POESIA DE TRADICIÓ
     SIMBOLISTA



 Poe




           Baudelaire, Les flors del mal


                                           Màrius Torres, l’Antologia

Mallarmé

  D’Edgar A. Poe a Màrius Torres
ÍNDEX

1. EL SIMBOLISME. ORÍGENS I SEQÜELES

2. EL CONTEXT HISTÒRIC. LA GUERRA CIVIL

3. UNA CULTURA DE RESISTÈNCIA

4. AUTORS PRINCIPALS ADSCRITS

5. MÀRIUS TORRES
ORÍGENS DEL SIMBOLISME
• Edgar A. Poe              precursor    del
simbolisme
• Neix a França a finals del XIX. Charles
Baudelaire, principal poeta

• Està en contra del realisme i del
naturalisme, i és espiritual i oníric

• Escriptura altament metafòrica i
suggestiva, dotant les imatges mostrades
d’un significat simbòlic

• Evocació enfront de la descripció
                                               La mort de l’enterramorts,
• Llibertat formal, ús del vers lliure         de Charles Schwabe
MANIFEST
• Manifest simbolista       va ser publicat l'any 1886 per Jean
  Moréas (‘Le Symbolisme', Le Figaro,).

• Els simbolistes creien que l'art havia de tenir el propòsit de
  capturar les veritats absolutes a les quals només podia
  accedir-s'hi per mètodes indirectes. Així, escrivien d'una
  manera altament metafòrica i suggestiva, dotant a imatges o
  objectes particulars d'un significat simbòlic.
POESIA SIMBOLISTA

• La poesia simbolista cerca vestir la idea d’una forma sensible.
• Posseeix intencions metafísiques i a més a més intenta utilitzar
el llenguatge literari com a instrument cognoscitiu
(misteri i de misticisme).
• Per a alguns autors és considerat en cantó fosc del
Romanticisme, primer, i del Modernisme, posteriorment.
• Pel que fa a l’estil, basaven els seus esforços en trobar una
musicalitat perfecta en les rimes, tot deixant a de banda la
bellesa del vers. Intentaven allò que Baudelaire denominà la
“teoria de les correspondències” les secretes afinitats entre el
món sensible i el món espiritual.
• Un dels recursos més emprats és la sinestèsia.
EL POSTSIMBOLISME
                          • El Postsimbolisme és un corrent
                          poètic que es va crear a Catalunya
                          entre els anys 20 i 30.
                          • Va heretar la tradició simbolista
                          portada fins als extrems de la
                          complexitat de la poesia pura.
                          • Esdeveniments polítics del país: final
                          del Noucentisme amb la dictadura del
                          general Miguel Primo de Rivera i
                          després la proclamació de la II
                          República i l’adveniment de la Guerra
                          Civil.
Vièrge aux colombes, de
Charles Schwabe
CARACTERÍSTIQUES

• S’introdueix el concepte de “poesia pura”, que és
  independent de la realitat racional i estèticament
  completa.

• Es tracta d’una poesia hermètica, amb un valor absolut del
  llenguatge i la suggestió sensual de la paraula.

• Elaboren una poesia que porta a l’abstracció i a la
  sublimació de la bellesa, parlant de la realitat però a
  través d’imatges i mai directament.
CARACTERÍSTIQUES

• Són poetes aïllats de la resta, que fugen de la realitat
  quotidiana i n’inventen una altra de diferent, més
  acostada al fet poètic

• En alguns casos es continua la tradició noucentista de
  culte i admiració envers els clàssics grecollatins

• Diverses ramificacions, segons l’autor
CONTEXT HISTÒRIC: LA
             GUERRA
•   La Segona República: desitjos
    anhels, realitats, frustracions

•   La Guerra Civil, trencadora de
    totes les ànsies de canvi i de
    regeneració de la societat

•   Postguerra marcada per la fugida
    a l’exili i la cultura de resistència



                                            Quadre: al·legoria de la
                                            Segona República espanyola
UNA CULTURA DE RESISTÈNCIA
•   L’exili és un drama que marca tothom, en especial la gent
    assenyalada, però també escriptors, intel·lectuals i
    pensadors que tenen la missió de mantenir la flama ben
    viva

•   L’exili impedeix la publicació a Catalunya i a Espanya
    però sí es fa a l’estranger, en especial a Mèxic i a d’altres
    països acollidors.

