2. Una picada sol ser la conseqüència d’una
punxada que es realitza amb una cosa que té
una punta molt prima. L’ús més habitual del
concepte s’associa a les marques que et
deixen els insectes o altres animals que
disposen de fibló quan ataquen o mosseguen
a un altre ésser.
3. Els insectes són animals invertebrats.
Són la forma de vida dominant a la Terra en nombre
d’espècies (se’n coneixen més d’un milió d’espècies),
a més, han colonitzat amb èxit tots els ambients del
planeta tret dels mars.
Els insectes no sols son diversos sinó també
extremadament abundants, s’estima que hi ha
200milions d’insectes per cada ésser humà.
Molts insectes tòxics o picadors tenen coloracions
vistoses i cridaneres que adverteixen als seus
depredadors de la seva perillositat.
La ciència que estudia els insectes s’anomena
entomologia.
4. Vespa: Tenen un fibló que utilitzen per picar als
depredadors quan es senten en perill, aquest
fibló esta connectat a una glàndula que conté
toxines, les quals injecta quan clava el fibló. La
picada de la vespa és dolorosa i produeix que el
lloc on pica, s’infli lleugerament i es posi de color
vermellenc. En cas de no ser al·lèrgic es pot
tractar amb pomades, però si ets al·lèrgic, és
necessària atenció sanitària. Hi ha moltes
espècies de vespes arreu del món.
5. Mosquit: El que fan és alimentar-se de sang de
mamífers clavant l’agulla que tenen i xuclant sang
amb ella, produeix picor i s’infla lleugerament.
Hi ha científics que creuen que és l’animal més
perillós del món, degut a que n’hi ha a tot el món i
les seves picades poden transmetre moltes
malalties com: la febre groga, el dengue, la
chikungunya i la malària.
Moren milions de persones a l’any a causa d’aquets
petits insectes, sobretot a l’Àfrica.
El mosquit més antic conegut amb una anatomia
similar a les espècies modernes es va trobar a un
fragment d’ambre, amb uns 79 milions d’anys.
6. Tàvec: La mossegada d’un espècimen adult és
molt dolorosa. A diferència d’altres insectes
hematòfags que xuclen sang mitjançant aparells
xucladors de punció, els tàvecs tenen mandíbules
similars a petites simitarres dentades, que utilitzen
per extreure i/o seccionar la carn, de manera que
la sang es filtri a través de la ferida. Fins i tot
poden tallar un tros de carn de la víctima per
ingerir-la després.
Al igual que els mosquits també poden transmetre
malalties a través de la sang.
7. Són una classe d’animals invertebrats i
majoritàriament terrestres.
Els aràcnids tenen el cos dividit en dues regions:
cefalotòrax i abdomen.
Sovint són carnívors i cacen les seves preses amb
teranyines, però també n’hi ha que s’alimenten de
vegetals i poden ser una plaga.
Els aràcnids es subdivideixen en 14 ordres, dels
quals 3 estan extints.
9. De les 35.000 espècies d’aranya conegudes, nomes
unes 10 són perilloses per l’home, i per sort cap
d’aquestes 10 viu al nostre país.
A Espanya la majoria d’aranyes ni tan sols piquen, i si
ho fan, vindria a ser el mateix que una picada de
mosquit, excepte si és una d’aquestes quatre
aranyes: Viuda negra mediterrània.
Aranya parda.
Aranya llop.
Aranya negre de les sureres.
10. Viuda negra mediterrània: Se la troba entre les
males herbes, munts de runa o d’escombraries...
És negre amb taques taronges, no és freqüent que
piqui, ja que és poc agressiva i fugissera.
Símptomes picada: dolor al lloc de la picada i, més
tard, contractura de la musculatura abdominal.
També pot produir febre, mal de cap, nàusees...
Aranya parda: habita sovint dins de casa, darrera
els mobles, i surt a caçar de nit (no acostuma a fer
teranyina). Només mossega per defensar-se.
Símptomes picada: inflor de la zona al voltant de la
picada, i al cap de 24 o 48 hores la pell que envolta
la ferida es torna de color violat.
11. Aranya llop: Acostuma a córrer pel terra o entre les
plantes, i viu en túnels folrats de seda que excava a
terra. No es habitual que piqui.
Símptomes picada: la seva picada s’assembla a la
d’una vespa.
Aranya negra de les sureres: És una espècie en
perill d’extinció, que està protegida a tota la Unió
Europea. Viu en nius de teranyina sota les pedres.
És agressiva, però no es coneix cap cas al nostre
país d’una persona que hagi estat picat per una
aranya d’aquesta espècie.
12. Presenten uns grans pedipalps en forma de pinça i
un agulló a l’extrem del cos (per on piquen i injecten
el verí). Es coneixen unes 1.500 espècies repartides
per tot el món.
Algunes espècies assoleixen més de 20cm de
llargada.
En general els escorpins son bastant agressius tots,
i per suposat, n’hi ha que són mortals per l’ésser
humà.
13. L’escorpí groc: pot arribar a fer 8cm d’allargada i es de
color groc. Viu en zones seques i molt assolellades.
Símptomes picada: és molt dolorosa i provoca una forta
inflamació, però no és mortal per a les persones.
L’escorpí cec: son de mida petita (3 o 4cm) i són de
color clar.
Símptomes picada: segons els especialistes no és
perillosa.
L’escorpí negre: és menys agressiu que l’escorpí groc,
però més petit.
Símptomes picada: dolor intens i pell vermellosa.
14. Són éssers vertebrats que morfològicament tenen
d’1 a 12mm de grandària, però al alimentar-se de
sang, s'emplenen de sang i augmenten el seu
volum, tot i que els mascles de per si ja són una
tercera part del que són les femelles.
Tenen el cos ovalat i aplanat amb quelícers en
forma d’arpó per foradar la pell del animal que
parasita.
Viuen entre la vegetació i es llancen al cos
d’animals que passen al seu costat; poden estar
anys esperant una presa.
Poden transmetre malalties bacterianes.
