2. Les mossegades d’animals
Les mossegades són lesions produïdes per la dentadura dels éssers vius.
A la boca dels animals que ens poden mossegar hi ha molts gèrmens, per això
cal tractar tota la zona afectada per evitar possibles infeccions.
Les més freqüentes són la mossegada de gossos (60-95%), seguides de les de
gats; rates, ratpenats, cavalls,… podent transmetre la ràbia tots ells.
En qualsevol mossegada haurem de saber el tipus d’animal (domèstic,
salvatge, desaparegut, exòtic, importat il·legalment…), l’estat de salut i
vacunació de l’animal i de la persona mossegada, així com si es tracta d’una
agressió amb o sense provocació. És imprescindible conèixer el temps
d’evolució des de la mossegada fins a l’atenció mèdica.
3. Les mossegades de gos, classificació:
El veterinari, conductista i entrenador Ian Dunbar va desenvolupar un sistema per classificar les
mossegades de gossos a humans. Aquest sistema de classificació considera els següents sis nivells de
mossegades de gossos:
Mossegades de primer nivell: desplegament agressiu sense contacte amb la pell, comprenen conductes
agressives amb la boca oberta, mostrant les dents i amb grunyits, però que no arriben a tocar a la persona.
(foto 1)
Mossegades de segon nivell: les dents del gos toquen la pell humana, però no causen perforacions, poden
presentar raspadures i marques a la pell de la persona mossegada, però no per perforació. (foto 2)
Mossegades de tercer nivell: una sola mossegada amb ferides poc profundes, la mossegada és única i les seves
conseqüències són d'una a quatre perforacions superficials. (foto 3)
Mossegades de quart nivell: una sola mossegada amb ferides poc profundes, quan el gos mossega una sola
vegada però les ferides són profundes, la mossegada pot causar d'una a quatre perforacions més profundes
que la longitud del caní. (foto 4)
Mossegades de cinquè nivell: múltiples mossegades amb ferides profundes, causen ferides profundes, igual
que les del nivell anterior, però es presenten múltiples vegades. Pot ser que el gos realitzi múltiples
mossegades en un sol atac, o que atac diverses vegades en diferents situacions. (foto 5)
Mossegades de sisè nivell: mort de la víctima i / o carn consumida, Aquest és el nivell més sever de mossegada i
és molt infreqüent. Comprèn la mort de la víctima o que el gos consumeixi carn arrencada d'aquesta. (foto 6)
5. Actitud davant d’una mossegada de gos:
Netegeu la ferida amb aigua i sabó;
Cohibiu l'hemorràgia, si n'hi ha;
Apliqueu una solució comercial desinfectant a base de povidona iodada;
Cobriu la ferida amb un apòsit estèril o roba neta;
Traslladeu la víctima a un centre sanitari per a profilaxi antitetànica i vacunació
antiràbica, si cal, i
Si és possible, comproveu si l'animal està vacunat correctament.
6. Mossegades de gat, per què poden ser
tan perilloses?
Les mossegades de gats només representen el 10-15% de les mossegades d'animals
reportats per les sales d'emergència, però, representen un risc molt més gran d'infecció.
Les mossegades de gat creen, ferides punxants profundes i estretes. A diferència d'altres
mossegades d'animals, que poden estripar la carn i fins i tot trencar els ossos, és per
aquesta raó les ferides més profundes són molt més difícils de netejar. A més, les boques
dels gats porten una gran quantitat de bacteris que poden causar infeccions greus en les
ferides per mossegada. Una de les més comunes és la Bartonella henselae.
7. Bartonella henselae
La malaltia de l’esgarrapada de gat és causada per la Bartonella henselae. La malaltia es propaga
a través del contacte amb un gat infectat (mossegada o esgarrapada) o contacte amb la saliva del
gat sobre la pell o les superfícies mucoses trencades.
