L'APARELL DIGESTIU

52,075 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
4 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
52,075
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
36,486
Actions
Shares
0
Downloads
282
Comments
0
Likes
4
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

L'APARELL DIGESTIU

  1. 1. LL'' AAPPAARREELLLL DDIIGGEESSTTIIUU
  2. 2. QUÈ ES L'APARELL DIGESTIU? L’aparell digestiu és un dels aparells implicats en la funció de nutrició.
  3. 3. QUÈ ES L'APARELL DIGESTIU? L’aparell digestiu és un dels aparells implicats en la funció de nutrició. És l'aparell encarregat d'ingerir els aliments, degradar-los fins molècules petites que puguin ser absorbides per l’organisme i siguin capaces d'entrar en les cèl·lules i després expulsar les restes no digeribles (femtes).
  4. 4. QUÈ ES L'APARELL DIGESTIU? ANATOMIA DE L'APARELL DIGESTIU En l’anatomia de l’aparell digestiu podem distingir: Tub digestiu: Un llarg conducte buit amb dues obertures: boca i anus. Aquest tub està molt diferenciat i podem distingir-hi els següents òrgans: boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim i intestí gros. Glàndules digestives: òrgans i cèl·lules encarregats de vessar en el tub tota una sèrie de sucs digestius composts principalment per enzims i que seran els responsables dels processos de digestió. Les principals glàndules són les glàndules salivals, el fetge, el pàncrees (són les glàndules annexes al tub digestiu) i tota una sèrie de glàndules unicel·lulars disperses pel tub, fonamentalment en l'estómac i l'intestí prim.
  5. 5. ANATOMIA DE L'APARELL DIGESTIU
  6. 6. A LA BOCA Els aliments s'incorporen al nostre cos per la boca. A la boca es troben les dents, la llengua i les glàndules salivals que efectuaran sobre l'aliment una digestió mecànica (masticació) i una digestió química (insalivació). L'aliment després de ser mastegat i insalivat es transforma amb una pasta anomenada bol alimentari. El moviment de la llengua conduirà el bol alimentari cap a l'interior del tub digestiu.
  7. 7. A LA BOCA: MASTICACIÓ (dentadura) La masticació és el procés de digestió mecànica que té lloc a la boca gràcies a l'acció de les dents. Les dents, amb ajuda de la llengua, tallen els aliments i els esmicolen en trossos més petits. Un adult té 16 dents a cada mandíbula, que es distribueixen de la següent manera: 4 incisius 2 canins 4 premolars 6 molars.
  8. 8. A LA BOCA: INSALIVACIÓ (glàndules salivals) La digestió química és realitzada per la saliva al posar-se en contacte amb l'aliment, procés que es denomina insalivació. La saliva conté mucus i enzims com el lisozim, amb propietat antimicrobiana, o la ptialina, amilasa que comença a digerir el midó. La saliva és segregada pels tres parells de glàndules salivals: 1. Paròtide 2. Submaxil·lar 3. Sublingual
  9. 9. A LA FARINGE La faringe és el tub (12-14 cm) que comunica amb la boca i és una via comuna del tub respiratori i del tub digestiu. DEGLUCIÓ Aquí es produeix la deglució: el bol alimentari travessa la faringe i arriba fins l’esòfag.
  10. 10. A LA FARINGE La deglució és un acte continu, integrat i complet en el qual intervenen els músculs llisos i estriats. Se inicia voluntàriament i es completa mitjançant el reflex de deglució (involuntari) que està controlat pel tronc encefàlic (bulb raquidi). La faringe comunica les vies respiratòries i les digestives. Justament per evitar que l'aliment entre a les vies respiratòries hi ha una espècie de vàlvula, l'epiglotis, que tanca la tràquea i permet l'aliment seguir cap a l'esòfag.
  11. 11. A L'ESÒFAG moviments peristàltics
  12. 12. CAMÍ DE L'ESTÓMAC...
