Pensament i conducta social

1. 16. PENSAMENT I CONDUCTA SOCIAL

2. 2
16. Pensament i conducta social
1. La psicologia social
Els éssers humans neixen i es desenvolupen en un context social i
adquireixen hàbits, valors i pautes de conducta (o prejudicis i conductes
desadaptades), mitjançant la interacció social. Moltes persones tenen un paper
rellevant en les nostres vides perquè són la font de les nostres emocions (amor,
enveja, gelosia), l'origen de moltes formes de recompensa (lloances, aprovació
i afecte) i de càstig (crítiques, desaprovació i rebuig).
1.1 Interacció individu – societat
La psicologia social investiga la manera com les persones pensen unes de
les altres, s'influeixen i es relacionen entre si. Potser és el que el novel·lista
mexicà Carlos Fuentes defineix com «un encreuament de camins entre les
destinacions individuals i col·lectives d'homes i dones. Tots dos, temptatius i
inacabats, però ambdós, narrables i mínimament intel·ligibles si prèviament es
diu i s'entén que la veritat és la recerca de la veritat».

3. 3
16. Pensament i conducta social
1.2 La recerca psicosocial
Un estudi de la psicologia social no és complet sense la consideració prèvia
dels seus fonaments metodològics. El tipus de mètode escollit per un
investigador dependrà de la finalitat de la investigació.
A. Mètode observacional
L'investigador pretén descriure un fenomen problemàtic: passa X? Tota
investigació psicosociològica comença amb l'observació i el registre de fets,
encara que el seu objectiu és saber les causes dels fenòmens.
B. Mètode correlacional
La investigació correlacional analitza com la variació d'una conducta es
relaciona amb la variació d'una altra: es relaciona X amb Y? Aquesta
investigació, realitzada amb enquestes sistemàtiques, determina la correlació
entre variables, per exemple, entre els ingressos d'una persona i el seu nivell
educatiu.

4. 4
16. Pensament i conducta social
1.2 La investigació psicosocial
C. Mètode experimental
La investigació experimental serveix per obtenir informació causal, conèixer la
causa i l'efecte, veure què passa amb un fenomen quan l'investigador canvia
alguna variable de l'entorn: si canviem X, succeiran canvis en Y? En construir una
realitat en el laboratori que està sota el seu control, els experimentadors poden
canviar una variable i després una altra i descobrir com aquestes, separades o
combinades, afecten la conducta.
2. El procés de socialització
La socialització és el procés pel qual els individus aprenen, interioritzen i assimilen
les normes, idees i comportaments del seu grup social i els estils de vida de la
societat en què viuen.

5. 5
16. Pensament i conducta social
2.1 Individuació i socialització
La psicologia social és la ciència del conflicte entre l'individu i la societat. El
desenvolupament del comportament humà implica una contradicció: d'una
banda, consisteix a ser una persona diferent i diferenciada de les altres, de ser
en el ple sentit de la paraula «individu», i, d'altra, implica la capacitat de viure en
societat, d'establir llaços de connexió amb altres persones.
La socialització és més intensa durant la infància però
dura tota la vida perquè l'individu s'ha d'adaptar a un
medi dinàmic i canviant.
• Pensament de mitjans-fins i de solucions alternatives.
• Capacitat de jutjar les conseqüències de les accions
socials.
• Flexibilitat per adoptar perspectives socials diferents de
les pròpies.
• Sensibilitat social (empatia).

6. 6
16. Pensament i conducta social
2.2 Agents de socialització
• La família. És el primer i més important agent de socialització, ja que aporta
l'experiència social més primerenca i constitueix la xarxa social més duradora.
• L'escola. La institució educativa és el lloc on s'aprenen normes, valors i pautes
de comportament social. Aquí es produeix el salt d'un sistema basat en les
relacions d'afecte familiars a un altre basat en la transmissió de continguts i valors
culturals.
• El grup de companys. La influència dels companys és decisiva per a
l'aprenentatge de valors i actituds, habilitats socials, hàbits de comportament, rols
sexuals, així com en la determinació de les aspiracions educatives.
• Els mitjans de comunicació. La televisió i Internet no només intervenen en
l'aprenentatge d'actituds cap al sexe, la família, altres pobles i cultures, també
poden tenir un paper «antisocialitzador» en situar als joves davant situacions
difícils de comprendre (violència gratuïta, terrorisme, corrupció política ...).

