrativa  La seua narrativa curta combina una sèrie de trets que l’han feta molt popular: L’ estructura narrativa: és molt enginyosa. No segueix un argument lineal, amb plantejament, nus i desenllaç: el desenvolupament és curiós i original (diàlegs, bifurcacions, cades, cruïlles...) i el desenllaç sol ser inesperat, humorístic i absurd. Són relats on s’elideix tot allò superflu i el lector ha d’imaginar moltes coses a partir del que se li suggereix.  Són contes actuals i propis d’una societat urbana: reflecteixen una rabiosa actualitat: la vida anònima i anodina a les grans ciutats, amb una actitud impertinent, sarcàstica i subversiva (alhora que humorística) per part de l’escriptor. Recordeu el conte de l’home que està vestint- se…
  43. 43. QUIM…
  44. 44. CARACTERÍSTIQUES OBRA  Amb una gran capacitat d’observació, Monzó penetra en la psicologia dels personatges, amb dosis de sarcasme, però també de tendresa: són personatges turmentats, desconfiats, amants frustrats, plens d’obsessions i manies. Tots els vicisde la societat urbana hi són presents : gregarisme i exclusivisme, al mateix temps, estrés, consumisme, tòpics, mentides, hipocresies, insatisfacció sexual, soledat, despersonalització. Critica tots aquests costum perversos desmitificant‐los, barrejant elements fantàstics (surrealistes, moltes vegades), amb els fets reals. Construeix situacions ridícules o patètiques que es resolen de cop (com una bomba que t’explota a les mans) en l’última frase.  –El món que relata és una al∙legoria pesimista de la societat moderna, on destaca l’avorriment, la rutina, la vida sense rumb ni sentit dels personatges, la desesperació, tot això ben adobat amb ironia i sarcasme.
  45. 45.  Construeix uns personatges molt esquemàtics: definits amb unes inicials (Bplzznt)o amb nom i una qualitat (la dona sensata, l’home irresistible), molt obsessius i bastant limitats per a la comunicació social.  Utilitza amb rigor i puresa la llengua, però l’allunya de l’encarcarament normatiu: una llengua molt viva i expressiva, les seues paraules fascinen i sorprenen. Combina registres elaborats i penetrants amb altres més lúdics. Barreja elements reals amb d’altres fantàstics i elements lírics, amb d’altres grotescos.  Entre els recursos literaris que utilitza freqüentment cal destacar les metàfores, que solen ser irreverents, sensuals i una mica surrealistes, amb conceptes associats que es capten per diferents sentits: música de colors, muntanyes de crocanti... També utilitza molt les onomatopeies, carregades d’expressivitat i d’humor: Blup, splash, achacunfa, achacunfa...

×