SlideShare a Scribd company logo
1 of 95
Fotografia Digital
Escola Municipal d’Arts i Oficis
Curs 2015-2016
Professora: Ingrid Moragas
E-mail: ingridbrosman@gmail.com
COMPOSICIÓ I
ENQUADRAMENT DE LA
IMATGE
Sessió 2
Identifica el centre d'interès
De què és la foto?
Hauria de ser obvi per a qualsevol que miri una fotografia.
No ha de ser necessàriament l'objecte que estigui en al centre de la foto ni
ser l'objecte que ocupa la major part de la imatge.
Decidir abans de disparar el motiu sobre el qual volem prendre la fotografia.
Tot el que cal fer a partir d'aquí és enfocar l'element sobre el qual volem
centrar l'interès.
Omple l'enquadrament (Fill the frame)
"Si la teva foto no és prou bona és perquè no estaves prou a prop”
Robert Capa
Per aconseguir una fotografia atractiva podem omplir l'enquadrament amb el
motiu principal de l'escena.
Així el convertim en el centre d'atenció i la fotografia guanya força.
És un error massa comú voler fotografiar massa coses en una única foto.
El que aconseguim és que no quedi massa clar què és el que volíem ensenyar.
Davant el dubte de si alguna cosa ha de sortir o no a la foto, que no surti.
El flux
És la manera en què la mirada de l'espectador es desplaça d'una part de la
fotografia a una altra.
Habitualment, en la lectura de l’imatge o d’un text, en el món occidental es
realitza d’esquerra a dreta i de dalt a baix.
En una fotografia, aquest ordre pot quedar trencat per un color predominant,
per la grandària d’un objecte, per una mirada o un gest…
Les línies: Determinen l’ordre de lectura.
La mirada ha de recórrer els elements d'una part a una altra de la imatge.
Les línies
Amb les línies dirigim la mirada de l'espectador d'una part de la foto a una
altra.
Les línies horitzontals, verticals i diagonals són elements compositius que
aporten significat a les imatges.
Un tipus especial de línies són les línies convergents i divergents. Són les
línies paral·leles que, per l'efecte de la distància, acaben convergint en un mateix
punt.
Composció neta: Línies senzilles i que no s'entrecreuin entre si.
• Diagonals, convergents, divergents i en S: més "dinàmiques”
• Horitzontals i verticals: més "estàtiques”
Línies horitzontals
La disposició horitzontal dels nostres propis ulls fan agradables a la nostra vista
les imatges amb un format horitzontal
Els ulls exploren de costat a costat més fàcilment.
Les considerem com una "base" en la qual poder sostenir objectes, un lloc
estable.
S'ajusten millor a un format d'enquadrament horitzontal.
Transmeten una sensació agradable, tranquil·la, de calma i descans.
Línies verticals
Aporten una major sensació de moviment que una dominada per horitzontals.
En funció del motiu que les produeixi poden interpretar-se com barreres o
transmetre sensacions de força o pes.
Un conjunt d'elements horitzontals també poden actuar com a línia vertical.
Línies verticals i horitzontals
L'aparició de línies verticals i horitzontals equilibren perfectament l’imatge,
aportant estabilitat màxima a la composició.
La combinació amb horitzontals que serveixin de base a les verticals conformen
imatges plàcides i estables.
Línies diagonals
Aporten una dosi d'inestabilitat i per tant de moviment i dinamisme a una
fotografia.
L'ull humà percep les diagonals com una posició antinatural, temporal i
transitòria. De tal manera que el nostre cervell imagina que aquestes diagonals
evolucionaran cap verticals o horitzontals.
Torre inclinada de Pisa -> nostre cervell interpreta que està caient i, per tant,
en moviment.
Sovint són horitzontals o verticals transformades per la perspectiva pel que
s'associen també amb la profunditat o la distància.
Línies convergents
Diverses línies que condueixen al mateix punt.
Eina infal·lible per conduir l'atenció de l'espectador.
Creen perspectiva, pel que s'associen amb la profunditat o la distància.
Línies divergents
Els punts de dos rectes van augmentant la seva distància.
Transmeten separació, independència i en el pla sentimental poden estar
implícites o físiques.
Línies corbes en “S”
Està relacionat amb la sensualitat.
Transmeten moviment, perspectiva i ajuden a conduir la mirada.
Un objecte que aparentment no té forma de S, si pot tenir-la des de certa
perspectiva.
Són elements visuals molt potents que donen interès a la fotografia.
Una carretera, un camí, el curs d'un riu…
Quines linies hi trobem?
Juga amb la direcció
També crea la il·lusió de moviment.
Si hi ha alguna cosa en la fotografia que sembli estar en moviment, té una
direcció en què es mou.
La direcció en fotografia es pot crear de moltes maneres:
• Una persona, davant d’un pas de zebra, a punt de creuar un carrer pot
transmetre moviment. Està estàtica i no mou els braços ni els peus, però
podem imaginar-la un segon després creuant el carrer.
• Un cotxe que apareix tallat al costat esquerre d'una fotografia en què
només es veu la seva part davantera. Podem imaginar un segon després
al costat dret de la foto.
Els elements repetits (Ritme)
És el resultat de la repetició de línies, formes, volums, colors i tons.
La vista se sent atreta perquè aporta harmonia i vitalitat.
En algunes ocasions pot aportar factors psicològics, com el sentit de la unió i la
companyia.
Una bandada d'ocells poden estar movent-se en grup per l'aire, definint formes
interessants al cel i afegint informació sobre la direcció de la fotografia.
Ritme interromput
Un ritme regular pot resultar monòton, si s'interromp, el punt de ruptura es
converteix en el centre d'atenció.
Els colors
El color té una importància determinant en la composició.
Les tres qualitats dels colors són:
• To (cromatisme): Quan es diu que un color és vermell, groc, o verd, es fa
referència al seu to.
• Valor (lluminositat): Dos verds també poden diferenciar-se, si tenen valors
diferents. El més clar és més lluminós.
• Saturació (intensitat): La diferència entre dos colors vermells pot ser la
intensitat: el més vermell és el més saturat.
La percepció que tenim dels objectes està condicionada pel seu color.
Les diferents sensacions que ens provoquen depenen del to, el valor i la
saturació del color, i també de la seva relació amb els colors dels objectes
propers.
1. Segons la tonalitat del color (cromatisme):
El cercle cromàtic es divideix en dues zones de sensacions tèrmiques
diferents:
• Zona càlida: del groc al lila
• Zona freda: del verd al violaci
Les qualitats dels colors
2. En relació amb els colors propers d’un entorn
• La sensació d’harmonia
Harmonitzar els colors d’una composició és aconseguir-ne una relació que
sigui visualment agradable.
Es crea harmonia utilitzant una gamma cromàtica (sèrie de colors graduats i
semblants entre si):
Colors propers en el cercle cromàtic.
Les mescles d’un primari amb un altre.
Amb un sol color (lluminositat)
Els colors freds o càlids.
• La sensació de contrast
El contrast màxim s’aconsegueix entre parelles de colors complementaris,
que són els més oposats en el cercle cromàtic.
Aquests contrastos entre complementaris es perceben com a agradables i