7. 7
16. Pensament i conducta social
2.3 La cultura
La cultura és la gran matriu social en què naixem i vivim.
Les característiques fonamentals de la cultura són les següents:
• És apresa: cada persona aprèn a integrar-se en una determinada cultura, que
es transmet d'unes generacions a unes altres. Aquest procés es denomina
enculturació.
• És simbòlica: és una forma d'unió i comunicació entre els individus que
possibilita la relació interpersonal. Les cultures s'influencien les unes a les altres.
• És compartida: és un patrimoni de les persones i grups humans i no dels
territoris.
• No és estàtica, sinó que evoluciona i es transforma
La interculturalitat és la relació en condicions d'igualtat de les diferents cultures,
el convenciment que la diversitat cultural és positiva i enriquidora.

8. 8
16. Pensament i conducta social
3. El pensament social
La psicologia social investiga com les persones coneixen i processen la
informació del seu medi social. L'estudi de la percepció, l'atribució de la
causalitat i la cognició social demostren la flexibilitat de la conducta humana i la
importància de l'aprenentatge cultural.
3.1 Percepció de les persones
La percepció social és el procés pel qual tenim una primera impressió d'altres
persones i realitzem judicis que guiaran la nostra interacció posterior.
Les distorsions de la percepció social més representatives són:
• Error de primacia. L'experiment de S. Asch demostra que la valoració del
primer contacte condiciona la seqüència d'esdeveniments posteriors.

9. 9
16. Pensament i conducta social
3.1 Percepció de les persones
• Efecte d’halo. Coneixent una característica d'una persona, pressuposem que
posseeix també altres qualitats.
• Personalitat implícita. La informació que percebem d'altres persones no són
dades aïllades, sinó que posseeixen relació entre si i, per això, les nostres
impressions són unitàries i coherents. Però moltes vegades fem judicis socials
amb informacions limitades.
• Correlació il·lusòria. Consisteix en percebre una relació on no n’hi ha cap o
una relació més forta de la que existeix en realitat. Un exemple típic és creure
que els estats d'ànim de les dones es correlacionen amb el seu cicle menstrual.
3.2 Atribució de causalitat
L'atribució és la creença d'una persona sobre les causes dels successos. Sovint
ens preguntem per què els esdeveniments succeeixen d'una determinada
manera, especialment quan passa una cosa negativa i inesperada.

10. 10
16. Pensament i conducta social
3.2 Atribució de causalitat
Teoria de les atribucions
d'H Kelley.
Conductes-conflicte i
explicacions
contraposades.

11. 11
16. Pensament i conducta social
3.3 La cognició social
La cognició social és el procés mitjançant el qual elaborem, interpretem i
utilitzem la informació social.
A. Errors que distorsionen els nostres pensaments i
judicis socials
• Pensament egocèntric. Tendència a percebre que el propi jo té més
importància en els esdeveniments del que succeeix en realitat.
• Idees preconcebudes. Les idees preconcebudes d'un fet condicionen les
nostres impressions i records.
• Biaix de confirmació. Les persones cerquen informació que confirmi les seves
creences i no atenen a les evidències que refuten aquesta informació.

12. 12
16. Pensament i conducta social
3.3 La cognició social
A. Errors que distorsionen els nostres pensaments i
judicis socials
• Efecte del fals consens. És la tendència a creure que altres persones
comparteixen les nostres actituds en un grau major del que és en realitat.
• Vigilància automàtica. Tendim a ser molt sensibles a la informació social
negativa.
• Pensament contrafactual. És considerar el que hauria pogut ser.
• Visió retrospectiva. És la tendència a exagerar després de saber el resultat
d'un esdeveniment. És l'efecte del «ja ho sabia jo», i pot portar-nos a creure que
les coses no podrien haver succeït d'una altra manera.

13. 13
16. Pensament i conducta social
4. Les actituds
Són les predisposicions a respondre de manera favorable o desfavorable
envers alguna cosa. Estan compostes per les opinions o creences, els
sentiments i les conductes, factors que estan interelacionats entre si.
4.1 Què són les actituds?
Una actitud social (creença + emoció +
acció) és la reacció favorable o
desfavorable envers alguna cosa (per
exemple, la pena de mort) o cap a algú
(per exemple, els immigrants).

