SlideShare a Scribd company logo
1 of 21
La influencia de la guerra civil en la
producció narrativa fins als anys 70
La repressió després de la guerra
• Repressió directa: assassinat i empresonament de
persones significades políticament durant la República.
• Extinció de les institucions republicanes.
• Anul·lació del Estatut i de totes les institucions catalanes.
• Supressió dels organismes i institucions culturals.
• Abolides les institucions democràtiques.
• Declarats il·legals els partits polítics.
• Anul·lació dels sindicats.
• Sense llibertat d’associació, de premsa, de pensament ni
d’expressió.
• Prohibició de l’ús públic i oficial del valencià, disglòssia a
favor del castellà enfront del valencià.
• El regim Pèrdua del procés de redreçament normalitzador
realitzat des de la Renaixença.
Les etapes del franquisme
1939-1946. Època de màxima repressió:
• Execucions, prohibicions, diàspora de l’exili i desaparició de la
vida pública dels que defensaven la llengua.
• Sols eren permeses les mostres de caire folklòric i religiós.
• Aïllament cultural i censura, sense editorials, sense crítica i,
sense lectors.
• Resistència cultural amb reunions clandestines a cases
particulars i edicions d’obres d’amagat.
1946-1955. Consolidació de la dictadura
• El final de la Segona Guerra Mundial significà una lleu liberalització de
l'ambient i la literatura catalana.
• La literatura sortí de la clandestinitat i tornà a ser pública.
• Reaparegueren o nasqueren editorials : Moll, edicions 62, Proa, Tres i Quatre
• Es crearen premis literaris com el “Joanot Martorell” de novel·la.
• Es recuperà el teatre (Rusiñol, Sagarra) i sortiren revistes en forma de llibre o
dependents de centres religiosos.
• Retornen els primers exiliats.
• La llengua torna lentament a l’ús literari, encara que la tasca clandestina
continuà a les universitats.
1955-1970. Món cultural
• Començava a aparèixer una producció normal de novel·les
• El 1960 apareix la Llei de Premsa , que posa fi a la persecució oficial del català, pero la censura
continuarà (encara que atenuada).
• Creació de empreses privades (a falta d’iniciatives oficials) que incidiren en el treball de
normalització.
• Dues generacions: Els escriptors que, havien deixat d'escriure i ara tornaven a la llum pública i
uns altres que iniciaven la seua tasca intel·lectual.
•Els primers, més afectats per la desfeta bèl·lica que sofrí el país, fan literatura sobre la guerra
civil des dels precedents més immediats fins a l'exili o els camps de concentració, passant per la
rereguarda i el front (novel·la testimonial).
•Els més joves, mancats d'una tradició i d'una vida literària i cultural adient, hagueren de suplir
les deficiències de manera autodidacta.
•Els punts bàsics del seu programa foren dos: d'una banda, normalitzar definitivament la llengua
i, de l'altra, arribar a una entesa entre la ideologia marxista i la cristiana més dinàmica.
Actituds davant la repressió
Incorporar-se al nou règim canviant les seues
ideologies i renunciant a la seua propia
llengua (Eugeni d’Ors).
Exiliar-se ( Mercè Rodoreda )
• Primer a França
• Després a Amèrica
L’exili interior ( Clandestinitat): replegament
defensiu per demostrar que el franquisme no
havia aconseguit ensorrar la cultura catalana.
Depuracions professionals ,
deportacions o penes de presó als
escriptors
Fi de l’activitat dels escriptors que havien
començat abans de la Guerra Civil.
Falta de referencies per als escriptors que
apareixen a partir de 1939
Falta d’escriptors, d’editors i lectors.
Aïllament de models exteriors.
Producció narrativa:
-Fidel als gèneres tradicionals.
- Desfasada respecte les tècniques modernes.
Conseqüències de la repressió per als
escriptors
La narrativa de postguerra
La narrativa es va vore molt afectada per la repressió. Nomes a partir dels anys 40 i 50
va començar a apreciar-se un reviscolament de la narrativa, que podem classificar en
diversos corrents:
• - La novel·la psicològica.- Aquesta narrativa es caracteritza per deixar de banda
l’argumentació i centrar-se en la vida interior. El lector coneix, a través del narrador
omniscient, tot el que el protagonista pensa, sent i recorda. Destacaren Mercè
Rodoreda i Llorenç Villalonga.
• - La novel·la realista.- També coneguda com a realisme social, pretén denunciar
l'opressió que pateixen les classes populars, amb obres pròximes quant al
contingut i la tècnica. Destacà Enric Valor.
• - La novel·la testimonial.- És un tipus de novel·la realista que pretén contar
experiències pròpies viscudes per l’autor, sobretot de fets relacionats amb la
Guerra Civil, l’exili, la postguerra, els camps de concentració... Destacà Teresa
Pàmies i Maria Aurèlia Capmany.
• - La novel·la experimental.- Aquest tipus de narrativa consisteix a crear textos
experimentant amb tècniques, temes i recursos nous. Destacà Manuel de Pedrolo
