Tema de la 2ª Avaluació

2. ÍNDEX
1. Diferències entre Ètica i Moral
2. Moral
2.1. Dimensions de la moral
2.2. Conflictes morals
2.3. Desenrotllament moral
2.3.1. Teoria moral de Piaget
2.3.2. Teoria moral de Kohlberg
2.4. Relativisme moral
2.5. Reduccionismes morals
2.6. Estructura de la moralitat

3. 1. Diferències entre Ètica i Moral
La societat en què vivim posseïx normes de conducta
i les persones aprenem “que hem de fer” i “que és bo”
Eixe conjunt de normes és el que anomenem MORAL
Entenem la moral com un conjunt de normes
d'aplicació pràctica
L'ètica serà la reflexió crítica que es fa de la moral
Aranguren cridarà a la primera: Moral viscuda
I a la segona: Moral pensada

4. 2. Moral
La moral és un conjunt de normes i valors
La societat es regix per un codi moral
L'individu ha d'acceptar-ho si vol formar part
del grup.

5. 2.1. Dimensions de la moral
La moral té diferents dimensions.
Diferenciarem una dimensió social i una altra dimensió personal
2.1.1. Dimensió Social
A nivell social hem de tindre en compte que tota societat té un codi
moral
El mode en què els membres de la societat accepten eixes normes i
les practiquen és el que anomenarem MORALITAT
Si eixes normes s'incomplixen incorrem en una IMMORALITAT
Si les normes perden vigor l’anomenarem ANOMIA

6. 2.1.1. Dimensió social
La moral és un fet social perquè té un llenguatge específic.
S'institucionalitza en el dret
La moral utilitza un llenguatge prescriptiu que podem dividir en:
Llenguatge imperatiu: Mandats i peticions
Llenguatge normatiu: Paraules com Deure, tindre, no poder, no està
permés
Llenguatge Valoratiu: Termes com bo, roín, just, bé, moral.

7. 2.1.2. Dimensió personal
Els codis morals no tenen valor si les persones no les accepten i no
les practiquen.
L'individu té llibertat per a acceptar una norma que li diu el que deu
fer.
El fer-ho o no és una responsabilitat de l'individu.
Les normes són generals. L'aplicació a cada cas ha de ser feta per
l'individu.
En les societats modernes inclús pot existir normes contràries. Llavors
és l'individu qui ha de decidir com actuar.
.

8. 2.2. Conflictes morals
Poden sobrevindre llavors conflictes
morals que dividirem en tres grups:
Conflictes entre normes (Deure)
Conflictes entre normes i interessos
(Voler i deure)
Conflictes entre interessos (Voler)

11. Pensament causal
Pensament Alternatiu
Pensament consecuencial

14. Discussió moral
Si tu fossis el president d'eixe país pobre i
t'hagueren invadit l'única zona amb aigua, i
tal vegada amb petroli
Gastaries els teus pocs diners en armes
modernes?
Quins valors hi ha en Joc?
Justícia
La pau
Confiar en els recursos humans i l'educació
Conservar la identitat cultural

17. 2.3. Desenvolupament moral
Una moral madura no pot reduir-se a una
acceptació passiva dels codis morals de la
societat. Ha de ser una moral autònoma.
Veurem dos autors que desenvolupen el
procés d'acceptació de moral en l'home.

18. 2.3.1. La Moral de Piaget
1a Etapa: Moral Obligatòria (2-6 anys) on les ordes dels
majors són obligatòries i no es posseïx la capacitat per a
comprendre les raons abstractes d'una norma general
2a Etapa: Moral de solidaritat entre iguals (7-11 anys). És
l'etapa del joc, joc que suposa unes regles, una relació,
una reciprocitat)
Sorgixen en esta època els sentiments d'honestedat i
justícia.
3a etapa: Moral d'Equitat (12-… anys) que és quan
sorgixen sentiments d'altruisme, d'interés per l'altre, la
compassió…
L'equitat té una connotació de justícia i igualtat social amb responsabilitat i
valoració de la individualitat, arribant a un equilibri entre les dos coses,
L'equitat és el més just en plenitud

19. 2.3.2. La moral de Kolhberg
Lawrence Kolhberg proposa l'evolució de la moral durant
tres períodes, en els que apareixen distintes etapes
d'evolució moral.
El primer nivell seria el preconvencional o premoral que es
caracteritza per les conseqüències dels actes. Quelcom
serà bo o roín segons el premi o castic que es done.
Englobaria dos etapes:
1a Etapa: On el correcte és l'obediència a les normes.
La raó per a fer quelcom és evitar el castic.
2a Etapa: El correcte és atendre a les necessitats.
La raó és servir als propis interessos.

20. 2.3.2. La moral de Kolhberg
El segon nivell és el convencional, on es viu identificat
amb un grup i s'intenta complir amb un rol
Ocupa dos etapes més:
3a Etapa: El correcte és el que agrada als altres
La raó per a fer-ho és la necessitat ser considerat. És el
que esperen de mi.
Fes als altres el que esperes que facen amb tu
4a Etapa: El correcte consistix en el fet que cada un
complisca amb el seu deure.
Em basta saber que he complit amb el meu deure

21. 2.3.2. La moral de Kolhberg
El tercer nivell és el postconvencional o
autònom on es definixen valors i principis i
engloba les dos últimes etapes.
5a Etapa: S'admet un cert relativisme de les
normes. Poden canviar. S'atorga prioritat a la
societat.
6a Etapa: El correcte es definix per principis
ètics autotriats.

22. 2.4. Relativisme moral
El fet que no hi haja pràctiques culturals universals
provoca que parlem de relativisme cultural
Què entenem per relativisme moral?
S'entén que les normes poden variar d'una societat a una
altra
Les normes van dirigides exclusivament al ser humà:
Normes per a l'home
Pareix que no varien els principis sinó que el que varia és
l'aplicació d'estos

23. 2.5. Reduccionismes morals
La moral posseïx una dimensió social i una altra personal.
Eliminar una de les dos dimensions, falseja el que és la
moral i cau en un reduccionisme
EL SOCIOLOGISME
Tendència a explicar-ho tot exclusivament per mitjà de les diverses formes de
l'organització de la societat.
La moral personal està absolutament determinada per la societat
La indagació ètica no versa sobre el ser sinó sobre l'haver de ser
MORAL INCONSCIENT
Pot haver-hi quelcom dins de nosaltres que ens vigile i amenace.
El superjo.
El superjo substituïx, per tant, a les
Prohibicions i castics de la societat.

24. 2.6. Estructures de la moralitat
L'acte moral és l'element més visible de la conducta moral
Els actes estan arrelats en actituds
L'actitud és la predisposició estable cap a un mode
determinat de percebre, reaccionar i/o actuar.
El terme actitud és l'equivalent a virtut o vici com a moral
bona o roïna successivament
Les actituds morals estan arrelades en el caràcter.

25. 2.6. Estructures de la moralitat
Les normes morals són necessàries.
L'anomia provoca desconcert i desintegració social
Els valors morals transcendixen les normes. Mai una norma pot esgotar el
contingut d'un valor. Els valors són ideals, representen l'haver de ser
La consciència moral és la capacitat de jutjar sobre el valor moral dels
propis actes.
La consciència s'ha de considerar com l'última instància d'apel·lació. És a
ella a qui ha d'obeir l'individu.
La consciència ens diu:
El conjunt de valors, deures i normes que cada un posseïx
El coneixement de la pròpia situació, així com el juí de valor
Impulsos d'obligació
Sentiments