Influència social i els grups

1. 17. INFLUÈNCIA SOCIAL. ELS GRUPS

2. 2
17. Influència social. Els grups
1. La influència social
La influència social consisteix en un canvi en les creences, actituds o conductes
d'una persona per la presència o acció d'altres persones.
• Influència interpersonal. Hi ha una comunicació cara a cara, la influència és
recíproca i es produeix en grups petits.
• La persuasió. Es produeix quan un comunicador intenta influir sobre una
determinada audiència.
• La influència dels mitjans audiovisuals. Es caracteritza per la falta de contacte
directe entre l'emissor i el receptor.
• Normalització. En situacions socials ambigües, la influència recíproca dels
membres d'un grup fa que aquests elaborin una norma.
• Conformitat. El conformisme es caracteritza per l'existència d'una norma
dominant i la seva acceptació incondicional per part dels individus.
• Innovació. És el procés de creació de noves normes per reemplaçar les existents.

3. 3
17. Influència social. Els grups
1.1 La conformitat (influència de la majoria)
La conformitat consisteix en un canvi d'opinió, conducta o actitud per la
pressió real o imaginària d'un grup. És actuar de forma diferent a com un es
comportaria quan està sol.
Factors que influeixen en la conformitat:
• La mida del grup. No és igual oposar-se a un grup petit d'amics que a un
grup gran.
• Resposta en públic o en privat. Si el subjecte diu la resposta en privat i no
en un grup, la conformitat disminueix.
• El grau d'atracció que té el grup per a l'individu. Els subjectes se sotmeten
a l'opinió del grup per obtenir una recompensa (acceptació) o evitar el ridícul i
el rebuig.

4. 4
17. Influència social. Els grups
A partir de la derrota del nazisme d'Adolf Hitler, els psicòlegs socials es van
preguntar: com va ser possible que a Alemanya, entre 1933 i 1945, foren obeïdes
les ordres que suposaven l'assassinat de milions de persones? Com un dictador
pot transformar a persones racionals en masses cegament obedients? Com els
líders dominen els seus seguidors i com els grups canvien el comportament dels
individus?
1.2 Obediència a l’autoritat
Quan les normes són racionals i flexibles, la vida és
segura i ordenada; el problema sorgeix amb
l'obediència cega, perquè l'individu modifica el seu
comportament i obeeix ordres irracionals.

5. 5
17. Influència social. Els grups
1.3 La influència de les minories
Qualsevol societat es caracteritza per unes relacions socials antagòniques
entre forces socials: unes volen conservar el seu poder i estatus social i altres
aspiren a millorar les seves condicions de vida.
L'anàlisi de la història i de la vida diària ens mostra exemples dels canvis en
les relacions de poder. Si els individus o les minories fossin incapaços d'introduir
modificacions, la història seria sempre estàtica.

6. 6
17. Influència social. Els grups
2. Els grups
Els grups tenen una gran influència en la nostra identitat personal i social.
Qualsevol interacció social implica la nostra pertinença a un grup determinat: la
família, els amics, el grup de classe, associacions culturals o esportives, etc. Cada
persona realitza els seus aprenentatges bàsics i la seva socialització en grups, on
es mostra la riquesa i dinamisme de la conducta humana.
2.1 Característiques del grup
• Objectius comuns. Un grup està format per dues o més persones, que tenen
objectius comuns i satisfan les seves necessitats. Els objectius d'un grup es
defineixen per un estat de mancança i per aconseguir una nova situació a partir
d'aquesta carència.
• Estructura del grup. És l'organització que adquireix el grup en constituir i
desenvolupar les seves activitats.

7. 7
17. Influència social. Els grups
2.1 Característiques del grup
• Normes. Són el conjunt de regles i procediments que regulen el comportament i
les actituds dels membres del grup.
• Valors i creences. Els membres del grup comparteixen idees i creences, valors
i actituds, una ideologia que regula les relacions i ajuda a mantenir la cohesió
grupal.
• L'atmosfera grupal. Es refereix a l'estat d'ànim i els sentiments d'un grup, que
varien segons les seves interaccions.
• Comunicació grupal. La «representació social» del grup es constitueix per les
formes de comunicació, comprensió i domini del medi social.
• Tipus de grups. Podem classificar els tipus de grups segons diversos criteris:
la mida (grups grans i grups petits), el caràcter temporal (grups temporals i grups
permanents), l'origen de la pertinença (grups primaris i grups secundaris) i el
nivell de formalitat (grups formals i grups informals).

