SlideShare a Scribd company logo
1 of 16
SOCIOLOGIA
 Acció social.
Rols i estatus
Acció social.
• De les activitats humanes, gairebé totes tenen un
  component social, ja que quan es duen a terme
  hi ha d´altres persones que directament o
  indirecta s´hi troben implicades.
• Tota existència en un context social promou
  activitats que en diem accions socials.
• Quan l´ésser humà actua ha de tenir en compte
  les relacions amb els altres, el que pensen,
  quines normes existeixen al respecte, en suma,
  les seves accions estan contextualitzades dins un
  àmbit social; són doncs accions socials.
Acció social.
• Tota acció humana és teleològica, és a dir,
  implica una intenció, una finalitat, tot i que de
  vegades poder ser inconscients o difícils de
  determinar.
• Amb l´acció social tot individu expressa les seves
  preferències i objectius.
• De vegades, les accions socials no assoleixen els
  objectius als quals es dirigeixen, o bé produeixen
  resultats diferents o contraris a allò que es volia.
Acció social.
    • El sociòleg alemany Max Weber establí una
      classificació o tipologia de les accions socials.
    • Dividí les accions morals en quatre tipus:

                                                     principis
                                                      principis
eficàcia
 eficàcia
                                                     morals
                                                      morals



emocions
 emocions
                                                      costums
                                                       costums
iipassions
   passions
Acció social.(Activitats)
• Determineu a quina classe pertanyen les següents accions morals:
1. Fer festa el dia 1 de maig, dia del treball
2. Arribar un quart d´hora abans durant els primers dies de feina quan tens
   un contracte temporal
3. Anar al cine a veure una pel·lícula que ja has vist amb un noi/noia que t
   ´agrada
4. Dedicar cada dia tres hores a estudi
5. Participar en les activitats d´una organització d´ajut al Tercer Món
6. Anar a missa el diumenge
7. Agafar una carretera comarcal per evitar els embussos de l´autovia
8. Protegir i mantenir els fills
9. Assistir a un partit on juga el teu equip de futbol
10.Veure el Telenotícies a dos quarts de tres mentre dines
11.Fer un petó a la galta de la mare quan arribes a casa
Acció i posició social
• L´acció social s´esdevé a l´interior de grups
  socials o entre grups socials diferents.
• Els grups socials no són unitats homogènies,
  sinó col·lectivitats diferenciades.
• La forma bàsica de diferenciació interna en els
  grups és la posició social que ocupen els
  individus del grup.
• Cada individu dins del grup ocupa una posició
  social diferent, per exemple: cap, subcap,
  encarregat, treballador de primera, peó ...
L´estatus i el rol socials
• En tota posició social cal distingir dos aspectes
  essencials: l´estatus i el rol.
L´estatus i el rol socials.
               Fonts d´estatus
família                Per naixement, pel fet de pertànyer a una
                       família molt poderosa, rica o famosa una
                       persona pot gaudir de privilegis superiors a
                       altres que han nascut en famílies sense poder
                       polític, econòmic o mediàtic.

professió              Les societats acostumen a prioritzar o
                       dignificar uns tipus de professions per sobre
                       d´altres. Per exemple: les professions més
                       intel·lectuals poden estar millor
                       considerades que les professions manuals.



gènere                 Les dones acostumen a valorar-se molt
                       menys que els homes en determinades
                       cultures. Hi ha preferència pels fills, als que
                       es potencia, mentre que les filles poden ser
                       objecte d´infanticidi o abandonament.
L´estatus i el rol socials.
                              Tipus d´estatus
           Estatus adscrit                          Estatus adquirit
Una persona, quan neix, posseeix unes   Una persona, al llarg de la seva vida,
posicions socials independents de la    pot anar adquirint altres posicions
seva voluntat, que li són assignades    socials gràcies a l´atzar, al seu esforç, a
per factors hereditaris.                les seves actuacions o als seus mèrits.



