Organitzacio política territorial - part-i

1. La organització política i
territorial d’Espanya i de
Catalunya
1

2. 2
1.- Les formes de govern. La democràcia
2.- Organització política d’Espanya
3.- Organització territorial d’Espanya.
4.- Organització politicoadministrativa de Catalunya
5.- Els contrastos territorials
6.- Polítiques d’ordenació territorial a Catalunya
ÍNDEXÍNDEX

3. 1.- LES FORMES DE GOVERN. LA DEMOCRÀCIA1.- LES FORMES DE GOVERN. LA DEMOCRÀCIA
3
Fer resum de les pàgines 342 a 344 (el punt 1.4 NO)

4. 2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA
4
Amb la mort de Franco (1975) s’inicia el procés de transició política de la dictadura a la democracia que culmina amb
l’aprovació de la Constitució el 1978.
Aquesta defineix Espanya com un estat social i democràtic de dret, i la forma de govern és la monarquia parlamentària (el
rei regna, però no governa).
La Constitució és la llei fonamental del país i estableix la
sobirania nacional i la separació de poders.
La democràcia espanyola no és directa sinó representativa: els
majors de 18 anys voten i deleguen en uns representants
El sistema polític espanyolEl sistema polític espanyol
Democràcia directa: els ciutadans participen directament en
el procés de presa de decisions polítiques. Exemple:
referèndums, Iniciativa Legislativa Popular
Democràcia representativa: el poble delega la sobirania en
autoritats triades de forma periòdica per mitjà d'eleccions
lliures

5. 5
A Espanya hi ha quatre tipus de convocatòries electorals:
 Eleccions generals: s’escull els seus representantants als Congrés de Diputats i al Senat
 Eleccions autonòmiques : s’elegeix els diputats al Parlament autonòmic respectiu.
 Eleccions municipals: s’escull l’alcalde i la resta de membres de la corporació municipal
 Eleccions europees (Parlament europeu).
Circumscripció electoral: divisió
administrativa electoral a la qual se li
atribueixen un nombre determinat d'escons, a
cobrir segons els resultats obtinguts per les
diferents llistes que concorren a unes
eleccions.
La circumscripció electoral adoptada a les
eleccions al Congrés dels Diputats, Senat i
autonòmiques és la província; en les eleccions
al Parlament Europeu és l’Estat
Llei electoral vigent: després del recompte de vots, s’adjudiquen els escons a cada partit en funció del nombre de vots obtinguts, en una
proporció que afavoreix els partits que han rebut més gran nombre de vots i que perjudica els partits menys votats (llei d’Hondt: només
s'atorguen escons als partits que han superat un determinat percentatge de vots (3%), denominat barrera electoral.
2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA
2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA

6. 6
Exemple de Llei d’Hondt
En aquest exemple, hi ha hagut 267.500 vots a candidatures. Una barrera del 3% suposa
8.025 vots, i com que els partits D i E no hi arriben quedaran exclosos del repartiment
d'escons.
Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etcètera, fins a un
nombre igual al d'escons assignats a la circumscripció, en aquest cas vuit. Amb aquesta
taula s'atribueixen els escons a les candidatures que obtinguin els més grans quocients per
ordre decreixent.
2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA
2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA

7. 7
Dos sistemes electorals
tots els escons corresponents a una circumscripció s'atorguen al partit o candidat que obté més vots.(per
exemple, si un partit A obté el 50,1% dels vots i un partit B n'obté el 49,9%, tots els escons en litigi s'atorguen al
partit A). Exemple: eleccions presidencials als EUA; eleccions muncipals i Parlament del Regne Unit
sistema proporcional el nombre d'escons es reparteix aproximadament de manera proporcional al nombre de
vots que els grups polítics o els candidats obtenen a cada circumscripció. Exemple: eleccions generals a
Espanya; al Parlament de Catalunya
Sistema majoritariSistema majoritari
Avantatges: afavoreix les grans formacions polítiques de manera que als països on s'aplica aquest sistema es
tendeix cap al bipartidisme, en què dos grans partits dominen l'escenari polític. Es considera que aquest
sistema fa més fàcil la formació i estabilitat dels governs.
Inconvenients: perjudica les opcions de les minories perquè no es tenen en compte els vots rebuts per elles, ja
que tots els vots d'una circumscripció electoral s'adjudiquen al candidat o candidata que ha obtingut el millor
resultat.
SistemaSistema
proporcionalproporcional
Avantatges permet la representació dels grups minoritaris.
Inconvenients: més dificultat per a la formació i l’estabilitat dels governs si ningú obté la majoria absoluta i
sovint s’han de fer coalicions o pactes de govern entre
2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA
2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA

8. 8
Divisió de poders
Parlament és la seu del poder legislatiu. A Espanya el Parlament són les Corts
Generals, formades pel Congrés dels Diputats i el Senat.
 El Congrés (cambra baixa):
poder de legislar.
 format per 350 diputats.
 la província és la circumscripció electoral.
Un cop triats, el rei (prèvia consulta amb els diversos partits
parlamentaris) proposa un candidat a la Presidència del Govern.
 El Congrés tria el President del Govern. Aquest nomena els seus
ministres, configurant així el poder executiu. Aquest governa, però és
controlat per les Corts Generals. Ara bé, el President del Govern està
facultat per dissoldre les Corts i convocar noves eleccions.
 El Congrés regula i controla el Govern (fins i tot pot provocar una
moció de censura), aprova les lleis i els pressupostos de l'Estat.
LegislatiuLegislatiu
2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA
2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA

9. 9
Divisió de poders
El Senat (cambra alta):
cambra de representació territorial, que duplica pràcticament les
funcions del Congrés.
 revisar les propostes legislatives que prèviament han passat pel
Congrés dels Diputats. Ara bé, és el Congrés qui aprova els textos
definitivament.
 En política exterior, el Senat pot autoritzar o denegar la ratificació de
tractats internacionals.
Són escollits el mateix dia que els diputats del Congrés, però el
sistema és diferent: els votants elegeixen tres noms del mateix o
diferent partit, i els més votats són els senadors. A cada província
s’escullen quatre senadors; a més el Parlament autonòmic dessigna un
senador i un altre més per cada milió d’habitants del territori autonòmic.
LegislatiuLegislatiu
2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA
2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA

10. 10
Divisió de poders
Format pel President i els ministres.
 Funcions:
 dirigir la política de l’Estat
 administrar els recursos
 establir la defensa nacional i les relacions exterior
 executar lleis i promulgar drets
ExecutiuExecutiu
2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA
2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA

11. 11
La organització política d’EspanyaLa organització política d’Espanya
Divisió de poders
Consell General del Poder Judicial és l'òrgan de govern dels jutges i
magistrats encarregats d'administrar justícia segons la legislació del país.
Hi estan subordinats les sales del Gorvern del Tribunal Suprem, de
l’Audiència Nacional i dels Tribunals Superiors de Justícia
L'integren el president del Tribunal Suprem i vints membres designats per
les Corts Generals i nomenats pel rei per a un període de cinc anys
JudicialJudicial
Defensor del poble:
 institució designada per les Corts Generals.
 Competències:
 protecció i defensa dels drets
fonamentals i les llibertats públiques
dels ciutadans davant de les
actuacions de l’administració.
 que l’administració serveixi als
interessos generals amb objectivitat
2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA
2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA

12. 3.- LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA3.- LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA
12
El títol VIII de la Constitució Espanyola (1978), “sobre l’organització territorial d’Espanya”, estableix que Espanya
s’organitza territorialment en municipis, províncies i CCAA.

13. 3.- LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA3.- LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA
13
Les Comunitats AutònomesLes Comunitats Autònomes
La Constitució de 1978: Espanya és un Estat unitari no centralista
Les nacionalitats i les regions espanyoles poden disposar d’un
principi d’autonomia.d’autonomia.
Entre 1979 i 1983 es van constituir 17 CCAA, i les ciutats autònomes
de Ceuta i Melilla el 1995.
Cada CCAA està regida per un estatut:
característiques del Parlament, el Govern i l’Administració
pública autonòmics,
les competències a gestionar (negociades amb l’Estat)
 el finançament
Les Corts deleguen en les CCAA part de la seva sobirania: competències transferides:
 competències plenes: organització de les institucions d’autogovern, sanitat i
educació.
 competències compartides amb l’Estat: tota la legislació, reglamentació i
normativa en general sobre el tema correspon a l'Estat, mentre que la tasca de
les comunitats autònomes es limita a tot allò relatiu a l'execució. Exemples:
administració de justícia, legislació laboral i la gestió d’infraestructures viàries
comunitats autònomes són “ens públics territorials amb facultats
d’autogovern i autonomia legislativa”.