compensats a la vista.
Un dels efectes psicològics més importants del color en la comunicació visual i
artística és la sinestèsia.
Aquest efecte es produeix quan la visió d’un color provoca una sensació que
s’associa amb altra cosa.
• Colors càlids: alegria, activitat, moviment, calor, activitat, diversió i acció.
Portats a l'extrem, l'agressivitat, competitivitat, expansió i iniciativa.
• Colors freds: serenitat, recolliment, la passivitat, el sentimentalisme, la
sensació de fred, llunyania, cautela i produeixen efecte d'amplitud.
Sensacions dels colors
L'interès dels grups de tres
Hi ha una percepció especial dels números imparells en fotografia, i en
especial dels grups de tres elements.
• Un únic element = solitud o aïllament
• Dos elements = massa ben equilibrada i estàtica
• Quatre elements = massa per distribuir
Sol funcionar l'agrupació de tres elements com a centre d'interès.
L'espai negatiu
Els grans espais buits dins d'una fotografia, normalment a un costat.
L'allunyament de l'element central de la imatge, omplint la resta de la foto d'un
espai buit.
Transmet una informació addicional de soledat, aïllament o calma la imatge.
El front i el fons
Tant en el fons com en el front tenen aplicació en altres elements compositius
com els colors o les línies.
Vigileu amb:
• Fons que no contrasten amb l'objecte fotografiat (color).
• Fonts de llum que enlluernen o que contrastin massa amb el subjecte.
• Fons amb massa detall, distraurà l'atenció del motiu principal (front).
Profunditat de camp: La millor eina per marcar la diferència entre els dos.
• Gran profunditat de camp: Es veu tot enfocat
• Poca profunditat de camp: El front està enfocat I el fons desenfocat.
Gràcies a l'obertura del diafragma aconseguirem més o menys nitidesa en el
fons.
L’emmarcat natural
Qualsevol element que "tanqui" el centre d'interès ens permetrà emmarcar la
foto, dirigint l'atenció cap a l'element desitjat.
Alguns d'aquests elements són molt clars, tapant part de la foto: portes, finestres
o ponts.
Altres d'una manera menys clara, simplement orientant la nostra vista: senyals
de trànsit o les branques dels arbres.
Col·locar els horitzons
Col·locar l'horitzó d'una manera o una altra en funció de l'objectiu que es
vulgui aconseguir.
Si busquem simetria entre el cel i el terra podem situar l'horitzó al centre.
Si no és així, intentarem fer coincidir l'horitzó amb un dels terços verticals:
• Si li donem més importància a terra ho fem coincidir amb el terç superior.
• Si volem donar importància al cel ajustem l'horitzó al terç inferior.
Horitzó caigut
En una escena on hi han línies horitzontals s'han de tenir en compte i
aconseguir que siguin paral·leles.
S’ha de tenir en compte en el moment de fer les fotografies.
Es pot corregir amb aplicacions de retoc com Photoshop, Lightroom, Paint Shop
Pro, etc.
Complexitat
Funcionen millor les fotos en les que hi ha motius principals i on la resta no
sobresurt ni desvia l'atenció.
Ajuda a fer una imatge més neta el fet que els objectes no es superposin entre
si i que no molestin.
Fotografies senzilles millors que les complexes. Menys és més.
Alçada
Una fotografia pot variar molt depenent de l'altura a la que es dispari.
És preferible jugar i provar diferents enquadraments a diferents alçades:
ajupint-nos, tractant de pujar a llocs més alts...
Controlar l'alçada ens permet col·locar els objectes de forma harmònica i
equilibrada.
Proporció dels objectes
En algunes fotografies (especialment paisatges) és difícil mostrar la mida real
dels objectes.
Incloure a la foto un element del qual coneixem la mida real pot ajudar-nos a
transmetre la mida real de l'escena.
Contextualitzar
Els elements de la composició poden ajudar a contextualitzar una fotografia i
situar-la dins un entorn.
Ens ajuda a comunicar exactament el que volem transmetre.
Transmetre sentiments
La composició és una eina molt potent a l'hora de transmetre sentiments.
La inclusió o no de certs elements pot ajudar-nos a narrar una història o
canviar el missatge transmès en una fotografia.
La regla dels terços
Dividir l'espai en parts iguals per
aconseguir un efecte estètic
agradable.
A l’època de l'antiga Grècia (500 aC)
ja es parla de les proporcions que
donen més harmonia a una
escultura, una obra pictòrica o, fins i
tot, un edifici.
Aquesta teoria s'anomena "La regla
Áurea", també coneguda com "divina
proporció" o “nombre auri”.
En la fotografia si apropem els
objectes més importants a la secció
àuria obtindrem una imatge més
cridanera i equilibrada.
Aplicació
Dividim hipotèticament l'espai d'una foto en terços (vertical i horitzontalment) i
farem que les línies i els elements més importants d'una fotografia s'ajustin a
aquests terços.
Així, els horitzons i els elements més importants d'una foto els col·locarem
en els terços.
Vaixell centrat Vaixell en un terç
Algunes busquen precisament la simetria per aconseguir l'harmonia.
No totes les fotos han de seguir la regla dels terços. Dependrà del missatge
que es vulgui transmetre.
El centre és un punt fort.
Descentrar horitzontalment
L'aplicació de la regla dels terços ens demana descentrar els objectes
horitzontalment.
Al descentrar un objecte cal tenir molt en compte què està fent el subjecte.
Si el subjecte és un objecte en moviment sol ser millor deixar l'espai lliure cap a
on es dirigeix ​​el subjecte.
Dóna més sensació de moviment i profunditat a la foto.
Tot depèn de la sensació que vulguem transmetre.
Punts forts
Aquells que s'acosten als terços i a les seves interseccions.
Punts forts
Aquells que s'acosten als terços i a les seves interseccions.
Els ulls
Els retrats de primer pla seran més cridaners si els ulls coincideixen amb els
terços.
Normalment es col·loquen al terç superior de la imatge.
ORIENTACIÓ, PROPORCIÓ I
REENQUADRAMENT
Orientació
Depèn de l'elecció de l'enquadrament.
L’enquadrament és el que seleccionem per que estigui dins de la nostra
fotografia.
Depèn de què estem fotografiant.
També de les línies, la direcció i el flux.
Pot ser horitzontal o vertical.
• Horitzontal: Són les més comunes.
• Vertical: No són tan agradables però són els que millor s'adapten a llibres i
revistes i, per tant, molt utilitzades.
Paisatges
Format horitzontal ja que és el que més s'adapta a aquestes condicions.
Permet mostrar tant el cel com la terra
Retrats
Format vertical perquè s'adapta millor a la forma allargada del cos i de la cara.
EXERCICI 2:
COMPOSICIÓ I
ENQUADRAMENT
Plantejament
• Una fotografia de totes les indicacions explicades:
o Centre d’interès ben definit
o Omplir l’enquadrament
o Dominància de linies (horitzontals, verticals, diagonals o en S)
o Captar una direcció o moviment
o Elements repetits + Ritme interromput
o Predominància de colors (càlids o freds, harmonia o contrast)
o Horitzons (mitjà, alt o baix)
o Enmarcament
o Contextualitzar una fotografia
• Utilitzar la regla de terços.
• Penjar a Flickr un àlbum titulat: “Exercici 2: Composició i enquadrament”.

