1. 1. La psicologia social
Els éssers humans neixen i es desenvolupen en un context social i adquireixen hàbits,
valors i pautes de conducta (o prejudicis i conductes desadaptades), mitjançant la
interacció social. Moltes persones tenen un paper rellevant en les nostres vides perquè
són la font de les nostres emocions (amor, enveja, gelosia), l'origen de moltes formes de
recompensa (lloances, aprovació i afecte) i de càstig (crítiques, desaprovació i rebuig).
1.1 Interacció individu – societat
La psicologia social investiga la manera com les persones pensen unes de les altres,
s'influeixen i es relacionen entre si.
2. 1.2 La investigació psicosocial
C. Mètode experimental
La investigació experimental serveix per obtenir informació causal, conèixer la causa i
l'efecte, veure què passa amb un fenomen quan l'investigador canvia alguna variable de
l'entorn: si canviem X, succeiran canvis en Y.
2. El procés de socialització
La socialització és el procés pel qual els individus aprenen, interioritzen i assimilen les
normes, idees i comportaments del seu grup social i els estils de vida de la societat en
què viuen.
3. La psicologia social és la ciència del conflicte entre l'individu i la societat. El
desenvolupament del comportament humà implica una contradicció: d'una banda,
consisteix a ser una persona diferent i diferenciada de les altres, de ser en el ple sentit de
la paraula «individu», i, d'altra, implica la capacitat de viure en societat, d'establir llaços
de connexió amb altres persones.
La socialització és més intensa durant la infància però dura tota la vida perquè l'individu
s'ha d'adaptar a un medi dinàmic i canviant.
4. 2.2 Agents de socialització
• La família. És el primer i més important agent de socialització, ja que aporta
l'experiència social més primerenca i constitueix la xarxa social més duradora.
• L'escola. La institució educativa és el lloc on s'aprenen normes, valors i pautes de
comportament social
• El grup de companys. La influència dels companys és decisiva per a l'aprenentatge de
valors i actituds, habilitats socials, hàbits de comportament, rols sexuals, així com en la
determinació de les aspiracions educatives.
• Els mitjans de comunicació. La televisió i Internet no només intervenen en
l'aprenentatge d'actituds cap al sexe, la família, altres pobles i cultures, també poden
tenir un paper «antisocialitzador» en situar als joves davant situacions difícils de
comprendre (violència gratuïta, terrorisme, corrupció política ...).
5. 2.3 La cultura
La cultura és la gran matriu social en què naixem i vivim.
Les característiques fonamentals de la cultura són les següents:
• És apresa: cada persona aprèn a integrar-se en una determinada cultura, que es
transmet d'unes generacions a unes altres. Aquest procés es denomina enculturació.
• És simbòlica: és una forma d'unió i comunicació entre els individus que possibilita la
relació interpersonal. Les cultures s'influencien les unes a les altres.
• És compartida: és un patrimoni de les persones i grups humans i no dels territoris.
• No és estàtica, sinó que evoluciona i es transforma
La interculturalitat és la relació en condicions d'igualtat de les diferents cultures, el
convenciment que la diversitat cultural és positiva i enriquidora.
6. 3. El pensament social
La psicologia social investiga com les persones coneixen i processen la informació del
seu medi social
3.1 Percepció de les persones
La percepció social és el procés pel qual tenim una primera impressió d'altres persones
i realitzem judicis que guiaran la nostra interacció posterior.
Les distorsions de la percepció social més representatives són:
• Error de primacia. L'experiment de S. Asch demostra que la valoració del primer
contacte condiciona la seqüència d'esdeveniments posteriors.
7. 3.1 Percepció de les persones
• Efecte d’halo. Coneixent una característica d'una persona, pressuposem que posseeix
també altres qualitats.
• Personalitat implícita. La informació que percebem d'altres persones no són dades
aïllades, sinó que posseeixen relació entre si i, per això, les nostres impressions són
unitàries i coherents. Però moltes vegades fem judicis socials amb informacions
limitades.
• Correlació il·lusòria. Consisteix en percebre una relació on no n’hi ha cap o una
relació més forta de la que existeix en realitat. Un exemple típic és creure que els estats
d'ànim de les dones es correlacionen amb el seu cicle menstrual.
3.2 Atribució de causalitat
L'atribució és la creença d'una persona sobre les causes dels successos. Sovint ens
preguntem per què els esdeveniments succeeixen d'una determinada manera,
especialment quan passa una cosa negativa i inesperada.
9. 3.3 La cognició social
La cognició social és el procés mitjançant el qual elaborem, interpretem i utilitzem la
informació social.
A. Errors que distorsionen els nostres pensaments i
judicis socials
• Pensament egocèntric. Tendència a percebre que el propi jo té més importància en els
esdeveniments del que succeeix en realitat.
• Idees preconcebudes. Les idees preconcebudes d'un fet condicionen les nostres
impressions i records.
• Biaix de confirmació. Les persones cerquen informació que confirmi les seves
creences i no atenen a les evidències que refuten aquesta informació.
10. 3.3 La cognició social
A. Errors que distorsionen els nostres pensaments i
judicis socials
• Efecte del fals consens. És la tendència a creure que altres persones comparteixen
les nostres actituds en un grau major del que és en realitat.
• Vigilància automàtica. Tendim a ser molt sensibles a la informació social negativa.
• Pensament contrafactual. És considerar el que hauria pogut ser.