• - La narrativa fantàstica.- Aquestes van sorgir cap als anys 50, influïdes pel
cinema o la pintura. Presenten un gust per la temàtica i els recursos fantàstics,
imprevisibles i màgics, que desperten la sorpresa en el lector. Destacaren Pere
Calders i Joan Perucho
La novel·la a l’exili
Amb la instauració de la dictadura
Pèrdua de les llibertats
(politiques, culturals…)
Censura
No permitia la publicació de
determinades obres. Exili d’una
generació d’escriptors cap a França o
América.
Els exiliats organitzaren una vida
cultural activa en català: jocs florals,
premis, editorials i revistes.
Trets característics d’aquesta literatura:
• La literatura es fa a partir de l’experiència immediata
• Conté notes exòtiques estretes del nou espai on es mou
l’escriptor.
• Inclou el tema de l’enyorament.
• Incorpora el sentiment de frustació i la fatalitat del destí.
• Denuncia la guerra i les seues conseqüències
Començà a col·laborar des de molt jove amb articles i contes en
les pàgines de diverses publicacions.
S’exilià a París (1939), després a Bordeus i finalment a Ginebra.
Ben entrada la dècada dels 70, tornà al seu país.
•Tres períodes:
– Els anys d’aprenentatge
– La maduresa
– La vellesa
La primera etapa: Aloma
• Novel·la pessimista, psicològica i simbolista, que narra unes relacions
amoroses entre una adolescent somniadora i desconeixedora de la vida i
un home ja gran i amb experiència.
L’etapa de maduresa
• S’inicia amb la publicació de vint-i-dos contes, històries d’amor que
reflecteixen un gran pessimisme i mostren la incomprensió i la
incomunicació dels protagonistes. La soledat hi és present de manera
constant, contraposada a la felicitat i al somni. 1962 – La plaça del
diamant.
La vellesa
• S’inicia amb La meua Cristina i altres contes (1967), que implica un canvi
per la incorporació d’un món mític on dominen els personatges masculins,
i culmina amb la publicació el 1974 de Mirall trencat, obra tràgica que
narra la història tràgica de una família i aborda temes com la infantesa, la
soledat i la mort
• Novel·les:
– Mort de dama (1931) i Bearn o la sala de les nines (1961).
Mentre “Mort de dama” és la caricatura esperpèntica d’un
món tradicional en vies d’extinció, “Bearn” n’és la idealització
mítica.
• Es una de les figures clau de la
història valenciana
contemporànea. Tasca
extraòrdinaria:
• Rondalles
• Novel·les
• Gràmatic
Novel·les
• Al període de postguerra Làmbició d’Aleix (1960)
Retard de 10 anys a
causa de la censura.
Simbolitza els pobles i la natura com una mena de refugi
contra la destrucció de les grans ciutats mitjançant l’estret
contacte del protagonista amb la muntanya
• Clara tendència documental. Es un
testimoni viu de la Guerra Civil i de
l’exili.
– Contingut polític. La filla del pres
(1967), Testament a Praga (1971).
– Amor Clandestí (1967) narra la
clandestinitat que va compartir
amb el seu company i els seus fills.
Ha escrit novel·la, teatre i assaig.
• Com a novel·lista:
– Betúlia (1956): Hi reflecteix el món
social i el malestar durant els anys de
la postguerra.
– Un lloc entre els morts (1968): novel·la
històrica en què es narra la peripècia vital i intel·lectual d’un
il·lustrat de la Revolució Francesa.
• Poeta, dramaturg, assagista i novel·lista
• La seua producció recull uns centenars
d’articles periodístics, unes quantes peces teatrals i l’obra
novel·lística de més gruix de la nostra literatura.
• La novel·la = part més important de la seua obra.
Estrictament persona (1956), Totes les bèsties de càrrega
(1965), Mossegar-se la cua (1967),…
• Destaca com a escriptor de contes.
• El 1954 publica Cròniques de la veritat oculta, l’obra
paradigmàtica de Calders, on fa una crítica de la vida anodina i
quotidiana a través de la contraposició de la “veritat oficial” i
la “veritat oculta” (el mon de la imaginació i de l’absurd).
Aquest recull de 31 contes respon a una estructura que es
repeteix: El protagonista dóna mostres de ser un testimoni
mesurat i racional, entra en contacte amb un element de
fantasia oberta o implícita. Aquests dos elements s’influeixen
mútuament fins arribar a un desenllaç que deixarà el lector
una sensació de confusió, d’ambigüitat, que el portarà molt
sovint a preguntar-se on està la frontera entre el possible i
l’impossible.
Poeta i novel·lista. Es caracteritza per la fabulació de mons
imaginaris. Fantasia, mitologia,… amb els quals a construït un
espai allunyat de la realitat.
– La seua narrativa integra la fabulació i la ciència, el natural i el
sobrenatural, la raó i la màgia.
• Llibre de cavalleries (1957) on un jove dels nostres dies es
desplaça al moment de màxima esplendor de la catalunya
medieval.
• Les histories naturals (1960) en la que un patge de Jaume
I, enviat a Hongría, mor i esdevingué vampir.
Video
• http://vilaweb.tv/?video=5536