More Related Content

What's hot (20)

CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
 
Nit estrellada
Nit estrelladaNit estrellada
Nit estrellada
 
Warhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell'sWarhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell's
 
SEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDESSEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDES
 
Art neoclàssic
Art neoclàssicArt neoclàssic
Art neoclàssic
 
10 La Vicaria
10 La Vicaria10 La Vicaria
10 La Vicaria
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
 
Impressió. Sol ixent. Monet
Impressió. Sol ixent. MonetImpressió. Sol ixent. Monet
Impressió. Sol ixent. Monet
 
E.Munch. El Crit
E.Munch. El CritE.Munch. El Crit
E.Munch. El Crit
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
 
L'impressionisme
L'impressionismeL'impressionisme
L'impressionisme
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitectura011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitectura
 
Eros I Psique. Canova
Eros I Psique. CanovaEros I Psique. Canova
Eros I Psique. Canova
 
Fitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemanyFitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemany
 
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de FortunyLa Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
 
Postimpressionisme
PostimpressionismePostimpressionisme
Postimpressionisme
 
Cézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartesCézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartes
 
Realisme
RealismeRealisme
Realisme
 

Viewers also liked

1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicasbrunoculturaa
 
La MúSica En El Cine
La MúSica En El CineLa MúSica En El Cine
La MúSica En El CineVíctor
 
Pres col
Pres colPres col
Pres colgte1
 
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)Antonio Núñez
 

Viewers also liked (8)

El sonido: características técnicas
El sonido: características técnicasEl sonido: características técnicas
El sonido: características técnicas
 
Williams morris
Williams morrisWilliams morris
Williams morris
 
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
 
La MúSica En El Cine
La MúSica En El CineLa MúSica En El Cine
La MúSica En El Cine
 
Pres col
Pres colPres col
Pres col
 
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
 
ART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURAART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURA
 
ART GREC: ESCULTURA
ART GREC:  ESCULTURAART GREC:  ESCULTURA
ART GREC: ESCULTURA
 

Similar to Composició i enquadrament de l'imatge

Fotografia Digital - Composició i enquadrament
Fotografia Digital - Composició i enquadramentFotografia Digital - Composició i enquadrament
Fotografia Digital - Composició i enquadramentIngrid Moragas Margarit
 
Analisis moodle
Analisis moodleAnalisis moodle
Analisis moodlebeates
 
Tema 5
Tema 5Tema 5
Tema 5Actor
 
Seleccionar la realitat
Seleccionar la realitatSeleccionar la realitat
Seleccionar la realitatAriadnamartin
 
TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13
TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13
TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13valleteje
 
Unit. 3 el lleng. de la imatge
Unit. 3 el lleng. de la imatgeUnit. 3 el lleng. de la imatge
Unit. 3 el lleng. de la imatgeimmales123
 
T.2. elements del llenguatge visual.
T.2. elements del llenguatge visual.T.2. elements del llenguatge visual.
T.2. elements del llenguatge visual.Ana Blesa
 
T.2. elements de la comunicació visual
T.2. elements de la comunicació visualT.2. elements de la comunicació visual
T.2. elements de la comunicació visualAna Blesa
 
Elementsdelacomunicacivisual 101119032559-phpapp01
Elementsdelacomunicacivisual 101119032559-phpapp01Elementsdelacomunicacivisual 101119032559-phpapp01
Elementsdelacomunicacivisual 101119032559-phpapp01MERITXELLSANGLAS1
 
Treball preparatori de la prova extraordinària 2012-13 plàstica
Treball preparatori de la prova extraordinària 2012-13 plàsticaTreball preparatori de la prova extraordinària 2012-13 plàstica
Treball preparatori de la prova extraordinària 2012-13 plàsticavalleteje
 
