Picades i mossegades. Treball escrit.

1. PRIMERS AUXILIS
PER A TRAUMATISMES QUÍMICS I
BIOLÒGICS
PICADES I MOSSEGADES
Maria Estallo
Ana Fernández
Karen Guevara
Raquel Martos

2. Picades d’abelles, vespes i abellots
La majoria de les picades d'abella es produeixen en els mesos de
primavera-estiu, ja que hi ha més pol·len i les abelles estan més actives,
coincidint també amb l'augment de les activitats a l'aire lliure (esport, caça,
pesca, piscines, jardineria, excursionisme, etc.). Les parts més afectades
normalment són els peus i les mans.
Causes:
Alguns artròpodes piquen perquè necessiten la sang per poder dur a terme el
seu cicle reproductiu, com per exemple els mosquits o els tàvecs.
També n’hi ha que piquen per defensar-se o quan són involuntàriament
trepitjats o aixafats, com les abelles, els borinots, les vespes, algunes espècies
d’aranyes, els escorpins i els centpeus.
Actuacions a portar a terme:
- Retirar el fibló suaument del lloc de la picada, sense prémer perquè
això afavoriria que s'escampés el verí.
- Netejar bé la zona amb aigua i sabó.
- Aplicar fred o gel embolicat amb un drap o tovallola prima per tal de
reduir la inflamació i el dolor durant deu minuts, retirar-lo deu minuts i
tornar-lo a aplicar i així successivament durant 30 - 60 minuts.
- Si la picada és en un braç o una cama, elevar l'extremitat per disminuir
la inflamació.
- Es pot aplicar alguna crema o loció antihistamínica o corticosteroides
especials per a picades d'insectes que es venen a la farmàcia sense
recepta mèdica, per alleugerir la picor.
- No aplicar saliva o fang.
- Observació durant 24 hores aproximadament per si apareix alguna
reacció al·lèrgica que requereixi atenció mèdica urgent.
Prevenció:
És difícil prevenir una picada d'abella però es poden seguir alguns consells:
- Evitar els colors brillants, cremes amb perfum i colònies fortes a l'aire lliure ja
que poden atreure als insectes.
- No portar menjar o refrescos en llocs on són abundants les abelles. En el cas
que s'acostin romandre immòbil perquè qualsevol moviment brusc pot ser
interpretat com una amenaça.

3. - Si arriba a produir-se la picada és important allunyar-se del lloc per evitar
noves picades ja que les feromones que alliberen després de picar atrauen
nous insectes.
- Sacsejar la roba que es deixi en el terra en les piscines o rius abans de
posar-se-la, i evitar caminar descalços.
- Estar alerta al córrer, muntar a cavall, bicicleta, moto o cotxe descobert en
zones de camp i jardins per evitar xocar amb les abelles i causar la picada.
- Si s'ha administrat adrenalina no conduir per perill de lipotímia.
- Advertir als nens de no tirar pedres als nius d'abelles.