More Related Content

What's hot

LITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDAD
LITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDADLITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDAD
LITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDADPat PM
 
Temes literatura proves pau 1 al 5
Temes literatura proves pau 1 al 5Temes literatura proves pau 1 al 5
Temes literatura proves pau 1 al 5Anna De Valencià
 
1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...
1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...
1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
La narrativa catalana en els anys posteriors a la Guerra Civil i fins els any...
La narrativa catalana en els anys posteriors a la Guerra Civil i fins els any...La narrativa catalana en els anys posteriors a la Guerra Civil i fins els any...
La narrativa catalana en els anys posteriors a la Guerra Civil i fins els any...esther_montesinos
 
L’assaig i fuster 3
L’assaig i fuster 3L’assaig i fuster 3
L’assaig i fuster 3Anna Gascón
 
Unitat 4 La Poesia De Postguerra
Unitat 4  La Poesia De PostguerraUnitat 4  La Poesia De Postguerra
Unitat 4 La Poesia De PostguerraFàtima
 
Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...
Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...
Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
Lit postguerra i merce rodoreda.
Lit postguerra i merce rodoreda.Lit postguerra i merce rodoreda.
Lit postguerra i merce rodoreda.lookingforart94
 
Literatura de postguerra (i)
Literatura de postguerra (i)Literatura de postguerra (i)
Literatura de postguerra (i)Applus Norcontrol
 
Narrativa postguerra
Narrativa postguerraNarrativa postguerra
Narrativa postguerradolors
 
Literatura catalana. Els gèneres de postguerra
Literatura catalana. Els gèneres de postguerraLiteratura catalana. Els gèneres de postguerra
Literatura catalana. Els gèneres de postguerraLluis Rius
 
Temes literatura proves pau 1 i 2
Temes literatura proves pau 1 i 2Temes literatura proves pau 1 i 2
Temes literatura proves pau 1 i 2Anna De Valencià
 
Quim monzó presentació paula i carla
Quim monzó presentació paula i carlaQuim monzó presentació paula i carla
Quim monzó presentació paula i carlaAmparo
 
La novel·la i el conte en la postguerra
La novel·la i el conte en la postguerraLa novel·la i el conte en la postguerra
La novel·la i el conte en la postguerraemparvidal
 
Tema 16: Joan-Francesc Mira. 2n de BAT
Tema 16: Joan-Francesc Mira. 2n de BATTema 16: Joan-Francesc Mira. 2n de BAT
Tema 16: Joan-Francesc Mira. 2n de BATesther_montesinos
 
Tema14: Josep Maria Benet i Jornet. 2n BAT
Tema14: Josep Maria Benet i Jornet. 2n BATTema14: Josep Maria Benet i Jornet. 2n BAT
Tema14: Josep Maria Benet i Jornet. 2n BATesther_montesinos
 
La narrativa catalana del segle XX
La narrativa catalana del segle XXLa narrativa catalana del segle XX
La narrativa catalana del segle XXaalmodis
 

What's hot (20)

LITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDAD
LITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDADLITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDAD
LITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDAD
 
Temes literatura proves pau 1 al 5
Temes literatura proves pau 1 al 5Temes literatura proves pau 1 al 5
Temes literatura proves pau 1 al 5
 
1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...
1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...
1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...
 
