PRIMERS AUXILIS: MEDUSES - ERIÇOS - PEXOS

1. PRIMERS AUXILIS
* MEDUSES
* ERIÇOS DE MAR
* PEIXOS
Sergi Genís Pagès
Grup A

2. MEDUSES
Les meduses són animals invertebrats que pertanyen al grup dels
Cnidaris que, en fase adulta, viuen a la columna d’aigua o surant en
el mar i, per tant, són organismes pelàgics. Tots els Cnidaris es
caracteritzen per la possessió de cèl·lules urticants, anomenades
cnidocists, que
utilitzen per capturar preses i defensar-se. Quan aquestes cèl·lules
entren en contacte amb una presa potencial, es dispara un
mecanisme que crea una petita ferida en la que s’inocula una
substància urticant. Aquest mecanisme és el que es produeix quan
una medusa pica a una
persona. Cal destacar que una medusa té milers de cèl·lules
urticants en els seus tentacles i que aquestes cèl·lules continuen
actives encara que la medusa estigui morta a la sorra. També es
poden disparar les cèl·lules urticants dintre de l’aigua per xoc
osmòtic o tèrmic, sense que la medusa entri en contacte amb la
persona.

3. Què és una picada de
medusa?
La presència de meduses a les nostres costes es converteix en un
fet freqüent,
sobretot a l'estiu. Els temporals de llevant les acosten fins a la riba.
Aquest fenomen natural no pot ser detingut, ja que no depèn de la
voluntat de l'home.
Les meduses no ataquen per plaer. Presenten unes cèl·lules
urticants, que tenen en el seu interior un verí. Quan una medusa
deixa anar el seu verí, és per caçar o per
defensar-se algun perill. Per norma general, les picades de meduses
no solen ser greus, encara que sempre hi ha excepcions. Si alguna
cosa caracteritza a aquestes picades és la molèstia i la picor.

4. Símptomes de la picada de
medusa
Els símptomes comuns a les picades de meduses
sense comptar que el pacient sigui al.lèrgic o tingui
algun tipus de malaltia que faci variar aquests, són:
- Dolor
- Escoïssor
- Inflamació i enrogiment
- Sagnat

5. Primers Auxilis davant d'una picada de
medusa
* Quan una medusa ens ha picat, el dolor i picor és immediat.
* El primer que cal fer és netejar la zona afectada per la
picada.
* Mai haurem d'utilitzar aigua dolça, ja que podrà trencar les
cèl · lules urticants, patint una altra picada.
* Per netejar la zona, el sèrum fisiològic és perfecte.
* En cas de no haver-hi, l'aigua salada també podrà ser una
solució.
* Durant 15 minuts aproximadament haurem d'aplicar fred a
la zona afectada, no aplicar el gel directament sobre la
picada, sinó cobert amb algun drap o tovallola.

6. * Si hi ha alguna resta de tentacle adherit a la nostra pell, hem de
treure'l, però mai amb les mans.Utilitzarem unes pinces.
* També s'administrarà un antihistamínic, per a la reacció i un
analgèsic per al dolor.
* En dones embarassades, s'haurà de prestar especial atenció a
l'hora d'administrar l'antihistamínic.
* Si el dolor és molt intens o l'estat de la víctima empitjora, haurà
d'acudir a un centre mèdic immediatament.
* No cal fregar ni amb tovalloles, ni amb sorra, ni amb res que pugui
empitjorar la zona

7. Prevenció
1. S'Haurà de vigilar l'aparició d'aquest tipus d'animals
en platges o llocs on habitualment es realitzen
immersions o simples banys.
2.Mai s'haurà de tocar ni agafar amb les mans un
d'aquests animals si no porta guants protectors
adequats.

8. ERIÇÓ DE MAR
Els eriçons de mar són uns animals molt curiosos que reben diferents noms segons
la zona: garotes, garoines, oriços sobretot al nord dels Països Catalans o
bogamarins a les Illes i País Valencià.
Són equinoderms, que són uns animals que no tenen cap i tenen simetria
pentarradial, és a dir,que tenen cinc parts iguals al voltant de la seva boca (com
els radis d'una roda de bicicleta). i pertanyen a la classe Echinoidea. Són animals
molt longeus que poden viure vora els 100 anys tot i que s’han trobat exemplars
de fins a 200.
Tenen un cos globular, és a dir, com un globus però irregular, recobert de punxes
mòbils més o menys gruixudes. No tenen braços i l’esquelet està dins del cos, i és
recobert per moltes plaques calcàries unides entre sí, les quals formen la closca.
El seu anus està a la part de sobre i la boca a la de sota.
Els podem trobar tots els fons marins fins a 2500m de profunditat., tot i que
segons l'espècie tenen preferència per unes profunditats o altes. Durant el dia
estan més aviat amagats i surten de nit per a alimentar-se. .