   1. Hi ha societats basades en l´ estatus adscrit on existeixen
      escasses o nul·les oportunitats de mobilitat social, és a dir, de
      canviar d´estatus original.
   2. Hi ha societats, en canvi, on es fomenta l´ estatus adquirit, és a
      dir, la mobilitat i el canvi de posicions socials.
L´estatus i el rol socials.
• Quan una persona ocupa un estatus
  social determinat s´espera un
  comportament adequat a la seva posició
  social.
• S´espera que un botiguer sigui amable,
  que un jutge sigui equànime, que una
  metgessa es mostri atenta, que un
  professor tingui paciència ...
• Cadascú, segons els seus estatus, adapta
  el seu comportament a un paper que la
  societat sembla que li hagi assignat, el
  seu rol.
L´estatus i el rol socials.
• Una persona pot compatibilitzar diferents rols:
  professor, pare de família, militant d´un partit polític,
  aficionat a un hobby ...
• També hi ha rols incompatibles: ser dona i alhora
  sacerdotessa catòlica.
• Hom pot considerar l´individu com un conjunt de rols
  que representa en la seva interacció social, és a dir, en la
  seva relació amb altres persones. Dit d´una altra
  manera, és la seva identitat complexa, constituïda per
  tots els rols que al llarg del dia representa.
L´estatus i el rol socials.
• Hi ha estatus que tendeixen a identificar-se amb un rol
  estereotipat amb la intenció de perpetuar
  indefinidament un comportament determinat. Per
  exemple: la imatge autoritària del pare; el paper
  subordinat de la mare dins la família.
• Hi ha estatus, en canvi, més flexibles que poden generar
  tipus diferents de rols, fins i tot contraris al rol
  estereotipat clàssic. Per exemple, pot donar-se el cas d
  ´una dona que no vulgui formar una família junt a un
  home i pretengui educar ella sola els seus fills.
L´estatus i el rol socials (activitats)
• Relacioneu amb fletxetes cadascun dels estatus amb el que creieu
  que són els seus corresponents rols:

    Voluntari d´una ong        crític
    Policia                    Tolerant
    Professor                  Comprensiu
    Immigrant                  Autoritari
    periodista                 Humil
    Sacerdot                   Honrat
    Obrer                      Utòpic
    Mestressa de casa          Fanàtic
    polític                    Paternalista
    mare                       ambiciós
    jove                       manipulador
L´estatus i el rol socials (activitats)
• La ruina del ancien régime significó
  el colapso de un sistema social en el
  que las posiciones se asignaban y
  atribuían por herencia de
  nacimiento y no por adquisición en
  función del propio mérito. Hoy,
  nuestro modelo social es justamente
  el opuesto; las posiciones sociales se
  adquieren por méritos, tras larga y
  reñida competición, sin que valga de
  mucho la herencia familiar recibida
  en la línea de salida.
• Enrique Gil Calvo, Las ciudades
  se colapsan, El País, 3/12/1987
L´estatus i el rol socials (activitats).
- Completeu la graella a partir del text de la diapositiva anterior

                                 Estatus social
             Antic règim                                 Modernitat
L´estatus i el rol socials (activitats).
• Analitzeu el vostre comportament al llarg de dos
  dies (en forma de diari) a partir dels conceptes
  estatus i rol.
• Assenyaleu els canvis de comportament més
  rellevants, el que més us agrada i el que creieu
  que hauríeu de canviar.
• Us agradaria donar un tomb a la vostra vida? Per
  què?
(mínim 300 paraules)

More Related Content

What's hot

Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernismeyovima70
 
Esquema segona república
Esquema segona repúblicaEsquema segona república
Esquema segona repúblicaMarcel Duran
 
T3 l'anabolisme autòtrof
T3 l'anabolisme autòtrofT3 l'anabolisme autòtrof
T3 l'anabolisme autòtrofmontsejaen
 
Power Point Treball De Recerca
Power Point Treball De RecercaPower Point Treball De Recerca
Power Point Treball De RecercaANEDJO
 
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)Anna Giro
 
Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)
Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)
Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)Encarnacio Vallespi Doliu
 
Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.Marcel Duran
 
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humàTema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humàjcalzamora
 
11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICAjcorbala
 
Esquema Guerra Civil espanyola.
Esquema Guerra Civil espanyola.Esquema Guerra Civil espanyola.
Esquema Guerra Civil espanyola.Marcel Duran
 

What's hot (20)

Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
Esquema segona república
Esquema segona repúblicaEsquema segona república
Esquema segona república
 
El cervell
El cervellEl cervell
El cervell
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
 
T3 l'anabolisme autòtrof
T3 l'anabolisme autòtrofT3 l'anabolisme autòtrof
T3 l'anabolisme autòtrof
 
La Guerra Freda
La Guerra FredaLa Guerra Freda
La Guerra Freda
 
Drets Humans
Drets HumansDrets Humans
Drets Humans
 
Power Point Treball De Recerca
Power Point Treball De RecercaPower Point Treball De Recerca
Power Point Treball De Recerca
 
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
 
El sòl
El sòlEl sòl
El sòl
 
Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)
Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)
Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)
 
Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.
 
El Treball De Recerca
El Treball De RecercaEl Treball De Recerca
El Treball De Recerca
 
Cultura i socialització.
Cultura i socialització.Cultura i socialització.
Cultura i socialització.
 
Josep Pla
Josep Pla Josep Pla
Josep Pla
 
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humàTema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
 
Mar i cel
Mar i celMar i cel
Mar i cel
 
11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA
 
La Plaça del Diamant
La Plaça del DiamantLa Plaça del Diamant
La Plaça del Diamant
 
Esquema Guerra Civil espanyola.
Esquema Guerra Civil espanyola.Esquema Guerra Civil espanyola.
Esquema Guerra Civil espanyola.
 

Similar to Rol i estatus

Similar to Rol i estatus (20)

Psicologia social
Psicologia socialPsicologia social
Psicologia social
 
Bases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grups
Bases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grupsBases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grups
Bases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grups
 
La Psicologia Social.pdf
La Psicologia Social.pdfLa Psicologia Social.pdf
La Psicologia Social.pdf
 
La Psicologia Social.pdf
La Psicologia Social.pdfLa Psicologia Social.pdf
La Psicologia Social.pdf
 
La psicologia social
La psicologia socialLa psicologia social
La psicologia social
 
Presentacio u16
Presentacio u16Presentacio u16
Presentacio u16
 
Presentacio u16
Presentacio u16Presentacio u16
Presentacio u16
 
Tema11 13 14_15_final
Tema11 13 14_15_finalTema11 13 14_15_final
Tema11 13 14_15_final
 
Sociologia Unitat 9
Sociologia Unitat 9Sociologia Unitat 9
Sociologia Unitat 9
 
Psicologia Social
Psicologia SocialPsicologia Social
Psicologia Social
 
Postadolescència
PostadolescènciaPostadolescència
Postadolescència
 
Parlem dètica URL
Parlem dètica URLParlem dètica URL
Parlem dètica URL
 
Super resum context uf1
Super resum context uf1Super resum context uf1
Super resum context uf1
 
Dinamica de grup
Dinamica de grupDinamica de grup
Dinamica de grup
 
Grupssocials
GrupssocialsGrupssocials
Grupssocials
 
T3 es societat i cultura processos de socialització
T3 es societat i cultura processos de socialitzacióT3 es societat i cultura processos de socialització
T3 es societat i cultura processos de socialització
 
Projectes d’investigació presentació
Projectes d’investigació presentacióProjectes d’investigació presentació
Projectes d’investigació presentació
 
Definició De Sociologia
Definició De SociologiaDefinició De Sociologia
Definició De Sociologia
 
Exercicis de sociologia
Exercicis de sociologiaExercicis de sociologia
Exercicis de sociologia
 
1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf
1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf
1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf
 

More from Manel Villar (Institut Poeta Maragall)

Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 

More from Manel Villar (Institut Poeta Maragall) (20)

Atenció 1.
Atenció 1.Atenció 1.
Atenció 1.
 
La indústria de l'atenció.
La indústria de l'atenció.La indústria de l'atenció.
La indústria de l'atenció.
 
