Pere Calders

1. PERE CALDERS (1912-1994)

2. SUMARI Vida Obres 2.1 Característiques 2.2 Tipus d’obres 2.3 Premis 3. Fragments d’obres

3. VIDA

4. 1912-1994 Estudis  diplomat en dibuix i pintura. Després de la guerra civil, va exiliar-se a Mèxic on va tenir tres fills amb la seva segona dona, Rosa Artís. Al 1962 va tornar a Catalunya. Sobretot es va dedicar a la narració curta i al conte, també va escriure alguna novel·la. Va treballar per algunes editorials i diaris ( Diario mercantil , l’ Avui, Serra d’Or... ) Ha estat considerat el millor contista de la literatura catalana. Era membre i soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Mor al 1994 i el seu llegat literari es troba a la Universitat Autònoma de Barcelona.

5. OBRES

6. CARACTERÍSTIQUES L’exili a Mèxic va influir en les seves obres (escenaris, personatges...) Presenten esdeveniments irreals de la vida quotidiana amb humor i ironia. L’absurd, l’imprevist i l’atzar són trets característics. Durant la guerra civil va col·laborar en publicacions polítiques. Es va allistar al exèrcit dels Republicans i la seva feina era la de cartògraf , escrivia tot el que succeïa durant la guerra. Aquest dietari és un dels documents literaris més significatius de la guerra civil espanyola. Moltes de les seves obres estan traduïdes a més de 10 idiomes .

7. TIPUS D’OBRES Novel·la L’ombra de l’atzavara 1964 Aquí descansa Nevares 1967 Prosa El s abeu, aquell? 1983 Narrativa i contes El primer arlequí 1936 Memòries especials 1942 Cròniques de la veritat oculta 1955 Invasió subtil i altres contes 1978 Tot s’aprofita 1983 Tots els contes 1968 Al 1984 va publicar Obres completes , col·lecció de Clàssics Catalans del segle XX.

8. PREMIS Víctor Català (1954): Cròniques de la veritat oculta . Sant Jordi (1963): L'ombra de l'atzavara . Crítica Serra d'Or (1969): Tots els contes . Crítica Serra d'Or i Premi Lletra d'Or (1979): Invasió subtil i altres contes . Premi a la Creació de la Generalitat (1984): Tot s'aprofita . Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986). Nacional de Periodisme de la Generalitat de Catalunya (1993): els articles de la secció "El davantal" del diari Avui.

9. FRAGMENTS D’OBRES

10. DIETARI DURANT LA GUERRA "A la falda dels Pirineus i en ple hivern, amb la moral i el cos malalt, érem una desgraciada gent. La major part d’aquells milers i milers de soldats patíem disenteria o altres afeccions intestinals i el camp va quedar cobert d’excrements en un espai increïblement curt; (...) dormíem i vivíem al ras al mig de la brutícia, i alguns, massa, van morir també al ras sobre una neu i una terra inundades. La merda era alguna cosa més que una interjecció proferida per un personatge de novel·la o per un recurs d'estil "vigorós" per a qualificar una situació."

11. L’ombra de l’atzavara Quan el nen va complir set anys, ja feia temps que es deia Xordi; així l’anomenaven la seva mare, la seva àvia, els veïns i, a l’escola, els mestres i els altres nois. A l’escola, el nom i els cognoms havien sofert una curiosa transformació: al principi li deien Xordi Deltel, menjant-se una ela;després, com que allò de Xordi, malgrat haver-hi introduït la x nacional, els semblava una mica estrany,els professors començaren a usar la forma Deltel-Rodríguez i, en moments d’enuig, quan havien d’imposar l’autoritat a favor de la disciplina,feien un sol crit: «Rodríguez!».

12. L’ombra de l’atzavara Es considera una de les obres més realistes de Calders. S’identifica amb el protagonista, que és un exiliat a Mèxic. Deltell, el protagonista, no entén la forma de veure la vida dels mexicans, durant tota l’obra fa referència a aquest punt de vista.

13. Aquí descansa Nevares He vist més indis de muntanya que no pas pescadors mediterranis. Això, per a un català, és molt gros. Un fenomen així no es deu gairebé mai a causes banals i la que ens va empènyer a mi i els meus fou un daltabaix famosíssim, del qual encara no em sé avenir. Quedem, doncs, que he vist molts indis, voltats inevitablement de mestissos i de gent blanca a la deriva. De moment, mentre provava d’entendre l’espectacle exterior, recordo que aixecava fileres a la muralla del món interior, inventant cròniques com si fos un enviat especial trampós, entossudit a girar el cap i a evadir-me. Ara bé: l’indi és un tema important i és impossible de tenir-lo a prop i no fixar-s’hi. En realitat, com a motiu literari, l’indi mexicà només cal collir-lo (...).

14. Ona i Brenda 4t ESO (2007/2008)