Visual i Plàstica 2on T1, T2, T3
Visual i Plàstica 2on T1, T2, T3Visual i Plàstica 2on T1, T2, T3
Visual i Plàstica 2on T1, T2, T3Bel Món Art
 
LA COMPOSICIÓ BIDIMENSIONAL
LA COMPOSICIÓ BIDIMENSIONALLA COMPOSICIÓ BIDIMENSIONAL
LA COMPOSICIÓ BIDIMENSIONALsandroalfaro
 
Teoria imatge
Teoria imatgeTeoria imatge
Teoria imatgeDrawbe07
 

Similar to Composició i enquadrament de l'imatge (20)

Fotografia Digital - Composició i enquadrament
Fotografia Digital - Composició i enquadramentFotografia Digital - Composició i enquadrament
Fotografia Digital - Composició i enquadrament
 
Analisis moodle
Analisis moodleAnalisis moodle
Analisis moodle
 
ELECCIÓ I COMPOSICIÓ
ELECCIÓ I COMPOSICIÓELECCIÓ I COMPOSICIÓ
ELECCIÓ I COMPOSICIÓ
 
Tema 5
Tema 5Tema 5
Tema 5
 
Tema 2
Tema 2Tema 2
Tema 2
 
Tema 7: el llenguatge visual
Tema 7: el llenguatge visual Tema 7: el llenguatge visual
Tema 7: el llenguatge visual
 
Seleccionar la realitat
Seleccionar la realitatSeleccionar la realitat
Seleccionar la realitat
 
TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13
TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13
TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13
 
Unit. 3 el lleng. de la imatge
Unit. 3 el lleng. de la imatgeUnit. 3 el lleng. de la imatge
Unit. 3 el lleng. de la imatge
 
Sessio2
Sessio2Sessio2
Sessio2
 
T.2. elements del llenguatge visual.
T.2. elements del llenguatge visual.T.2. elements del llenguatge visual.
T.2. elements del llenguatge visual.
 
Tema 2 audio
Tema 2 audioTema 2 audio
Tema 2 audio
 
T.2. elements de la comunicació visual
T.2. elements de la comunicació visualT.2. elements de la comunicació visual
T.2. elements de la comunicació visual
 
Elementsdelacomunicacivisual 101119032559-phpapp01
Elementsdelacomunicacivisual 101119032559-phpapp01Elementsdelacomunicacivisual 101119032559-phpapp01
Elementsdelacomunicacivisual 101119032559-phpapp01
 
Treball preparatori de la prova extraordinària 2012-13 plàstica
Treball preparatori de la prova extraordinària 2012-13 plàsticaTreball preparatori de la prova extraordinària 2012-13 plàstica
Treball preparatori de la prova extraordinària 2012-13 plàstica
 
Visual i Plàstica 2on T1, T2, T3
Visual i Plàstica 2on T1, T2, T3Visual i Plàstica 2on T1, T2, T3
Visual i Plàstica 2on T1, T2, T3
 
LA COMPOSICIÓ BIDIMENSIONAL
LA COMPOSICIÓ BIDIMENSIONALLA COMPOSICIÓ BIDIMENSIONAL
LA COMPOSICIÓ BIDIMENSIONAL
 
Unitat 2
Unitat 2Unitat 2
Unitat 2
 
Teoria imatge
Teoria imatgeTeoria imatge
Teoria imatge
 
Pwp part 1
Pwp part 1Pwp part 1
Pwp part 1
 

More from Ingrid Brosman

Panoràmiques, reenquadrament i HDR
Panoràmiques, reenquadrament i HDRPanoràmiques, reenquadrament i HDR
Panoràmiques, reenquadrament i HDRIngrid Brosman
 
Situacions fotogràfiques
Situacions fotogràfiquesSituacions fotogràfiques
Situacions fotogràfiquesIngrid Brosman
 
Balanç de blancs, Histograma, Fotografia nocturna i RAW
Balanç de blancs, Histograma, Fotografia nocturna i RAWBalanç de blancs, Histograma, Fotografia nocturna i RAW
Balanç de blancs, Histograma, Fotografia nocturna i RAWIngrid Brosman
 
Modes i Profunditat de camp
Modes i Profunditat de campModes i Profunditat de camp
Modes i Profunditat de campIngrid Brosman
 
La llum i la temperatura de color
La llum i la temperatura de colorLa llum i la temperatura de color
La llum i la temperatura de colorIngrid Brosman
 
Exposició i objectius
Exposició i objectiusExposició i objectius
Exposició i objectiusIngrid Brosman
 
Obertura de diafragma, temps d'exposció i ISO
Obertura de diafragma, temps d'exposció i ISOObertura de diafragma, temps d'exposció i ISO
Obertura de diafragma, temps d'exposció i ISOIngrid Brosman
 
Principis de la càmera fotogràfica i tipus de càmeres
Principis de la càmera fotogràfica i tipus de càmeresPrincipis de la càmera fotogràfica i tipus de càmeres
Principis de la càmera fotogràfica i tipus de càmeresIngrid Brosman
 

More from Ingrid Brosman (9)

Autoretrat
 Autoretrat Autoretrat
Autoretrat
 
Panoràmiques, reenquadrament i HDR
Panoràmiques, reenquadrament i HDRPanoràmiques, reenquadrament i HDR
Panoràmiques, reenquadrament i HDR
 
Situacions fotogràfiques
Situacions fotogràfiquesSituacions fotogràfiques
Situacions fotogràfiques
 
Balanç de blancs, Histograma, Fotografia nocturna i RAW
Balanç de blancs, Histograma, Fotografia nocturna i RAWBalanç de blancs, Histograma, Fotografia nocturna i RAW
Balanç de blancs, Histograma, Fotografia nocturna i RAW
 
Modes i Profunditat de camp
Modes i Profunditat de campModes i Profunditat de camp
Modes i Profunditat de camp
 
La llum i la temperatura de color
La llum i la temperatura de colorLa llum i la temperatura de color
La llum i la temperatura de color
 