• Visió retrospectiva. És la tendència a exagerar després de saber el resultat d'un
esdeveniment. És l'efecte del «ja ho sabia jo», i pot portar-nos a creure que les coses no
podrien haver succeït d'una altra manera.
11. 4. Les actituds
Són les predisposicions a respondre de manera favorable o desfavorable envers
alguna cosa. Estan compostes per les opinions o creences, els sentiments i les
conductes, factors que estan interelacionats entre si.
4.1 Què són les actituds?
Una actitud social (creença + emoció + acció) és
la reacció favorable o desfavorable envers alguna
cosa (per exemple, la pena de mort) o cap a algú
(per exemple, els immigrants).
12. 4. La psicosexualitat
Aconseguir un desenvolupament psicosexual sa i satisfactori no és una tasca fàcil per
als homes i les dones. La manca d'educació afectiva i sexual produeix aquestes
conseqüències: desconeixement de la sexualitat humana, ús infreqüent de mètodes
anticonceptius, molts embarassos no desitjats, malalties de transmissió sexual, etc.
4.1 Aprendre a viure la sexualitat
Tradicionalment, el criteri acceptat per distingir allò normal d’allò anormal en sexologia
es fonamentalment religiós i cultural.
13. 4.2 Funcions de les actituds
Segons el psicòleg social D. Katz, les actituds tenen quatre funcions bàsiques:
• Funció defensiva del jo: protegir una persona dels sentiments negatius cap a si
mateix o cap al seu grup, projectant aquests sentiments cap a altres persones.
• Funció expressiva: totes les persones expressen les actituds que reflecteixen els seus
propis valors.
• Funció utilitària o adaptativa: ajuda a aconseguir objectius desitjats (recompenses) o
eludir objectius no desitjats (càstigs).
• Funció de coneixement: serveix per a organitzar i estructurar diferents aspectes del
món social. Davant situacions noves, les nostres actituds ens permeten, per experiències
passades, predir què podem esperar d'aquesta situació.
14. 4.3 La formació d'actituds
Les actituds s'aprenen durant tota la vida i s'adquireixen de diverses maneres:
• Educació: els valors, creences i comportaments dels pares influeixen en les actituds
dels fills.
• Experiència personal: s'originen pel contacte directe amb l'objecte d'actitud.
• Grups: els grups treballen per produir conformitat entre els seus membres.
• Mitjans de comunicació: moltes actituds envers els objectes materials del nostre
ambient (cotxes, aliments, etc.) es basen en la influència de la televisió, que, mitjançant
la persuasió publicitària, canvia creences i actituds.
15. 4.4 Canvi d'actituds
Les actituds tenen una gran influència en la conducta social. Per això, els que
intenten canviar les conductes de les persones se centren en canviar les
actituds.
És possible canviar les actituds d'una persona? Les actituds, encara que són
resistents al canvi, es mantenen estables al llarg del temps i, atès que són
adquirides i s'aprenen, podem modificar-les. Hi ha diverses estratègies per
canviar les actituds:
• Lliurament de recompenses i càstigs per canviar les accions (ús del cinturó
de seguretat).
• La teoria de la persuasió publicitària. La persuasió és un intent de canviar
creences o actituds a través de la informació. Vivim en un món dinàmic
en el que els mitjans de comunicació intenten, constantment, canviar les nostres
opinions, els nostres gustos, inclinacions polítiques, etc.
16. 5. Estereotips, prejudicis i discriminació
Els estereotips són el conjunt de creences sobre les característiques d'un grup, els
prejudicis són els sentiments assignats a aquest grup i la discriminació és la falta
d'igualtat en el tracte atorgat als membres d'aquest grup.
5.1 Definició d'estereotip
Un estereotip és el conjunt de creences compartides sobre els atributs personals d'un
grup de persones.
5.2 Funcions dels estereotips
• Tenen un valor funcional i adaptatiu perquè simplifiquen la percepció de la realitat i
redueixen la seva complexitat per mitjà de la categorització.
17. 5.2 Funcions dels estereotips
• Faciliten la integració grupal, ja que una manera de ser acceptat en un grup és
acceptar els estereotips dominants d’aquest mateix grup.
• Impliquen el seu propi compliment, perquè observem tot el que doni suport als nostres
estereotips.
5.3 Prejudicis i discriminació
El prejudici és una actitud hostil o creença indesitjable cap als membres d'altres grups
socials i es caracteritza per manifestar suspicàcia, por o odi irracionals.
18. 6. Racisme i xenofòbia
El racisme és una construcció social que consisteix a desvaloritzar un grup social en
funció d'alguna característica física (color de la pell, sobretot). Aquesta actitud negativa
ha canviat al llarg de la història i s'ha dirigit contra els indígenes, els negres, els jueus, els
àrabs, els gitanos, etc.
La xenofòbia és un prejudici amb mostres d'odi, fòbia i rebuig contra els grups ètnics
diferents, on es desconeix la fisonomia social i cultural del altres. El racisme i la
xenofòbia són una ideologia del rebuig i exclusió de tota identitat cultural diferent de la
pròpia.
7. Fanatisme i violència
El fanatisme és enemic de la raó i porta en si el germen de la violència. El risc de la
violència és generar una espiral d'odi que sempre acaba en un sagnant ritual de
destrucció. L'odi alimenta la violència, la qual, al seu torn, produeix més odi.
