Composició i enquadrament de l'imatge

5,575 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
5,575
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3,912
Actions
Shares
0
Downloads
35
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • 1 – El fons no contrasta amb els cavalls al ser del mateix color.

    2 – Convertit un fons totalment caòtic en un fons correcte reduint la profunditat de camp, de manera que queda desenfocat . Si no ho hagués fet així li hauria restat interès al motiu principal de la foto.

    3 – Arreglar un fons desastrós canviant l'angle de visió:
    1 - fons massa contrastat no ajuda a veure amb detall la planta.
    2 – movent-se una mica i fent coincidir el fons amb el bosc la foto queda molt més agradable a la vista I aconseguim veure amb més detall la planta.
  • Ultim punt: (per exemple perquè hi ha uns núvols cridaneres) conseguir l'harmonia.
  • 1a foto: importància al cel (horitzó al terç inferior).

    2a foto: importància a terra (terç superior)

    3a foto: simetria perfecta entre cel i terra (centrada)
  • Sovint fem fotos intentant ficar-hi tot el que veiem, sense cap ordre i fent la foto massa complexa i caòtica .
  • 1 - Massa caòtica. No línies netes, ni composició clara o motiu. Les fustes s'entrecreuen entre si. El resultat és una imatge que no té cap atractiu.
    2 - Composició molt senzilla i neta. Només es veu el gos situat en un terç i un fons que no crida l' atenció.
  • 1 inici: L'altura des de la que s'està fent la fotografia és un element més de la composició.

    2 inici : Estem acostumats a tirar la foto des de la nostra pròpia alçada però…

    FOTO: dues fotografies totalment iguals excepte per l'altura L'altura permet modificar la proporció de camp (verd), la proporció de cel i la perspectiva de la carretera.
  • Foto exactament igual, variant simplement l'altura.

    1 - podem observar l'escala d'una manera més detallada .
    2 - els ulls ens porten més al final del camí i permet veure millor els arbres.
  • podem fer-nos una idea de la grandesa de la glacera perquè les persones es veuen molt petites.

    Si a la foto no apareguessin les persones difícilment podríem haver transmès la grandesa del lloc .
  • Segur que tots reconeixem la típica escena d’algú fent una foto a una catedral immensa on el seu familiar, que està a 100 metres d'ell, queda reduït a un punt inapreciable

    FOTO: 1 - persones se'ls distingeix perfectament i serveix com a foto de record
    2 - amb prou feines es distingeixen les cares

    Per fer això és molt millor tenir la persona a prop teu , enquadrar bé , que el distingeixi , i ajustar el monument al fons , encara que es talli lleugerament o no es vegi en tot el seu esplendor .

    Només ensenyant una miqueta els altres es faran a la idea d'on sou.

    Millor acostar-se al subjecte , assegurar-nos que es distingeix bé a la foto i jugar amb el zoom i la perspectiva per ajustar el fons .
  • Altres vegades ens interessarà aïllar un subjecte del seu entorn, deixant lloc a la imaginació de qui veu una foto.

    FOTO: El fet que aparegui el cartell diu molt més, Sino haurien estat un munt de pomes qualssevols .
    Em situa en un mercat, ja que en haver cartell és que es venen .
    Concretament mercat europeu: preu està en €.
    Podem veure que és fora d'Espanya, perquè no posa " pomes o manzanas”
    “Südtirol ", cosa que , amb una mica d'imaginació pot situar al Tirol.
  • 1 - transmet noia llegint alguna cosa.
  • 2 - més informació: està dins d'una finestra i nosaltres estem fora. Situa a la noia dins d'una casa .
  • 3 - més informació encara: Es veuen les cadires d'un bar i una carta. Es veu el carrer.
    Està llegint alguna cosa, darrere d'una finestra i que està en un bar.
    Això pot reforçar la idea d'intimitat que la noia té en aquest moment.
  • 1 - transmet noia llegint alguna cosa.
    2 - més informació: està dins d'una finestra i nosaltres estem fora. Situa a la noia dins d'una casa .
    3 - més informació encara: Es veuen les cadires d'un bar i una carta. Es veu el carrer.
    Està llegint alguna cosa, darrere d'una finestra i que està en un bar.
    Això pot reforçar la idea d'intimitat que la noia té en aquest moment.
  • Hi ha més elements que poden ajudar-nos a contextualitzar: cartells dels carrers, cotxes on apareguin els seus matrícules...
    Els símbols icònics ens poden ajudar a situar-nos.