Una persona que hagi tingut contacte amb un gat pot mostrar símptomes comuns com:
Protuberància (pàpula) o ampolla (pústula) en el lloc de la lesió que en general és el primer senyal
fatiga
Febre (en alguns pacients)
Mal de cap
Inflamació dels ganglis limfàtics (limfadenopatia) prop de la mossegada o rascada
Molèstia general (malestar general)
Generalment, la malaltia del esgarrapada de gat no és greu i potser no necessiti un tractament
mèdic. En alguns casos, el tractament amb antibiòtics, com azitromicina, pot ajudar.
9. Actitud davant una mossegada de gat:
Netegeu la ferida amb aigua i sabó.
Cohibiu l'hemorràgia, si n'hi ha.
Apliqueu una solució comercial desinfectant a base de povidona iodada.
Cobriu la ferida amb un apòsit estèril o roba neta.
Traslladeu a la persona afectada a un centre sanitari per a profilaxi antitetànica i
vacunació antiràbica, si cal.
10. Mossegades de serps
Les mossegades de serps ocorren quan una serp mossega la pell. Són urgències
mèdiques si la serp és verinosa.
Les mossegades de serps poden ser mortals si no es tracten de manera ràpida. A causa
del grandària petita dels seus cossos, els nens tenen el major risc de mort o de
complicacions greus a causa d'aquestes mossegades
A l'Estat espanyol hi han dues variants de serps verinoses: els escurçons i les colobres.
11. Colobres
A l'Estat espanyol hi ha deu espècies de colobres, de les quals només tres són verinoses:
Serp Montpellier o bastarda
serp coagulla
la colobra d'aigua
Aquestes serps porten ullals verinosos a la part posterior del maxil·lar superior.
La mossegada sol tenir forma de »u».
Els símptomes solen ser menys intensos que el de les picades d'escurçó.
12. Escurçó
La Vipera hocicuda (1) habita a zones de muntanya de la serra de Guadarrama i de Gredos. La Vipera aspis (2), i
la Vipera europea (3) o comú habita a la cornisa Cantàbrica i als Pirineus.
Viuen en ambients pedregosos, on puguin assolellar-se.
Els escurçons se'ls diferencia per tenir el cap triangular i un dibuix en zig-zag al dors del cos, a més a més son
petites, no solen arribar a 1 metre de llargada.
Tenen dos ullals anteriors acanalats per on injecten el verí.
La mossegada té forma de dues incisions paral·leles d'uns 6 mm.
El verí és molt semblant en les tres espècies.
1 2 3
13. Actitud en cas de mossegada de serp
verinosa
Cal mantenir la calma
Mantenir el pacient en repòs i impedir qualsevol moviment, ja que l'activitat muscular augmenta la difusió del
verí i en conseqüència la seva acció tòxica.
Cal que l'extremitat afectada es mantingui a un nivell més baix que la resta del cos, per dificultar la difusió
sanguínia del verí.
Netejar la ferida amb aigua i sabó i aplicar-hi un antisèptic.
Cobrir la ferida amb una gasa estèril, però sense aplicar-hi pomades ni cremes.
Es pot aplicar fred local amb moderació. No posar mai el gel en contacte directa amb la pell.
Pot ser útil l'administració d'algun analgèsic (paracetamol) per calmar el dolor.
Cal traslladar el pacient immediatament a l'hospital.
14. Mesures que cal evitar
No fer incisions al voltant de la ferida ja que es podria facilitar la penetració del verí i provocar risc d'infecció.
No s'ha de succionar el verí amb la boca, perquè la presència de petites ferides, càries, etc. Pot fer que el verí
s'absorbeixi (enverinament del salvador), i la quantitat de verí que s'obté amb aquesta tècnica no justifica el
risc.
Mai no s'ha de cremar la ferida
No aplicar lleixiu, ni permanganat potàsic, ni fang, ni herbes a la ferida.
No s'han d'aplicar torniquets. Els torniquets que comprimeixen massa agreugen la simptomatologia local, i
poden arribar a produir isquèmia a l'extremitat. A més, quan el torniquet es desfà, el verí passa directament a
la circulació sanguínia i provoca un xoc.
No s'han de subministrar begudes alcohòliques