•   Els autors s’acosten a la literatura que es fa a l’Europa que
    surt de la Segona Guerra Mundial
AUTORS PRINCIPALS

• Carles Riba i Bracons
  (1893 - 1959)

• Clementina Arderiu i Voltas
  (1889 - 1976)

• Miquel de Palol i Felip
  (1885 - 1965)

• Màrius Torres i Perenya
  (1910 - 1942)
CARLES RIBA I BRACONS

                        • Professor de literatura, traductor
                          hel·lenista d’èxit, gran poeta...
                        • Casat amb la poetessa coetània
                          Clementina Arderiu
                        • Compromès amb la República,
                          s’exilia durant un breu temps
                        • La seva poesia té constants
                          referències cultes i clàssiques
                        • Importants influències de March,
                          Dante, Petrarca i Carner
                        • Llibre d’Estances i Les Elegies de
                          Bierville, obres principals
CARLES RIBA I BRACONS
MÀRIUS TORRES
• Ingressat   al sanatori de Puig
d'Olena des de 1935 a causa d’una
malaltia, la tuberculosi, fou en
aquests set anys de vida al sanatori
quan escriví la major part de la seva
obra poètica.

• Ell mateix en féu una tria abans de
morir, que hagué de veure la llum
de manera pòstuma, ja a 1947, amb
el títol de Poesies.

                                        MÀRIUS TORRES I PERENYA
MÀRIUS TORRES I PERENYA

• Quant als temes que tractà en els cinc llibres que ell ordenà,
se'n poden distingir quatre de fonamentals:

- el de la música (molt proper als simbolistes),
- el del món natural i, sobretot, els de l'amor i la mort.

• Aquest darrer tema apareix sovint a partir de setembre del
1936, i hi apareix com una realitat cruel i com a integrant
essencial del seu paisatge íntim.
MÀRIUS TORRES I PERENYA
• Aproximació a formes d'espiritualisme que facilitaren un
atansament cap a la poesia.
• Aquesta condició d'home malalt repercutí poderosament en
la seva obra, on hi ha un enfrontament obsessiu i constant
amb la mort.
• Hi és perceptible l’empremta de Carles Riba, amb qui
mantingué una relació epistolar, i d'alguns dels mestres del
simbolisme francès, com Verlaine i especialment Baudelaire.
• La seva obra literària, caracteritzada pel rigor tècnic i formal
dels poemes, es constitueix a partir de la recerca individual
d'un sentit per a l'existència humana; i és precisament la
pròpia pràctica de la poesia allò que en justificarà en ell la
dimensió transcendent.
1
            PASSEIG FOTOGRÀFIC




                                 4

        3                            5



        1. De petit, amb l’avi
2       2. El jove estudiant
        3. El sanatori
        4. El poeta, en 1938.
        5. El poeta, en 1941,
        amb Mercè Figueres