    Sabeu d’on és aquesta fotografia?
  • Igual que podem voler situar-nos en un context, podem voler sortir d'ell.

    Podria ser St Joan o Cap d’Any, a l’ apropar-nos a un element es perd l’ubicació.
  • Afegir un marc improvisat al teu foto pot ajudar també a situar-te.

    Barana de la terrassa per contextuar la situació. Fora neva , i es veu que la persona està dins de casa, calentet .
    Això fa que la foto transmeti més fred que si simplement hagués enquadrat la nevada fora.
  • 1 - És una foto totalment anodina d'un parc oceanogràfic . El més que pot arribar a transmetre és la bellesa de l'animal

    2 - Element humà: aconseguim transmetre un altre tipus de sentiments: tendresa, proximitat, curiositat…
  • INTRO Quan som petits i ens posen una càmera en mà el primer que ens diuen és " tracta de treure'ns al centre" .
    Encara que no passa sempre, una foto d'alguna cosa totalment centrat no resulta harmoniosa.

    1 - pot arribar a ser molt eficaç.
  • INTRO Per aplicar la regla dels terços..

    1 - Veiem com la foto de la dreta té més força, ja que situa el vaixell en un terç d'aquesta.

    Això no vol dir que totes les preses hagin d'estar descentrades , ja que algunes busquen precisament la simetria per aconseguir l'harmonia.
  • INTRO Això no vol dir que totes les fotografies hagin d'estar descentrades, ja que

    En el següent exemple podem veure-ho. Encara que la posició dels cotxes i de les persones no són simètriques.
    L'edifici està totalment centrat. Podem observar que la proporció de cel és d'un terç respecte a l'altura de la foto .

    En algunes preses centrar pot ser la millor solució.
  • 1 - en les pel·lícules que les persones mai apareixen centrades, sinó en un terç o un altre.
    2- Si per exemple el subjecte és una persona tractarem d'acompanyar la seva mirada i deixar espai cap a la zona on mira.

    Foto: La foto de l'esquerra està més ben equilibrada i té més força que la de la dreta perquè el subjecte té la cara orientada cap a la dreta. Per això la posem a l'esquerra .
  • FOTO: dues opcions:
    1 – El cotxe ha de prendre una corba i que ve molt ràpid (el cotxe està inclinat i hi ha pols darrere d'ell ) .
    2 - A la segona podem veure millor d'on ve. Dóna més sensació de frenada, però no es veu la corba que té davant clarament.
  • 1 - Serp dalt (per donar-li sensació d'altura) I a l'esquerra perquè es veiés bé el tronc, i així poder veure on era.

    2 – Àguila ocupa gairebé tota la foto, però deixant el cap prop del terç superior dret.
  • 1 – Vaixell en un terç esquerre, deixant espai per la dreta perquè el vaixell estava “apuntant" a la dreta.

    2 – Gavina espai per l'esquerra perquè és cap on estava volant.

    3 – Oliva terç superior dret, deixant que es veiessin les fulles de l'olivera a la zona esquerra.

    4 – coincideix tot amb tot:
    La catedral: terç superior esquerre
    ‘Horitzó i el pont: terç superior
    Pilar del pont: terç dret
    Terra: terç inferior
    Bicicleta: terç inferior esquerre
  • Centrant els ulls verticalment hauria quedat molt espai buit per sobre i estarien descompensades, sobretot la segona i tercera fotografia.
  • imatge resultant tindrà menys resolució que l'original
  • El format horitzontal o apaïsat dóna més sensació d'assentament i és molt natural .
  • No tots els paisatges horitzontal.
    També podem utilitzar una orientació vertical per donar-li més profunditat a l'escena o per incloure un objecte en un primer pla.

