1. TEMA 3 ÈTICA I MORAL

3. 1. Diferències entre Ètica i Moral La societat en què vivim posseïx normes de conducta i les persones aprenem “que hem de fer” i “que és bo” Eixe conjunt de normes és el que cridem MORAL Entenem la moral com un conjunt de normes d'aplicació pràctica L'ètica serà la reflexió crítica que es fa de la moral Aranguren cridarà a la primera: Moral viscuda I a la segona: Moral pensada

4. 2. Moral La moral és un conjunt de normes i valors La societat es regix per un codi moral L'individu ha d' acceptar-ho si vol formar part del grup.

5. 2.1. Dimensions de la moral La moral té diferents dimensions. Diferenciarem una dimensió social i una altra dimensió personal 2.1.1. Dimensió Social A nivell social hem de tindre en compte que tota societat té un codi moral El mode en què els membres de la societat accepten eixes normes i les practiquen és el que anomenarem MORALITAT Si eixes normes s'incomplixen incorrem en una IMMORALITAT Si les normes perden vigor l’anomenarem ANOMIA

6. 2.1.1. Dimensió social La moral és un fet social perquè té un llenguatge específic. S'institucionalitza en el dret La moral utilitza un llenguatge prescriptiu que podem dividir en: Llenguatge imperatiu : Mandats i peticions Llenguatge normatiu : Paraules com Deure, tindre, no poder, no està permés Llenguatge Valoratiu : Termes com bo, roín, just, bé, moral.

7. 2.1.2. Dimensió personal Els codis morals no tenen valor si les persones no les accepten i no les practiquen. L'individu té llibertat per a acceptar una norma que li diu el que deu fer. El fer-ho o no és una responsabilitat de l'individu. Les normes són generals. L'aplicació a cada cas ha de ser feta per l'individu. En les societats modernes inclús pot existir normes contràries. Llavors és l'individu qui ha de decidir com actuar. .

8. 2.2. Conflictes morals Poden sobrevindre llavors conflictes morals que dividirem en tres grups: Conflictes entre normes (Deure) Conflictes entre normes i interessos (Voler i deure) Conflictes entre interessos (Voler)

11. Pensament causal Pensament Alternatiu Pensament consecuencial

14. Discussió moral Si tu fossis el president d'eixe país pobre i t'hagueren invadit l'única zona amb aigua, i tal vegada amb petroli Gastaries els teus pocs diners en armes modernes? Quins valors hi ha en Joc? Justícia La pau Confiar en els recursos humans i l'educació Conservar la identitat cultural

17. 2.3. Desenvolupament moral Una moral madura no pot reduir-se a una acceptació passiva dels codis morals de la societat. Ha de ser una moral autònoma . Veurem dos autors que desenvolupen el procés d'acceptació de moral en l'home.

18. 2.3.1. La Moral de Piaget 1a Etapa : Moral Obligatòria (2-6 anys) on les ordes dels majors són obligatòries i no es posseïx la capacitat per a comprendre les raons abstractes d'una norma general 2a Etapa : Moral de solidaritat entre iguals (7-11 anys). És l'etapa del joc, joc que suposa unes regles, una relació, una reciprocitat) Sorgixen en esta època els sentiments d'honestedat i justícia. 3a etapa : Moral d'Equitat (12-… anys) que és quan sorgixen sentiments d'altruisme, d'interés per l'altre, la compassió… L'equitat té una connotació de justícia i igualtat social amb responsabilitat i valoració de la individualitat, arribant a un equilibri entre les dos coses, L'equitat és el més just en plenitud

19. 2.3.2. La moral de Kolhberg Lawrence Kolhberg proposa l'evolució de la moral durant tres períodes, en els que apareixen distintes etapes d'evolució moral. El primer nivell seria el preconvencional o premoral que es caracteritza per les conseqüències dels actes. Quelcom serà bo o roín segons el premi o castic que es done. Englobaria dos etapes: 1a Etapa : On el correcte és l'obediència a les normes. La raó per a fer quelcom és evitar el castic. 2a Etapa : El correcte és atendre a les necessitats. La raó és servir als propis interessos.

20. 2.3.2. La moral de Kolhberg El segon nivell és el convencional , on es viu identificat amb un grup i s'intenta complir amb un rol Ocupa dos etapes més: 3a Etapa : El correcte és el que agrada als altres La raó per a fer-ho és la necessitat ser considerat. És el que esperen de mon. Fes als altres el que esperes que facen amb tu 4a Etapa : El correcte consistix en el fet que cada un complisca amb el seu deure. Em basta saber que he complit amb el meu deure

21. 2.3.2. La moral de Kolhberg El tercer nivell és el postconvencional o autònom on es definixen valors i principis i engloba les dos últimes etapes. 5a Etapa : S'admet un cert relativisme de les normes. Poden canviar. S'atorga prioritat a la societat. 6a Etapa : El correcte es definix per principis ètics autotriats.