Manuel de pedrolo
Manuel de pedroloManuel de pedrolo
Manuel de pedrolo
 
La narrativa catalana en els anys posteriors a la Guerra Civil i fins els any...
La narrativa catalana en els anys posteriors a la Guerra Civil i fins els any...La narrativa catalana en els anys posteriors a la Guerra Civil i fins els any...
La narrativa catalana en els anys posteriors a la Guerra Civil i fins els any...
 
L’assaig i fuster 3
L’assaig i fuster 3L’assaig i fuster 3
L’assaig i fuster 3
 
Unitat 4 La Poesia De Postguerra
Unitat 4  La Poesia De PostguerraUnitat 4  La Poesia De Postguerra
Unitat 4 La Poesia De Postguerra
 
Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...
Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...
Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...
 
Literatura de Postguerra
Literatura de PostguerraLiteratura de Postguerra
Literatura de Postguerra
 
Lit postguerra i merce rodoreda.
Lit postguerra i merce rodoreda.Lit postguerra i merce rodoreda.
Lit postguerra i merce rodoreda.
 
Literatura de postguerra (i)
Literatura de postguerra (i)Literatura de postguerra (i)
Literatura de postguerra (i)
 
Narrativa postguerra
Narrativa postguerraNarrativa postguerra
Narrativa postguerra
 
Literatura catalana. Els gèneres de postguerra
Literatura catalana. Els gèneres de postguerraLiteratura catalana. Els gèneres de postguerra
Literatura catalana. Els gèneres de postguerra
 
Temes literatura proves pau 1 i 2
Temes literatura proves pau 1 i 2Temes literatura proves pau 1 i 2
Temes literatura proves pau 1 i 2
 
PERE CALDERS
PERE CALDERSPERE CALDERS
PERE CALDERS
 
Quim monzó presentació paula i carla
Quim monzó presentació paula i carlaQuim monzó presentació paula i carla
Quim monzó presentació paula i carla
 
La novel·la i el conte en la postguerra
La novel·la i el conte en la postguerraLa novel·la i el conte en la postguerra
La novel·la i el conte en la postguerra
 
Tema 16: Joan-Francesc Mira. 2n de BAT
Tema 16: Joan-Francesc Mira. 2n de BATTema 16: Joan-Francesc Mira. 2n de BAT
Tema 16: Joan-Francesc Mira. 2n de BAT
 
Tema14: Josep Maria Benet i Jornet. 2n BAT
Tema14: Josep Maria Benet i Jornet. 2n BATTema14: Josep Maria Benet i Jornet. 2n BAT
Tema14: Josep Maria Benet i Jornet. 2n BAT
 
La narrativa catalana del segle XX
La narrativa catalana del segle XXLa narrativa catalana del segle XX
La narrativa catalana del segle XX
 

Similar to La influencia de la guerra civil en la

La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70
La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70 La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70
La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70 Amparo
 
Merce rodoreda[1][1]
Merce rodoreda[1][1]Merce rodoreda[1][1]
Merce rodoreda[1][1]maarti_bcn
 
Literatura de postguerra
Literatura de postguerraLiteratura de postguerra
Literatura de postguerraaresfdez
 
Enric valor angels, miriam i inés
Enric valor angels, miriam i inésEnric valor angels, miriam i inés
Enric valor angels, miriam i inésAmparo
 
Josep Pla
Josep PlaJosep Pla
Josep Pladolors
 
Les avantguardes
Les avantguardesLes avantguardes
Les avantguardesMerce
 
La narrativa durant el règim franquista
La narrativa durant el règim franquistaLa narrativa durant el règim franquista
La narrativa durant el règim franquistaFernando Ros
 
Merce rodoreda
Merce rodoredaMerce rodoreda
Merce rodoredaMarinii
 
Salvador Espriu
Salvador Espriu Salvador Espriu
Salvador Espriu Amparo
 
Teatre de postguerra
Teatre de postguerraTeatre de postguerra
Teatre de postguerraAlba Pons
 
Modernisme i victor català
Modernisme i victor catalàModernisme i victor català
Modernisme i victor catalàmarcuenca
 
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i FerreterAigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i FerreterDomenec Garrido
 
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudia
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudiaLa narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudia
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudiaAmparo
 
Narrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xixNarrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xixCristina Pueyo
 
Tendències més rellevants de poesia de postguerra
Tendències més rellevants de poesia de postguerraTendències més rellevants de poesia de postguerra
Tendències més rellevants de poesia de postguerraesther_montesinos
 
Renaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativaRenaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativaTechnoFox
 

Similar to La influencia de la guerra civil en la (20)

Temes literatura 1-5 Oxford
Temes literatura 1-5 OxfordTemes literatura 1-5 Oxford
Temes literatura 1-5 Oxford
 
La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70
La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70 La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70
La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70
 
La narrativa de preguerra
La narrativa  de preguerraLa narrativa  de preguerra
La narrativa de preguerra
 
Merce rodoreda[1][1]
Merce rodoreda[1][1]Merce rodoreda[1][1]
Merce rodoreda[1][1]
 
Literatura de postguerra
Literatura de postguerraLiteratura de postguerra
Literatura de postguerra
 
Enric valor angels, miriam i inés
Enric valor angels, miriam i inésEnric valor angels, miriam i inés
Enric valor angels, miriam i inés
 
Josep Pla
Josep PlaJosep Pla
Josep Pla
 
Les avantguardes
Les avantguardesLes avantguardes
Les avantguardes
 
ÍTEM 1 VALENCIANO
ÍTEM 1 VALENCIANOÍTEM 1 VALENCIANO
ÍTEM 1 VALENCIANO
 
La narrativa durant el règim franquista
La narrativa durant el règim franquistaLa narrativa durant el règim franquista
La narrativa durant el règim franquista
 
Merce rodoreda
Merce rodoredaMerce rodoreda
Merce rodoreda
 
Salvador Espriu
Salvador Espriu Salvador Espriu
Salvador Espriu
 
Teatre de postguerra
Teatre de postguerraTeatre de postguerra
Teatre de postguerra
 
Modernisme i victor català
Modernisme i victor catalàModernisme i victor català
Modernisme i victor català
 
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i FerreterAigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
 
El Segle Xx Noucentisme I Avantguardisme
El Segle Xx Noucentisme I AvantguardismeEl Segle Xx Noucentisme I Avantguardisme
El Segle Xx Noucentisme I Avantguardisme
 
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudia
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudiaLa narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudia
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudia
 
Narrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xixNarrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xix
 
Tendències més rellevants de poesia de postguerra
Tendències més rellevants de poesia de postguerraTendències més rellevants de poesia de postguerra
Tendències més rellevants de poesia de postguerra
 
Renaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativaRenaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativa
 

More from Amparo

Selectivitat orientació
Selectivitat orientacióSelectivitat orientació
Selectivitat orientacióAmparo
 
Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5Amparo
 
Eees bolonia
Eees  boloniaEees  bolonia
Eees boloniaAmparo
 
Presentación padres viaje 2010 2011
Presentación padres viaje 2010 2011Presentación padres viaje 2010 2011
Presentación padres viaje 2010 2011Amparo
 
Teatre actual javier pérez pablo olccina
Teatre actual javier pérez pablo olccinaTeatre actual javier pérez pablo olccina
Teatre actual javier pérez pablo olccinaAmparo
 
Produccio teatral de josep maria benet i jornetre
Produccio teatral de josep maria benet i jornetreProduccio teatral de josep maria benet i jornetre
Produccio teatral de josep maria benet i jornetreAmparo
 
Josep m. benet i jornet maite i lina
Josep m. benet i jornet  maite i linaJosep m. benet i jornet  maite i lina
Josep m. benet i jornet maite i linaAmparo
 
Joan frances mira andrés pellicer
Joan frances mira   andrés pellicerJoan frances mira   andrés pellicer
Joan frances mira andrés pellicerAmparo
 
Manuel de pedrolo aina i andrea
Manuel de pedrolo aina i andreaManuel de pedrolo aina i andrea
Manuel de pedrolo aina i andreaAmparo
 
Josep m. benet i jornet maite i lina
Josep m. benet i jornet  maite i linaJosep m. benet i jornet  maite i lina
Josep m. benet i jornet maite i linaAmparo
 
Presentació de david ginés
Presentació de david ginésPresentació de david ginés
Presentació de david ginésAmparo
 
Miquel marti i pol
Miquel marti i polMiquel marti i pol
Miquel marti i polAmparo
 
Vicent andrés estellés
Vicent andrés estellésVicent andrés estellés
Vicent andrés estellésAmparo
 