4. Picades de paparres
Una paparra fixada al cos generalment no causa dolor i el més freqüent és
que la picada no provoqui cap dany, o únicament una petita lesió a la pell.
Però algunes poden estar infectades amb organismes patògens i
transmetre’ls mentre s’alimenten.
Les picades de paparres no són verinoses, però resulten molestes, i en
ocasions poden transmetre malalties.
Causes:
Aquests paràsits prefereixen viure en zones humides i ombrívoles amb
vegetació densa, per la qual cosa es troben principalment al camp i als
boscos, on viuen animals silvestres. També es poden trobar en explotacions
ramaderes, i en zones urbanes cobertes d’herba, com parcs i jardins,
generalment associades a la presència d’animals domèstics. L’època de major
activitat va des de la primavera fins a la tardor, especialment durant els
mesos d’estiu. En zones càlides poden picar al llarg de tot l'any.
Actuacions a portar a terme:
- Si la paparra ens ha picat, convé treure-la com més aviat millor.
- Posar-li al munt cotó o un drap mullat en alcohol (o gasolina) per
atordir-la i arrancar-la amb cura amb unes pinces, mirant que el cap no
quedi aferrat a la pell.
- Cal mantenir vigilada la zona picada durant unes quantes setmanes,
per què la malaltia per picada de paparra pot tardar setmanes o mesos
en desenvolupar-se.
Prevenció:
Si practiqueu senderisme, acampada, caça o altres activitats en contacte
amb la natura, o viatgeu a zones endèmiques de malalties transmeses per
paparres, és important que conegueu aquestes recomanacions:
-​Abans de sortir​: Vestiu-vos amb màniga llarga i pantalons llargs, preferiblement
de color clar. Porteu botes tancades i mitjons, evitant sandalies.
Si opteu per utilitzar un repel·lent, llegiu atentament les instruccions d'ús, eviteu el
contacte directe amb mans i mucoses, i no l'apliqueu sobre ferides.
Si sortiu amb la vostra mascota, és convenient que li apliqueu un antiparasitari
extern que repel·leixi les paparres. Consulteu-ho amb el vostre veterinari.
-​Quan torneu:​ Examineu-vos acuradament tot el cos per detectar si us ha
picat alguna paparra. La dutxa és un bon moment. No oblideu revisar els
infants.Reviseu amb cura les vostres mascotes i reviseu l'equipament que
hageu dut durant la jornada a l'exterior (motxilles, jaquetes, etc.), i renteu la
roba i l'equip amb aigua calenta. Amb aigua freda o a temperatura mitjana no
n'hi ha prou per matar les paparres.

5. Protocol d’actuació:
Mossegades de serp:
G​eneralment trobar-se amb una d’elles sol ser casual i per sorpresa, donat el
cas es millor allunyar-se discretament i deixar que segueixi el seu camí.
En el cas d’una mossegada de serp verinosa, algunes son extremadament
letals per el verí que tenen.
Causes:
Les serps ​normalment no ataquen al home, sovint fugen, a menys que se
sentin amenaçats. En canvi, si cels toca o molesta poden ser agressius, sobre
tot en els dies i hores calorosos.
Actuacions a portar a terme:
-​En el cas de picada serp no verinosa​:
Primer haurem de parar l’hemorràgia, netejar bé la ferida amb aigua i sabó
antibacterià. Secarem molt bé la ferida amb una gassa estèril i aplicarem una
pomada antibiòtica a la ferida. Per prevenció taparem la ferida amb una
venda. Per evitar infeccions acudirem a l’hospital.
-En el cas de picada serp verinosa:
Primer de tot trucarem als serveis d’emergència si no ens veiem capaços
d’anar a un hospital.
Es bo poder memoritzar com és la serp que t’ha mossegat per poder
decriure-la als metges el tipus de serp que era.

6. Allunyat el més possible de la serp i estirat al terra i tranquilitzat fins que
arribi el servei d’emergència.
Prevenció:
Sempre es deuen prendre precaucions quan es va per la muntanya. Lo
apropiat es anar ben calçat i evitar aixecar pedres sense preocupar-nos del
que pot haver-hi a sota, posar las mans dins de la bardissa o en els forats i
cavitats de les que solen haver en els troncs i roques del bosc o el camp.
Normalment no ataquen al home, sovint fugen, a menys que se sentin
amenaçats. En canvi, si cels toca o molesta poden ser agressius, sobre tot en
els dies i hores calorosos.

7. Mossegades d’animals
Les mossegades d’animals són lesions produïdes per la dentadura dels éssers
vius.
Davant qualsevol mossegada d’animal haurem de saber el tipus d’animal,
l’estat de salut i la vacunació de l’animal i de la víctima que ha estat
mossegada.
Causes:
Les causes més freqüents de mossegades son les mossegades de gossos,
gats, rates, ratpenats entre d’altres ja que poden transmetre la ràbia perquè
en la boca es concentren molts gèrmens que poden contagiar a la persona
amb la seva mossegada.
Actuacions a portar a terme:
- Netejar la ferida amb aigua i sabó.
- Cohibir l’hemorràgia si n’hi ha.
- Apliqueu una solució comercial desinfectant a base de povidona
iodada.
- Cobrir la ferida amb un apòsit estèril o roba neta.
- Comprovar si el gos te totes les vacunes si es el cas de una mossegada
de gos.
- Porta la víctima a un centre sanitari perquè el puguin posar la profilaxi
antitetànica i vacunació antiràbica, si cal.
Prevenció:
Deixar al animal tranquil si està menjant.
No molestar ni espantar a l’animal.
Si s’observa un comportament extrany d’un animal, no apropar-se, ja que pot
tenir la ràbia.
Si es un animal del carrer no agafar-lo.
Protocol d’actuació:
Netejar la ferida amb aigua i sabó​, Anar al centre medic.