Crítica al kantisme i les dues morals
Crítica al kantisme i les dues moralsCrítica al kantisme i les dues morals
Crítica al kantisme i les dues morals
 
Filosofia i coronavirus
Filosofia i coronavirusFilosofia i coronavirus
Filosofia i coronavirus
 
Nihilisme, ressentiment i voluntat de poder
Nihilisme, ressentiment i voluntat de poderNihilisme, ressentiment i voluntat de poder
Nihilisme, ressentiment i voluntat de poder
 
Etern retorn i superhome
Etern retorn i superhomeEtern retorn i superhome
Etern retorn i superhome
 
Crítica a l'utilitarisme i la mort de Déu
Crítica a l'utilitarisme i la mort de DéuCrítica a l'utilitarisme i la mort de Déu
Crítica a l'utilitarisme i la mort de Déu
 
Conviure amb la incertesa
Conviure amb la incertesaConviure amb la incertesa
Conviure amb la incertesa
 
Capitalismo y pandemia varios autores
Capitalismo y pandemia   varios autoresCapitalismo y pandemia   varios autores
Capitalismo y pandemia varios autores
 
Sopa de Wuhan
Sopa de WuhanSopa de Wuhan
Sopa de Wuhan
 
Els nostres i els altres
Els nostres i els altresEls nostres i els altres
Els nostres i els altres
 
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
 
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
 
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
 
Post-veritat
Post-veritatPost-veritat
Post-veritat
 
Aforismes 18
Aforismes 18Aforismes 18
Aforismes 18
 
Biaixos cognitius
Biaixos cognitiusBiaixos cognitius
Biaixos cognitius
 
Aforismes 17
Aforismes 17Aforismes 17
Aforismes 17
 
Democràcia, una realitat amenaçada.
Democràcia, una realitat amenaçada.Democràcia, una realitat amenaçada.
Democràcia, una realitat amenaçada.
 
Democràcia, una ficció amenaçada.
Democràcia, una ficció amenaçada.Democràcia, una ficció amenaçada.
Democràcia, una ficció amenaçada.
 

