UNITAT FILOSOFIA 1ro bachillerato Desenvolupament.ppsx

UNITAT:
LA FILOSOFIA COM A RACIONALITAT PRÀCTICA: ètica i filosofia política
CONTINGUTS:
1.- La tasca o finalitat de la raó pràctica.
a) Descripció de la finalitat de la raó pràctica.
b) Dimensions i característiques de la filosofia pràctica.
2.- L’àmbit de l’ètica:
a) Definició d’ètica i de moral.
b) Elements psicològics d’una acció humana.
c) Conceptes de moral, immoral i amoral.
d) Relacions entre moral, dret i religió.
3.- Principals teories ètiques a la recerca dels valors morals universals:
a) Posicionaments en contra.
b) Posicionaments a favor.

UNITAT:
PUNT DE PARTIDA:
L’ésser humà, per naturalesa,
és un ésser bo o dolent
No hi ha res de bo o dolent més que la bona o dolenta voluntat

L'home és un llop per a l'home
Homo homini lupus est
Thomas Hobbes, (Anglaterra - s. XVII)
L’home, en estat natural, és bo i feliç.
L’homme naît bon, c’est la société qui le corrompt.
Jacques Rousseau, (França - s. XVIII)
UNITAT:
PUNT DE PARTIDA:

UNITAT:
PUNT DE PARTIDA:
Experiment de la presó de Stanford
http://www.dailymotion.com/video/x874t5_experimento-de-la-carcel-de-stanfor_school
Philip George Zimbardo (Nueva York, 1933- )
Conclusió de l’experiment: va ser la situació la qual va
provocar la conducta dels participants i no les seves
personalitats individuals. D'aquesta forma seria compatible
amb els resultats del també famós experiment de Milgram,
en el qual gent ordinària compleix ordres d'administrar el
que semblen shocks elèctrics fatals a un company de
l'experimentador.

UNITAT:
PUNT DE PARTIDA:
Documental: Filosofia a la presó, Sense ficció, TV3
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/filosofia-a-la-preso/video/5562828/
Sira Abenoza
Filòsofa i professora d’Ètica de l’empresa a ESADE.
Directora del Centre de Recerca i Aplicació de Solucions Socials

UNITAT:
LA RAÓ
Una realitat complexa
RACIONALITAT o RAÓ TEÒRICA
Quan fem ús de la raó amb la
intenció de conèixer la realitat:
explicar-la i comprendre-la,
descriure els fenòmens i les seves
causes.
RACIONALITAT o RAÓ PRÀCTICA
Quan fem ús de la raó amb la
intenció d’orientar la nostra acció cap
a un ideal moral o la felicitat.
Aristòtil l’anomena Raó prudencial o
deliberativa.
FILOSOFIA COM A RACIONALITAT TEÒRICA FILOSOFIA COM A RACIONALITAT PRÀCTICA
Ciència Ètica - Política
Veritat Felicitat

UNITAT:
a) Què és raonable fer?
b) Quina decisió és més adequat prendre en cada
situació o circumstàncies?
c) Com hem d’actuar per aconseguir els nostres ideals
morals?
d) Com hem d’organitzar-nos per poder conviure millor?
e) Com hem d’actuar per aconseguir ser feliços?
Fem ús de la nostra raó per respondre preguntes com?

UNITAT:
b) Dimensions i característiques de la filosofia pràctica.
En definitiva, fem un ús pràctic de la raó quan
reflexionem sobre quines han de ser les condicions
que ens fan possible ser feliços vivint en un societat
justa.
Aquesta reflexió requereix pensar sobre diferents
dimensions:
a) Ètica o moral: Filosofia ètica o moral.
b) Política: Filosofia política.
c) Economia: Filosofia de l’economia.
d) Dret: Filosofia del dret.
e) Religió: Filosofia de la religió.

UNITAT:
2.- L’àmbit de l’ètica.
a) Definició d’ètica i de moral.
La paraula ètica prové del
grec êthos i significava,
primitivament, estatge, lloc on
hom habita.
La paraula moral tradueix
l’expresió llatina moralis i
significava costum.
ÈTICA MORAL
La moral és un conjunt de judicis
relatius al bé i al mal, destinats a
dirigir la conducta dels humans.
Aquests judicis es concreten
en normes de comportament que,
adquirides per cada individu,
regulen els seus actes, la seva
pràctica diària.
L’ètica és una reflexió sobre la
moral. L’ètica es troba a un nivell
diferent: es pregunta per què
considerem vàlids uns i no altres
comportaments, enuncia principis
generals o universals inspiradors
de tota conducta, crea teories que
estableixen i justifiquen allò pel
qual val la pena viure.