8. ​Comprovar si el gos té les vacunes.​ ​Vacunar si es necessari.
Picades de meduses
La picada de medusa es produeix en contactar la pell amb una ​medusa​,
provocant una ​dermatitis​ (dermatitis per picada de medusa.)
La picada es produeix quan els tentacles de la medusa entren en contacte
amb una persona.Els tentacles disposen de milers de cèl·lules urticants
(​cnidòcits​) que disparen el verí, cèl·lules que continuen actives encara que la
medusa estigui morta a la sorra. Les cèl·lules urticants també es poden
disparar dintre de l’aigua per ​xoc osmòtic​ o ​tèrmic​, sense que la medusa entri
en contacte amb la persona.
Causes:
La majoria de les picadures es donen per el contacte accidental amb
meduses durant el bany o amb exemplars morts o restes de tentacles que es
poden trobar a la vorera de la platja, ja que la capacitat tòxica persisteix
durant bastant temps després de la mort de la medusa.
Actuacions a portar a terme:
- Sortir de l'aigua.
- No fregar la zona afectada ni amb sorra ni amb la tovallola.
- No netejar la zona de la picada amb aigua dolça ni amb ​amoníac​, usar
sempre aigua salada. L'aigua dolça activa el poder urticant de les
meduses (de fet, el ​canvi osmòtic​ que produeix l'aigua dolça activa els
nematocists de les meduses que puguin quedar i n'augmenta la
quantitat de verí injectat).
- Si a la pell queden restes de ​tentacles​ visibles, retirar-los amb molta
cura amb pinces o guants.
- Aplicar fred sobre la zona afectada durant un quart d'hora usant una
bossa de plàstic que contingui ​gel​. Mai aplicar gel directament llevat
que sigui d'aigua marina. Si el dolor persisteix, convé aplicar de nou la
bossa de gel durant una altra quart d'hora.

9. - Per tal d'evitar la infecció de la ferida, s'aconsella l'aplicació sobre la
pell d'un ​antisèptic​ (alcohol iodat) 3 - 4 vegades al dia durant 48 a 76
hores. Fer això fins que cicatritzi la ferida.
- Si l'estat de la víctima empitjora progressivament i es detecten
complicacions respiratòries, convulsions o alteracions cardíaques, ha
de ser duta immediatament a l'hospital perquè li tractin d'aquestes
afeccions.
- A més, es recomana d'identificar l'espècie de medusa que ha ocasionat
la picada i aplicar el tractament mèdic corresponent.
Prevenció:
Evitar els banys en zones amb abundància de meduses.
Els teixits gruixuts semblen protegir del contacte (neoprè, lycra gruixuda ...)
Evitar tocar animals o restes marines: tot i que semblen morts poden alliberar
el verí.
Aplicar gels i cremes repelents de picades de medusa com les cremes solars.
Evitar banyar-se amb avís de meduses.
No enterrar a la sorra les meduses.
Protocol d’actuació:

10. Reacció al·lèrgica:
És una reacció intensa del sistema immunitari de la persona contra un agent
estrany que no és perillós per a ella.
Causes:
Per raons no ben conegudes, el sistema immunitari interpreta que l’agent sí
que és perillós i l’ataca, perjudicant a la mateixa persona.
Es manifesta de diverses maneres:
-Afectació a la pell i les mucoses
-Coïssor generalitzada, amb urticària
-Inflamació dels llavis, la llengua i les parpelles
-Afectació respiratòria: dificultats per respirar
-Vòmits
-Dolor abdominal i diarrea
-Pols ràpid i irregular
-Sudoració abundant
-Vertigen o pèrdua de consciència
*Aquesta reacció pot portar-te al ​xoc anafilàctic​, amb risc de mort.
Les causes més comuns són:
-Caspa d’animals
-Picadures d’abelles o altres insectes
-Aliments, en especial nous, peixos i marisc.
-Medicaments
-Plantes
-Pol·len
*També existeix ​la intolerància​, que por incloure una al·lèrgia, pero no és el
mateix. La intolerància és la impossibilitat de suportar o de resistir un aliment
o un medicament, tenint una alta sensibilitat alta a algun compost particular.
L’al·lèrgia se sol manifestar uns minuts després d’haver entrar en contacte
amb l’al·lergen (sempre abans de les dues hores), tenint manifestacions molt
variades, tal com:
-Urticària, picors, edemes…