22. Perspectiva concreta individualista. Consciente que todos tienen intereses que perseguir y que pueden entrar en conflicto; el bien es relativo(en el sentido concreto individualista). Servir los propios intereses en un mundo donde se debe reconocer que los demás también tienen intereses. Seguir las reglas sólo cuando es por el propio interés; actuar para cumplir los propios intereses y necesidades y dejar a otros hacer lo mismo. El bien es lo que es justo y es un intercambio igual. Etapa 2 : La orientación instrumental-relativista o orientación por el premio personal Punto de vista egocéntrico. No considera los intereses de otros ni reconoce que son distintos. No relaciona dos puntos de vista. Las acciones se consideran físicamente, mas que en términos de los intereses psicológicos de los demás. Confusión de la perspectiva de la autoridad. Evitar el castigo, poder superior de la autoridad Someterse a reglas apoyadas por el castigo obediencia por sí misma Nivel 1 : Moral Preconvencional . Etapa 1 : La orientación de obediencia por castigo Perspectiva social del estadio Razones para actuar de acuerdo Lo que juzga que esta bien Nivel y estadio La perspectiva es la de un individuo racional que reconoce la naturaleza de la moralidad: las personas son fines en si mismas y como tales se las debe tratar. La creencia como persona racional en la validez de los principios morales universales y un sentido de compromiso personal con ellos. Según principios éticos escogidos por uno mismo. Las leyes son validas porque se apoyan normalmente en estos principios. Etapa 6 : La orientación de principios éticos universales Perspectiva de acuerdos sociales y contratos que se fundan en valores y derechos anteriores a la sociedad. Considera puntos de vista legales y morales. Sentido de obligación de ley, a causa del contrato social, de ajustarse a las leyes por el bien de todos, protección de los derechos. Se acepta libremente el compromiso. Ser consciente de que la gente tiene una variedad de valores y opiniones y que la mayoría de sus valores o reglas son relativas a su grupo. Las reglas son mantenidas por el contrato social. Nivel 3 : Moralidad de los principios morales autónomos Etapa 5 : La orientación legalística o de contrato social Diferencia el punto de vista de la sociedad de acuerdos o motivos interpersonales. Toma el punto de vista del sistema que define roles y reglas. Considera las relaciones interpersonales en términos de lugar en el sistema. Mantener la institución en marcha; imperativo de conciencia de cumplir las obligaciones. Cumplir los deberes a los que se ha comprometido; las leyes se han de mantener excepto en casos extremos cuando entran en conflicto con otras reglas sociales fijas. El bien está también en contribuir a la sociedad, grupo o institución. Etapa 4 : La orientación de “Ley y orden” Perspectiva del individuo con relación a otros. Conciencia de sentimientos compartidos, acuerdos y expectativas que toman primacía sobre los intereses individuales. Relaciona puntos de vista a través de la regla de oro concreta poniéndose en lugar del otro. La necesidad de ser buena persona a los propios ojos y a los de los demás: preocuparse de los demás; creer en la regla de oro; deseo de mantener las reglas y la autoridad que apoyan la típica buena conducta. Vivir de acuerdo con lo que espera la gente cercana de un buen hijo, hermano, amigo, etc... "Ser bueno" es importante y quiere decir tener buenos motivos, mostrar interés por los demás. También significa mantener relaciones mutuas como confianza, lealtad, respeto y gratitud. Nivel 2 : Moralidad de conformidad con el papel convencional Moral Etapa 3 : La orientación de concordancia interpersonal o de “niño bueno-niña buena”

23. 2.4. Relativisme moral El fet que no hi haja pràctiques culturals universals provoca que parlem de relativisme cultural Què entenem per relativisme moral? S'entén que les normes poden variar d'una societat a una altra Les normes van dirigides exclusivament al ser humà: Normes per a l'home Pareix que no varien els principis sinó que el que varia és l'aplicació d'estos

24. 2.5. Reduccionismes morals La moral posseïx una dimensió social i una altra personal. Eliminar una de les dos dimensions, falseja el que és la moral i cau en un reduccionisme EL SOCIOLOGISME Tendència a explicar-ho tot exclusivament per mitjà de les diverses formes de l'organització de la societat. La moral personal està absolutament determinada per la societat La indagació ètica no versa sobre el ser sinó sobre l'haver de ser MORAL INCONSCIENT Pot haver-hi quelcom dins de nosaltres que ens vigile i amenace. El superjo. El superjo substituïx, per tant, a les Prohibicions i castics de la societat.

25. 2.6. Estructures de la moralitat L'acte moral és l'element més visible de la conducta moral Els actes estan arrelats en actituds L'actitud és la predisposició estable cap a un mode determinat de percebre, reaccionar i/o actuar. El terme actitud és l'equivalent a virtut o vici com a moral bona o roïna successivament Les actituds morals estan arrelades en el caràcter.

26. 2.6. Estructures de la moralitat Les normes morals són necessàries. L'anomia provoca desconcert i desintegració social Els valors morals transcendixen les normes . Mai una norma pot esgotar el contingut d'un valor. Els valors són ideals, representen l'haver de ser La consciència moral és la capacitat de jutjar sobre el valor moral dels propis actes. La consciència s'ha de considerar com l'última instància d'apel·lació. És a ella a qui ha d'obeir l'individu. La consciència ens diu: El conjunt de valors, deures i normes que cada un posseïx El coneixement de la pròpia situació, així com el juí de valor Impulsos d'obligació Sentiments