Apunts D'ètica

3,205 views

Published on

Apunts per 4 d'e.s.o

Published in: Technology, Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
3,205
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
16
Actions
Shares
0
Downloads
65
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Apunts D'ètica

  1. 1. Índex 1-Bloc I........................................................................................................... 4 De la moral a l’ètica ..................................................................................... 12 Classificació de les diferents teories ètiques. .............................................. 17 Teoria Aristotèlica. El bé com a terme mig. Exemple: El consum ............. 23 Bloc II ètica i política ................................................................................... 31 Els drets humans són un tipus d’ètica del respecte. ..................................... 31 Què són els drets humans? ........................................................................... 35 Evolució del concepte .................................................................................. 36 Protecció dels Drets Humans ....................................................................... 49 Aproximació al fet de la tortura ................................................................... 62
  2. 2. Assignatura ètica cívica. 4art E.S.O Bloc de continguts: 1. Bloc - L’ètica i les diferents teories ètiques -Distinció entre ètica i moral.  La dimensió moral del ésser humà  Racionalitat moral davant la racionalitat instrumental:  De la moral a l’ètica.  Què fa l’ètica?  Classificació de les diferents teories ètiques. - Ètica clàssica  Teoria Aristotèlica. El bé com a terme mig. Exemple: El consum  Teoria Hedonista. El bé com a Plaer.  Teoria Kantiana. El bé com a bona voluntat.  Teoria dialògica.  Tradició Utilitarista. El bé Com a Utilitat. - Ètica contemporània o ètica procedimental.  L’ètica del discurs D’Apel i Habbermas.  L’ètica de Rawls. 2. Bloc – Ètica i política.
  3. 3. Criteris d’avaluació: Les competències comunicatives:45 % 1. Competències comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural Les competències metodològiques:35% 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència d'aprendre a aprendre Les competències personals:20% 5. Competència d'autonomia i iniciativa personal 6. Competències específiques centrades en conviure i habitar el món: 7. . Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana Per obtenir els percentatges en aquestes competències s’haurà d’entregar i fer: 1. Al final de cada semestre un dossier amb totes les reflexions i exercicis tan teòrics com pràctics, ja siguin de deure o fets a classe, que s’hagin fet durant el semestre. 2. S’haurà d’haver participat com a mínim amb dos intervencions en un dels tres temes ètics virtuals que es faran en el bloc de l’assignatura. Penseu que després de les dues intervencions la resta pugen nota. 3. S’haurà d’entregar un treball de reflexió sobre un tema d’ètica, la reflexió ha d’estar vinculada a la teoria que s’ha treballat a classe.
  4. 4. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! 4. Per aprovar l’assignatura global s’ha d’aprovar coma mínim dos dels tres blocs de contingut mitjançant un control escrit. 1-Distinció entre ètica i moral. La dimensió moral del ésser humà L'home es fa a si mateix al llarg de la seva vida i la humanitat es va fent al llarg de la seva història. Aquest sentit, individual i social alhora, sempre històric, és el sentit primari de la paraula quot;moralquot;; la moral viscuda, com estructura, la moral que no és encara una theoria sinó la praxis de l'haver de fer-nos a nosaltres mateixos (agere) mentre fem coses (fecere). Tenim, doncs, primer de tot, aquesta realitat moral (com estructura) que consisteix a desplegar un quot;comportamentquot;, en el quot;treballquot; d'haver de fer la vida. Ara bé, les persones fem la nostra vida i ens comportem, no d'una manera arbitrària, sinó segons unes determinades pautes de vida Tota la nostra vida està guiada per valors i per normes. Sempre valorem i estem subjectes a normes inserides en la nostre comunitat. A vegades considerem que hi ha persones que no tenen valors per què han comès grans crims, el problema, tanmateix és que si tenen valors però no són morals, o no han escollit valors compartits per la majoria de l’ humanitat per viure en pau. No hi ha persones AMORALS ja que per triar qualsevol opció implica prendre una decisió i es necessita un criteri de valor per decidir. I anar contra les normes assumides perquè s’ha decidit violar-les és esser IMMORAL, mai amoral ja que estem suposant igualment unes normes. Els valors no són coses sinó qualitats de les coses o de les persones. Quan coneixem els valors que prefereix una persona sabem bastant sobre ella. Hi ha molts tipus de valors:estètics, econòmics,religiosos, vitals...i aquests valors ens construeixen com a persones i conformen la nostre identitat. Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  5. 5. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Per parlar de moralitat hem de parlar de llibertat. Encara que tinguem llibertat per escollir entre diferents valors, i que jo com a individu sóc l’únic responsable de la tria, hi ha valors més bons que d’altres. I hauríem de saber triar quin és millor, quins són ètics, universals i quins no. Hi han valors que ens porten a tenir una vida bona. Tanmateix, els valors i nomes sorgeixen pel fet que vivim en societat , no es generen del no res, ni es presenten cosificats, és a dir, no són objectes naturals com una cadira, o una taula. Qualsevol decisió que prenen ho fem en funció d’uns criteris, d’us valors que hi ha en la nostre societat i que nosaltres com individus en compartim alguns i els usem. De fet no fem mai cap tria sense quelcom que ens doni un criteri per triar, per això podríem dir que la moral és la nostra segona pell... que la moral és constitutiva de la nostra naturalesa. Parlar de societat i de grup, tanmateix, és esmentar quelcom difús,un conjunt borrós(Fuzzy set) ja que no és fàcil delimitar un grup social .Qualsevol humà és membre a la vegada de múltiples grups, per raó de sexe, raça, llengua,professió...hi han molts valors, moltes normes morals que usen els grups. Per aquest motiu es necessita fer un pas més enllà i anar cap a l’ètica .Aquesta fa una reflexió crítica sobre la moral que ens constitueix i ens distingeix entre les normes o valors morals èticament vàlides de les que només serveixen per justificar certes accions de grups determinats. Qüestió Núm 1:  Quina diferencia hi ha entre un fet i un valor?  Elabora un mapa conceptual on quedi clara la relació entre moral viscuda,moral, amoral, immoral, llibertat i responsabilitat.(2.2)  Analitza el següent cas i decideix què hauria de fer X des del teu punt de vista. Justifica la teva opció. quot;X viu la següent situació: el seu pare s'havia barallat amb la seva mare i tendia cap al col·laboracionisme; el seu germà gran havia mort a l'ofensiva alemanya de 1940, i aquest jove, amb sentiments una mica primitius però generosos, volia venjar-lo. La seva mare vivia sola amb ell, molt afligida per la semi-traïció del pare i per la mort Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  6. 6. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! del fill gran, el seu únic consol era ell. Aquest jove podia, en aquest moment, triar entre anar-se'n cap a Anglaterra i entrar a les Forces Franceses Lliures -és a dir, abandonar la seva mare- o bé romandre al seu costat, i ajudar-la a viurequot;. Qüestió núm...2.: «Al hablar de la realidad moral del hombre no se trata de cuál sea el predicado moral que puedan tener las acciones suyas. Solamente una realidad, que es constitutivamente moral, puede ser sujeto de un predicado moral y un predicado inmoral. Al animal no le acontece esto; el animal es constitutivamente amoral, no tiene nada que ver con lo moral. Se trata, pues, de que el hombre como realidad sea en sí mismo, como tal realidad, algo moral. Si se quiere volver a la diferencia entre el bien i el mal, se puede expresar la misma idea diciendo que el carácter moral del hombre consiste, no en que efectivamente esté oscilando entre el bien y el mal, sino en que constitutivamente no tiene más remedio que estar oscilando entre el bien y el mal. Por consiguiente ese momento de quot;no tener más remedio quequot;, es el punto en que se inscribe el carácter de realidad moral que el hombre tiene.» Xavier Zubiri, quot;Sobre el hombrequot;, Alianza Editorial, pp,365. a) Quina relació hi ha entre moralitat, amoralitat i immoralitat? b) Explica el què has entès del text. c) Cerca informació sobre l’autor del text i esmenta les fonts de on has extret la informació Per què un valor sigui moral ha de complir una sèrie de requisits: 1- S’ha de poder incorporar a la nostre vida. A diferencia d’un valor estètic o vital a vegades costa incorpora’l a la nostre vida, no tothom pot ser sa, o eficient. Si una persona està malalta li costarà molt incorporar el valor de sa a la seva vida. En canvi, un valor moral és pot aconseguir amb més o menys esforç. Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  7. 7. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! 2- Ha de ser personal i escollit1. No imposat. Per la qual cosa només els si som lliures els podem arribar a tenir-los. Segons l’ètica kantiana, hi ha moral per què a l’univers existeix un tipus d’essers que té valor absolut, i per això no se’ls ha de tractar com instruments; Hi ha moral per què tot ésser racional és finalitat en si mateix, i no per mitjà per una altre cosa. Hi ha moral per què les persones són ésser absolutament valuosos. A.Cortina i E. Martinez. 3-Els valors morals són universals. Es a dir, pesem que qualsevol persona hauria d’apreciar-los. Qüestions Núm.---3--: “Com que els valors ens han vingut embolicats amb la vida mateixa, els vivim pràcticament sense ni adornar-nos-en .Per això , no és estrany que al llarg de la nostre vida no pensem expressament en els valors, sinó que simplement els visquem..I quan no hi pensem no vol dir que siguem uns irreflexius , sinó que no necessitem pensar-hi per què els valors ja fan la funció que han de fer en les nostres vides.” Josep- Maria Terricabras . Qüestions:  Per què creus que l’autor diu que els valors estan embolicats amb la vida?  