    El nostre ull està acostumat a les composicions horitzontals

    Provar l'orientació en horitzontal i en vertical per veure quina de les dues orientacions ens convenç més .

    Ens hem de fixar com els diferents objectes de la foto ocupen el seu lloc en la composició perquè aquesta quedi equilibrada i si amb l'orientació que utilitzem aconseguim l'efecte desitjat .
  • En aquest cas és pq és un pla general on apareix tot el cos de la persona però…
  • En aquest pla -> més tancat

    No es necessita adaptar-se a la forma allargada del cos, a més d'haver inclòs un element addicional ( la bola de miralls), que suggereix utilitzar una orientació horitzontal.
  • Composició i enquadrament de l'imatge

    1. 1. Fotografia Digital Escola Municipal d’Arts i Oficis Curs 2015-2016 Professora: Ingrid Moragas E-mail: ingridbrosman@gmail.com
    2. 2. COMPOSICIÓ I ENQUADRAMENT DE LA IMATGE Sessió 2
    3. 3. Identifica el centre d'interès De què és la foto? Hauria de ser obvi per a qualsevol que miri una fotografia. No ha de ser necessàriament l'objecte que estigui en al centre de la foto ni ser l'objecte que ocupa la major part de la imatge. Decidir abans de disparar el motiu sobre el qual volem prendre la fotografia. Tot el que cal fer a partir d'aquí és enfocar l'element sobre el qual volem centrar l'interès.
    4. 4. Omple l'enquadrament (Fill the frame) "Si la teva foto no és prou bona és perquè no estaves prou a prop” Robert Capa Per aconseguir una fotografia atractiva podem omplir l'enquadrament amb el motiu principal de l'escena. Així el convertim en el centre d'atenció i la fotografia guanya força. És un error massa comú voler fotografiar massa coses en una única foto. El que aconseguim és que no quedi massa clar què és el que volíem ensenyar. Davant el dubte de si alguna cosa ha de sortir o no a la foto, que no surti.
    5. 5. El flux És la manera en què la mirada de l'espectador es desplaça d'una part de la fotografia a una altra. Habitualment, en la lectura de l’imatge o d’un text, en el món occidental es realitza d’esquerra a dreta i de dalt a baix. En una fotografia, aquest ordre pot quedar trencat per un color predominant, per la grandària d’un objecte, per una mirada o un gest… Les línies: Determinen l’ordre de lectura. La mirada ha de recórrer els elements d'una part a una altra de la imatge.
    6. 6. Les línies Amb les línies dirigim la mirada de l'espectador d'una part de la foto a una altra. Les línies horitzontals, verticals i diagonals són elements compositius que aporten significat a les imatges. Un tipus especial de línies són les línies convergents i divergents. Són les línies paral·leles que, per l'efecte de la distància, acaben convergint en un mateix punt. Composció neta: Línies senzilles i que no s'entrecreuin entre si. • Diagonals, convergents, divergents i en S: més "dinàmiques” • Horitzontals i verticals: més "estàtiques”
    7. 7. Línies horitzontals La disposició horitzontal dels nostres propis ulls fan agradables a la nostra vista les imatges amb un format horitzontal Els ulls exploren de costat a costat més fàcilment. Les considerem com una "base" en la qual poder sostenir objectes, un lloc estable. S'ajusten millor a un format d'enquadrament horitzontal. Transmeten una sensació agradable, tranquil·la, de calma i descans.
    8. 8. Línies verticals Aporten una major sensació de moviment que una dominada per horitzontals. En funció del motiu que les produeixi poden interpretar-se com barreres o transmetre sensacions de força o pes. Un conjunt d'elements horitzontals també poden actuar com a línia vertical.
    9. 9. Línies verticals i horitzontals L'aparició de línies verticals i horitzontals equilibren perfectament l’imatge, aportant estabilitat màxima a la composició. La combinació amb horitzontals que serveixin de base a les verticals conformen imatges plàcides i estables.
