Octavi August fou el primer emperador de Roma (27 aC al 14 dC), i posà fi a les guerres de conquesta, començant un període de pau, que amb excepció de guerres esporàdiques, durà dos segles (Pax Romana).
Autor: desconegut
Tècnica: fosa(còpia talla)
Cronologia: 19 aC (còpia: 14 dC)
Material: bronze (marbre)
Estil: romà imperial
Formes: exempta
Dimensions: 2,04 m alt
Tipologia: dempeus
Cromatisme: policroma
Albas (propietat de Lívia, de Prima
Porta (Roma)
Localització actual:
Museus Vaticans
R R R
Realisme rostre, idealització i simbologia en l’armadura
3.
• Octavi Augustfou el primer emperador de Roma (27 aC al 14 dC), i posà fi
a les guerres de conquesta, començant un període de pau, que amb
excepció de guerres esporàdiques, durà dos segles (Pax Romana).
• En art, concretament en escultura, hi hagué importants canvis: en època
republicana predominava el realisme extrem, durant l’Imperi la influència
grega es deixà sentir al retrats dels emperadors, que eren idealitzats, i
resumien totes les virtuts que havia de tenir un ésser excepcional, digne
de governar l’Imperi.
• August va ser representat de diferents maneres:
1. Com a cap militar absolut, com és el cas que ens ocupa.
2. Com a Pontifex Maximus, amb un vel al cap oficiant com a cap
religiós o summe sacerdot.
3. Amb toga senatorial, com a cap civil absolut: August com a
Pretor. L’any 19 August ja en feia 5 que havia mort, i l’havia
succeït Tiberi, fill de Lívia, per la qual cosa sembla que hi és
representat a la cuirassa.
CONTEXT
4.
Estil (Característiques del’escultura romana)
L’escultura romana va rebre una gran influència de la grega, sobre tot de l’hel·lenística.
Moltes escultures gregues les coneixem gràcies a les còpies romanes.
Té un gran realisme, en contraposició a l’idealisme grec, tot i que en l’època imperial es
tendia a idealitzar la figura de l’emperador, com és el cas d’August, però sempre conservant
el trets característics del retratat.
Sovint l’escultura està subordinada a l’arquitectura, com és el cas dels relleus
commemoratius de columnes i arcs triomfals. També escultures exemptes es feien pensant
en l’espai o marc arquitectònic on havien de situar-se.
Els materials més comuns eren el bronze, la pedra o el marbre.
Els retrats varen ser una aportació romana, inspirada en el realisme dels retrats funeraris
etruscs. Procuraven ser fidels als models, marcant defectes, arrugues... Dins del retrat
destacà la realització de bustos i retrats eqüestres, com el de Marc Aureli.
Composició (oberta)
Mides lleugeramentsuperiors al natural.
Braç dret alçat i braç esquerre sosté la túnica i
porta una llança
Al mig una vertical marca el centre clarament.
Típica postura de contrapposto on el braç dret,
alçat, es correspont a la cama dreta avançada i en
tensió, mentre el braç esquerra està doblegat, com
la cama esquerra, més relaxada, ambdós més
enrere. Equilibri perfecte.
El dofí i l’Eros resolen el problema de la
sustentació de l’escultura.
Composició oberta
7.
Còpia en marbred’un original de bronze
2 m. apx
DempeusCom un general victoriós
Capot roig de general,
o túnica
Cuirassa molt cenyida
Descalç,
original
calçat
Eros/Cupido
i dofí de Venus
Recorda origen
diví d’August
Ceptre
sosté la
túnica
Mostrava insígnies
de la legió / Gest de
comandament
CONTRAPPOSTO
Pes equilibrat
Dona vida i força
És la romanització
del Dorífor de
Policlet
8.
Retrat idealitzat ple
deserenitat
També comença
el realisme en
faccions rostre,
representat més
jove
Cabell arrissat
Relleu narratiu
de les gestes de
l’emperador i dels seus
deus protectors
9.
Aquesta escultura vadonar lloc a un nou prototip, a
partir del qual es representaren moltes de les
màximes autoritats, tot i que porten sandàlies, fet
que fa al·lusió a la grandesa terrenal
D’August hi ha més de 80 representacions dels
diversos moments de la seva vida.
10.
Interpretació i simbologia
•August de Prima Porta és un retrat de cos sencer
• August representat com a cap suprem de l’exèrcit
• L’original en bronze degué formar part d’un monument commemoratiu de les últimes victòries
• És l’emperador de la Gàl.lia i a Hispània i de l’inici de la Pax Augustea.
• August fou divinitzat després de morir (14 dC) i Lívia, la seva dona, fou la seva sacerdotessa.
• El fet d’anar descalç significa que l'estàtua es feu quan ja August era a l’Olimp, entre els altres déus.
• L’escultura revela un moment de màxima autoritat, ja que amb el braç enlaire (signe d’autoritat) es dirigeix,
a les tropes i es mostra victoriós. Aquesta representació constata que el fet de que el Senat ha perdut el
poder que mantenia davant d’un únic governant.
• El retrat d’August és més proper a l’idealisme grec que al realisme romà, malgrat l'exactitud amb que es
descriuen les seves faccions, el seu rostre, d’expressió tranquil·la i distant, ha estat idealitzat. També ho ha
estat la postura grega i les proporcions. Es representà descalç, com els antics herois olímpics, i amb un Eros
damunt un dofí, que simbolitzen la seva immortalitat com a hereu de la deessa Venus a través d’Enees. Tots
aquests símbols revelen la clara inspiració grega del retrat oficial, convertit en instrument de propaganda
pels emperadors romans. Es tractava de demostrar al poble que l’emperador, August en aquest cas, era un
ser excepcional.
11.
Els parts tornenals romans uns estendards
que els havien pres (el rei part l’aguanta).
El romà que el rep representa Ròmul o
Tiberi, fill de Lívia i successor d’August.
Tiberi va amb la lloba capitolina al costat. A
una banda i l’altra, unes dones representen
els territoris derrotats (Gàl.lia, dreta i
Hispània, esquerra). A la part de dalt
Apol.lo, portant un carro cap al sol. A la
dreta Aurora porta una urna cap a la lluna i
una torxa. A sota la Terra, i Diana,
protectors d’August.
12.
Funció i significació
•Del verisme patètic de la República passen ara a un verisme més retòric i propagandístic
• La decoració de l’armadura representa la devolució dels estendards que August va aconseguir per
mitjans diplomàtics com un oracle li havia indicat, amb la qual cosa l’emperador surt del temps
dels mortals i es posa sota la protecció i destí dels déus
• El fet d’anar descalç també el situa en aquest àmbit de la divinitat
• Fou feta per glorificar a August i marcar la seva entrada a l’Olimp. Exalta les gestes d’August com a
fundador i pacificador de l’Imperi.
• Instrument per tant de propaganda política, tant de la família d’August com de l’imperi, en tots els
racons del qual aparegueren escultures d’aquest estil. També serví a Lívia per promocionar la
figura del seu fill, Tiberi, hereu d’August.
• L’art romà tenia una voluntat històrica que no tenia el grec. Volien deixar constància dels seus
èxits, sempre glorificant el seu present i el seu passat. Això es veu clarament en l’Ara Pacis, també
d’època d’August, però anterior a l’escultura que ens ocupa.