14. 3.- LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA3.- LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA
14
Les Comunitats AutònomesLes Comunitats Autònomes

15. 3.- LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA3.- LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA
15
Les Comunitats AutònomesLes Comunitats Autònomes
Les institucions
autonòmiques
Assemblea o parlament: triat per sufragi universal, legisla en allò que té competències
(plenes i compartides), aprova pressupostos i controla l’acció de govern.
President autonòmic: representa la seva comunitat autònoma i en forma i dirigeix el
govern. Es escollit pel parlament autonòmic i nomenat pel rei.
Govern: format pel president i els consellers, executa i fa complir les lleis aprovades pel
parlament.
No tenen organització judicial pròpia, comparteixen el poder judicial únic de l’Estat
espanyol. Les legislacions estatals i autonòmiques preveuen la intervenció de les
comunitats en la gestió de les competències administratives relacionades amb la
justícia:
règim personal dels funcionaris al servei de l’Administració de Justícia i els
mitjans i els recursos materials i econòmics.
l’assemblea legislativa intervé en el nomenament d’1/3 part dels membres de la
Sala Civil i del Penal del Tribunal Superior de Justícia respectiu.

16. 3.- LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA3.- LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA
16
Les ProvínciesLes Províncies
La província és una “entitat local amb personalitat jurídica
pròpia, determinada per l’agrupació de municipis”.
Hi ha CCAA uniprovincials (Madrid, Murcia, La Rioja, Balears,Principat
d’Astúries, Cantàbria, Comunitat Foral de Navarra).
Ceuta i Melilla, dues ciutats amb estatut d’autonomia.
La divisió del territori en províncies va ser feta per Javier de
Burgos (1833) i des de d'aleshores les funcions de les
províncies s’han adaptats a les circumstàncies històriques.
Actualment la província és:
 circumscripció electoral de l’Estat; els diputats i senadors
s’elegeixen per cada província.
 divisió territorial de l’administració perifèrica de l’Estat,
representada en la figura del subdelegat del govern. És a dir, divisió
territorial per a que l’Estat pugui complir les seves activitats. Cal
recordar que l’Estat hi exerceix les competències exclusives sobre
32 matèries, com ara emigració, defensa, hisenda general..., de les
quals s’encarrega el subdelegat del govern.
 entitat d’administració local de rang més alt: la seva missió es
cooperar amb els municipis a través de les diputacions
provincials. Els diputats de les diputacions s’elegeixen d’entre els
regidors electes, mentre que el president de la Diputació és elegit
pels diputats electes.

17. 3.- LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA3.- LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA
17
Les ProvínciesLes Províncies
Funcions:Funcions:
La diputació provincial ha de :
coordinar els serveis municipals entre si
l’assistència als municipis de menor capacitat
econòmica
la prestació de serveis públics supramunicipals
(escombraries, transport escolar, incendis...)
Per tal de complir aquestes funcions municipis i
diputacions es nodreixen fonamentalment de tributs
propis i de la participació en els de l’Estat i les
CCAA (sempre són proporcionals a la seva població).

18. 3.- LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA3.- LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA
18
Els municipisEls municipis
Municipi: entitat administrativa que ocupa el nivell més baix
en el sistema jeràrquic de l’administració territorial.
Correspon al conjunt del territori, urbà i rural, gestionat per
un Ajuntament
Els ajuntaments governen i administren els municipis.
Són formats per alcaldes i regidors (varien en funció
dels habitants) triats per tots els empadronats en el
municipi, majors d’edat, cada 4 anys.
El terme municipal és l’àmbit on exerceix les seves
funcions.
Les seves competències venen recollides en la “Llei de
Bases de Règim Local”. Es centren bàsicament en
l’ordenació territorial, la seguretat en llocs públics, el
transport d’abast municipal, la salubritat, obres i serveis i
la protecció del medi ambient.
Són competència dels municipis, depenent del
nombre d’habitants:
- Organitzar l'administració pública municipal
- Recaptar i administrar els ingressos municipals
- Atorgar llicències (en les seves competències)
- L'ordenació territorial i l'urbanisme
- L'enllumenat públic
- La recollida de residus i la neteja
- La gestió dels cementiris
- La gestió dels mercats
- El control del trànsit dins el terme municipal
- El transport públic
- Fomentar les activitats educatives, culturals, sanitàries
i esportives
- ... / ...