Rol i estatus

  • 2. Acció social. • De les activitats humanes, gairebé totes tenen un component social, ja que quan es duen a terme hi ha d´altres persones que directament o indirecta s´hi troben implicades. • Tota existència en un context social promou activitats que en diem accions socials. • Quan l´ésser humà actua ha de tenir en compte les relacions amb els altres, el que pensen, quines normes existeixen al respecte, en suma, les seves accions estan contextualitzades dins un àmbit social; són doncs accions socials.
  • 3. Acció social. • Tota acció humana és teleològica, és a dir, implica una intenció, una finalitat, tot i que de vegades poder ser inconscients o difícils de determinar. • Amb l´acció social tot individu expressa les seves preferències i objectius. • De vegades, les accions socials no assoleixen els objectius als quals es dirigeixen, o bé produeixen resultats diferents o contraris a allò que es volia.
  • 4. Acció social. • El sociòleg alemany Max Weber establí una classificació o tipologia de les accions socials. • Dividí les accions morals en quatre tipus: principis principis eficàcia eficàcia morals morals emocions emocions costums costums iipassions passions
  • 5. Acció social.(Activitats) • Determineu a quina classe pertanyen les següents accions morals: 1. Fer festa el dia 1 de maig, dia del treball 2. Arribar un quart d´hora abans durant els primers dies de feina quan tens un contracte temporal 3. Anar al cine a veure una pel·lícula que ja has vist amb un noi/noia que t ´agrada 4. Dedicar cada dia tres hores a estudi 5. Participar en les activitats d´una organització d´ajut al Tercer Món 6. Anar a missa el diumenge 7. Agafar una carretera comarcal per evitar els embussos de l´autovia 8. Protegir i mantenir els fills 9. Assistir a un partit on juga el teu equip de futbol 10.Veure el Telenotícies a dos quarts de tres mentre dines 11.Fer un petó a la galta de la mare quan arribes a casa
  • 6. Acció i posició social • L´acció social s´esdevé a l´interior de grups socials o entre grups socials diferents. • Els grups socials no són unitats homogènies, sinó col·lectivitats diferenciades. • La forma bàsica de diferenciació interna en els grups és la posició social que ocupen els individus del grup. • Cada individu dins del grup ocupa una posició social diferent, per exemple: cap, subcap, encarregat, treballador de primera, peó ...
  • 7. L´estatus i el rol socials • En tota posició social cal distingir dos aspectes essencials: l´estatus i el rol.
  • 8. L´estatus i el rol socials. Fonts d´estatus família Per naixement, pel fet de pertànyer a una família molt poderosa, rica o famosa una persona pot gaudir de privilegis superiors a altres que han nascut en famílies sense poder polític, econòmic o mediàtic. professió Les societats acostumen a prioritzar o dignificar uns tipus de professions per sobre d´altres. Per exemple: les professions més intel·lectuals poden estar millor considerades que les professions manuals. gènere Les dones acostumen a valorar-se molt menys que els homes en determinades cultures. Hi ha preferència pels fills, als que es potencia, mentre que les filles poden ser objecte d´infanticidi o abandonament.
  • 9. L´estatus i el rol socials. Tipus d´estatus Estatus adscrit Estatus adquirit Una persona, quan neix, posseeix unes Una persona, al llarg de la seva vida, posicions socials independents de la pot anar adquirint altres posicions seva voluntat, que li són assignades socials gràcies a l´atzar, al seu esforç, a per factors hereditaris. les seves actuacions o als seus mèrits. 1. Hi ha societats basades en l´ estatus adscrit on existeixen escasses o nul·les oportunitats de mobilitat social, és a dir, de canviar d´estatus original. 2. Hi ha societats, en canvi, on es fomenta l´ estatus adquirit, és a dir, la mobilitat i el canvi de posicions socials.
  • 10. L´estatus i el rol socials. • Quan una persona ocupa un estatus social determinat s´espera un comportament adequat a la seva posició social. • S´espera que un botiguer sigui amable, que un jutge sigui equànime, que una metgessa es mostri atenta, que un professor tingui paciència ... • Cadascú, segons els seus estatus, adapta el seu comportament a un paper que la societat sembla que li hagi assignat, el seu rol.
  • 11. L´estatus i el rol socials. • Una persona pot compatibilitzar diferents rols: professor, pare de família, militant d´un partit polític, aficionat a un hobby ... • També hi ha rols incompatibles: ser dona i alhora sacerdotessa catòlica. • Hom pot considerar l´individu com un conjunt de rols que representa en la seva interacció social, és a dir, en la seva relació amb altres persones. Dit d´una altra manera, és la seva identitat complexa, constituïda per tots els rols que al llarg del dia representa.
  • 12. L´estatus i el rol socials. • Hi ha estatus que tendeixen a identificar-se amb un rol estereotipat amb la intenció de perpetuar indefinidament un comportament determinat. Per exemple: la imatge autoritària del pare; el paper subordinat de la mare dins la família. • Hi ha estatus, en canvi, més flexibles que poden generar tipus diferents de rols, fins i tot contraris al rol estereotipat clàssic. Per exemple, pot donar-se el cas d ´una dona que no vulgui formar una família junt a un home i pretengui educar ella sola els seus fills.
  • 13. L´estatus i el rol socials (activitats) • Relacioneu amb fletxetes cadascun dels estatus amb el que creieu que són els seus corresponents rols: Voluntari d´una ong crític Policia Tolerant Professor Comprensiu Immigrant Autoritari periodista Humil Sacerdot Honrat Obrer Utòpic Mestressa de casa Fanàtic polític Paternalista mare ambiciós jove manipulador
  • 14. L´estatus i el rol socials (activitats) • La ruina del ancien régime significó el colapso de un sistema social en el que las posiciones se asignaban y atribuían por herencia de nacimiento y no por adquisición en función del propio mérito. Hoy, nuestro modelo social es justamente el opuesto; las posiciones sociales se adquieren por méritos, tras larga y reñida competición, sin que valga de mucho la herencia familiar recibida en la línea de salida. • Enrique Gil Calvo, Las ciudades se colapsan, El País, 3/12/1987
  • 15. L´estatus i el rol socials (activitats). - Completeu la graella a partir del text de la diapositiva anterior Estatus social Antic règim Modernitat
  • 16. L´estatus i el rol socials (activitats). • Analitzeu el vostre comportament al llarg de dos dies (en forma de diari) a partir dels conceptes estatus i rol. • Assenyaleu els canvis de comportament més rellevants, el que més us agrada i el que creieu que hauríeu de canviar. • Us agradaria donar un tomb a la vostra vida? Per què? (mínim 300 paraules)