2. INDEX
9.1. Estats Units
9.1.1. Organització
9.1.2. Partits
9.2. Regne Unit
9.2.1. Organització
9.2.2. Partit
9.3. Espanya
9.3.1.Organització
9.3.2. Llei d’Hondt
9.3.3. Partits
3. 9.1.1 Organització
• El Congrés és un òrgan bicameral, compost per la Cambra de
Representants i el Senat.
•
• La Cambra de Representants té 435 membres què servixen per un
bienni.
• Els llocs es dividixen en funció de la població de cada estat.
• Actualment, el seu nombre no creix, encara que en els inicis,
corresponia un representant per cada 30.000 persones.
•
• El Senat te dos Senadors per Estat.
• Hi ha 100 senadors, que servixen almenys un sexenni.
• Tots els representant són triats pel poble.
4. L'article Primer de la Constitució dels Estats
Units posa tots els poders legislatius del
govern federal en el Congrés.
Les seues competències estan limitades a aquelles
enumerades en la Constitució; la resta pertanyen
als estats, els altres dos poders i el poble.
El Senat és quasi totalment igual a la Cambra de
Representants
No obstant això, hi ha competències exclusives de
cada cambra.
Ambdós cambres es reunixen en
l'edifici del Capitoli, a Washington.
5. 9.1.2. PARTITS
El Partit Republicà (GOP) (Republiquen Party)
- El partit s'associa amb el conservadorisme. Laic
- En el terreny econòmic la seua doctrina és el liberalisme
econòmic; defensora del lliure mercat i enemiga de la
intervenció de l'Estat, conservadorisme fiscal.
- Volen reduir el poder de l'Estat, privatitzant quasi tot.
- Sempre el Partit Republicà aposta per solucions de
mercat als problemes nacionals, d'ací les fortes crítiques
rebudes quan va apostar pel rescat de grans empreses i
bancs després de la fallida de Lehman Brothers.
6. • Va nàixer per a lluitar per una causa molt progressista
(l'abolició de l'esclavitud dels negres) i perquè el seu
rival (el Partit Demòcrata) era vist com "conservador"
en aquell temps. Encara que ja per a aquella època
destacava la seua defensa de l'empresa privada, el seu
rebuig de la ingerència de l'Estat en l'economia i la
seua frontal oposició a socialistes i comunistes.
• A mesura que el Partit Demòcrata s'allunyava del
conservadorisme i es tornava més pròxim a la
centreesquerra; el Republicà va passar a ser la força
conservadora dels Estats Units.
7. Presidents republicans
• Abraham Lincoln 1861-1865
• Theodore Roosevelt 1901-1909
• David Eisenhower 1953-1961
• Richard Nixon 1969-1974
• Ronald Reagan 1981-1989
• George Bush 1989-1993
• George Bush Jr. 2001-2009
8. • El Partit Demòcrata (en anglés, Democratic Party) és
considerat un partit liberal, progressisme i de
centreesquerra.
• És un partit amb una gran i polifacètica divergència
ideològica i que alberga diferents sectors ideològics
dins de les seues files que van des de la centredreta
conservadora, passant pel centre, el liberalisme clàssic,
el socioliberalisme, la socialdemocràcia, sectors
sindicals, laboristes, progressistes i d'esquerra.
• En política econòmica, es mostren més centristes que
els Republicans, sempre disposats a
reduir l'Estat del Benestar.
9. Els demòcrates no s'oposen a l'economia de lliure mercat, i
creuen que el capitalisme de mercat és l'únic sistema
econòmic que permet generar creixement i prosperitat.
Pensen que l'Estat ha d'intervindre per a reduir els
desequilibris socials, distribuir millor la renda i garantir la
igualtat d'oportunitats; i
crear així un "capitalisme
amb rostre humà".
Per això són entusiastes
defensors de
l'Estat de benestar.
Tradicionalment s'ha parlat d'una divisió ideològica
entre grups demòcrates conservadors, demòcrates
moderats i demòcrates liberals.
10. Presidents demòcrates
• Franklin Roosevelt 1933-1945
• John Fitzgerald Kennedy 1961-1963
• James Carter, Jr. 1977-1981
• "Bill" Clinton1993-2001
• Barack Obama 2009- present
11. 9.2.1. Organització
El parlament del Regne Unit està format per la Cambra
dels Comuns i la Cambra dels Lords
• La Cambra dels Comuns és la cambra baixa del Parlament del Regne
Unit.