Exposició i objectius
Exposició i objectiusExposició i objectius
Exposició i objectius
 
Obertura de diafragma, temps d'exposció i ISO
Obertura de diafragma, temps d'exposció i ISOObertura de diafragma, temps d'exposció i ISO
Obertura de diafragma, temps d'exposció i ISO
 
Principis de la càmera fotogràfica i tipus de càmeres
Principis de la càmera fotogràfica i tipus de càmeresPrincipis de la càmera fotogràfica i tipus de càmeres
Principis de la càmera fotogràfica i tipus de càmeres
 

Recently uploaded

Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANAAnaBallesteros29
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 

Recently uploaded (8)

Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 

Composició i enquadrament de l'imatge

  • 1. Fotografia Digital Escola Municipal d’Arts i Oficis Curs 2015-2016 Professora: Ingrid Moragas E-mail: ingridbrosman@gmail.com
  • 2. COMPOSICIÓ I ENQUADRAMENT DE LA IMATGE Sessió 2
  • 3. Identifica el centre d'interès De què és la foto? Hauria de ser obvi per a qualsevol que miri una fotografia. No ha de ser necessàriament l'objecte que estigui en al centre de la foto ni ser l'objecte que ocupa la major part de la imatge. Decidir abans de disparar el motiu sobre el qual volem prendre la fotografia. Tot el que cal fer a partir d'aquí és enfocar l'element sobre el qual volem centrar l'interès.
  • 4.
  • 5. Omple l'enquadrament (Fill the frame) "Si la teva foto no és prou bona és perquè no estaves prou a prop” Robert Capa Per aconseguir una fotografia atractiva podem omplir l'enquadrament amb el motiu principal de l'escena. Així el convertim en el centre d'atenció i la fotografia guanya força. És un error massa comú voler fotografiar massa coses en una única foto. El que aconseguim és que no quedi massa clar què és el que volíem ensenyar. Davant el dubte de si alguna cosa ha de sortir o no a la foto, que no surti.
  • 6.
  • 7.
  • 8.
  • 9. El flux És la manera en què la mirada de l'espectador es desplaça d'una part de la fotografia a una altra. Habitualment, en la lectura de l’imatge o d’un text, en el món occidental es realitza d’esquerra a dreta i de dalt a baix. En una fotografia, aquest ordre pot quedar trencat per un color predominant, per la grandària d’un objecte, per una mirada o un gest… Les línies: Determinen l’ordre de lectura. La mirada ha de recórrer els elements d'una part a una altra de la imatge.
  • 10. Les línies Amb les línies dirigim la mirada de l'espectador d'una part de la foto a una altra. Les línies horitzontals, verticals i diagonals són elements compositius que aporten significat a les imatges. Un tipus especial de línies són les línies convergents i divergents. Són les línies paral·leles que, per l'efecte de la distància, acaben convergint en un mateix punt. Composció neta: Línies senzilles i que no s'entrecreuin entre si. • Diagonals, convergents, divergents i en S: més "dinàmiques” • Horitzontals i verticals: més "estàtiques”
  • 11. Línies horitzontals La disposició horitzontal dels nostres propis ulls fan agradables a la nostra vista les imatges amb un format horitzontal Els ulls exploren de costat a costat més fàcilment. Les considerem com una "base" en la qual poder sostenir objectes, un lloc estable. S'ajusten millor a un format d'enquadrament horitzontal. Transmeten una sensació agradable, tranquil·la, de calma i descans.
  • 12.
  • 13.
  • 14. Línies verticals Aporten una major sensació de moviment que una dominada per horitzontals. En funció del motiu que les produeixi poden interpretar-se com barreres o transmetre sensacions de força o pes. Un conjunt d'elements horitzontals també poden actuar com a línia vertical.
  • 15.
  • 16.
  • 17. Línies verticals i horitzontals L'aparició de línies verticals i horitzontals equilibren perfectament l’imatge, aportant estabilitat màxima a la composició. La combinació amb horitzontals que serveixin de base a les verticals conformen imatges plàcides i estables.
  • 18.
  • 19.
  • 20. Línies diagonals Aporten una dosi d'inestabilitat i per tant de moviment i dinamisme a una fotografia. L'ull humà percep les diagonals com una posició antinatural, temporal i transitòria. De tal manera que el nostre cervell imagina que aquestes diagonals evolucionaran cap verticals o horitzontals. Torre inclinada de Pisa -> nostre cervell interpreta que està caient i, per tant, en moviment. Sovint són horitzontals o verticals transformades per la perspectiva pel que s'associen també amb la profunditat o la distància.
  • 21.
  • 22. Línies convergents Diverses línies que condueixen al mateix punt. Eina infal·lible per conduir l'atenció de l'espectador. Creen perspectiva, pel que s'associen amb la profunditat o la distància.
  • 23.
  • 24. Línies divergents Els punts de dos rectes van augmentant la seva distància. Transmeten separació, independència i en el pla sentimental poden estar implícites o físiques.
  • 25.
  • 26. Línies corbes en “S” Està relacionat amb la sensualitat. Transmeten moviment, perspectiva i ajuden a conduir la mirada. Un objecte que aparentment no té forma de S, si pot tenir-la des de certa perspectiva. Són elements visuals molt potents que donen interès a la fotografia. Una carretera, un camí, el curs d'un riu…