Salvador espriu
Salvador espriu  Salvador espriu
Salvador espriu Amparo
 
Característiques de la poesia actual
Característiques de la poesia actual Característiques de la poesia actual
Característiques de la poesia actual Amparo
 
Renovació teatral que va des de la postguerra
Renovació teatral que va des de la postguerraRenovació teatral que va des de la postguerra
Renovació teatral que va des de la postguerraAmparo
 
Miquel martí i pol
Miquel martí i polMiquel martí i pol
Miquel martí i polAmparo
 
Característiques de la poesia actual
Característiques de la poesia actual Característiques de la poesia actual
Característiques de la poesia actual Amparo
 
Vicent andrés estellés. regina i eva
Vicent andrés estellés. regina i evaVicent andrés estellés. regina i eva
Vicent andrés estellés. regina i evaAmparo
 
Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5Amparo
 

More from Amparo (20)

Selectivitat orientació
Selectivitat orientacióSelectivitat orientació
Selectivitat orientació
 
Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5
 
Eees bolonia
Eees  boloniaEees  bolonia
Eees bolonia
 
Presentación padres viaje 2010 2011
Presentación padres viaje 2010 2011Presentación padres viaje 2010 2011
Presentación padres viaje 2010 2011
 
Teatre actual javier pérez pablo olccina
Teatre actual javier pérez pablo olccinaTeatre actual javier pérez pablo olccina
Teatre actual javier pérez pablo olccina
 
Produccio teatral de josep maria benet i jornetre
Produccio teatral de josep maria benet i jornetreProduccio teatral de josep maria benet i jornetre
Produccio teatral de josep maria benet i jornetre
 
Josep m. benet i jornet maite i lina
Josep m. benet i jornet  maite i linaJosep m. benet i jornet  maite i lina
Josep m. benet i jornet maite i lina
 
Joan frances mira andrés pellicer
Joan frances mira   andrés pellicerJoan frances mira   andrés pellicer
Joan frances mira andrés pellicer
 
Manuel de pedrolo aina i andrea
Manuel de pedrolo aina i andreaManuel de pedrolo aina i andrea
Manuel de pedrolo aina i andrea
 
Josep m. benet i jornet maite i lina
Josep m. benet i jornet  maite i linaJosep m. benet i jornet  maite i lina
Josep m. benet i jornet maite i lina
 
Presentació de david ginés
Presentació de david ginésPresentació de david ginés
Presentació de david ginés
 
Miquel marti i pol
Miquel marti i polMiquel marti i pol
Miquel marti i pol
 
Vicent andrés estellés
Vicent andrés estellésVicent andrés estellés
Vicent andrés estellés
 
Salvador espriu
Salvador espriu  Salvador espriu
Salvador espriu
 
Característiques de la poesia actual
Característiques de la poesia actual Característiques de la poesia actual
Característiques de la poesia actual
 
Renovació teatral que va des de la postguerra
Renovació teatral que va des de la postguerraRenovació teatral que va des de la postguerra
Renovació teatral que va des de la postguerra
 
Miquel martí i pol
Miquel martí i polMiquel martí i pol
Miquel martí i pol
 
Característiques de la poesia actual
Característiques de la poesia actual Característiques de la poesia actual
Característiques de la poesia actual
 
Vicent andrés estellés. regina i eva
Vicent andrés estellés. regina i evaVicent andrés estellés. regina i eva
Vicent andrés estellés. regina i eva
 
Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5
 

La influencia de la guerra civil en la

  • 1. La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70
  • 2. La repressió després de la guerra • Repressió directa: assassinat i empresonament de persones significades políticament durant la República. • Extinció de les institucions republicanes. • Anul·lació del Estatut i de totes les institucions catalanes. • Supressió dels organismes i institucions culturals. • Abolides les institucions democràtiques. • Declarats il·legals els partits polítics. • Anul·lació dels sindicats. • Sense llibertat d’associació, de premsa, de pensament ni d’expressió. • Prohibició de l’ús públic i oficial del valencià, disglòssia a favor del castellà enfront del valencià. • El regim Pèrdua del procés de redreçament normalitzador realitzat des de la Renaixença.
  • 3. Les etapes del franquisme 1939-1946. Època de màxima repressió: • Execucions, prohibicions, diàspora de l’exili i desaparició de la vida pública dels que defensaven la llengua. • Sols eren permeses les mostres de caire folklòric i religiós. • Aïllament cultural i censura, sense editorials, sense crítica i, sense lectors. • Resistència cultural amb reunions clandestines a cases particulars i edicions d’obres d’amagat.
  • 4. 1946-1955. Consolidació de la dictadura • El final de la Segona Guerra Mundial significà una lleu liberalització de l'ambient i la literatura catalana. • La literatura sortí de la clandestinitat i tornà a ser pública. • Reaparegueren o nasqueren editorials : Moll, edicions 62, Proa, Tres i Quatre • Es crearen premis literaris com el “Joanot Martorell” de novel·la. • Es recuperà el teatre (Rusiñol, Sagarra) i sortiren revistes en forma de llibre o dependents de centres religiosos. • Retornen els primers exiliats. • La llengua torna lentament a l’ús literari, encara que la tasca clandestina continuà a les universitats.
  • 5. 1955-1970. Món cultural • Començava a aparèixer una producció normal de novel·les • El 1960 apareix la Llei de Premsa , que posa fi a la persecució oficial del català, pero la censura continuarà (encara que atenuada). • Creació de empreses privades (a falta d’iniciatives oficials) que incidiren en el treball de normalització. • Dues generacions: Els escriptors que, havien deixat d'escriure i ara tornaven a la llum pública i uns altres que iniciaven la seua tasca intel·lectual. •Els primers, més afectats per la desfeta bèl·lica que sofrí el país, fan literatura sobre la guerra civil des dels precedents més immediats fins a l'exili o els camps de concentració, passant per la rereguarda i el front (novel·la testimonial). •Els més joves, mancats d'una tradició i d'una vida literària i cultural adient, hagueren de suplir les deficiències de manera autodidacta. •Els punts bàsics del seu programa foren dos: d'una banda, normalitzar definitivament la llengua i, de l'altra, arribar a una entesa entre la ideologia marxista i la cristiana més dinàmica.
  • 6. Actituds davant la repressió Incorporar-se al nou règim canviant les seues ideologies i renunciant a la seua propia llengua (Eugeni d’Ors). Exiliar-se ( Mercè Rodoreda ) • Primer a França • Després a Amèrica L’exili interior ( Clandestinitat): replegament defensiu per demostrar que el franquisme no havia aconseguit ensorrar la cultura catalana.
  • 7. Depuracions professionals , deportacions o penes de presó als escriptors Fi de l’activitat dels escriptors que havien començat abans de la Guerra Civil. Falta de referencies per als escriptors que apareixen a partir de 1939 Falta d’escriptors, d’editors i lectors. Aïllament de models exteriors. Producció narrativa: -Fidel als gèneres tradicionals. - Desfasada respecte les tècniques modernes. Conseqüències de la repressió per als escriptors
  • 8. La narrativa de postguerra La narrativa es va vore molt afectada per la repressió. Nomes a partir dels anys 40 i 50 va començar a apreciar-se un reviscolament de la narrativa, que podem classificar en diversos corrents: • - La novel·la psicològica.- Aquesta narrativa es caracteritza per deixar de banda l’argumentació i centrar-se en la vida interior. El lector coneix, a través del narrador omniscient, tot el que el protagonista pensa, sent i recorda. Destacaren Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga. • - La novel·la realista.- També coneguda com a realisme social, pretén denunciar l'opressió que pateixen les classes populars, amb obres pròximes quant al contingut i la tècnica. Destacà Enric Valor. • - La novel·la testimonial.- És un tipus de novel·la realista que pretén contar experiències pròpies viscudes per l’autor, sobretot de fets relacionats amb la Guerra Civil, l’exili, la postguerra, els camps de concentració... Destacà Teresa Pàmies i Maria Aurèlia Capmany. • - La novel·la experimental.- Aquest tipus de narrativa consisteix a crear textos experimentant amb tècniques, temes i recursos nous. Destacà Manuel de Pedrolo • - La narrativa fantàstica.- Aquestes van sorgir cap als anys 50, influïdes pel cinema o la pintura. Presenten un gust per la temàtica i els recursos fantàstics, imprevisibles i màgics, que desperten la sorpresa en el lector. Destacaren Pere Calders i Joan Perucho