14. 14
16. Pensament i conducta social
4.2 Funcions de les actituds
Segons el psicòleg social D. Katz, les actituds tenen quatre funcions bàsiques:
• Funció defensiva del jo: protegir una persona dels sentiments negatius cap
a si mateix o cap al seu grup, projectant aquests sentiments cap a altres
persones.
• Funció expressiva: totes les persones expressen les actituds que
reflecteixen els seus propis valors.
• Funció utilitària o adaptativa: ajuda a aconseguir objectius desitjats
(recompenses) o eludir objectius no desitjats (càstigs).
• Funció de coneixement: serveix per a organitzar i estructurar diferents
aspectes del món social. Davant situacions noves, les nostres actituds ens
permeten, per experiències passades, predir què podem esperar d'aquesta
situació.

15. 15
16. Pensament i conducta social
4.3 La formació d'actituds
Les actituds s'aprenen durant tota la vida i s'adquireixen de diverses maneres:
• Educació: els valors, creences i comportaments dels pares influeixen en les
actituds dels fills.
• Experiència personal: s'originen pel contacte directe amb l'objecte d'actitud.
• Grups: els grups treballen per produir conformitat entre els seus membres.
• Mitjans de comunicació: moltes actituds envers els objectes materials del
nostre ambient (cotxes, aliments, etc.) es basen en la influència de la televisió,
que, mitjançant la persuasió publicitària, canvia creences i actituds.

16. 16
16. Pensament i conducta social
4.4 Canvi d'actituds
Les actituds tenen una gran influència en la conducta social. Per això, els que
intenten canviar les conductes de les persones se centren en canviar les actituds.
És possible canviar les actituds d'una persona? Les actituds, encara que són
resistents al canvi, es mantenen estables al llarg del temps i, atès que són
adquirides i s'aprenen, podem modificar-les. Hi ha diverses estratègies per canviar
les actituds:
• Lliurament de recompenses i càstigs per canviar les accions (ús del cinturó
de seguretat).
• La teoria de la persuasió publicitària. La persuasió és un intent de canviar
creences o actituds a través de la informació. Vivim en un món dinàmic
en el que els mitjans de comunicació intenten, constantment, canviar les nostres
opinions, els nostres gustos, inclinacions polítiques, etc.

17. 17
16. Pensament i conducta social
5. Estereotips, prejudicis i discriminació
Els estereotips són el conjunt de creences sobre les característiques d'un
grup, els prejudicis són els sentiments assignats a aquest grup i la
discriminació és la falta d'igualtat en el tracte atorgat als membres d'aquest
grup.
5.1 Definició d'estereotip
Un estereotip és el conjunt de creences compartides sobre els atributs
personals d'un grup de persones.
5.2 Funcions dels estereotips
• Tenen un valor funcional i adaptatiu perquè simplifiquen la percepció de la
realitat i redueixen la seva complexitat per mitjà de la categorització.

18. 18
16. Pensament i conducta social
5.2 Funcions dels estereotips
• Faciliten la integració grupal, ja que una manera de ser acceptat en un grup
és acceptar els estereotips dominants d’aquest mateix grup.
• Impliquen el seu propi compliment, perquè observem tot el que doni suport
als nostres estereotips.
5.3 Prejudicis i discriminació
El prejudici és una actitud hostil o creença indesitjable cap als membres
d'altres grups socials i es caracteritza per manifestar suspicàcia, por o odi
irracionals.

19. 19
16. Pensament i conducta social
6. Racisme i xenofòbia
El racisme és una construcció social que consisteix a desvaloritzar un grup
social en funció d'alguna característica física (color de la pell, sobretot).
Aquesta actitud negativa ha canviat al llarg de la història i s'ha dirigit contra els
indígenes, els negres, els jueus, els àrabs, els gitanos, etc.
La xenofòbia és un prejudici amb mostres d'odi, fòbia i rebuig contra els grups
ètnics diferents, on es desconeix la fisonomia social i cultural del altres. El
racisme i la xenofòbia són una ideologia del rebuig i exclusió de tota identitat
cultural diferent de la pròpia.
7. Fanatisme i violència
El fanatisme és enemic de la raó i porta en si el germen de la violència. El risc
de la violència és generar una espiral d'odi que sempre acaba en un sagnant
ritual de destrucció. L'odi alimenta la violència, la qual, al seu torn, produeix
més odi.