• Té la seua seu Al Palau de Westminster.
• El Parlament britànic té una segona cambra: la alta o Cambra dels Lords.
• La Cambra dels Comuns és triada democràticament. Està conformada
per 650 representants triats per escrutini uninominal majoritari en els
diferents districtes electorals del Regne Unit per un període màxim de
cinc anys fins que es dissol el parlament. A estos representants se'ls
denomina membres del parlament.
• És la cambra amb majors poders legislatius del parlament.
• Al dia de hui, cada districte electoral
tria només un membre del parlament.
12. • La Cambra dels Lords és la Cambra Alta del Parlament del Regne
Unit. Celebren les seues sessions al Palau de Westminster.
• Els membres de la Cambra dels Lords no es trien per mitjà
d'eleccions.
• Es divideixen segons el seu dret a formar part de la Cambra en:
Lords Espirituals i Lords Temporals.
• Els Lords Espirituals són 26 bisbes triats pel seu prestigi i dilatada
carrera eclesiàstica dins de l'Església anglicana.
• Els Lords Temporals conformen la resta, sent la majoria membres
amb dret vitalici, anomenats per la Reina amb l'assessorament del
Primer ministre.
• Des de març del 2010, la Cambra dels Lords compta amb 733
membres, 83 més que la Cambra dels Comuns, que compta amb
650.
• Actua com a òrgan assessor, en temes complexos, per al Regne Unit
i de vegades també per a la Unió Europea.
• És la "conglomeració de savis del Regne Unit“
• Podem trobar degans d'universitats, científics,
milionaris d'edat triats pels seus aportacions
al progrés del Regne Unit i del món, etc.
13. 9.2.2. PARTITS
Govern de Sa majestat
Partit Conservador i Unionista (218)
Partit Liberal-Demòcrata (91)
Molt Leal Oposició de Sa majestat
Partit Laborista (239)
14. Partit conservador
“Tory”
El Partit Conservador i Unionista,
és un partit de centredreta del Regne Unit.
Te com a principi la “Liberalització econòmica”
Primers Ministres conservadors
• Winston Churchill (1940-45, 1951-55)
• Margaret Thatcher (1979–1990).
• John Major (1990–1997)
• David Cameron (2010–present).
15. Partir liberal demòcrata
• Els Liberal Demòcrates posseïxen dos corrents ideològics
propis del Liberalisme polític:
Per un costat està el grup dels social liberals,
i per l'altre els liberals clàssics
• El grup de social liberals tenen un acostament històric a la
social democràcia, l'economia mixta i l'estat de benestar,
• Els liberals clàssics, que són defensors del Liberalisme
econòmic.
• Ambdós grups són: europeistes, estan a favor de la
multireligiositat i multiculturalitat de la societat britànica, la
federalització del Regne Unit, i la reforma electoral que
instal·le un Sistema proporcional, tant en la Cambra dels
Comuns com en la Cambra dels Lords.
• No hi ha primer ministres liberals des del 1922
16. Partit Laborista
• El Partit Laborista (en anglés, Labour Party) és
un partit polític de centreesquerra del Regne
Unit. Deriva del Comité de Representació dels
Treballadors, principal partit d'esquerres
• Primer ministre:
• Tony Blair 1997-2007.
• Gordon Brown 2007-2010
17. 9.3.1. Organització
Espanya és una Monarquia Parlamentària.
• El seu Poder legislatiu (representat en la figura de
les Corts Generals) exercix el control de l'executiu, així
com funcions legislatives
• Els poders emanen del poble espanyol.
• El candidat a president del Govern ha de ser
aprovat almenys per majoria simple en el
Congrés dels Diputats.
• El poder legislatiu recau en les Corts Generals,
assemblea bicameral composta pel Congrés dels
Diputats I el Senat. Representen al poble, exercixen la
responsabilitat legislativa i aproven els Pressupostos.
18. • El Senat és la cambra alta, integrada per un número
variable de senadors.
- Un és electe per la legislatura de cada Com. Autònoma.