9. Quadre clínic
Les espines en ser trepitjades produeixen ferides
punxants, que solen complicar en trencar i quedar en
l'interior dels teixits quan s'intenten extreure. A més
de doloroses solen infectar-se amb certa facilitat,
donant lloc a granulomes de cos estrany i fins i tot a
pústules. Els fragments no extrets poden reabsorbir, i
la pell tenyida el que fa pensar que encara romanen, o
enquistar. De vegades poden afectar un nervi
originant una inflamació dolorosa del mateix oa una
articulació produint la seva inflamació (artritis)

10. Primers auxilis
s'ha d'intentar extreure immediatament la pua, en
sortir de l'aigua i mentre la ferida aquesta encara
mullada. En cas contrari caldrà humitejar l'àrea
afectada i posteriorment desinfectar. Les pues que es
trobin situades en un trajecte nerviós o en una zona
articular són tributàries de ser tractades
quirúrgicament en un centre hospitalari. L'aplicació
d'una pasta formada a partir d'essència de
trementina, lanolina i àcid acetil salicílic, aplicada
durant unes 12 hores, sol fer sortir les restes de les
espines clavades.

11. Peixos
Peixos aranya o aranyes de mar (Tachinus dracco,
Echiichthys vipera). Solen viure en fons sorrencs on s'enterren. Els
accidents es produeixen habitualment quan són trepitjats per banyistes o
manipulats per pescadors.
Quadre clínic: dolor agut que s'irradia en sentit centrípet. Sol durar
diverses hores i va acompanyat per edema important, pruïja, isquèmia
(falta de reg) i necrosi (mort amb ennegriment) de la zona que envolta als
orificis d'entrada del verí. En alguns casos pot presentar reaccions
generalitzades entre les quals destaquen alteracions del ritme cardíac,
depressió respiratòria, vertígens, així com quadres digestius i infeccions
secundàries a les lesions.

12. Rascasses (Scorpaena sp.). Peixos característics de fons
rocosos, apareixent també en sorrencs. Igual que en l'aranya de mar,
el verí continua actiu després de la mort de l'animal pel que s'ha de
manipular amb precaució.
Quadre clínic: dolor intens després de la punxada amb alguna de
les espines descrites que pot durar, des d'hores, fins a dies. Sol anar
acompanyat d'edema (inflor), cianosi (azulamiento) i, ocasionalment,
necrosi de l'àrea lesionada que sol infectar-se amb gran facilitat, no
sent rares les reaccions generalitzades.

13. Ratlles (Raia sp.)
Existeixen diverses espècies de raies en l'àmbit mediterrani que tenen
especial preferència pels fons arenosos on s'amaguen amb facilitat.
Quadre cínic: en ser trepitjades accidentalment es defensen
clavant l'agulló present a la cua, ocasionant estrips donada la forma
serrada del mateix i podent quedar teixits a l'interior que cal extreure.
A més, en trencar penetra el verí que contenen afavorint la laceració
dels teixits i distribució del mateix. La picada produeix un intens dolor
que s'intensifica durant la primera hora i mitja, podent durar, des de
diverses hores, fins a diversos dies, i irradiar a l'extremitat afectada.
La lesió sol presentar inflor que de vegades s'infecta, podent arribar a
gangrenar-se. Com símptomes generals més freqüents destaquen
alteracions respiratòries, cardiovasculars i del sistema nerviós central.
En dosis elevades de verí s'han registrat processos de vasoconstricció,
insuficiència respiratòria i parada cardíaca, que poden produir la mort
del pacient.

14. Primers auxilis per aranyes de mar,
rascasses i ratlles :
La identificació del peix causant de la lesió pot realitzar-se atenent a les
característiques de la ferida. Rentar i netejar la ferida amb aigua salada
o freda i eliminar les restes de fibló o teixits estranys si n'hi ha.
Submergir la zona afectada en aigua freda ia continuació en aigua
calenta, durant 30 a 90 minuts. En el cas d'afectar a altres parts del cos
aplicar compreses fredes i calentes respectivament.

15. El dolor pot alleujar mitjançant l'administració d'algun analgèsic com el
paracetamol, però si aquest persisteix i és intens poden fer infiltracions
amb algun anestèsic local. L'administració de gluconat càlcic pot
contribuir a la desaparició dels espasmes musculars associats. En
qualsevol cas, cal traslladar el pacient com més aviat a un centre mèdic
per a la sutura i neteja de la ferida, administració de corticoides i / o
antihistamínics, vacunació antitetànica i profilaxi antibiòtica si s'estima
necessari.