11. -Inflamació nasal i de la gola, dificultat respiratòria…
-Reacció anafilàctica
Algunes al·lèrgies ocorren uns dies després de la presa del producte i poden
causar:
-Erupcions
-Inflamacions
-Febre
-Dolor articular
Actuacions a portar a terme:
-En el cas de les intolerànc​ies​ alimentàries suspendríem temporalment (6 - 12
mesos) tots els aliments implicats, ja que és el temps que necessita la paret
intestinal per cicatritzar i la flora intestinal per reconstituir-se gràcies als
micronutrients adaptats.
Un altre tractament pot ser la ​substitució​ d’aquest aliments que ets intolerant,
per un altre que no.
-En el cas de les reaccions al·lèrgiques de lleus a moderades:
Cal tractar d'identificar l’al·lergen i procurar que la persona eviti futurs
contactes amb aquest. Si apareix una erupció pruriginosa, aplicarem
tovalloles fredes i una crema de cortisona de venda lliure.
Observarem a la persona per veure si hi ha signes d'increment del sofriment.
(Per a una reacció lleu, un proveïdor d'atenció mèdica pot recomanar
medicaments de venda lliure com els antihistamínics).
-Per a una reacció al·lèrgica greu ​(anafilaxia):
Tenim que revisar les vies aèries, la respiració i la circulació de la persona. Un
signe d'advertiment d'una inflor perillosa de la gola és una veu ronca o de
murmuri, o sons greus quan la persona està inhalant aire. De ser necessari,
començarem a donar respiració boca a boca i RCP.
Trucarem al nombre local d'emergències (112)
*Si la reacció al·lèrgica és arran d'una picada d'abella, rasparem l'agulló de la
pell amb alguna cosa ferma (com una ungla o targeta de crèdit plàstica). No
utilitzarem pinces, ja que el fet d'estrènyer l'agulló alliberarà més verí.
*Si la persona té una medicina d'emergència per a al·lèrgies a la mà,
l’ajudarem a prendre-la-hi o injectar-se la medicina. ​(Adrenalina
autoinyectable). ​Evitarem medicines orals si la persona està tenint dificultat
per respirar.

12. *Procurarem que la persona estigui horitzontalment, elevant els peus més o
menys 12 polzades (30 centímetres) i coberta amb una jaqueta o manta. No
posarem a la persona en aquesta posició si se sospita una lesió en el cap, el
coll, l'esquena o la cama, o si això causa molèstia.
Prevenció:
Per prevenir les reaccions al·lèrgiques:
Cal evitar desencadenants, tals com a aliments i medicines, que hagin causat
una reacció al·lèrgica en el passat. Preguntar detalladament pels ingredients
quan s’estigui menjant fora de la seva casa. Igualment, examinar amb cura les
etiquetes dels ingredients.
Les persones que saben que han tingut reaccions al·lèrgiques greus han de
portar una etiqueta d'identificació mèdica i portar amb ells mateixos
medicines d'emergència, com una forma masticable de clorfeniramina
(Chlor-*Trimeton) i epinefrina injectable o un equip per a picades d'abella,
d'acord amb les instruccions del seu proveïdor.
Protocol d’actuació:

13. Reacció anafilàctica:
La reacció anafilàctica és una reacció alèrgica general, molt intensa, d’inici
ràpid i poc freqüent.
Sol començar en menys de deu minuts després de l’expossició a l’agent
causal, però també pot retardar-se fins a un parell d’hores.
Causes:
Les més comuns són:
-Mossegades i picades d'insectes com a abelles, vespes i formigues.
-Fruita seca com els cacauets, nous, avellanes i ametlles.
-Blat.
-Maduixes.
-Els productes de soia.
-Productes làctics i ous.
-Els mariscs.
-Productes de làtex.
-Productes químics
*L'exercici també pot provocar una reacció anafilàctica si es fa l'exercici
havent dinat un aliment que causi reacció al·lèrgica.
Actuacions a portar a terme:
Hauriem de cridar a una ambulància o al número d'emergències.
Si estàs amb algú que té un xoc anafilàctic, hi ha algunes coses que pots fer
després de cridar a emergències:
-Calmar i tranquil·litzar a la persona.
-Si la persona que està tenint la reacció al·lèrgica té medicina per a aquesta
malaltia, ajudar a la persona a prendre el medicament. (Algunes persones
propenses porten polseres informatives que podrien salvar-li la vida en un
cas de xoc anafilàctic)

14. -No col·locar un coixí sota el cap d'una persona si estan tenint dificultat per
respirar, ja que pot empitjorar el problema.
-Si aquesta persona ha pres la medicació per al xoc anafilàctic o reacció
al·lèrgica, no suposar que això proporcionarà una completa recuperació, la
persona ha de rebre atenció medica.
-No donar-li res a la persona per via oral, especialment si té la gola, els llavis o
la llengua inflada, ja que pot causar asfíxia.
Prevenció:
-Una vegada que el xoc anafilàctic s'ha alleujat, el pacient ha d'evitar beure
alcohol i prendre banys o dutxes calentes almenys 24 hores per evitar la
repetició de la pressió arterial baixa.
-Quan s'esbrina què va causar la reacció al·lèrgica, és necessari evitar
aquests aliments o substàncies. Si els metges no saben què causa la reacció
al·lèrgica, pot ser referit a un expert en al·lèrgies per intentar esbrinar-ho.
-Si es té una al·lèrgia greu a algun aliment o producte, el metge podria
prescriure’t una injecció ​d'epinefrina​ que hauria de portar a sobre i també
posar en la seva farmaciola de primers auxilis.
Protocol d’actuació:

15. Actuació de primers auxilis
Hi ha que actuar ràpidament perquè l’anafilaxi és una emergència mèdica
que pot matar al pacient. El primer que s’ha de fer es trucar al 112.
Mentre arriban els serveis sanitaris tenim que posar a la víctima estirada
amb les cames aixecades. En cas de que pateixi dificultats respiratòries serà
millor posar-la semiasseguda, si pateix vòmits, en posició lateral de seguretat.
Si està inconscient però respira la posarem en decúbit lateral. Si la persona
entra en parada cardiaca li farem la RCP.
Algunes persones amb facilitat de patir reaccions al·lèrgiques porten
adrenalina autoinjectable. Cal administrar-la com més aviat millor.
L’adrenalina intramuscular és el tractament d’elecció contra les reaccions
anafilàctiques. Hi ha dispositius senzills dissenyats perquè les persones que
no tenen coneixements sanitaris puguin injectar l’adrenalina. On s’ha de
punxar és la cara anterolateral de la cuixa.

16. ENGLISH ACTIVITIES:
SOUP OF LETTERS
Words to find:
Allergy
First aid
Spider bite
Jellyfish
Animal bite
Bee
Gargle
Poisonous snake
A N I M A L B I T E G Q T I P
W G R T O F B U P L J Y M B O
Q R A L L E R G Y W Q H I O I
J M E R Y B E E T U F Q A S S
G E R Y J L O P J E O L Y W O
P A R Y I J E L L Y F I S H N
T Q R T H I O P B S T Ñ P C O
H U I G L O Q X V P P A E T U
U A N B L U J H G I E D V Q S
S L V Z X E T L O D I L M N S
E L G Q A R E V T E O Y W P N
O E Q T O M P Ñ D R Q N J U A
C R F S V Z U O F B R O H W K
B G J F I R S T A I D F W I E
X Y L V N A I O L T K M G R V
C P T B J E N J M E J R I E C
*Activitat amb el mòbil App Kahoot.