  13. 13. A L'ESTÓMAC L'estómac és un eixamplament en forma de sac del tub digestiu, a continuació de l'esòfag, en el que trobem dos extrems: Càrdies: Regió de l'estómac per on entra el bol alimentari i conté una vàlvula que evita el reflux dels sucs gàstrics. Pílor: Regió que separa l’estómac del duodè (part de l’intestí prim). Té un esfínter que es manté tancat mentre té lloc la digestió estomacal.
  14. 14. A L'ESTÓMAC L’aliment entra i s'acumula en l’interior, en la regió del fundus (és la més gran i la que correspon a la gran curvatura ) i allí pateix una digestió química (suc gàstric) i una digestió mecànica (moviments peristàltics de les parets de l’estómac) La capa de teixit epitelial interior, denominada mucosa gàstrica conté cèl·lules glandulars especialitzades a segregar les distintes substàncies del suc gàstric (format per aigua, moc, àcid clorhídric (HCl), pepsina i altres enzims) Després d'unes hores i per l'acció del suc gàstric, el bol es converteix en una pasta líquida denominada quim que, de mica en mica, abandonarà l'estómac travessant l'esfínter anomenat pílor.
  15. 15. L'ESTÓMAC PER DINS
  16. 16. A L'INTESTÍ PRIM L’intestí prim és un tub estret (d'uns 7-8 m) que s’estén des de l’estómac fins al còlon. Té tres parts: el duodè, el jejú i l’ili. al duodè: digestió al jejú i l’ili: absorció
  17. 17. AL DUODÈ El duodè és el primer tram de l’intestí prim. A l'entrada del duodè es vessen tres sucs: ► dos líquids secretats per glàndules annexes: ● la bilis (fetge) ● el suc pancreàtic (pàncrees) ► el suc intestinal secretat per les parets de l'intestí prim. L'acció d'aquests sucs sobre el quim provoquen la digestió dels glúcids, els lípids i les proteïnes. El quim es convertirà en una pasta molt líquida anomenada quil. La digestió dels nutrients finalitza en el duodè.
  18. 18. AL DUODÈ La bilis és segregada pel fetge i emmagatzemada en la vesícula biliar (mentre no hi ha aliment al duodè). La bilis és un líquid que conté sals biliars, pigments biliars, colesterol, fosfolípids (lecitina) i moc. La bilis actua sobre els lípids, emulsionant-los. Això facilita l'acció digestiva dels enzims del suc intestinal i pancreàtic (lipases). El suc pancreàtic i el suc intestinal contenen enzims que completen la digestió: proteases (degraden les proteïnes), lipases (degrada els lípids) i amilasa (degrada el glúcid midó)
  19. 19. AL DUODÈ Al duodè el quim es barrejarà amb el suc pancreàtic, la bilis i el suc intestinal transformant-se amb una pasta més líquida anomenada quil. Al duodè finalitza la digestió dels nutrients que va començar a la boca. Duodè = digestió química
  20. 20. A L'INTESTÍ PRIM: DUODÈ Les molècules que conté el quil ( monosacàrids, aminoàcids, àcids grassos…) són suficientment petites per poder ser absorbides.
  21. 21. AL JEJÚ i AL ILI Té lloc l'absorció de nutrients. La mucosa augmenta la superfície d'absorció gràcies a uns plecs anomenats vellositats intestinals. Jejú i ili = absorció de nutrients
  22. 22. VELLOSITATS INTESTINALS
  23. 23. VELLOSITATS al microscopi microvellositats intestinals
  24. 24. A L'INTESTÍ GROS Absorció d'aigua i electròlits i de lloc de formació i emmagatzem de la femta. En ells es pot diferenciar tres trams, que són: Cec. El seu nom fa referència que és un conducte sense sortida (cec). Al extrem presenta l'apèndix vermiforme Colon. És la segona part de l'intestí gruixut. Aquest va des del final de l'intestí prim, l'ili, fins el recte. En l'intestí gruixut es poden diferenciar tres sectors denominats: colon ascendent (que fa uns 15 cm de longitud), colon transvers (que fa uns 50 cm de longitud) i colon descendent (la porció més estreta del colon, que fa uns 30 cm de longitud) Recte. És l'última part de l'intestí gruixut i fa uns 12 cm de longitud.
  25. 25. A L'INTESTÍ GROS La flora intestinal està constituïda per centenars d'espècies de bacteris simbionts. Ajuden de vegades a l'absorció de nutrients i en la síntesi de determinats compostos, com la Vitamina K.

×