    10. 10. Línies diagonals Aporten una dosi d'inestabilitat i per tant de moviment i dinamisme a una fotografia. L'ull humà percep les diagonals com una posició antinatural, temporal i transitòria. De tal manera que el nostre cervell imagina que aquestes diagonals evolucionaran cap verticals o horitzontals. Torre inclinada de Pisa -> nostre cervell interpreta que està caient i, per tant, en moviment. Sovint són horitzontals o verticals transformades per la perspectiva pel que s'associen també amb la profunditat o la distància.
    11. 11. Línies convergents Diverses línies que condueixen al mateix punt. Eina infal·lible per conduir l'atenció de l'espectador. Creen perspectiva, pel que s'associen amb la profunditat o la distància.
    12. 12. Línies divergents Els punts de dos rectes van augmentant la seva distància. Transmeten separació, independència i en el pla sentimental poden estar implícites o físiques.
    13. 13. Línies corbes en “S” Està relacionat amb la sensualitat. Transmeten moviment, perspectiva i ajuden a conduir la mirada. Un objecte que aparentment no té forma de S, si pot tenir-la des de certa perspectiva. Són elements visuals molt potents que donen interès a la fotografia. Una carretera, un camí, el curs d'un riu…
    14. 14. Quines linies hi trobem?
    15. 15. Juga amb la direcció També crea la il·lusió de moviment. Si hi ha alguna cosa en la fotografia que sembli estar en moviment, té una direcció en què es mou. La direcció en fotografia es pot crear de moltes maneres: • Una persona, davant d’un pas de zebra, a punt de creuar un carrer pot transmetre moviment. Està estàtica i no mou els braços ni els peus, però podem imaginar-la un segon després creuant el carrer. • Un cotxe que apareix tallat al costat esquerre d'una fotografia en què només es veu la seva part davantera. Podem imaginar un segon després al costat dret de la foto.
    16. 16. Els elements repetits (Ritme) És el resultat de la repetició de línies, formes, volums, colors i tons. La vista se sent atreta perquè aporta harmonia i vitalitat. En algunes ocasions pot aportar factors psicològics, com el sentit de la unió i la companyia. Una bandada d'ocells poden estar movent-se en grup per l'aire, definint formes interessants al cel i afegint informació sobre la direcció de la fotografia. Ritme interromput Un ritme regular pot resultar monòton, si s'interromp, el punt de ruptura es converteix en el centre d'atenció.
    17. 17. Els colors El color té una importància determinant en la composició. Les tres qualitats dels colors són: • To (cromatisme): Quan es diu que un color és vermell, groc, o verd, es fa referència al seu to.
    18. 18. • Valor (lluminositat): Dos verds també poden diferenciar-se, si tenen valors diferents. El més clar és més lluminós.
    19. 19. • Saturació (intensitat): La diferència entre dos colors vermells pot ser la intensitat: el més vermell és el més saturat.
    20. 20. La percepció que tenim dels objectes està condicionada pel seu color. Les diferents sensacions que ens provoquen depenen del to, el valor i la saturació del color, i també de la seva relació amb els colors dels objectes propers. 1. Segons la tonalitat del color (cromatisme): El cercle cromàtic es divideix en dues zones de sensacions tèrmiques diferents: • Zona càlida: del groc al lila • Zona freda: del verd al violaci Les qualitats dels colors
    21. 21. 2. En relació amb els colors propers d’un entorn • La sensació d’harmonia Harmonitzar els colors d’una composició és aconseguir-ne una relació que sigui visualment agradable. Es crea harmonia utilitzant una gamma cromàtica (sèrie de colors graduats i semblants entre si): Colors propers en el cercle cromàtic. Les mescles d’un primari amb un altre. Amb un sol color (lluminositat) Els colors freds o càlids.