Màrius torres i el postsimbolisme

  • 1.
    POESIA DE TRADICIÓ SIMBOLISTA Poe Baudelaire, Les flors del mal Màrius Torres, l’Antologia Mallarmé D’Edgar A. Poe a Màrius Torres
  • 2.
    ÍNDEX 1. EL SIMBOLISME.ORÍGENS I SEQÜELES 2. EL CONTEXT HISTÒRIC. LA GUERRA CIVIL 3. UNA CULTURA DE RESISTÈNCIA 4. AUTORS PRINCIPALS ADSCRITS 5. MÀRIUS TORRES
  • 3.
    ORÍGENS DEL SIMBOLISME •Edgar A. Poe precursor del simbolisme • Neix a França a finals del XIX. Charles Baudelaire, principal poeta • Està en contra del realisme i del naturalisme, i és espiritual i oníric • Escriptura altament metafòrica i suggestiva, dotant les imatges mostrades d’un significat simbòlic • Evocació enfront de la descripció La mort de l’enterramorts, • Llibertat formal, ús del vers lliure de Charles Schwabe
  • 4.
    MANIFEST • Manifest simbolista va ser publicat l'any 1886 per Jean Moréas (‘Le Symbolisme', Le Figaro,). • Els simbolistes creien que l'art havia de tenir el propòsit de capturar les veritats absolutes a les quals només podia accedir-s'hi per mètodes indirectes. Així, escrivien d'una manera altament metafòrica i suggestiva, dotant a imatges o objectes particulars d'un significat simbòlic.
  • 5.
    POESIA SIMBOLISTA • Lapoesia simbolista cerca vestir la idea d’una forma sensible. • Posseeix intencions metafísiques i a més a més intenta utilitzar el llenguatge literari com a instrument cognoscitiu (misteri i de misticisme). • Per a alguns autors és considerat en cantó fosc del Romanticisme, primer, i del Modernisme, posteriorment. • Pel que fa a l’estil, basaven els seus esforços en trobar una musicalitat perfecta en les rimes, tot deixant a de banda la bellesa del vers. Intentaven allò que Baudelaire denominà la “teoria de les correspondències” les secretes afinitats entre el món sensible i el món espiritual. • Un dels recursos més emprats és la sinestèsia.
  • 6.
    EL POSTSIMBOLISME • El Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. • Va heretar la tradició simbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura. • Esdeveniments polítics del país: final del Noucentisme amb la dictadura del general Miguel Primo de Rivera i després la proclamació de la II República i l’adveniment de la Guerra Civil. Vièrge aux colombes, de Charles Schwabe
  • 7.
    CARACTERÍSTIQUES • S’introdueix elconcepte de “poesia pura”, que és independent de la realitat racional i estèticament completa. • Es tracta d’una poesia hermètica, amb un valor absolut del llenguatge i la suggestió sensual de la paraula. • Elaboren una poesia que porta a l’abstracció i a la sublimació de la bellesa, parlant de la realitat però a través d’imatges i mai directament.
  • 8.
    CARACTERÍSTIQUES • Són poetesaïllats de la resta, que fugen de la realitat quotidiana i n’inventen una altra de diferent, més acostada al fet poètic • En alguns casos es continua la tradició noucentista de culte i admiració envers els clàssics grecollatins • Diverses ramificacions, segons l’autor
  • 9.
    CONTEXT HISTÒRIC: LA GUERRA • La Segona República: desitjos anhels, realitats, frustracions • La Guerra Civil, trencadora de totes les ànsies de canvi i de regeneració de la societat • Postguerra marcada per la fugida a l’exili i la cultura de resistència Quadre: al·legoria de la Segona República espanyola
  • 10.
    UNA CULTURA DERESISTÈNCIA • L’exili és un drama que marca tothom, en especial la gent assenyalada, però també escriptors, intel·lectuals i pensadors que tenen la missió de mantenir la flama ben viva • L’exili impedeix la publicació a Catalunya i a Espanya però sí es fa a l’estranger, en especial a Mèxic i a d’altres països acollidors. • Els autors s’acosten a la literatura que es fa a l’Europa que surt de la Segona Guerra Mundial
  • 11.
    AUTORS PRINCIPALS • CarlesRiba i Bracons (1893 - 1959) • Clementina Arderiu i Voltas (1889 - 1976) • Miquel de Palol i Felip (1885 - 1965) • Màrius Torres i Perenya (1910 - 1942)
  • 12.
    CARLES RIBA IBRACONS • Professor de literatura, traductor hel·lenista d’èxit, gran poeta... • Casat amb la poetessa coetània Clementina Arderiu • Compromès amb la República, s’exilia durant un breu temps • La seva poesia té constants referències cultes i clàssiques • Importants influències de March, Dante, Petrarca i Carner • Llibre d’Estances i Les Elegies de Bierville, obres principals CARLES RIBA I BRACONS
  • 13.
    MÀRIUS TORRES • Ingressat al sanatori de Puig d'Olena des de 1935 a causa d’una malaltia, la tuberculosi, fou en aquests set anys de vida al sanatori quan escriví la major part de la seva obra poètica. • Ell mateix en féu una tria abans de morir, que hagué de veure la llum de manera pòstuma, ja a 1947, amb el títol de Poesies. MÀRIUS TORRES I PERENYA
  • 14.
    MÀRIUS TORRES IPERENYA • Quant als temes que tractà en els cinc llibres que ell ordenà, se'n poden distingir quatre de fonamentals: - el de la música (molt proper als simbolistes), - el del món natural i, sobretot, els de l'amor i la mort. • Aquest darrer tema apareix sovint a partir de setembre del 1936, i hi apareix com una realitat cruel i com a integrant essencial del seu paisatge íntim.
  • 15.
    MÀRIUS TORRES IPERENYA • Aproximació a formes d'espiritualisme que facilitaren un atansament cap a la poesia. • Aquesta condició d'home malalt repercutí poderosament en la seva obra, on hi ha un enfrontament obsessiu i constant amb la mort. • Hi és perceptible l’empremta de Carles Riba, amb qui mantingué una relació epistolar, i d'alguns dels mestres del simbolisme francès, com Verlaine i especialment Baudelaire. • La seva obra literària, caracteritzada pel rigor tècnic i formal dels poemes, es constitueix a partir de la recerca individual d'un sentit per a l'existència humana; i és precisament la pròpia pràctica de la poesia allò que en justificarà en ell la dimensió transcendent.
  • 16.
    1 PASSEIG FOTOGRÀFIC 4 3 5 1. De petit, amb l’avi 2 2. El jove estudiant 3. El sanatori 4. El poeta, en 1938. 5. El poeta, en 1941, amb Mercè Figueres