Reflexiona sobre quins són els valors que guien la teva vida. Els valors sempre guien la vida humana i és la capacitat moral ( o la racionalitat moral) la que permet aquesta guia. Tanmateix també tenim una capacitat intel·lectual ( racionalitat instrumental) que ens permet dir quines coses passen al mon però no ens dona una guia per considerar el què hauria de passar. 1 Informació rellevant per tractar el primer diàleg ètic del bloc. Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  8. 8. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Posa tres verbs dintre la figura que reflecteixin les accions que es fan les dues capacitats. Capacitat Capacitat Moral Intel.lectual David Hume (Edimburg, 7 de maig de 1711 - 25 d'agost de 1776) va ser un Un pensador del segle XVIII anomenat filòsof, economista i historiador escocès David Hume considerava que els fets no i constituïx una de les figures més importants de la filosofia occidental i de són ni bons ni dolents, són simplement la il·lustració escocesa fets. Som nosaltres , els éssers humans , els que valorem els fets que percebem al nostre voltant . Aquesta valoració depèn de la impressió o sentiment de grat o desgrat que sorgeix espontàniament en nosaltres mateixos quan percebem un fet determinat . Racionalitat moral davant la racionalitat instrumental: Un mateix acte pot ser molt bo des del punt de vista de la racionalitat instrumental ( per exemple la estratègia d’un exèrcit en una guerra) y molt dolent des de la racionalitat moral ( quan aquesta estratègia s’emmarca dins una guerra injusta) El conflicte entre la racionalitat instrumental i la moral, és per l’escola de Frankfurt el problema més greu de la filosofia contemporània. Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  9. 9. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Qüestió Núm.----4-: 1-Anàlisis del concepte bo des de la racionalitat instrumental i la moral. Busca al diccionari la definició d’aquest concepte. Quina accepció representa una racionalitat moral, i quina l’instrumental 2-Fes un recull de premsa i classifica els articles en funció del tipus de racionalitat que usen. Qüestió Núm.--5---: Relaciona: -Si no utilitzo la intel·ligència, perdré la possibilitat de.... -Si no tinc valors morals, deixaré de... -Si perdo el desig, no seré capaç de....  -Si no he encertat bons hàbits....  Dubtaré davant de cada actuació. Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  10. 10. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!!  Sentir satisfacció per la meva conducta.  Descobrir els mitjans que millor em conduiran a un objectiu.  Tenir empenta per encertat cap projecte  Aprofitar els coneixements que em doni la meva intel·ligència  Conèixer com funciona la realitat  No conciliaré una personalitat  Gaudir de les coses  Conduir-me correctament quan no em vigilin  Les accions quotidianes em suposaran més esforç del necessari  Preveure les conseqüències de les meves accions. La dimensió moral o la racionalitat moral prové de tres factors important a la vida humana: 1-La llibertat. 2-La responsabilitat. 3-La justificació. Qüestions Núm.--6---: “En l’única cosa què a primera vista tothom està d’acord és que no estem d’acord amb tothom .Però fixa’t: aquestes opinions diverses coincideixen també en un altre punt: el què acabi sent la nostre vida és en part, resultat dels què cadascú vulgui .Si la nostre vida fos quelcom determinat i fatal i irremeiable, totes aquestes disquisicions no tindrien el més mínim sentit”. Fernando Savater. Ètica pel meu fill. Qüestions:  Explica les tres diferències bàsiques entre la vida humana i la dels animals no humans.  Per què diu el text que només en part la nostre vida és resultat de la nostre Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  11. 11. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! voluntat?  Assenyala algunes diferencies entre el determinisme biològic i el determinisme social. La llibertat: Qui , com els animals , es deixa dur pels impulsos, n’esdevé esclavitzat, una persona esclavitzada està privada de llibertat. Nosaltres són éssers humans no estem determinats pels nostres instints, ans el contrari escollim què volem, qui volem ser, com ho volem. Tot acte d’elecció és possible gràcies a la llibertat , tenim la responsabilitat d’escollir i assumir les conseqüències. Responsabilitat. La llibertat comporta responsabilitat. Qualsevol decisió implica responsabilitat per què quan fem una acció que hem decidit estem subjectes a unes conseqüències, ja siguin bones o dolentes, que deriven de la nostre acció. Inevitablement fugir de la responsabilitat implica fugir de la llibertat. Qüestions Núm.--7---:  Què diries a aquells que neguen la teva llibertat, a aquells que afirmen que la vida t’ha dur a ser com ets i que no hi ha res més a fer?  Fins a quin punt s'eximeix la responsabilitat de l'autor de l'acte en les situacions següents? Per què? Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  12. 12. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! a) Atropellem i matem una gavina, ho hauríem pogut evitar, però en ser preguntats per què no ho van fer, contestem que no hi ha res de mal en atropellar-la. b) Un taxi para davant nostre, ens pensem que ho ha fet perquè ens ha vist aixecar el braç, hi pugem sense saber que havia parat perquè el braç l'havia aixecat una persona que estava darrera nostre. c) Hi ha un accident d'autocar amb molts morts, el conductor reconeix que s'havia adormit. d) En ple estiu, després de molt de temps de no ploure, tirem una cigarreta encesa per la finestra del cotxe. Provoquem un incendi. e) No sabem esquiar gaire i ens n'anem a una pista negra, en caure, fem caure també un altre esquiador i aquest es trenca una cama. f) Sota amenaça de mort ens obliguen a robar els diners que els pares tenen a casa. g) Circulem a la velocitat adequada, però per esquivar un cotxe que ha fet una infracció, atropellem un vianant. h) En un règim totalitari, la policia, sota tortura, arrenca una confessió referent a qui són els membres de la resistència. i) Un trastornat mental mata un familiar en un moment de crisi aguda. La justificació: Els nostres actes repercuteixen en nosaltres mateixos, en els altres i en el medi en què vivim. I aquestes repercussions poden ser bones o dolentes , ara bé d’un punt de vista moral poden estar justificades o no.  De la moral a l’ètica. Què fa l’ètica? L’ètica tracta d’aclarir en què consisteix la moral, per què ens hem de comportar moralment? quina és la racionalitat d’allò moral? L’ètica distingeix Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  13. 13. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! entre les normes morals èticament vàlides de les que només justifiquen les accions d’un grup determinat. Això no vol dir que l’ètica consideri les persones com si fossin ésser només racionals. Sinó que els humans posseïm una intel·ligència que sent. Es a dir, que som a l’hora raó i sentiment. No són dos coses que s’excloguin sió inseparables. Si prenem decisions és per què desitgem coses. Però també desitgem fer tries raonables. Els sentiments ens impulsen a conèixer el mon gràcies , per exemple, a la curiositat. Dice la razón: Busquemos la verdad. Y el corazón : Vanidad. La verdad ya la tenemos. La razón: !Ay quien alcanza la verdad! El corazón : vanidad. La verdad es esperanza Dice la razón: tu mientes. Y contesta el corazón: Quien mientes eres tu, razón, Que dices lo que no sientes La razón; jamas podremos entendernos, corazón. El corazón: Lo veremos. Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  14. 14. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Antonio Machado. Campos de Castilla. 1-En el poema hi ha un diàleg ; digues qui són els interlocutors i redacta’l amb les teves paraules. 2-Explica com entens els últimes versos. L’ètica, també fa una reflexió sobre el nostre desig de convertir la nostre vida en vida bona o vida feliç i com ho hem de fer? . Tothom aspira a ser feliç, però com es fa això? L’ètica seria la ciència de la moral,una reflexió sobre la moral i es situa en l’àmbit del que ha de ser , i no només ens diu què hi. Exemple: Els alumnes estan atents a classe. Els alumnes haurien d’estar atents a classe Àmbit del que és Àmbit del que hauria de ser Tot allò que, encara que no Inclou tot allò que existeix, sigui de fet, hauria de ser, ja Característica que s'esdevé efectivament que és millor o més beneficiós. Àmbit Natural. Moral. La norma o prescripció: Forma La descripció: enunciats en enunciats en mode d'expressió mode indicatiu imperatiu Caràcter Descriptiu. Obligatiu. Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  15. 15. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! En Pep defensa el seu Protegeix i tingues cura dels Exemple germà petit enfront d'uns teus germans petits! brètols L’ètica formula normes morals que són regles que ens diuen quins valors ens han de guiar els nostres actes i quina ha d’esser la millor manera d’actuar davant les circumstàncies Com ja hem dir hi ha molts tipus de valors, l’ètica ens diu quins són ens que ens portaran a tenir una vida bona. La norma encara que tingui un caràcter d’obligació és fonamenta en la llibertat ja que és l’individu que ha de triar i assumir les conseqüencies. Qüestions Núm.--8---: Dins quina branca de l'activitat humana (Moral, Política, Estètica, Ciència, Antropologia, Dret, etc.) col·locaríeu els actes següents: - Investigar sobre la malària - Ser còmplice de la injustícia - Exposar unes idees en un míting - Complir una promesa - Gaudir d'una posta de sol - Pegar algú perquè creiem que ens mira malament - Defensar els colors d'un equip - Maltractar un animal - Anar a votar - Conduir per la dreta - Estudiar els costums dels esquimals Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  16. 16. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Molts filòsofs han fet reflexions i teories ètiques on formulen idees que ens han de portar a la felicitat. Qüestions Núm.--9---: quot; Si d'altres éssers neixen amb unes formes de conducta clausurades, guiades pels instints, els éssers humans tindríem la capacitat, a diferència d'aquells, d'anar adquirint un segon caràcter, una quot;segona naturalesaquot;. I aquest canvi s'aniria teixint tractant d'adquirir hàbits bons (virtuts) i evitant els dolents (vicis), de manera que l'espai de l'ètica seria el que condueix des del caràcter amb el que naixem al que anem adquirint, al que ens interessar adquirir perquè -com diria Xavier Zubiri- ens quot;acondicionaquot; millor per a viure bé... CORTINA, A. La Ética de la sociedad civil. 