    22. 22. • La sensació de contrast El contrast màxim s’aconsegueix entre parelles de colors complementaris, que són els més oposats en el cercle cromàtic. Aquests contrastos entre complementaris es perceben com a agradables i compensats a la vista.
    23. 23. Un dels efectes psicològics més importants del color en la comunicació visual i artística és la sinestèsia. Aquest efecte es produeix quan la visió d’un color provoca una sensació que s’associa amb altra cosa. • Colors càlids: alegria, activitat, moviment, calor, activitat, diversió i acció. Portats a l'extrem, l'agressivitat, competitivitat, expansió i iniciativa. • Colors freds: serenitat, recolliment, la passivitat, el sentimentalisme, la sensació de fred, llunyania, cautela i produeixen efecte d'amplitud. Sensacions dels colors
    24. 24. L'interès dels grups de tres Hi ha una percepció especial dels números imparells en fotografia, i en especial dels grups de tres elements. • Un únic element = solitud o aïllament • Dos elements = massa ben equilibrada i estàtica • Quatre elements = massa per distribuir Sol funcionar l'agrupació de tres elements com a centre d'interès.
    25. 25. L'espai negatiu Els grans espais buits dins d'una fotografia, normalment a un costat. L'allunyament de l'element central de la imatge, omplint la resta de la foto d'un espai buit. Transmet una informació addicional de soledat, aïllament o calma la imatge.
    26. 26. El front i el fons Tant en el fons com en el front tenen aplicació en altres elements compositius com els colors o les línies. Vigileu amb: • Fons que no contrasten amb l'objecte fotografiat (color). • Fonts de llum que enlluernen o que contrastin massa amb el subjecte. • Fons amb massa detall, distraurà l'atenció del motiu principal (front). Profunditat de camp: La millor eina per marcar la diferència entre els dos. • Gran profunditat de camp: Es veu tot enfocat • Poca profunditat de camp: El front està enfocat I el fons desenfocat. Gràcies a l'obertura del diafragma aconseguirem més o menys nitidesa en el fons.
    27. 27. L’emmarcat natural Qualsevol element que "tanqui" el centre d'interès ens permetrà emmarcar la foto, dirigint l'atenció cap a l'element desitjat. Alguns d'aquests elements són molt clars, tapant part de la foto: portes, finestres o ponts. Altres d'una manera menys clara, simplement orientant la nostra vista: senyals de trànsit o les branques dels arbres.
    28. 28. Col·locar els horitzons Col·locar l'horitzó d'una manera o una altra en funció de l'objectiu que es vulgui aconseguir. Si busquem simetria entre el cel i el terra podem situar l'horitzó al centre. Si no és així, intentarem fer coincidir l'horitzó amb un dels terços verticals: • Si li donem més importància a terra ho fem coincidir amb el terç superior. • Si volem donar importància al cel ajustem l'horitzó al terç inferior.
    29. 29. Horitzó caigut En una escena on hi han línies horitzontals s'han de tenir en compte i aconseguir que siguin paral·leles. S’ha de tenir en compte en el moment de fer les fotografies. Es pot corregir amb aplicacions de retoc com Photoshop, Lightroom, Paint Shop Pro, etc.
    30. 30. Complexitat Funcionen millor les fotos en les que hi ha motius principals i on la resta no sobresurt ni desvia l'atenció. Ajuda a fer una imatge més neta el fet que els objectes no es superposin entre si i que no molestin. Fotografies senzilles millors que les complexes. Menys és més.
    31. 31. Alçada Una fotografia pot variar molt depenent de l'altura a la que es dispari. És preferible jugar i provar diferents enquadraments a diferents alçades: ajupint-nos, tractant de pujar a llocs més alts... Controlar l'alçada ens permet col·locar els objectes de forma harmònica i equilibrada.