  • 27.
  • 28. Quines linies hi trobem?
  • 29.
  • 30.
  • 31. Juga amb la direcció També crea la il·lusió de moviment. Si hi ha alguna cosa en la fotografia que sembli estar en moviment, té una direcció en què es mou. La direcció en fotografia es pot crear de moltes maneres: • Una persona, davant d’un pas de zebra, a punt de creuar un carrer pot transmetre moviment. Està estàtica i no mou els braços ni els peus, però podem imaginar-la un segon després creuant el carrer. • Un cotxe que apareix tallat al costat esquerre d'una fotografia en què només es veu la seva part davantera. Podem imaginar un segon després al costat dret de la foto.
  • 32.
  • 33. Els elements repetits (Ritme) És el resultat de la repetició de línies, formes, volums, colors i tons. La vista se sent atreta perquè aporta harmonia i vitalitat. En algunes ocasions pot aportar factors psicològics, com el sentit de la unió i la companyia. Una bandada d'ocells poden estar movent-se en grup per l'aire, definint formes interessants al cel i afegint informació sobre la direcció de la fotografia. Ritme interromput Un ritme regular pot resultar monòton, si s'interromp, el punt de ruptura es converteix en el centre d'atenció.
  • 34.
  • 35.
  • 36. Els colors El color té una importància determinant en la composició. Les tres qualitats dels colors són: • To (cromatisme): Quan es diu que un color és vermell, groc, o verd, es fa referència al seu to.
  • 37. • Valor (lluminositat): Dos verds també poden diferenciar-se, si tenen valors diferents. El més clar és més lluminós.
  • 38. • Saturació (intensitat): La diferència entre dos colors vermells pot ser la intensitat: el més vermell és el més saturat.
  • 39. La percepció que tenim dels objectes està condicionada pel seu color. Les diferents sensacions que ens provoquen depenen del to, el valor i la saturació del color, i també de la seva relació amb els colors dels objectes propers. 1. Segons la tonalitat del color (cromatisme): El cercle cromàtic es divideix en dues zones de sensacions tèrmiques diferents: • Zona càlida: del groc al lila • Zona freda: del verd al violaci Les qualitats dels colors
  • 40.
  • 41. 2. En relació amb els colors propers d’un entorn • La sensació d’harmonia Harmonitzar els colors d’una composició és aconseguir-ne una relació que sigui visualment agradable. Es crea harmonia utilitzant una gamma cromàtica (sèrie de colors graduats i semblants entre si): Colors propers en el cercle cromàtic. Les mescles d’un primari amb un altre. Amb un sol color (lluminositat) Els colors freds o càlids.
  • 42. • La sensació de contrast El contrast màxim s’aconsegueix entre parelles de colors complementaris, que són els més oposats en el cercle cromàtic. Aquests contrastos entre complementaris es perceben com a agradables i compensats a la vista.
  • 43. Un dels efectes psicològics més importants del color en la comunicació visual i artística és la sinestèsia. Aquest efecte es produeix quan la visió d’un color provoca una sensació que s’associa amb altra cosa. • Colors càlids: alegria, activitat, moviment, calor, activitat, diversió i acció. Portats a l'extrem, l'agressivitat, competitivitat, expansió i iniciativa. • Colors freds: serenitat, recolliment, la passivitat, el sentimentalisme, la sensació de fred, llunyania, cautela i produeixen efecte d'amplitud. Sensacions dels colors
  • 44.
  • 45.
  • 46.
  • 47.
  • 48.
  • 49.
  • 50. L'interès dels grups de tres Hi ha una percepció especial dels números imparells en fotografia, i en especial dels grups de tres elements. • Un únic element = solitud o aïllament • Dos elements = massa ben equilibrada i estàtica • Quatre elements = massa per distribuir Sol funcionar l'agrupació de tres elements com a centre d'interès.
  • 51.
  • 52. L'espai negatiu Els grans espais buits dins d'una fotografia, normalment a un costat. L'allunyament de l'element central de la imatge, omplint la resta de la foto d'un espai buit. Transmet una informació addicional de soledat, aïllament o calma la imatge.
  • 53.
  • 54. El front i el fons Tant en el fons com en el front tenen aplicació en altres elements compositius com els colors o les línies. Vigileu amb: • Fons que no contrasten amb l'objecte fotografiat (color). • Fonts de llum que enlluernen o que contrastin massa amb el subjecte. • Fons amb massa detall, distraurà l'atenció del motiu principal (front). Profunditat de camp: La millor eina per marcar la diferència entre els dos. • Gran profunditat de camp: Es veu tot enfocat • Poca profunditat de camp: El front està enfocat I el fons desenfocat. Gràcies a l'obertura del diafragma aconseguirem més o menys nitidesa en el fons.
  • 55.
  • 56.
  • 57. L’emmarcat natural Qualsevol element que "tanqui" el centre d'interès ens permetrà emmarcar la foto, dirigint l'atenció cap a l'element desitjat. Alguns d'aquests elements són molt clars, tapant part de la foto: portes, finestres o ponts. Altres d'una manera menys clara, simplement orientant la nostra vista: senyals de trànsit o les branques dels arbres.