  • 9. La novel·la a l’exili Amb la instauració de la dictadura Pèrdua de les llibertats (politiques, culturals…) Censura No permitia la publicació de determinades obres. Exili d’una generació d’escriptors cap a França o América. Els exiliats organitzaren una vida cultural activa en català: jocs florals, premis, editorials i revistes.
  • 10. Trets característics d’aquesta literatura: • La literatura es fa a partir de l’experiència immediata • Conté notes exòtiques estretes del nou espai on es mou l’escriptor. • Inclou el tema de l’enyorament. • Incorpora el sentiment de frustació i la fatalitat del destí. • Denuncia la guerra i les seues conseqüències
  • 11. Començà a col·laborar des de molt jove amb articles i contes en les pàgines de diverses publicacions. S’exilià a París (1939), després a Bordeus i finalment a Ginebra. Ben entrada la dècada dels 70, tornà al seu país. •Tres períodes: – Els anys d’aprenentatge – La maduresa – La vellesa
  • 12. La primera etapa: Aloma • Novel·la pessimista, psicològica i simbolista, que narra unes relacions amoroses entre una adolescent somniadora i desconeixedora de la vida i un home ja gran i amb experiència. L’etapa de maduresa • S’inicia amb la publicació de vint-i-dos contes, històries d’amor que reflecteixen un gran pessimisme i mostren la incomprensió i la incomunicació dels protagonistes. La soledat hi és present de manera constant, contraposada a la felicitat i al somni. 1962 – La plaça del diamant. La vellesa • S’inicia amb La meua Cristina i altres contes (1967), que implica un canvi per la incorporació d’un món mític on dominen els personatges masculins, i culmina amb la publicació el 1974 de Mirall trencat, obra tràgica que narra la història tràgica de una família i aborda temes com la infantesa, la soledat i la mort
  • 13. • Novel·les: – Mort de dama (1931) i Bearn o la sala de les nines (1961). Mentre “Mort de dama” és la caricatura esperpèntica d’un món tradicional en vies d’extinció, “Bearn” n’és la idealització mítica.
  • 14. • Es una de les figures clau de la història valenciana contemporànea. Tasca extraòrdinaria: • Rondalles • Novel·les • Gràmatic
  • 15. Novel·les • Al període de postguerra Làmbició d’Aleix (1960) Retard de 10 anys a causa de la censura. Simbolitza els pobles i la natura com una mena de refugi contra la destrucció de les grans ciutats mitjançant l’estret contacte del protagonista amb la muntanya
  • 16. • Clara tendència documental. Es un testimoni viu de la Guerra Civil i de l’exili. – Contingut polític. La filla del pres (1967), Testament a Praga (1971). – Amor Clandestí (1967) narra la clandestinitat que va compartir amb el seu company i els seus fills.
  • 17. Ha escrit novel·la, teatre i assaig. • Com a novel·lista: – Betúlia (1956): Hi reflecteix el món social i el malestar durant els anys de la postguerra. – Un lloc entre els morts (1968): novel·la històrica en què es narra la peripècia vital i intel·lectual d’un il·lustrat de la Revolució Francesa.
  • 18. • Poeta, dramaturg, assagista i novel·lista • La seua producció recull uns centenars d’articles periodístics, unes quantes peces teatrals i l’obra novel·lística de més gruix de la nostra literatura. • La novel·la = part més important de la seua obra. Estrictament persona (1956), Totes les bèsties de càrrega (1965), Mossegar-se la cua (1967),…
  • 19. • Destaca com a escriptor de contes. • El 1954 publica Cròniques de la veritat oculta, l’obra paradigmàtica de Calders, on fa una crítica de la vida anodina i quotidiana a través de la contraposició de la “veritat oficial” i la “veritat oculta” (el mon de la imaginació i de l’absurd). Aquest recull de 31 contes respon a una estructura que es repeteix: El protagonista dóna mostres de ser un testimoni mesurat i racional, entra en contacte amb un element de fantasia oberta o implícita. Aquests dos elements s’influeixen mútuament fins arribar a un desenllaç que deixarà el lector una sensació de confusió, d’ambigüitat, que el portarà molt sovint a preguntar-se on està la frontera entre el possible i l’impossible.
  • 20. Poeta i novel·lista. Es caracteritza per la fabulació de mons imaginaris. Fantasia, mitologia,… amb els quals a construït un espai allunyat de la realitat. – La seua narrativa integra la fabulació i la ciència, el natural i el sobrenatural, la raó i la màgia. • Llibre de cavalleries (1957) on un jove dels nostres dies es desplaça al moment de màxima esplendor de la catalunya medieval. • Les histories naturals (1960) en la que un patge de Jaume I, enviat a Hongría, mor i esdevingué vampir.