    32. 32. Proporció dels objectes En algunes fotografies (especialment paisatges) és difícil mostrar la mida real dels objectes. Incloure a la foto un element del qual coneixem la mida real pot ajudar-nos a transmetre la mida real de l'escena.
    33. 33. Contextualitzar Els elements de la composició poden ajudar a contextualitzar una fotografia i situar-la dins un entorn. Ens ajuda a comunicar exactament el que volem transmetre.
    34. 34. Transmetre sentiments La composició és una eina molt potent a l'hora de transmetre sentiments. La inclusió o no de certs elements pot ajudar-nos a narrar una història o canviar el missatge transmès en una fotografia.
    35. 35. La regla dels terços Dividir l'espai en parts iguals per aconseguir un efecte estètic agradable. A l’època de l'antiga Grècia (500 aC) ja es parla de les proporcions que donen més harmonia a una escultura, una obra pictòrica o, fins i tot, un edifici. Aquesta teoria s'anomena "La regla Áurea", també coneguda com "divina proporció" o “nombre auri”. En la fotografia si apropem els objectes més importants a la secció àuria obtindrem una imatge més cridanera i equilibrada.
    36. 36. Aplicació Dividim hipotèticament l'espai d'una foto en terços (vertical i horitzontalment) i farem que les línies i els elements més importants d'una fotografia s'ajustin a aquests terços. Així, els horitzons i els elements més importants d'una foto els col·locarem en els terços. Vaixell centrat Vaixell en un terç
    37. 37. Algunes busquen precisament la simetria per aconseguir l'harmonia. No totes les fotos han de seguir la regla dels terços. Dependrà del missatge que es vulgui transmetre. El centre és un punt fort.
    38. 38. Descentrar horitzontalment L'aplicació de la regla dels terços ens demana descentrar els objectes horitzontalment. Al descentrar un objecte cal tenir molt en compte què està fent el subjecte.
    39. 39. Si el subjecte és un objecte en moviment sol ser millor deixar l'espai lliure cap a on es dirigeix ​​el subjecte. Dóna més sensació de moviment i profunditat a la foto. Tot depèn de la sensació que vulguem transmetre.
    40. 40. Punts forts Aquells que s'acosten als terços i a les seves interseccions.
    41. 41. Punts forts Aquells que s'acosten als terços i a les seves interseccions.
    42. 42. Els ulls Els retrats de primer pla seran més cridaners si els ulls coincideixen amb els terços. Normalment es col·loquen al terç superior de la imatge.
    43. 43. ORIENTACIÓ, PROPORCIÓ I REENQUADRAMENT
    44. 44. Orientació Depèn de l'elecció de l'enquadrament. L’enquadrament és el que seleccionem per que estigui dins de la nostra fotografia. Depèn de què estem fotografiant. També de les línies, la direcció i el flux. Pot ser horitzontal o vertical. • Horitzontal: Són les més comunes. • Vertical: No són tan agradables però són els que millor s'adapten a llibres i revistes i, per tant, molt utilitzades.
    45. 45. Paisatges Format horitzontal ja que és el que més s'adapta a aquestes condicions. Permet mostrar tant el cel com la terra
    46. 46. Retrats Format vertical perquè s'adapta millor a la forma allargada del cos i de la cara.
    47. 47. EXERCICI 2: COMPOSICIÓ I ENQUADRAMENT
    48. 48. Plantejament • Una fotografia de totes les indicacions explicades: o Centre d’interès ben definit o Omplir l’enquadrament o Dominància de linies (horitzontals, verticals, diagonals o en S) o Captar una direcció o moviment o Elements repetits + Ritme interromput o Predominància de colors (càlids o freds, harmonia o contrast) o Horitzons (mitjà, alt o baix) o Enmarcament o Contextualitzar una fotografia • Utilitzar la regla de terços. • Penjar a Flickr un àlbum titulat: “Exercici 2: Composició i enquadrament”.

    ×