UNITAT:
b) Elements psicològics d’una acció humana.
Una acció serà plenament humana i, per tant, podrà ser
analitzada des del punt de vista de la moralitat, si es
donen els següents elements:
a) Intenció conscient i acceptada.
b) Voluntat d’aconseguir uns fins i responsabilitat de les
conseqüències.
c) Sentit de l’acció.
En el moment d’analitzar i determinar la responsabilitat de les
nostres accions, caldrà considerar aquests elements.

UNITAT:
c) Conceptes de moral, immoral i amoral.
En el nostre llenguatge, i en el moment d’analitzar i fer
judicis sobre les accions humanes, cal distingir tres
conceptes:
1. MORAL: Quan l’acció s’ajusta a un codi de normes de
comportament.
2. IMMORAL: Quan l’acció entra en contradicció amb el codi de
normes de comportament de referència.
3. AMORAL: Quan el subjecte de l’acció està mancat d’un codi de
normes de comportament.

UNITAT:
TENEN EN COMÚ: Tots tres estableixen un codi de normes que
orienten les accions de l’home.
TENEN DIFERÈNCIES: Les diferències es donen respecte a tres
preguntes.
1. Qui promulga el codi de normes?
2. Qui són els destinataris del codi de normes?
3. Davant de qui s’assumeix la responsabilitat de seguir o no el
codi de normes?

UNITAT:

UNITAT:
La moral és quelcom absolutament subjectiu o hi ha valors
morals universals, vàlids per a tothom?
“Si se admite como moralmente correcto
lo que es aceptado por todos o por la
mayoría; si, con frecuencia, en la vida real
es bueno admitir el mal menor para evitar
un mal mayor; si damos por válido que, a
veces, de los males nacen bienes … la
esclavitud aparece como conveniente por
su aceptación por la mayoría, por resultar
un mal menor que elude otros mayores y
porque, aun admitiendo que pudiera ser un
mal, del mismo se derivarán bienes
sociales.
Jesús García Añoveros
(http://www.larramendi.es/i18n/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1000197); consultada amb data
25-11-2015
PER EXEMPLE:
Podem admetre
un codi moral
que toleri
l’esclavitud?

UNITAT:
El relativisme moral:
El que és just i el que és injust, el que és bo i que és dolent són
sempre relatius a algun grup, depenen de les seves formes de vida i,
en conseqüència, no podem trobar valors admesos o universals per
a tots els éssers humans.
L'ésser humà és la mesura de totes les coses.
Protàgores
Filòsof grec (s. V a.C.)
RELATIVISME: Afirmació segons la qual tot coneixement o tot valor moral depenen
essencialment del punt de vista del subjecte que els té. Hi ha relativisme quan la dependència
del punt de vista subjectiu és total. Les seves dues espècies clàssiques són el relativisme
epistemològic i el relativisme ètic. El primer defensa que no hi ha veritats universalment vàlides i
independents de l'apreciació dels subjectes; el segon nega que existeixin normes morals
universalment vàlides. La conseqüència és que tant el món del coneixement com el de la moral
depenen de diversos condicionaments, que poden ser l'individu, la societat o la cultura, ja sigui
en l'aspecte psicològic, sociològic o històric.
FILOXARXA (Diccionari de filosofia): http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/relativismo.htm

UNITAT:
L’escepticisme moral:
L’escepticisme moral és una conseqüència de
l’escepticisme epistemològic: de la mateixa manera que
l’ésser humà té certes limitacions per a conèixer la
realitat, tampoc podem saber el que és just o injust, bo
o dolent.
Pirró va ser un filòsof grec defensor d’aquest
posicionament; per aquest motiu, l’escepticisme
també es denomina pirronisme.
Pirró
Filòsof grec (s. IV a.C.)