  • 58.
  • 59.
  • 60. Col·locar els horitzons Col·locar l'horitzó d'una manera o una altra en funció de l'objectiu que es vulgui aconseguir. Si busquem simetria entre el cel i el terra podem situar l'horitzó al centre. Si no és així, intentarem fer coincidir l'horitzó amb un dels terços verticals: • Si li donem més importància a terra ho fem coincidir amb el terç superior. • Si volem donar importància al cel ajustem l'horitzó al terç inferior.
  • 61.
  • 62. Horitzó caigut En una escena on hi han línies horitzontals s'han de tenir en compte i aconseguir que siguin paral·leles. S’ha de tenir en compte en el moment de fer les fotografies. Es pot corregir amb aplicacions de retoc com Photoshop, Lightroom, Paint Shop Pro, etc.
  • 63. Complexitat Funcionen millor les fotos en les que hi ha motius principals i on la resta no sobresurt ni desvia l'atenció. Ajuda a fer una imatge més neta el fet que els objectes no es superposin entre si i que no molestin. Fotografies senzilles millors que les complexes. Menys és més.
  • 64.
  • 65. Alçada Una fotografia pot variar molt depenent de l'altura a la que es dispari. És preferible jugar i provar diferents enquadraments a diferents alçades: ajupint-nos, tractant de pujar a llocs més alts... Controlar l'alçada ens permet col·locar els objectes de forma harmònica i equilibrada.
  • 66.
  • 67. Proporció dels objectes En algunes fotografies (especialment paisatges) és difícil mostrar la mida real dels objectes. Incloure a la foto un element del qual coneixem la mida real pot ajudar-nos a transmetre la mida real de l'escena.
  • 68.
  • 69.
  • 70. Contextualitzar Els elements de la composició poden ajudar a contextualitzar una fotografia i situar-la dins un entorn. Ens ajuda a comunicar exactament el que volem transmetre.
  • 71.
  • 72.
  • 73.
  • 74.
  • 75.
  • 76.
  • 77.
  • 78. Transmetre sentiments La composició és una eina molt potent a l'hora de transmetre sentiments. La inclusió o no de certs elements pot ajudar-nos a narrar una història o canviar el missatge transmès en una fotografia.
  • 79. La regla dels terços Dividir l'espai en parts iguals per aconseguir un efecte estètic agradable. A l’època de l'antiga Grècia (500 aC) ja es parla de les proporcions que donen més harmonia a una escultura, una obra pictòrica o, fins i tot, un edifici. Aquesta teoria s'anomena "La regla Áurea", també coneguda com "divina proporció" o “nombre auri”. En la fotografia si apropem els objectes més importants a la secció àuria obtindrem una imatge més cridanera i equilibrada.
  • 80. Aplicació Dividim hipotèticament l'espai d'una foto en terços (vertical i horitzontalment) i farem que les línies i els elements més importants d'una fotografia s'ajustin a aquests terços. Així, els horitzons i els elements més importants d'una foto els col·locarem en els terços. Vaixell centrat Vaixell en un terç
  • 81. Algunes busquen precisament la simetria per aconseguir l'harmonia. No totes les fotos han de seguir la regla dels terços. Dependrà del missatge que es vulgui transmetre. El centre és un punt fort.
  • 82.
  • 83. Descentrar horitzontalment L'aplicació de la regla dels terços ens demana descentrar els objectes horitzontalment. Al descentrar un objecte cal tenir molt en compte què està fent el subjecte.
  • 84. Si el subjecte és un objecte en moviment sol ser millor deixar l'espai lliure cap a on es dirigeix ​​el subjecte. Dóna més sensació de moviment i profunditat a la foto. Tot depèn de la sensació que vulguem transmetre.
  • 85. Punts forts Aquells que s'acosten als terços i a les seves interseccions.
  • 86. Punts forts Aquells que s'acosten als terços i a les seves interseccions.
  • 87. Els ulls Els retrats de primer pla seran més cridaners si els ulls coincideixen amb els terços. Normalment es col·loquen al terç superior de la imatge.
  • 89. Orientació Depèn de l'elecció de l'enquadrament. L’enquadrament és el que seleccionem per que estigui dins de la nostra fotografia. Depèn de què estem fotografiant. També de les línies, la direcció i el flux. Pot ser horitzontal o vertical. • Horitzontal: Són les més comunes. • Vertical: No són tan agradables però són els que millor s'adapten a llibres i revistes i, per tant, molt utilitzades.
  • 90. Paisatges Format horitzontal ja que és el que més s'adapta a aquestes condicions. Permet mostrar tant el cel com la terra
  • 91.
  • 92. Retrats Format vertical perquè s'adapta millor a la forma allargada del cos i de la cara.
  • 93.
  • 95. Plantejament • Una fotografia de totes les indicacions explicades: o Centre d’interès ben definit o Omplir l’enquadrament o Dominància de linies (horitzontals, verticals, diagonals o en S) o Captar una direcció o moviment o Elements repetits + Ritme interromput o Predominància de colors (càlids o freds, harmonia o contrast) o Horitzons (mitjà, alt o baix) o Enmarcament o Contextualitzar una fotografia • Utilitzar la regla de terços. • Penjar a Flickr un àlbum titulat: “Exercici 2: Composició i enquadrament”.