- Un altre més per cada milió d'habitants.
• També hi ha senadors d'elecció directa pel poble.
- Quatre per cada província.
- Tres per les illes de Gran Canaria, Mallorca i Tenerife
- Un senador per Eivissa-Formentera I Menorca
- Un senador per Fuerteventura,
Gomera, Hierro, Lanzarote i La Palma
- Dos Senadors per Ceuta i Melilla
19. • El Senat dura quatre anys en exercici, té funcions
d'integració territorial, legislativa i política.
• El Congrés és la cambra baixa, però té més poders
que el Senat. Potser el més important és el de
ratificar la proposta que el Rei fa del president del
Govern, així com retirar-li la confiança.
• El Congrés dels Diputats Està compost per un
mínim de 300 i un màxim de 400 Diputats, sent el
seu número actual de 350
20. 9.3.1.1. Poder executiu
És dirigit pel Consell de ministres, que té tants
ministeris com establisca el reial decret d'estructura
aprovat pel President del govern d'acord amb les
necessitats del país en el moment.
La seua finalitat consistix a
fer complir les lleis aprovades
pel poder legislatiu, així com
planejar i executar el
programa de govern i dirigir
l'administració pública amb
este fi.
21. 9.3.1.2. poder judicial
És el conjunt de jutjats i tribunals que tenen
la potestat d'administrar justícia en nom del rei.
• El Consell General del Poder Judicial és el màxim
òrgan de govern de la justícia.
• El Tribunal Constitucional controla que les lleis i
les actuacions de l'administració pública s'ajusten
a la Carta Magna.
• El Tribunal Suprem és l'òrgan jurisdiccional
superior en tots els ordes excepte en matèria de
garanties constitucionals.
22. 9.3.2. Llei d’hondt
• El repartiment d'escons es realitza de forma
proporcional en base de la Llei d'Hondt
• Per a determinar els 350 diputats del Congrés
s'establix una divisió territorial en 52
circumscripcions: les 50 províncies espanyoles
més Ceuta i Melilla.
• Cada circumscripció té assignat un determinat
nombre de diputats: un a Ceuta, un a Melilla i un
mínim de dos per província. Açò suposa un total
de 102 escons. Els 248 restants es repartixen de
manera proporcional a la població.
23. EXEMPLE
Ho explicarem amb un exemple:
Suposem unes eleccions en les que s’han de
repartir-se set escons
El primer que farem es desestimar aquelles
candidatures que no hagen superat el 3% dels vots
totals
A continuació es dividix el nombre de vots
obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3... fins a
un nombre igual al dels escons de la circumscripció.
En este cas: 7.
24. En este cas els partits que han tingut menys de 15.000 vots (el 3 %) no
apareixen en la següent gràfica
I el nombre de vots queda repartit de la següent manera:
Partit A Partit B Partit C Partit D Partit E
Vots 340 000 280 000 160 000 60 000 15 000
Abans de començar l'assignació d'escons es dibuixa una taula de 7 files
(nombre d'escons) per 5 columnes (número de partits).
En la primera fila s'escriu el nombre total de vots rebuts per cada partit
(divisor 1). És preferible ordenar els partits per nombre de vots, així se
simplificaran les següents fases de l'algoritme.
En cada iteració es calculen els quocients per a cada partit i s'assigna
un escó al partit amb el quocient major.
Per a la següent iteració es recalcula el quocient del partit que acaba
de rebre un escó.
Els altres partits mantenen el seu quocient, ja que no van rebre escó, i
es repetix el procés.
25. En la següent taula es mostra el resultat de les set iteracions
PARTITS PARTIT A PARTIT B PARTIT C PARTIT D PARTIT E
Vots 340.000 280.000 160.000 60.000 15.000
Escó 1 340.000 280.000 160.000 60.000 15.000
Escó 2 170.000 280.000 160.000 60.000 15.000
Escó 3 170.000 140.000 160.000 60.000 15.000
Escó 4 113.333 140.000 160.000 60.000 15.000
Escó 5 113.333 140.000 80.000 60.000 15.000
Escó 6 113.333 93.333 80.000 60.000 15.000
Escó 7 85.000 93.333 80.000 60.000 15.000
Escons
asignats
3 3 1 0 0