1994. QÜESTIONS: - Quins són els éssers que neixen amb formes de conducta clausurades? Posa exemples d'algunes d'aquestes formes de conducta. - Si l'espai de l'ètica és el que ens condueix des del caràcter amb el que naixem fins al que anem adquirint, llavors on queda l'espontaneïtat humana? - Què vol dir que l'Ètica ens quot;acondicionaquot; millor per a viure bé? Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  17. 17. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Classificació de les diferents teories ètiques. Pregunta Resposta Tipus d'ètica Teories ètiques - He de fer això, perquè això és bo. L'ètica ens ha de dir què hem de fer Eudemonisme per a assolir allò què és bo, per accedir Hedonisme al bé. Per a fer-ho, l'ètica té un Estoïcisme contingut concret consistent en una Utilitarisme Material sèrie de normes (per exemple: quot;fuig Jusnaturalisme dels excessosquot;, quot;busca el plaerquot;...) que ètic ens assenyalen què cal fer per assolir el bé o valor màxim (la felicitat, el Què he plaer...) de - He d'actuar d'acord amb una fer? norma que pugui convertir-se en llei universal. L'ètica no ens ha de dir què hem de fer, sinó com hem de fer-ho; és a dir, Formalisme l'ètica no té contingut propi, no Ètica discursiva Formal consisteix en una llista de normes i preceptes que hàgim de seguir. Només ens ha de dir com actuar per a comportar-nos correctament; és a dir, només ha de determinar la forma de l'acció correcta. Formalisme Qui pot - Jo mateix. Autònoma Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  18. 18. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! L'ésser humà és autònom i racional; Ètica discursiva dir-me per això, té capacitat per a establir les què he seves pròpies normes i valors. L'ésser de fer humà ha de decidir, sense recórrer a instàncies externes, el que és correcte i el que cal fer en cada moment. Per tant, és la seva raó, autònoma i independent, la que fonamenta i justifica les normes, sense necessitat de recórrer a res que li sigui superior - La natural, Déu, l'autoritat legal... Estoïcisme L'ésser humà té interioritzats una sèrie Intel·lectualisme de normes i valors; tanmateix, aquests moral li vénen donats des de fora, des de Jusnaturalisme quelcom que li és extern. La llei Heterònoma ètic moral, que estableix el que és correcte, Utilitarisme és objectiva i externa al subjecte Hedonisme moral. El subjecte únicament la interioritza i l'acata., - Les que tenen bones conseqüències, és a dir, les que m'apropen al bé. Eudemonisme La correcció de les accions depèn de Quines Hedonisme les conseqüències que se'n derivin. són Jusnaturalisme Una acció correcta és la que té les Teleològica ètic conseqüències útils o bones, i una accions Utilitarisme correctes? acció incorrecta és aquella que no proporciona cap bé ni utilitat. Dit d'una altra manera, les normes morals es justifiquen d'acord amb una finalitat Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  19. 19. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! (el bé, la felicitat, el plaer...) Són normes vàlides i fonamentades les que m'apropen a aquesta finalitat que persegueixo, i no ho són les que me n'allunyen. - Les que, independentment de les seves conseqüències, són correctes en elles mateixes, perquè compleixen amb el deure. La correcció de les accions no depèn de les conseqüències que se'n desprenguin. D'aquesta manera, una acció pot ser correcta encara que les seves conseqüències no siguin bones, i Deontològica Formalisme pot ser incorrecta encara que les seves Ètica discursiva conseqüències sí que ho siguin. Per tant, les accions i les normes són correctes per elles mateixes, independentment del que se'n derivi. L'únic criteri per a avaluar les normes i les accions és que s'adeqüin al que és correcte, al nostre deure. Intel·lectualisme Puc - Sí. És possible conèixer racionalment la moral conèixer validesa moral d'una norma i Eudemonisme què argumentar i demostrar la correcció o Hedonisme està Cognitivista incorrecció d'uns determinats Utiltiarisme bé preceptes. És a dir, els judicis com ara Formalisme i què quot;el plaer és el béquot; o quot;la sinceritat és Ètica discursiva he bonaquot; poden ser vertaders o falsos i, a de fer? Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  20. 20. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! més, l'ésser humà està capacitat per a Qüestió núm..10...: aquesta veritat o falsedat. La conèixer moral és, per tant, un saber racional. Classifica entre els diversos tipus fonamentals de teories ètiques: - No. Una persona decideix que “no mentir” és moralment No és possible justificar racionalment obligatori perquè si menteix i és descoberta serà les normes morals, perquè aquestes no castigada es basen en res que pugui ser conegut Una persona decideix que “no mentir” és moralment intel·lectualment. Les normes i els obligatori perquè mentir és una acció moralment valors que formen la moral sorgeixen No Emotivisme injustificada per si mateixa, independentment de les d'emocions i sentiments que susciten cognitivista conseqüències que pugui tenir el fet de mentir certes accions. Per aquest motiu, la moral no és un saber racional, sinó que forma part de l'àmbit de Teoria ètica l'emotivitat. La norma moral és una norma racional Com més igualitària sigui la discussió, més a prop serem de la millor solució Les millors accions són les que més plaer em produeixen Les millors accions són les que més plaer produeixen a la majoria Qui obra malament no sap el que fa La felicitat resideix en la resignació i la indiferència Per comportar-me correctament només he de seguir la llei natural que trobo en m i La felicitat és coneixement No es poden conèixer el bé i el mal, tan sols es poden sentir Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  21. 21. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Qüestió núm. .11.. 1. Un jutge condemna un innocent tot sabent que és innocent, però al que tothom jutja culpable d’un delicte d’assassinat i robatori perquè les proves apuntar vers ell com a principal sospitós. En prendre la decisió, el jutge raona d’aquesta manera: “Encara que sé que l’acusat és innocent, tot tenint en compte que la societat està convençuda de la seva culpabilitat, el condemno per tal que el seu càstig sigui un càstig exemplar, de forma que serveixi d’escarment per tots els criminals i no es cometin més delictes en el futur o, almenys, aquests s’ho hagin de pensar dos cops abans de cometre un delicte. És de preveure que això sigui així, i que els crims almenys disminueixin, i per tant, que augmenti la seguretat i la tranquil•litat dels ciutadans honrats” Quin opinió et mereix l’acció del jutge des del punt de vista d’una teoria ètica teleològica i des del d’una teoria ètica deontològica? 2. Cerca informació sobre els diversos codis DEONTOLÒGICS de les diverses professions. 3. Els col•lectius professionals normalment es regeixen per un codi deontològic que fixa les normes de comportament moral que han de seguir els seus membres en la seva professió. Elabora un codi deontològic de l’estudiant Per treballar de forma cooperativa Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  22. 22. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Qüestió núm.12.. I ara, justifica: - L'emotivisme és una teoría no cognitivista. - L'eudemonisme, l'hedonisme i l'utilitarisme són teories teleològiques. - El formalisme kantià és deontològic. - L'ètica discursiva és formal. - El jusnaturalisme étic és una teoria heterònoma. - L'intel·lectualisme és una teoria material Justifica-ho: “L’eudemonisme, l’hedonisme i l’utilitarisme són teories teleològiques”. Justifica-ho: “L’emotivisme és una teoria no cognitivista” Justifica-ho: “L’eudemonisme, l’hedonisme i l’utilitarisme són teories teleològiques”. El formalisme kantià és deontològic. L’intel•lectualisme és una teoria cognitivista. Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  23. 23. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Teoria Aristotèlica. El bé com a terme mig. Exemple: El consum Aristòtil és el representant de les ètiques teleològiques, formula una ètica eudaimonista ja que cerca la felicitat. L’obra més important on desenvolupa la seva teoria ètica és el llibre I d’ètica a Nicomac on planteja la idea que l’activitat humana persegueix un bé que és el fi últim de les nostres accions. Per un metge la finalitat última és la salut, per un arquitecte és construir edificis, ara bé salut perquè? Edificis per que?, segons Aristòtil aquests fins estan supeditats a un fí últim que és la felicitat, volem salut per ser feliços, volem edificis per viure millor i ser feliços. Aristòtil estableix una jerarquia de fins i considera que hi ha fins relatius, es a dir que es persegueixen per aconseguir quelcom , i hi ha un fi absolut que és la felicitat que es persegueix per si mateixa . Tots els fins relatius estan supeditat a aquest Exemple: Estudiem per adquirir coneixement i una titulació perquè potser trobarem un bon lloc de feina però busquem un lloc de feina per aconseguir ser feliços. “Toda arte y toda investigación y del mismo modo toda acción y elección parecen tender a algún bien; por esto se ha dicho con razón que el bien es aquello a que todas las cosas tienden Pero parece que hay alguna diferencia entre los fines pues unos son actividades, y los otros, aparte de éstas, ciertas obras .... Pero como hay muchas acciones, artes y ciencias, resultan también muchos los fines: en efecto, el de la medicina es la salud, el de la construcción naval, el barco; el de la estrategia, la victorias, el de la economía, la riqueza. Y en todas aquellas que dependen de una sola facultad ( como el arte de fabricar frenos y todas las demás concernientes a los arreos de los caballos se subordinan al arte hípico y a su vez éste y toda actividad guerrera se subordinan a la estrategia y de la misma manera otras artes a otras diferentes ), los fines de las principales son preferibles a los de las subordinadas, ya que éstos se persiguen en vista de aquellos ...... Si existe pues, algún fin de nuestros actos que queramos por él mismo y los demás por él, y no elegimos todo por otra cosa - Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  24. 24. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! pues así se seguiría hasta el infinito, de suerte que, el deseo sería vacío y vano - es evidente que ese fin será lo bueno y lo mejor . ..... Si es así, hemos de intentar comprender de un modo general cuál es y a cuál de las ciencias o facultades pertenece. Parecería que ha de ser el de la más principal y eminentemente directiva. Tal es la manifestación de la Política... Y puesto que la política se sirve de las demás ciencias prácticas y legista además qué se debe hacer y de qué cosas hay que apartarse, el fin de ella comprenderá, los de las demás ciencias, de modo que constituirá el bien del hombre; pues aunque el bien del individuo y el de la ciudad sean el mismo, es evidente que será mucho más grande y más perfecto alcanzar y preservar el de la ciudad, porque, ciertamente, ya es apetecible procurarlo para uno solo, pero es más hermoso y divino para un pueblo y para ciudades. Este es, pues, el objeto de nuestra investigación, que es una cierta disciplina política. (Aristóteles. Etica a Nicómaco. Libro I, 1,2) Resta'ns ara parlar en general de la felicitat, ja que l'hem fet fi dels actes humans. Hem dit que la felicitat no és una disposició, ja que podria pertànyer a un home que passés la seva vida dormint, vivint amb una vida vegetativa, i fins i tot a algun que patís els pitjors desgràcies. Devem doncs posar la felicitat en una activitat. Ara bé, entre les activitats, unes són necessàries i desitjables per una altra cosa, i altres per si mateixes. És evident que la felicitat la felicitat ha de col·locar-se entre les activitats desitjables. Per si mateixes i no per una altra cosa, ja que no manca de res, sinó que es basta a si mateixa. Són desitjables per si mateixes les activitats que no demanen res fora del seu mateix exercici. Tals semblen ser les accions virtuoses, ja que obrar honesta i virtuosament és de les coses desitjables per si mateixes. [...] Ètica a Nicòmac], X, 6 i 7. (R. Verneaux, Textos dels grans filòsofs: edat antiga, Herder, Barcelona 1982, 5ª. ed., p.84-86). Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  25. 25. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Ara bé és difícil determinar què vol dir la felicitat, alguns consideren que les diners o els honors els portaran a la felicitat. Però Aristòtil considera que la felicitat és  Un bé perfecte, que es busca per si mateix i no per la seva utilitat  Un bé suficient per si mateix - Que fa desitjable la vida per si mateixa i no a partir d’altres bens  El bé s’aconsegueix exercitant l’activitat més pròpia del ésser humà segons la virtut més excel·lent quot;Em refereixo a la virtut moral, que és aquella que té relació amb les passions i amb les accions humanes, que són les que connoten excés, defecte o just mig. Per exemple, els sentiments de temor, de confiança en sí mateix, de concupiscència, d'ira, de pietat, en una paraula de plaer o de dolor, poden afectar-nos molt o massa poc, i en ambdues circumstàncies de manera defectuosa. Però, si experimentem aquests sentiments en el moment oportú, per motius satisfactoris, respecte a les persones que els mereixen, per fins i en condicions adients, ens mantindrem en un excel·lent terme mig, que és allò característic de la virtut.quot; Ètica a Nicòmac II, 6 Preguntes 1. Posa un títol al text. 2. Comenteu el text a partir de les següents preguntes : a) Què és la virtut moral per Aristòtil? Té el mateix sentit la virtut per Sòcrates? i per Plató? b) A què es refereix quan parla de quot;just migquot; ? Ho podries explicar a través dels exemples que exposa el text? Posa altres exemples que ajudin a entendre millor el que vol dir. c) Quan quot;ens mantindrem en un excel·lent terme migquot;? d) Què és el que caracteritza la virtut? Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  26. 26. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! e) Per què Aristòtil es refereix a la virtut? A què condueix la pràctica de la virtut? Quina relació té amb la seva teoria Ètica?  Teoria Kantiana. El bé com a bona voluntat.  Teoria dialògica.  Tradició Utilitarista. El bé Com a Utilitat Activitats EL CAS DE L’HOSPITAL ANGLÈS. Un hospital de la Seguretat Social anglesa compta amb 200 malalts en llista d’espera per ser operats del cor. Cada operació costa 6.ooo € i l’hospital té un pressupost de180.000 € l’any. Està científicament demostrat que l’èxit en les operacions de cor en pacients fumadors és molt menor que en pacients no fumadors: l’esperança de vida d’un fumador operat del cor és menys de la meitat de la d’un no fumador operat i la seva qualitat de vida és molt pitjor. Els cardiòlegs de l’hospital s’han reunit per decidir si donen prioritat als pacients no fumadors, tot relegant als últims llocs de la llista d’espera als fumadors. EXERCICI Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  27. 27. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! - Imagina que dels 200 pacients, la meitat són fumadors i l’altra meitat no fumadors. Fes un càlcul utilitarista complet de les conseqüències que se seguiran per la felicitat i infelicitat general si es dóna prioritat als no fumadors. ¿Quina decisió adoptaria un utilitarista? - Quina decisió prendries tu si fossis un metge d’aquest hospital ? Per què? - En igualtat de condicions, colaries en la llista d’espera els nens i pacients més joves ? Per què? - Acceptaries operar primer un pacient qualsevol que ocupés l’últim lloc de la llista i necessités d’immediat una operació per salvar la seva vida? Per què? I si 50 pacients estiguessin en aquesta situació? Operaries abans els no fumadors i els més joves ? Per què ? - D’acord amb les teves respostes anteriors, ¿quina creus que és el principi general que ha de guiar les decisions davant casos semblants ? - Com concilia l’utilitarisme la preocupació per la felicitat dels altres amb l’aspiració a la pròpia felicitat individual? - Segons l’utilitarisme, ¿estaria bé mentir en determinades circumstàncies? I assaltar un banc ? Raona les respostes. Sabries distingir en els casos següents entre imperatius hipotètics i categòrics ? IC IH Maria li demana un favor a Joan; Joan li ho fa tot pensant que en una altra ocasió Maria li tornarà el favor Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  28. 28. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Júlia ajuda Lluís en matemàtiques per guanyar-se la seva amistat El meu germà em farà el favor de venir a recollir-me perquè li ho manat el meu pare La Carme, sempre que et dóna un cop de mà, diu que se sent satisfeta d’ajudar a la gent Elena ajuda a en Jordi perquè pensa que ho ha de fer quot;Obra només segons aquella màxima de la qual alhora puguis voler que es converteixi en norma universal. Kant, quot;Crítica de la raó pràcticaquot;. Aplica l'imperatiu kantià a les màximes següents: - No mengis ni beguis en excés. - Fes el que sigui més útil per al major nombre de persones. - Sigues sincer amb tu mateix i amb els altres. - Respecta les persones grans i cedeix-los el seient. Creus que aquestes quatre màximes són universalitzables? Se t'acut alguna situació en la qual seria millor incomplir-les? Quina? TIPUS DE TEORIES ÈTIQUES: ètica cognitivista (deontològiques, teleològiques); ètica no cognitivista. Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  29. 29. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! 1. Què respondries a qui et volgués convèncer de que el que està bé o està malament és quelcom subjectiu, és quelcom que depèn de la forma de ser de cadascú, de la societat o de la cultura ? 2. Què faries per aconseguir que algú actuï bé: castigar-lo ? gratificar-lo? O donar-li raons i arguments ? 3. Com saps si has actuat bé: perquè et sents bé amb la teva acció o perquè ja has reflexionat i pots donar raons de la teva conducta ? 4. Què creus que és més eficaç per arribar a ser moralment bo: el raonament o l’hàbit ? Per què ? 5. Es pot ser feliç si els altres no ho són ? 13. Amb quines d’aquestes afirmacions estàs d’acord ? Justifica la teva resposta: - Justícia és tractar tothom per igual. - Justícia és tractar de forma diferent aquells que són diferents - Justícia és donar a cadascú el que es mereix. - Justícia és donar a cadascú segons les seves necessitats. 14. Quins són, al teu parer, els mínims béns indispensables per tal que cada persona pugui realitzar el projecte de vida que la faci més feliç ? Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  30. 30. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Exercicis ÈTICA DISCURSIVA. 1. Quines condicions no es compleixen en els següents casos de presa de decisions per tal que la decisió sigui moralment correcta? a. No accepto que Mohamed participi en aquesta decisió, encara que l’afecti, perquè és immigrant. b. Els ciutadans d’un país han votat a favor d’un president, encara que els mitjans d’informació del país han amagat que estava greument malalt. c. Els països rics varen pressionar als països pobres perquè decidissin a favor de les seves propostes i interessos. d. 20 alumnes d’una classe de 40 decideixen per votació, en absència de la resta, ajornar un examen. 2. Creus que és suficient una simple votació per majoria per ajornar un examen que havia estat fixar amb antelació ?. Per què ? 3. Creus que té sentit iniciar un diàleg si penséssim que és impossible entendre’ns mitjançant raons i arguments o que no es pugui arribar a la veritat ? Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  31. 31. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Bloc II ètica i política. Els drets humans són un tipus d’ètica del respecte. Mirar,estimar,saber, desitjar.. són termes intencionals, es a sir sempre que mirem mirem algo, sempre que estimem estimem a alguna persona i per tatn sempre que ens relacionem amb el mon ho fem de manera intencional es a dir ens dirigim a alguna cosa del mon ja sigui estimant-la, mirant-la, sabent-la o bé desitjant –la, El que està clar és que per molt que jo us digui: Jo desitjo... ningú m’entendrà si no dic què és el què desitjo. Doncs bé,la mirada filosòfica EL RESPETO O LA implica mirar de forma atenta les coses MIRADA ATENTA., que passen al nostre voltant,no és que Autor: ESQUIROL, haguem d’inventar el què volem veure JOSEP sinó mirar clarament el que tenim al Editorial: Gedisa davant. Per què sempre hi ha coses o Editoria persones al nostre davant. Aquesta Any de 2006 edició: qüestió que sembla tan obvia , es a dir, obrir els ulls i veure-hi clar no és fàcil, ja que sovint no ens parem a veure sinó només hi fem una ullada ràpida sense parar-hi atenció. Mirar des de les nostres vivències el què hi ha, el què vivim, requereix parar-hi atenció I en aquest moment en què parem atenció a les coses, a les persones equival a respectar-les a tenir miraments sobre les coses o les persones. Parlar respectuosament a algú significa tenir cura, prestar atenció a les paraules que usem veres aquella persona, evitem termes grotescos per què parem atenció que podem ofendre aquella persona Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  32. 32. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Podem dir que l’atenció ha d’acompanyar totes les nostres accions, Si no es d’ona això llavors fem accions sense sentit. L’atenció orienta l’acció o dit d’una altre manera dona sentit a la vida i inclús podem arribar a argumentar que sense atenció ni tant sols hi podria haver . L’actitud de respecte al dirigir-se a les coses o a les persones pot ser de gran valor orientatiu per resoldre problemes i tenir una visió més rica del mon en què vivim. D’aquesta manera per exemple amb una major actitud respectuosa podríem contrarestar dos trets desafortunadament molt extensos en la nostre societat:la indiferència, la possessió descontrolada d’objectes de consum. La distancia total vers el què ens envolta ens porta a una interferència sobre el què passa al nostre voltant el respecte coincideix amb la proximitat i al interès. En el preàmbul de la declaració dels drets humans de 1948 apareix dues vegades la paraula respecte: queda clar que la PRINCIPAL FINALITAT DE LA DECLARACIÓ DELS DRETS HUMANS es desenvolupar el respecte vers uns drets i unes llibertats. Qüestió. Núm1...  Cerca el preàmbul de la declaració dels drets humans de 1948 i escriu les oracions que contenen la paraula respecte. -Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el mon. Considerant que el desconeixement i el menyspreu als drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat , i que s’ha proclamat com l’aspiració més elevada de tothom l’adveniment d’un mon on els éssers humans , deslliurats del temor i la misèria puguin gaudir de la llibertat d’expressió i de creença. Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  33. 33. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades , com a últim recurs, a la rebel·lió contra la tirania i l’opressió. Contesta,  Quins són els valors fonamentals que posa en relleu aquest text del preàmbul?  Com es poden fer realitat aquets ideals?  A quins actes de barbàrie han influït més directament en la declaració dels drets humans. Cerca la resposta en els apunts del dossier . Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  34. 34. Qüestió núm2....: Buy Now El miteCreate PDF without Trial Watermark!! to de prometeu: Allà el sofista Protagoras narra , a la seva manera el mite de prometeu: Hi va haver un temps en que només existien els deus, tanmateix va arribar un temps en que van sorgir totes les espècies animals i l’home. Epimeteu va ser l’encarregat de distribuir entre totes las especies los distints talents i capacitats , però ho va fer de tal manera que quan va arribar al tron a la raça humana havia gastats tots els talents i capacitats.. Llavors prometeu veien , veien la seva a desesperació va robar als deus la capacitat tècnica i el foc per oferir-los als humans. El resultat va ser bastant notable ja que els humans van inventar el llenguatge , van construir cases i vestits , van cultivar el camp...però passava el temps i vivien encara tot dispersos , la qual cosa els exposava a molts perills de la naturalesa. Quan intentaven viure junts discutien entre si i s’atacaven els uns amb els altres tant que ela final es tornaven a dispersar, Llavors Zeus, al donar- se compte , va decidir intervenir per dotar als humans de quelcom que encara el s’hi faltava: Justícia i respecte. Hermes seguint les indicacions de Zeus va portar aisdos i diké als humans per a què hi hagués ordre i vincles d’amitat amb els Humans. Plató. Protagoras.  Quina és la finalitat pedagògica d’un mite?  Per què la tècnica no ajuda a crear vincles d’amistat entre la raça humana?  Creus que podem viure sense tècnica. Justifica la resposta.  Seguint els apunts anteriors explica què és el respecte.  Relaciona tècnica i respecte.  Cerca informació sobre biotecnologia i /o us de cèl·lules mare, modificació genètica i relaciona-la amb el respecte. I també fes-ne una breu reflexió Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  35. 35. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Què són els drets humans? Les persones tenim una sèrie de drets, independentment de la nostra posició econòmica, religió, sexe, orientació sexual, color de pell o nacionalitat. Aquests drets, que es coneixen com a Drets Humans, es caracteritzen per ser: Inalienables: Ningú no pot desposseir a una persona dels seus drets. Cap persona, ni Estat ni altra organització o ens, pot anul-lar, negar o negociar els drets fonamentals de cap persona. Inherents: Essencials i propis de la persona, no es pot concebre a la persona sense els seus drets. Universals: Són propis de totes les persones,en qualsevol lloc del món, independentment de la seva raça, sexe, llengua, religió, nacionalitat, capacitat econòmica, etc. Limitats: Els drets d'una persona arriben a només fins on comencen els drets de les altres persones. Inviolables: Si entenem que els drets humans són inherents a la persona, qualsevol persona, estat, organització, ... que vulneri o possi en perill l'exercici de qualsevol d'aquests drets està cometent un acte injust, que pot ser penat per la llei. Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  36. 36. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Aquests drets estan recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, en la seva resolució 217 A (III), el dia 10 de desembre de 1948 Els Drets Humans, tal com els coneixem avui, neixen com reacció davant les barbaritats que va viure la humanitat durant la primera meitat del segle XX. El context històric en el qual neix la Declaració Universal dels Drets Humans, al 1948, és precisament, el de l'horror davant les dimensions, crueltat i aberració de l'holocaust nazi que va afectar principalment a persones de religió jueva, però que també va tenir entre les seves víctimes a altres col·lectius (gitanos, lliurepensadores, comunistes). És precisament com reacció a aquests fets, que la comunitat internacional de l'època, és a dir, l'anterior als processos de descolonització, es va dotar de la Declaració Universal dels Drets Humans i va posar les bases per al posterior desenvolupament de tot el cos jurídic del Dret Internacional dels Drets Humans. Evolució del concepte Amb anterioritat a la DUDH ja s'havia iniciat el camí per al reconeixement de determinats drets i la progressiva extensió a totes les capes de la societat dels mateixos. L'evolució del concepte de drets humans ha de ser estudiat necessàriament des d'una perspectiva històrica i cultural (IEPALA). El transcurs de la història i l'evolució cultural han donat lloc a diferents formes de concebre els drets d'acord amb gènere, de la classe social, la cultura, etc. Referències a la conceptualització de drets (entesa com la recerca dignitat de la persona) les trobem ja en l'Antiga Grècia, a Europa, en el codi Hammurabi en Mesopotàmia i en l'Antiga Xina.. Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  37. 37. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! El codi de Hammurabi Art. 196.- Si un senyor ha rebentat l'ull d'altre senyor, se li rebentarà el seu. Art. 197.- Si un senyor ha trencat l'os d'altre senyor, se li trencarà el seu os. Art. 198.- Si ha trencat l'os d'un plebeu pesarà (pagarà) una mina de plata. Art. 199.- Si ha rebentat l'ull de l'esclau d'un particular o ha trencat l'os d'un esclau d'un particular, pesarà (pagarà a l'amo)la meitat del preu de l'esclau. Qüestió núm.... Què creus que evita aquest codi? el Codi de Hammurabi, redactat al voltants del 1775 aC, fou vist com un notable avenç: concretava lleis i d'aquesta manera evitava, com era costum, que els forts imposessin en cada cas el seu caprici. Per altra banda, només si les lleis eren proclamades era possible un debat sobre el seu valor. Més tard, a Europa la invasió dels pobles germànics i la descomposició de l'imperi romà porten al naixement de diferents regnes. Sorgeix una nova organització social, el feudalisme, que arriba a la seva culminació política durant els segles XI i XII. El feudalisme es caracteritza per la divisió de la societat en tres estaments desiguals, basats en el llinatge (o naixement) i el privilegi (llei privada per a cada estament): L'Església, representant del poder diví a la terra; Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  38. 38. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Els nobles, posseïdors del poder polític i, juntament amb l'Església, de la propietat de la terra; Els serfs, sense drets, i que podien ser venuts o transferits. Amb la implantació de les monarquies absolutes durant el segle XV, el feudalisme desapareixerà com règim polític de l'Europa Occidental, tot i que la seva dimensió social (convertida en l'anomenat Antic Règim) arribarà fins a la Revolució francesa. Al disminuir les invasions s'inicia una lenta recuperació. Reneixen les ciutats i, a partir del segle XII agafa força una nova classe social: la burgesia. Els seus membres, al sentir-se desvinculats de les submissions feudals, inicien una llarga lluita a favor dels drets civils. D'aquesta època de transició és la Carta Magna (1215), al principi restringida als aristòcrates, i més tard estenent-se a la resta de capes de la societat. Exemples d'aquesta evolució poden ser l’aparició de les cartes: Carta Magna Anglaterra, 1215 mitjan segle XV s'inicia el Renaixement a Itàlia. Inspirat en l'antiguitat clàssica, recobra la concepció grega de l'home en tant que mesura de totes les coses, i la llibertat de pensament i d'acció es tornen irrenunciables. El dret natural abandona la base teològica sobre la qual s'havia assentat durant l'Edat Mitja i adopta una concepció purament racionalista. Els drets giren al voltant de la persona individual independent de la col·lectivitat. Una concepció unilateral i combativa: els drets enfrontats al poder, desenvolupats a través d'una lluita entre l'Estat i l'individu, o entre aquest i l'Església. El 1492 es produeix l'anomenat descobriment d'Amèrica. Va comportar grans abusos sobre els indígenes, abusos que van acabar propiciant una reflexió sobre Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  39. 39. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! els aspectes més inadmissibles de la colonització. Les Lleis d'Índies i la mateixa Corona Espanyola van establir normes per a protegir a la població indígena. Però si la població nadiua durant la colonització va tenir els seus defensors, els autèntics oblidats van ser els esclaus d'origen africà, importats de forma massiva per a fer funcionar les societats esclavistes que es van instaurar a les colònies. Paradoxalment, durant el segle XVI, mentre la servitud estava en procés de desaparició a Europa, a les colònies renaixia l'esclavitud, i sota les seves pitjors formes. A Amèrica del Nord els efectes de la colonització van ser encara més devastadors, produint-se un genocidi que va afectar a la majoria de les poblacions indígenes, al mateix temps que es recloïa els pocs supervivents en reserves. Durant el segle XVII, a Anglaterra, es produeixen tres fets importants: La Petició de Drets (1628), que protegia els drets personals i patrimonials; L'Acta d'Habeas corpus (1679), que prohibia les detencions sense ordre judicial; La Declaració de Drets (1689), que consagrava els drets recollits en els textos anteriors. L'anglès John Locke (1632-1704), és una figura cabdal del segle XVII. Considerat el pare del liberalisme modern, va proposar que la sobirania emanava del poble, que l'Estat havia de protegir els drets dels ciutadans i, anticipant-se a Montesquieu, que el poder legislatiu i el judicial havien d'estar separats. Va tenir una gran influència en la redacció de les grans declaracions de drets humans de finals del segle XVIII. Les primeres grans declaracions es van produir a les colònies angleses d'Amèrica del Nord, impulsades pels seus conflictes amb la corona anglesa: el juny de 1776 es va proclamar la Declaració de Drets de Virginia i el juliol la Declaració d'Independència dels Estats Units. La Declaració d'Independència, redactada per Thomas Jefferson, afirmava el següent: quot;Sostenim com veritables evidències que tots els homes neixen iguals, que estan dotats pel seu Creador de certs drets Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  40. 40. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! inalienables, entre els quals hi ha el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat...quot;. Carta de Drets Anglaterra 1689 Declaració de Drets del Bon Poble de Virginia Realitzada en l'estat de Virginia en 1776. Una dècada més tard, a Europa, en els temps agitats de la Revolució Montesquieu,Charles de Francesa, el 1789 es proclama a Secondat (1689-1755) - París la Declaració dels Drets de Moralista, escriptor i filòsof. l'Home i del Ciutadà. A aquesta Crític de la societat de Lluís XIV. S'interessà pels declaració, la va seguir el 1793 problemes del poder polític i una segona més radical (amb per les institucions. Enemic l'arribada de Robespierre i els del despotisme i partidari Jacobins al poder) i una tercera, el d'un govern on quot;el poder freni 1795, més conservadora (arran de el poderquot;. la caiguda de Robespierre). obra: De l'esperit de les lleis Durant el segle XVIII van ser fonamentals les idees de Montesquieu i Rousseau. Montesquieu (1689-1755), va criticar severament els abusos de l'Església i de l'Estat. A l'estudiar les institucions i costums francesos de l'època, va donar formes precises a la teoria del govern democràtic parlamentari amb la separació dels tres poders, legislatiu, executiu i judicial, en tant que mecanisme de control recíproc entre ells, acabant teòricament amb la concentració del poder en una mateixa persona i els consegüents abusos que Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  41. 41. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! històricament havia produït l'il·limitat poder del monarca. Rousseau (1712- 1778), per la seva banda, va denunciar vigorosament les injustícies i misèries resultants de la desigualtat social de la seva època, va propugnar la idea d'una societat basada en igualtat absoluta, en la qual cada membre, alhora que se sotmet a les decisions del col·lectiu, és al mateix temps part del poble sobirà, la voluntat general del qual constitueix la Llei. Aquestes idees de Rousseau van afavorir a l'elaboració del concepte dels drets humans al plantejar la necessitat de l'existència d'una igualtat entre els homes, els quals han de sotmetre la seva voluntat individual a la voluntat del col·lectiu, amb l'objecte d'arribar al benestar comú. Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà Realitzada a França (com a conseqüència de la Revolució Francesa i de la revoluci ó social que va implicar). Declaració de Drets de 1791 Promulgada als Estats Units. Les Declaracions anteriors estableixen, com es pot observar, una llista de drets i llibertats fruit del procés històric d'emacipació colonial -en el cas dels Estats Units- i de canvi de paradigma polític i social en el cas francès. Déclaration des droits de l'homme et du citoyen París, 1789 Preàmbul: «Els representants del poble francès, constituïts en Assemblea Nacional, considerant que la ignorància, l'oblit o el menyspreu dels drets de l'home són les úniques causes de les desgràcies públiques i de la corrupció dels governs, han Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  42. 42. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! resolt exposar, en una declaració solemne, els drets naturals, inalienables i sagrats de l'home, a fi que aquesta declaració, constantment present en tots els membres del cos social, els recordi els seus drets i els seus deures; a fi que els actes del poder legislatiu i del poder executiu puguin ser comparats a cada moment … En conseqüència, l'Assemblea Nacional reconeix i declara, en presencia i sota els auspicis de l'Ésser Suprem, els següents drets de l'home i del ciutadà». Artículo 7.- Ningún hombre puede ser acusado, arrestado o detenido, como no sea en los casos determinados por la ley y con arreglo a las formas que ésta ha prescrito. Quienes soliciten, cursen, ejecuten o hagan ejecutar órdenes arbitrarias deberán ser castigados; pero todo ciudadano convocado o aprehendido en virtud de la ley debe obedecer de inmediato; es culpable si opone resistencia. Artículo 12.- La garantía de los derechos del hombre y del ciudadano necesita de una fuerza pública; por lo tanto, esta fuerza ha sido instituida en beneficio de todos, y no para el provecho particular de aquellos a quienes ha sido encomendada Qüestió núm…. A partir de la lectura anterior, quines són les limitacions que hi veus en aquestes formulacions? Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  43. 43. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Qüestió núm… Montesquieu, FRAGMENTS : De l'esperit de les lleis Lleis naturals quot; Les lleis, en la significació més àmplia, són les relacions necessàries que deriven de la naturalesa de les coses; i en aquest sentit, tots els ésser tenen llurs lleis ;...quot; Lleis positives quot;Des del moment que els homes viuen en societat, perden el sentiment de llur feblesa; la igualtat que hi havia entre ells cessa, i comença l'estat de guerra. Cada societat particular es fa conscient de la seva força, la qual cosa produeix un estat de guerra entre nació i nació. Els particulars, en cada societat, comencen a sentir llur força; cerquen de girar a favor seu els principals avantatges d'aquesta societat, i això produeix entre ells un estat de guerra. Aquests dos tipus d'estats de guerra han establert les lleis entre els homes. quot; quot;Les lleis han d'ésser adequades al poble per al qual foren dictades, de manera que és una gran causalitat quan les d'una nació poden convenir a una altra... Han d'estar en relació amb el medi físic del país; amb el clima ... amb el gènere de vida dels pobles ... han de relacionar-se amb el grau de llibertat que pot tolerar la Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  44. 44. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! constitució; amb la religió dels habitants, amb llurs inclinacions... amb llurs costums, amb llurs maneres. En darrer terme les lleis tenen relació entre elles;...quot; Lleis educació quot;Les lleis de l'educació són les primeres que rebem. I, com que ens preparen a ésser ciutadans, cada família particular ha d'ésser governada d'acord amb el pla de la gran família que les comprèn totes.quot; Lleis i llibertat quot;És cert que en les democràcies el poble sembla fer el que vol; però la llibertat política no consisteix pas a fer el que hom vol. En un Estat, és a dir, en una societat on hi ha lleis, la llibertat no pot consistir més que a poder fer el que s'ha de voler i a no estar obligat a fer el que no s'ha de voler. Cal prendre consciència del que és la independència i del que és la llibertat. La llibertat és el dret de fer tot el que les lleis permeten; i si un ciutadà pogués fer el que les lleis prohibeixen, no hi hauria pas llibertat, perquè els altres tindrien igualment aquest poder.quot; COMENTARI 1. Estableix diferències entre lleis naturals i lleis positives. Posa exemples. 2. Per què no es poden donar les mateixes lleis en tots els països? 3. Quina finalitat tenen les lleis de l'educació ? 4. Explica: quot;La llibertat és el dret de fer tot el que les lleis permetenquot; Es pot parlar de llibertat si s'han de seguir unes lleis? 5. Seria possible viure en una societat sense lleis? per què? Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  45. 45. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Si bé aquests drets i llibertats s'estableixen sobre el paper, el cercle de persones que podien gaudir d'ells era molt reduït. En ambdós casos es precisa la inexistència d'un sufragi universal (els textos fan referència a les potestats dels homes i no a les dones ni als seus drets i llibertats). Tampoc es pot passar per alt, la vigència de l'esclavitud als Estats Units, que dintre del seu model de producció econòmica i d'estratificació social incorporava a l'esclau com un ésser sense drets de cap tipus. Amb aquestes Declaracions es van visualitzar tota una sèrie de drets, el desenvolupament conceptual dels quals evolucionarà fins l'aparició i aprovació, en 1948, de la Declaració Universal dels Drets Qüestió núm... Compara la declaració dels drets humans de Virginia amb la declaració dels drets humans al 1948. Reflexiona sobre les diferencies que hi ha entre ambdós. El segle XIX és un segle d'avanços i retrocessos. En conjunt, és un segle de lenta consolidació dels ideals proclamats per la revolució francesa. El liberalisme i el romanticisme d'aquest segle tenen un pes específic en l'enfortiment de la Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  46. 46. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! llibertat dels individus, i que les constitucions nacionals que es van creant la tinguin en compte. És també el segle de la Revolució Industrial, de les reivindicacions proletaries i de la conquesta del reconeixement del dret d'associació. Apareixen a més noves teories socials: el socialisme utòpic, el socialisme científic (marxisme) i l'anarquisme, teories que tindran, a principis del segle següent, un gran protagonisme. També és el segle de l'inici d'una nova lluita, la dels drets socials. Els moviments obrers emprenen la defensa dels drets humans des d'una perspectiva col·lectiva, de manera més àmplia, és el moment en el qual els treballadors exigeixen les seves reivindicacions. Ja en el segle XX, les revolucions mexicana i russa de 1917 constitueixen fets històrics determinants per a la consagració jurídica d'aquests drets col·lectius, els drets econòmics i socials. Durant el segle XIX, el filòsof, polític i economista anglès John Stuart Mill (1806-1873), va tenir una gran influència. En el seu llibre quot;Sobre la llibertatquot;, va reflexionar sobre la naturalesa i els límits del poder que pot ser legítimament exercit per la societat sobre l'individu, argumentant que tota persona hauria de ser lliure per a realitzar les conductes que desitgi sempre que no perjudiqui els altres. Va ser un defensor de la llibertat d'expressió i, en tant que membre del parlament britànic, va proposar diverses reformes del sistema electoral, especialment sobre les qüestions de la representació proporcional i l'extensió del sufragi. Algú ha dit que la història no és més que una successió de crims. Evidentment és una definició incompleta, però acceptant aquesta limitació, potser en el segle que més encaixa és en el segle XX: dues guerres mundials, incomptables guerres regionals, guerres civils, sagnants revolucions... i un balanç esfereïdor de milions de morts. Tota aquesta bogeria ha estat alhora el catalitzador d'una reacció en sentit contrari, encaminada a evitar (amb resultats diversos) la seva repetició. A la Primera Guerra Mundial va seguir-li la creació de la Societat de Nacions, que encara que no va ser capaç d'evitar la Segona Guerra Mundial, sí va tenir el mèrit de ser el precedent d'una organització supranacional de caràcter vinculant. Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  47. 47. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Altres avanços de la Societat de Nacions van ser la creació del Tribunal Internacional de la Haia, la signatura del quot;Conveni internacional per a la supressió de l'esclavitudquot; (signat el 1926 i completat i ratificat per les Nacions Unides el 1956) o la creació de l'Organització Internacional del Treball. A la Segona Guerra Mundial va seguir-la la creació de les Nacions Unides. Els horrors de la guerra i els judicis de Nuremberg i Tòquio contra els alts responsables nazis i japonesos, acusats de crims de guerra i genocidis, mostraven la necessitat de regular de forma precisa el concepte de drets humans i, sobretot, d'establir clarament quins eren aquests drets. El resultat va ser l'aprovació, el 1948, de la Declaració Universal dels Drets Humans. Amb el pas dels anys, la Declaració Universal, que com a tal no és de caràcter vinculant, s'ha anat completant amb una sèrie de convenis, convencions i pactes, aquests sí vinculants, que van desenvolupant, i en alguns casos ampliant, els continguts de la Declaració Universal. L'objectiu a més és que aquests drets arribin a formar part del dret positiu de totes les nacions, el que en molts casos ja ha succeït (una altra cosa és que després siguin respectats). Les normes i principis començats a promulgar fa segles de forma fragmentada i difusa en diferents entorns culturals (amb una incidència en general limitada sobre la vida quotidiana dels ciutadans de les corresponents èpoques històriques), amb el pas del temps s'han anat consolidant i difonent: d'una banda, detallant cada vegada amb més precisió els diferents drets i, d'altra banda, construint societats dotades dels mecanismes necessaris per a vetllar pel respecte efectiu d'aquests drets. La Declaració Universal és la culminació, fins al moment, d'aquest afany d'universalització i concreció dels drets de les persones. Però és indubtable que la major fita en tota aquesta progressiva aparició de texts internacionals és la Declaració Universal dels Drets Humans emmarquen a l'individu en un context social, cultural i econòmic que no és tingut en compte pels drets civils i polítics. S'estableixen i es reconeixen tota Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  48. 48. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! una sèrie de drets que, portats a terme, garantirien la vida en condicions de dignitat de les persones, així com el progrés social al que s’eludeix La Declaració Universal dels Drets Humans aprovada i promulgada consta d'un Preàmbul i un conjunt de Trenta Articles. Accepta els drets polítics defensats en les constitucions dels països occidentals i accepta els drets socials i econòmics que estaven en la base de la constitució de l'URSS. Tot rebutjant la ideologia nazi, assumeix i proclama quatre principis bàsics: a) el principi de la llibertat, b) el principi d'igualtat, c) el principi de no discriminació, d) el principi de la solidaritat. Quatre principis bàsics que donen fonament i es concreten en un conjunt de drets: Drets personals, com el dret a la llibertat, a la igualtat, a la vida, a la seguretat, a fundar una família, … Drets polítics, com el dret al sufragi universal i secret, a la llibertat d'associació, … Drets socials, econòmics i culturals, com el dret al treball, a l'estudi, a la protecció de la salut, … Es parla, també, de drets processals en el sentit de normes o vies que, en un procés judicial, tenen per objectiu garantir l'efectivitat del conjunt de drets; per exemple, dret a apel·lar a un tribunal superior. Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  49. 49. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Protecció dels Drets Humans Els sistemes de protecció als drets humans estan dividits en diferents camps operacionals:  Universal, referent a l'esfera de les Nacions Unides  Regional, existent en els continents americà, europeu i africà. És important observar que en aquests sistemes són els Estats els responsabilitzats o jutjats per violacions als drets humans i no els individus com és habitual en els tribunals penals. Sistema universal La base del sistema universal dels drets humans esta en la Carta de les Nacions Unides, signada al 1945, i en la Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada per l'Assemblea General de l'ONU en 1948 . A la Declaració es van afegir dos pactes internacionals que van entrar en vigor en 1976, el Pacte Relatiu als Drets Civils i Polítics (1966) i el Pacte Relatiu als Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966). El Pacte Relatiu als Drets Civils i Polítics va establir el Comitè de Drets Humans, amb seu en Ginebra, Suïssa. El Comitè examina els informes que els Estats han de remetre periòdicament, també pot rebre denúncies individuals El Pacte Relatiu als Drets Econòmics, Socials i Culturals va establir el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC), que es reuneix durant un mes a l'any en sessions alternes entre Ginebra i Nova York. Durant la resta de l'any els treballs del consell són desenvolupats pels seus organismes subsidiaris, com la Comissió de Drets Humans i la Subcomissió per a la Promoció i Protecció dels Drets Humans. A més d'aquests instruments, hi ha molts altres convenis temàtics (drets de les dones, drets dels nens, contra la tortura, contra la discriminació racial, etc.). Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  50. 50. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! També aquests convenis estableixen mecanismes i organismes de control específics (Comitè de Drets del Nen, Comitè contra la Tortura, Comitè contra la Discriminació Racial, etc.). Al 1993, va ser creat l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH), la finalitat dels quals és investigar violacions de dret humans, promoure la cooperació internacional, coordinar accions i elaborar polítiques de drets humans dintre del sistema de l'ONU Sistemes regionals - sistema europeu Funciona en l'àmbit del Consell d'Europa (no confondre amb el Consell Europeu de la Unió Europea) i la seva principal font legal és la Convenció Europea de Drets Humans (1950). Fins 1998, el sistema europeu tenia dos organismes de control per a l'aplicació de la Convenció, la Comissió Europea de Drets Humans i la Cort Europea de Drets Humans. Amb l'entrada en vigor del Protocol n. 11 a la Convenció Europea de Drets Humans (1994), la Comissió va ser suprimida i es va establir un tribunal únic i permanent, amb seu a Estrasburg, França. El sistema va ser totalment jurisdiccionalitzat, el que vol dir que la Cort Europea de Drets Humans ha passat a formar part de l'ordenament jurídic de tots els Estats membres del Consell d'Europa, entre ells Espanya i tota la resta de països de la UE. La Cort Europea de Drets Humans és, a més, l'únic tribunal de drets humans que els individus poden accedir directament. Això si, primer es necessari que el ciutadà passi i esgoti totes les instancies judicials internes del país. - Sistema interamericà Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  51. 51. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Funciona en l'àmbit de l'Organització dels Estats Americans (OEA) i les seves principals fonts legals són la Declaració Americana dels Drets i Deures de l'Home (1948) i la Convenció Americana sobre Drets Humans (1969). En el sistema interamericà hi ha dos mecanismes de promoció i protecció als drets humans, la Comissió Interamericana de Drets Humans, amb seu a Washington, EEUU, i la Cort Interamericana de Drets Humans, amb seu a San José, Costa Rica. Les demandes individuals només poden dirigir-se a la Comissió que acaba funcionant com un òrgan gairebé-judicial. La Comissió és responsable de les investigacions de violacions de drets humans, de l'elaboració d'informes sobre països i informes temàtics sobre drets humans i de l'enviament de casos a la Cort. Si la Comissió conclou que ha existit una violació d'un dret fonamental, la Comissió pot remetre el cas a la Cort, on es començarà un nou procés. La Cort sol pot ser activada pels Estats que reconeguin la seva jurisdicció contenciosa o per la Comissió en casos que es refereixin a aquests Estats. Els ciutadans individuals no tenen accés directe a la Cort, tal com passa al sistema europeu. - sistema africà Poc desenvolupat, funciona en l'àmbit de l'Organització de la Unitat Africana (OUA) i la seva principal font legal és la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles (1981). L'organisme de control del sistema africà és la Comissió Africana de Protecció als Drets Humans i dels Pobles, amb seu a Banjul, Gàmbia. La Comissió Africana també permet demandes individuals. Un Protocol a la Carta Africana, adoptat en 1998, preveu la creació d'un Tribunal Africà de Drets Humans. Obs: En els sistemes regionals també trobem diversos convenis temàtics amb els seus respectius mecanismes de control (La Convenció Europea per a la Prevenció Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  52. 52. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! de la Tortura i els Tractes Inhumans i Degradants, Convenció Interamericana per a Prevenir i Sancionar la Tortura, Protocol Relatiu als Drets de la Dona a Àfrica, etc.). Qüestions núm ...: Analitzem el conflicte entre Palestina i Israel . La vulneració dels drets humans. hthttp://www.solidaritat.ub.edu/observatori/palestina/documents.htm http://www.solidaritat.ub.edu/observatori/palestina/analisi. htmtp://www.observatori.org/  Cerca informació sobre el conflicte de forma objectiva sense posicionar-te  Fes un anàlisis de com el conflicte vulnera els drets humans  Digues quina opinió et mereix la situació que es viu de violació de drets sistemàtica als territoris ocupats, el procés de mediació entre àrabs i israelís, el paper de la religió en l'organització de l'Estat, quin hauria de ser el posicionament de Nacions Unides i de la comunitat internacional... DADES I INFORMACIÓ GENERAL  Dades Generals CIA. http://www.odci.gov/cia/publications/factbook  Ministeri d'Informació (Autoritat Nacional Palestina). http://www.minfo.gov.ps/  Servei d'Informació d'Israel (Ministeri d'Afers Exteriors Israelià) http://www.israel.org  Atlapedia Online Countries. Israel. http://www.atlapedia.com/online/countries/israel.htm  Mapa d'Israel. http://www.maps.com/magellan/Images/ISRNEI-W1.gif  Mapa de Gaza i Cisjordània Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  53. 53. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! http://www.maps.com/magellan/Images/ISRAEL-W1.gif  Nacions Unides. La qüestió palestina http://www.un.org/Depts/dpa/qpal/  Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). Índex de Desenvolupament Humà 2001. http://www.undp.org/hdr2001/spanish/  Banc Mundial http://www.worldbank.org (anglès) http://www.bancomundial.org/ (espanyol)  Foreign Report. http://www.foreignreport.com  Elections around the world (Political Resources on the Net) http://www.agora.stm.it/elections  Palestina. ArabNet. http://www.arab.net/palestine/palestine_contents.html RECURSOS A LA XARXA  Complete Guide - Government & Services (Autoritat Nacional Palestina).  Welcome to Palestine!. http://www.palestine-net.com  Ministeri d'Informació (Autoritat Nacional Palestina). http://www.minfo.gov.ps/  Servei d'Informació d'Israel (Ministeri d'Afers Exteriors Israelià) http://www.israel.org  Center for Security Studies and Conflict Research, ISN - Links Library. http://www.isn.ethz.ch/infoservice/index.cfm?service=linkslib&Parent=31 5  Documents de Nacions Unides referents a la qüestió palestina, UNISPAL.  THE INSTITUTE FOR PALESTINE STUDIES.  Amnistia Internacional.  Human Rights Watch.  PASSIA: Palestinian Academic Society for the Study of International Affairs - Jerusalem.  Center for Palestine Research & Studies (CPRS).  Palestinian Academic Network.  Informació bàsica al voltant de Palestina. Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  54. 54. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!!  Pàgina web quot;Occupationquot;. Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  55. 55. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Questions... Artículo 2 1. Toda persona tiene todos los derechos y libertades proclamados en esta Declaración, sin distinción alguna de raza, color, sexo, idioma, religión, opinión política o de cualquier otra índole, origen nacional o social, posición económica, nacimiento o cualquier otra condición. 2. Además, no se hará distinción alguna fundada en la condición política, jurídica o internacional del país o territorio de cuya jurisdicción dependa una persona, tanto si se trata de un país independiente, como de un territorio bajo administración fiduciaria, no autónomo o sometido a cualquier otra limitación de soberanía.quot; Situacions: 1.- El professor de filosofia dona les notes d’ un examen. La nota més alta es un 9 y la més baixa és un 2,5. ¿Es vulnera el principio de igualtat: tots els alumnes hauries de tenir un cinc? 2.- Una executiva realitza el mateix treball que el seu homòleg masculí i tanmateix cobra un 30% menys. 3- A Austràlia, a l’hora de marcar el ramat, el normal és que els aborígens treballin a canvi de menjar , però comencen a demanar a més a més un salari ja que treballen moltes hores i tenen altres necessitats: medicines, roba... per a les quals necessiten diners en efectiu. Però alguns ramaders australians no estan molt d'acord. 4-Un home ha d'ingressar en la presó perquè li han imposat una fiança de Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  56. 56. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! 100.000 pts que no pot reunir i, no obstant això, un altre que té una fiança de 5 milions la paga i surt de la presó. 5.- La Premio Nobel de la Pau de 1991 Aung Sant Suu Kyi, de Myanmar (antiga Birmània) va romandre gairebé sis anys, de 1989 fins a 1995, en arrest domiciliari per manifestar de manera pacífica la seva oposició política al règim militar que governa el seu país. 6- Un home, en Estats Units, és condemnat a mort. No pot pagar-se un bon advocat i el seu advocat defensor, d'ofici, té acumulats molts casos i no pot atendre a tots en les mateixes condicions. Et sembla que aquest home ha pogut sofrir indefensió? Qüestions: Se't ocorre alguna altra situació que pugui vulnerar aquest article de la Declaració? Què es podria fer per a intentar acabar amb les violacions dels Drets Humans? Què podríeu fer vosaltres en la vostra classe o en el col·legi? . Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  57. 57. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  58. 58. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! quot;Artículo 5 Nadie será sometido a torturas ni a penas o tratos crueles, inhumanos o degradantes.quot; “El argumento moral. Los apologistas de la tortura insisten, en general en el clásico argumento de la eficiencia expeditiva por el cual las autoridades pretenden justificar los sufrimientos, repudiables pero “necesarios”, de una persona, con la noción de que se le infieren con el único propósito de defender un bien superior, como es el de la mayoría. En esta apología se ignora el hecho de que la mayoría de las víctimas de la tortura, incluso en países en pugna civil muy extendida, no tienen ninguna información secreta que revelar acerca de los grupos de oposición violentos. Se les tortura ya sea para extraerles confesiones o como severa advertencia de no oponerse al gobierno. Aunque se pudiera demostrar que la tortura es eficaz en algunos casos, no podría nunca aceptarse como permisible. La tortura, independientemente del propósito que con ella se persiga, es una agresión calculada a la dignidad humana, y ya por esa sola razón merece una condena absoluta. Nada niega más nuestra común condición humana que el hecho premeditado de causar dolores y humillaciones, injustificados e injustificables, a un cautivo indefenso. Desde el punto de vista de la sociedad, el argumento de torturar “sólo por esta vez” es insostenible. Una vez que se justifique y permita la tortura con el propósito, más limitado, de combatir la violencia política, su campo de aplicación se ensanchará, de manera casi inevitable, alcanzando a sectores cada vez más amplios de la sociedad. Los que torturen una vez seguirán haciéndolo, animados por la “eficacia” del procedimiento para obtener la confesión o la información que desean, independientemente de la validez de su contenido. Tales funcionarios defenderán, dentro del aparato de seguridad, la necesidad de extender la tortura a otros centros de detención. Es posible que formen grupos selectos de interrogadores, para perfeccionar las normas de su aplicación, y que desarrollen métodos que permitan ocultar sus efectos más evidentes. Esgrimirán Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  59. 59. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! nuevas razones y necesidades que la justifiquen, cuando se manifieste agitación en el seno de determinados sectores sociales. Lo que se iba a hacer “sólo por esta vez” se convertirá en una práctica institucionalizada, que socavará los principios morales y jurídicos contrarios a una forma de violencia que podría afectar a toda la sociedad. Por lo que se refiere al Estado, y si profesa defender la justicia, su deber es proscribir la tortura. Ésta subvierte el dogma fundamental del justo castigo: pena prescrita para delito probado. Si un gobierno se atiene al imperio de la ley, la tortura debe prohibirse: las más de las constituciones nacionales, así como el derecho internacional, tanto en tiempo de guerra como de paz, la prohíben de manera explícita. (‘Tortura’. Extractos del informe de Amnistía Internacional. EDAI, Madrid, 1984, pág.5) Exercici Qüestions: 1-Cerca en el diccionari les paraules que no entenguis. 2- Resumeix amb les teves mateixes paraules el contingut del text 3-Els seus arguments defensen l'article 5 de la Declaració? 4-Digues si en els següents casos es pot dir que s'aplica la tortura: - un xaval li dóna una pallissa a un altre perquè vol que li deixi el seu baló; - un policia deté a un home de color, i abans de posar-li les esposes li dóna uns cop_de_puny; - una dona està ingressada en l'hospital perquè el seu company sentimental no accepta que ella vulgui trencar la seva relació i ho demostra agredint-li. 5-Estàs d'acord amb l'argument esgrimit pels apologistes de la tortura que tot val pel bé de la majoria? La democràcia és la imposició de les majories sobre les minories o és també l'imperi de la Llei? I la justícia de les lleis és funció que estiguin confirmades per la majoria o és funció de la seva moralitat intrínseca? Created by eDocPrinter PDF Pro!!
  60. 60. Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! La llei i l'ètica poden ser coses oposades? 6-Tortura no és À

×