Editor's Notes

  1. 1 – El fons no contrasta amb els cavalls al ser del mateix color. 2 – Convertit un fons totalment caòtic en un fons correcte reduint la profunditat de camp, de manera que queda desenfocat . Si no ho hagués fet així li hauria restat interès al motiu principal de la foto. 3 – Arreglar un fons desastrós canviant l'angle de visió: 1 - fons massa contrastat no ajuda a veure amb detall la planta. 2 – movent-se una mica i fent coincidir el fons amb el bosc la foto queda molt més agradable a la vista I aconseguim veure amb més detall la planta.
  2. Ultim punt: (per exemple perquè hi ha uns núvols cridaneres) conseguir l'harmonia.
  3. 1a foto: importància al cel (horitzó al terç inferior). 2a foto: importància a terra (terç superior) 3a foto: simetria perfecta entre cel i terra (centrada)
  4. Sovint fem fotos intentant ficar-hi tot el que veiem, sense cap ordre i fent la foto massa complexa i caòtica .
  5. 1 - Massa caòtica. No línies netes, ni composició clara o motiu. Les fustes s'entrecreuen entre si. El resultat és una imatge que no té cap atractiu. 2 - Composició molt senzilla i neta. Només es veu el gos situat en un terç i un fons que no crida l' atenció.
  6. 1 inici: L'altura des de la que s'està fent la fotografia és un element més de la composició. 2 inici : Estem acostumats a tirar la foto des de la nostra pròpia alçada però… FOTO: dues fotografies totalment iguals excepte per l'altura L'altura permet modificar la proporció de camp (verd), la proporció de cel i la perspectiva de la carretera.
  7. Foto exactament igual, variant simplement l'altura. 1 - podem observar l'escala d'una manera més detallada . 2 - els ulls ens porten més al final del camí i permet veure millor els arbres.
  8. podem fer-nos una idea de la grandesa de la glacera perquè les persones es veuen molt petites. Si a la foto no apareguessin les persones difícilment podríem haver transmès la grandesa del lloc .
  9. Segur que tots reconeixem la típica escena d’algú fent una foto a una catedral immensa on el seu familiar, que està a 100 metres d'ell, queda reduït a un punt inapreciable FOTO: 1 - persones se'ls distingeix perfectament i serveix com a foto de record 2 - amb prou feines es distingeixen les cares Per fer això és molt millor tenir la persona a prop teu , enquadrar bé , que el distingeixi , i ajustar el monument al fons , encara que es talli lleugerament o no es vegi en tot el seu esplendor . Només ensenyant una miqueta els altres es faran a la idea d'on sou. Millor acostar-se al subjecte , assegurar-nos que es distingeix bé a la foto i jugar amb el zoom i la perspectiva per ajustar el fons .
  10. Altres vegades ens interessarà aïllar un subjecte del seu entorn, deixant lloc a la imaginació de qui veu una foto. FOTO: El fet que aparegui el cartell diu molt més, Sino haurien estat un munt de pomes qualssevols . Em situa en un mercat, ja que en haver cartell és que es venen . Concretament mercat europeu: preu està en €. Podem veure que és fora d'Espanya, perquè no posa " pomes o manzanas” “Südtirol ", cosa que , amb una mica d'imaginació pot situar al Tirol.
  11. 1 - transmet noia llegint alguna cosa.
  12. 2 - més informació: està dins d'una finestra i nosaltres estem fora. Situa a la noia dins d'una casa .
  13. 3 - més informació encara: Es veuen les cadires d'un bar i una carta. Es veu el carrer. Està llegint alguna cosa, darrere d'una finestra i que està en un bar. Això pot reforçar la idea d'intimitat que la noia té en aquest moment.
  14. 1 - transmet noia llegint alguna cosa. 2 - més informació: està dins d'una finestra i nosaltres estem fora. Situa a la noia dins d'una casa . 3 - més informació encara: Es veuen les cadires d'un bar i una carta. Es veu el carrer. Està llegint alguna cosa, darrere d'una finestra i que està en un bar. Això pot reforçar la idea d'intimitat que la noia té en aquest moment.
  15. Hi ha més elements que poden ajudar-nos a contextualitzar: cartells dels carrers, cotxes on apareguin els seus matrícules... Els símbols icònics ens poden ajudar a situar-nos. Sabeu d’on és aquesta fotografia?
  16. Igual que podem voler situar-nos en un context, podem voler sortir d'ell. Podria ser St Joan o Cap d’Any, a l’ apropar-nos a un element es perd l’ubicació.
  17. Afegir un marc improvisat al teu foto pot ajudar també a situar-te. Barana de la terrassa per contextuar la situació. Fora neva , i es veu que la persona està dins de casa, calentet . Això fa que la foto transmeti més fred que si simplement hagués enquadrat la nevada fora.
  18. 1 - És una foto totalment anodina d'un parc oceanogràfic . El més que pot arribar a transmetre és la bellesa de l'animal 2 - Element humà: aconseguim transmetre un altre tipus de sentiments: tendresa, proximitat, curiositat…
  19. INTRO Quan som petits i ens posen una càmera en mà el primer que ens diuen és " tracta de treure'ns al centre" . Encara que no passa sempre, una foto d'alguna cosa totalment centrat no resulta harmoniosa. 1 - pot arribar a ser molt eficaç.
  20. INTRO Per aplicar la regla dels terços.. 1 - Veiem com la foto de la dreta té més força, ja que situa el vaixell en un terç d'aquesta. Això no vol dir que totes les preses hagin d'estar descentrades , ja que algunes busquen precisament la simetria per aconseguir l'harmonia.
  21. INTRO Això no vol dir que totes les fotografies hagin d'estar descentrades, ja que En el següent exemple podem veure-ho. Encara que la posició dels cotxes i de les persones no són simètriques. L'edifici està totalment centrat. Podem observar que la proporció de cel és d'un terç respecte a l'altura de la foto . En algunes preses centrar pot ser la millor solució.
  22. 1 - en les pel·lícules que les persones mai apareixen centrades, sinó en un terç o un altre. 2- Si per exemple el subjecte és una persona tractarem d'acompanyar la seva mirada i deixar espai cap a la zona on mira. Foto: La foto de l'esquerra està més ben equilibrada i té més força que la de la dreta perquè el subjecte té la cara orientada cap a la dreta. Per això la posem a l'esquerra .
  23. FOTO: dues opcions: 1 – El cotxe ha de prendre una corba i que ve molt ràpid (el cotxe està inclinat i hi ha pols darrere d'ell ) . 2 - A la segona podem veure millor d'on ve. Dóna més sensació de frenada, però no es veu la corba que té davant clarament.
  24. 1 - Serp dalt (per donar-li sensació d'altura) I a l'esquerra perquè es veiés bé el tronc, i així poder veure on era. 2 – Àguila ocupa gairebé tota la foto, però deixant el cap prop del terç superior dret.
  25. 1 – Vaixell en un terç esquerre, deixant espai per la dreta perquè el vaixell estava “apuntant" a la dreta. 2 – Gavina espai per l'esquerra perquè és cap on estava volant. 3 – Oliva terç superior dret, deixant que es veiessin les fulles de l'olivera a la zona esquerra. 4 – coincideix tot amb tot: La catedral: terç superior esquerre ‘Horitzó i el pont: terç superior Pilar del pont: terç dret Terra: terç inferior Bicicleta: terç inferior esquerre
  26. Centrant els ulls verticalment hauria quedat molt espai buit per sobre i estarien descompensades, sobretot la segona i tercera fotografia.
  27. imatge resultant tindrà menys resolució que l'original
  28. El format horitzontal o apaïsat dóna més sensació d'assentament i és molt natural .
  29. No tots els paisatges horitzontal. També podem utilitzar una orientació vertical per donar-li més profunditat a l'escena o per incloure un objecte en un primer pla. El nostre ull està acostumat a les composicions horitzontals Provar l'orientació en horitzontal i en vertical per veure quina de les dues orientacions ens convenç més . Ens hem de fixar com els diferents objectes de la foto ocupen el seu lloc en la composició perquè aquesta quedi equilibrada i si amb l'orientació que utilitzem aconseguim l'efecte desitjat .
  30. En aquest cas és pq és un pla general on apareix tot el cos de la persona però…
  31. En aquest pla -> més tancat No es necessita adaptar-se a la forma allargada del cos, a més d'haver inclòs un element addicional ( la bola de miralls), que suggereix utilitzar una orientació horitzontal.