UNITAT:
L’emotivisme moral:
L’emotivisme defensa que només podem assolir la veritat en l’àmbit
de les:
Ciències formals. Dels enunciats lògics i matemàtics podem dir si són
verdaders o falsos, segons el criteri de la coherència lògica.
Ciències naturals o experimentals. Dels enunciats científics podem
dir si són verdaders o falsos, segons el criteri d’adequació: són verdaders
aquells enunciats que es poden comprovar empíricament.
En canvi, els enunciats ètics o morals no poden verificar-se
empíricament. Segons l’emotivisme, els enunciats morals no
descriuen la realitat: només expressen emocions i sentiments de qui
els fa: la maldat o bondat d’una acció no està en la mateixa acció,
sinó que és simplement la manera com la percebem.
Posem un exemple, analitzem l'esclavitud des de l’emotivisme moral.
David Hume
Filòsof escocès, s. XVIII

UNITAT:
Per exemple, analitzem l’enunciat: “L’esclavitud és injusta o dolenta.”
Estat d’esclau.
1 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Que està sota el domini absolut d’un amo, que no és
de condició lliure. Entre els antics, els presoners de guerra esdevenien
esclaus. Els esclaus de l’antiga Roma. Els esclaus negres. Comprar, vendre,
rescatar, un esclau. Comerç, tràfic, d’esclaus.
2 adj. i m. i f. [LC] Que està sotmès a un poder tirànic, a la dominació d’algú a
qui s’obeeix servilment per interès, per ambició, etc. És un poble d’esclaus. És
una esclava del seu home. És un esclau de la seva dona.
3 adj. i m. i f. [LC] Que està sotmès a una cosa que domina, que priva de la
llibertat. Un home esclau de la seva paraula. És un esclau de la seva
ambició. Són uns esclaus del deure. S’havia convertit en una esclava de la
feina.
Font: http://dlc.iec.cat; DIEC 2; Institut d’Estudis Catalans; consultat amb data 5 de desembre de 2015.
Què és l’esclavitud?
L’emotivisme
moral:
Qualitats de
la realitat
que podem
percebre i
verificar:
“L’esclavitud és injusta o dolenta.”
Sentiment
d’atracció o
aversió que no
trobem en la
realitat sinó en
nosaltres

UNITAT:
L’emotivisme
moral: El vici i la virtut poden comparar-se amb els sons, els colors, la calor i el fred
que no són qualitats en els objectes, sinó percepcions en la ment.
David Hume: Tractat de la naturalesa humana (adaptació).
Quin és l’origen d’aquesta atracció o aversió davant d’una acció pròpia o dels altres?
EL PLAER EL DOLOR
Cerquem i apreciem positivament el
que ens causa plaer i ens complau.
Rebutgem i avorrim el que ens
ocasiona dolor i disgust.
Ara bé, no hem d’interpretar aquestes idees de forma individualista o egoista: Hume té
una certa concepció optimista de la naturalesa humana i afirma que que l’empatia o
simpatia la tenim tots els homes , tot i que admet que cal educar-les.
La justícia, la gratitud, l’amabilitat són actituds que ens agraden, encara que no
n’obtinguem directament un benefici particular; per altra banda, tenim tendència a
sentir compassió i solidaritat davant les desgràcies dels altres, tot i que no ens afectin
directament.

UNITAT:
Sòcrates
Filòsof grec, s. V a.C.
Jo estic ben convençut que cap home intel·ligent no creu que
ningú falti expressament ni faci expressament coses dolentes, ja
que els intel·ligents saben prou bé que tots els qui fan coses
dolentes ho fan sense adonar-se’n.
… ningú no tendeix de bon grat al mal ni a alló que li sembla
ésser un mal.
Intel·lectualisme moral:
a) Existeixen un valors morals universals i els podem conèixer mitjançant un
mètode: la maièutica.
b) La veritat moral està en el nostre interior i l’assolim mitjançant la raó, no
depèn de l’opinió pública.
c) La raó ens permet conèixer els valors: haig de saber què les la justícia, si
vull ser just; haig de saber què és la bondat, si vull ser bo.
d) Només el savi pot ser just.

UNITAT:
Immanuel Kant
Filòsof alemany, s. XVIII
Imperatiu categòric:
a) “Actua només segons aquella màxima per la qual puguis
al mateix temps voler que ella esdevingui una llei
universal.”
b) “Tracta tot ésser humà, no com a un mitjà, sinó com un
fi en ell mateix.”
La proposta ètica de Kant té les següents característiques:
a) És una ètica formal i no una ètica material.
b) És una ètica que proclama l’autonomia de la raó, en contra de
l’heteronomia de les ètiques materials.
c) És una ètica que proposa actuar de manera desinteressada: hem
d’actuar de manera que l’única motivació sigui el respecte i l’amor del
deure.

UNITAT FILOSOFIA 1ro bachillerato Desenvolupament.ppsx

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to UNITAT FILOSOFIA 1ro bachillerato Desenvolupament.ppsx

Similar to UNITAT FILOSOFIA 1ro bachillerato Desenvolupament.ppsx (20)

UNITAT FILOSOFIA 1ro bachillerato Desenvolupament.ppsx