8. 8
17. Influència social. Els grups
2.2 Pensament grupal
El psicòleg social Irving Janis ha identificat vuit símptomes del pensament
grupal:
1. Il·lusió d'invulnerabilitat. Molts grups desenvolupen un optimisme excessiu
que els cega per veure els perills quan han de prendre decisions importants.
2. Creença no qüestionada en la moralitat del grup. Els membres del grup
suposen que el mateix grup és moral i no es preocupen dels assumptes ètics o
de les conseqüències negatives de les seves decisions.
3. Estereotips comuns. Els membres del grup consideren els seus enemics
dolents per negociar, massa febles o mancats d'intel·ligència per a defensar-se.

9. 9
17. Influència social. Els grups
2.2 Pensament grupal
4. Racionalització col·lectiva. Els grups rebutgen els desafiaments justificant
col·lectivament les seves decisions i empren la mentida, si cal, en la defensa dels
seus interessos.
5. Pressió envers la conformitat. Els dirigents d'un grup refuten aquells que
susciten dubtes sobre els plans del grup, utilitzant el sarcasme personal contra
els dissidents.
6. Autocensura. Els membres d'un grup són reticents a expressar desacords, fet
que provoca una fallada en la recerca de possibles alternatives davant d'un
conflicte.
7. Il·lusió d'unanimitat. Serveix per no trencar el consens. Cada membre del
grup suposa que els altres sostenen les mateixes opinions sobre un determinat
tema.
8. Guardians de la ment. Els dirigents d'un grup protegeixen la informació que
faria dubtar de l'eficàcia o la moralitat de les seves decisions.

10. 10
17. Influència social. Els grups
2.3 Lideratge
Les característiques del lideratge eficaç són:
• Tenir seguretat en un mateix i un sistema de valors propi, demostrant al grup
acceptació i confiança.
• Saber triar els objectius amb el grup i dirigir els seus principals col·laboradors,
delegant atribucions i funcions.
• Capacitat de resoldre problemes, prendre decisions i motivar els membres del
grup cap al treball creatiu.
• Competència en la solució de conflictes grupals, comprenent les seves causes i
enfrontant-se a elles.
• Talent per aconseguir el desenvolupament del grup, aprenent de l'experiència i
fomentant la crítica i l’avaluació del treball realitzat.

11. 11
17. Influència social. Els grups
2.3 Lideratge
La vida d'un grup està condicionada per tres tipus de lideratge:
• Lideratge autoritari. L'organització del grup és rígida i jeràrquica i el líder
ordena les tasques que cal realitzar, sense tenir en compte les idees dels altres ni
explicitar en quins criteris basa les seves decisions o actuacions.
• Lideratge democràtic. Un líder democràtic és elegit, no imposat, té en compte
les idees del grup, raona els seus judicis i decisions, davant els problemes
suggereix diversos camins d'actuació
• Lideratge de laissez-faire (deixar fer). El líder dóna completa llibertat, però és
passiu i no dóna seguretat al grup. El clima grupal és negatiu i la satisfacció dels
seus membres i la seva cohesió és mínima.

12. 12
17. Influència social. Els grups
2.4 Tècniques grupals
La riquesa de les tècniques de grup rau en obtenir els següents objectius:
desenvolupar les destreses i capacitats dels membres del grup, millorar la seva
creativitat i pensament divergent, trencar les barreres de comunicació del grup i
afavorir el seu dinamisme.
• Brainstorming o pluja d'idees. Alex Osborn va desenvolupar aquesta tècnica a
la seva obra La imaginació aplicada (1953) per suprimir les coaccions cognitives,
afectives i socials que frenen el desenvolupament de la creativitat.
• Sinèctica. W. Gordon va ensenyar aquesta tècnica a la seva obra Sinèctica: el
desenvolupament de la capacitat creadora (1965), amb el propòsit de millorar la
creativitat del grup en la resolució de problemes. La idea central és que la
metàfora és el fonament de la creativitat i el procediment utilitzat es basa en la
dinàmica del grup i el canvi d'actitud dels seus participants.

13. 13
17. Influència social. Els grups
2.5 Conflictes en el grup
Els conflictes són inherents a la naturalesa humana, formen part de la nostra
vida; sense ells, seria impossible la maduració humana. Davant els conflictes són
possibles tres postures: fugir (postura irresponsable, perquè el conflicte continua),
augmentar el conflicte o afrontar-lo. Donar respostes viscerals o irracionals,
sense reflexionar, és el pitjor que es pot fer en una situació conflictiva.
3. Les relacions socials
Es desenvolupen entre individus d'un mateix context sociològic, entre individus
amb alguna relació personal (amics, família, parelles, companys d'estudi o treball)
o una relació professional (per exemple, entre el dentista i un pacient).

14. 14
17. Influència social. Els grups
3.1 L’agressió
Segons l'objectiu de l'agressió, aquesta pot ser dirigida cap a un mateix (nens
autistes) o cap a altres persones (violació); segons el mètode utilitzat, es
poden utilitzar des de paraules o gestos fins atacs físics o amb armes i,
segons la finalitat, pot tenir un fi en si mateixa (agressió hostil) o servir per
assolir un objectiu (agressió instrumental).
3.2 Teories sobre l'agressió
Quines són les causes de la conducta agressiva? La investigació psicosocial
sobre l'agressió se centra en dues idees bàsiques: a) hi ha una tendència
agressiva innata (Freud i Konrad Lorenz), i b) la conducta agressiva és apresa
(A. Bandura).

15. 15
17. Influència social. Els grups
3.2 Teories sobre l'agressió

16. 16
17. Influència social. Els grups
3.3 La conducta altruista
La conducta altruista o pro-social consisteix en ajudar als altres sense rebre
res a canvi, és a dir, sense tenir en compte els interessos personals. Els
psicòlegs socials estudien la conducta altruista, des dels actes caritatius fins a
la donació d'òrgans.

17. 4. La diversitat social
La diversitat humana es manifesta en trets com l'alçada, el pes, la intel·ligència o
la creativitat, però les dimensions de la diversitat que tenim més en compte són
l'ètnia i el sexe.
Aprendre a treballar i a viure amb persones amb una cultura i gènere diferents als
nostres serà una de les tasques més significatives del segle XXI.
4.1 Diversitat cultural
Una cultura és un conjunt d'idees, valors i creences, tradicions i costums compartit
per moltes persones i transmés d'una generació a la següent. És l'expressió d'un
model compartit de la realitat.
En els nostres dies vivim una època de profunds canvis socioculturals:
17
17. Influència social. Els grups

18. 18
17. Influència social. Els grups
4.1 Diversitat cultural
• Canvi a l'era postindustrial, anomenada «societat de la informació». Les
distàncies entre cultures es redueixen i s'accelera el moviment d'idees, persones,
imatges i productes.
• Desenvolupament de societats pluriculturals. Suposa reconèixer les diferències
i donar suport a la convivència entre comunitats, desterrant el racisme i la
xenofòbia.
• Relativisme cultural. Hem de rebutjar la sacralització de la pròpia cultura, els
plantejaments etnocèntrics i respectar les diferències culturals. Però la tolerància i
el respecte tenen els seus límits, perquè la defensa dels drets humans ha de
prevaler sobre les pautes culturals.
• Afrontar el desafiament dels fonamentalismes. Substituir les velles creences per
diferents supersticions o el fanatisme integrista és un pas enrere, doncs aquests
actuen com a diluents de la cohesió social.
• Individualisme. La nostra cultura valora més a l'individu que a la comunitat. La
cultura europea ressalta l'autoconfiança i el benestar personal sobre la identitat
social.

19. 19
17. Influència social. Els grups
4.2 La diversitat de gèneres
Els rols de gènere són les conductes esperades de les dones i els homes, allò
que es considera masculí o femení, però que varia a través de les cultures i
d'un període històric a un altre (gestos, vestimenta, personalitat socialment
induïda, etc.). La varietat existent en els rols de gènere mostra que la cultura
és, en realitat, qui els construeix.
Per a homes i dones és essencial assumir la nova realitat històrica i vèncer
els rígids estereotips que oprimeixen a ambdós sexes. A més a més, els homes
han de superar la nostàlgia del masclisme en les seves relacions quotidianes,
perquè no hi ha marxa enrere. En l'actualitat, els homes semblen més
sensibles i intuïtius i les dones més assertives i autònomes. Tots dos sexes han
de valorar les diferències com quelcom enriquidor i humanitzar les relacions
interpersonals. El camí no està traçat i, encara que el marge d'innovació sigui
estret, estan obligats a inventar noves formes de compartir la vida.