5. Anàfora:
repetició d’una mateixa
expressió (mot o grup de
mots) al principi d’un vers
Paral·lelisme:
repetició d’una estructura
sintàctica
Paral·lelisme:
repetició d’una estructura
sintàctica
Hipèrbaton:
alteració de l’ordre
sintàctic
Doneu-me una llanterna: —On és
el cavall?
Doneu-me carbons durs i guixos
lluminosos,
Doneu-me murs de nit a les
ciutats lunars.
(J.V. FOIX)
té un revolar triomfal la vívida crinera,
té un cos de semidéu l’intrèpid
conductor. (Gabriel Alomar)
té un revolar triomfal la vívida crinera,
té un cos de semidéu l’intrèpid
conductor. (Gabriel Alomar)
L’enramellada Flora,
per cobrir de les illes la nuesa,
nova catifa de verdor ha estesa.
(JACINT VERDAGUER)
11. AL·LITERACIÓAL·LITERACIÓ
Com feCom feixix de canyes que crude canyes que cruixixen trinen trinxxades ses arrels (J. Verdaguer)ades ses arrels (J. Verdaguer)
brbraandndaant llnt llàànguidnguidaament lment laa llllaargrgaa cucuaa (Joan Maragall, La vaca cega)(Joan Maragall, La vaca cega)
ONOMATOPEIAONOMATOPEIA
El vaig tornar allà on havia estat sempre i
vaig pensar que el cargol era l’església i la
perla de dintre mossèn Joan i el bum…bum…
un cant d’àngels. (M. Rodoreda)
ONOMATOPEIAONOMATOPEIA
El vaig tornar allà on havia estat sempre i
vaig pensar que el cargol era l’església i la
perla de dintre mossèn Joan i el bum…bum…
un cant d’àngels. (M. Rodoreda)
PARONOMÀSIAPARONOMÀSIA
Privats de sou i son (Salvador Espriu)
Balla damunt la palla (J.V. Foix)
12. ANÀFORA
Seràs roure, seràs penya,
seràs mar esvalotat,
seràs aire que s’inflama,
seràs astre rutilant,
seràs home sobre home,
perquè en tens la voluntat.
(Joan Maragall)
ANÀFORA
Seràs roure, seràs penya,
seràs mar esvalotat,
seràs aire que s’inflama,
seràs astre rutilant,
seràs home sobre home,
perquè en tens la voluntat.
(Joan Maragall)
PARAL·LELISME
No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls
Ni cap vent tan subtil com els teus dits
(M.Martí i Pol)
ASÍNDETON
Aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada
pàtria (S. Espriu)
POLISÍNDETON
Mira al món, quina harmonia:
Pins i vinyes i núvols de mel
( M. Manent)
POLISÍNDETON
Mira al món, quina harmonia:
Pins i vinyes i núvols de mel
( M. Manent)
HIPÈRBATON
Catalans! Tots en peu,
l'Escorial deixem-los
per trofeu.
(Joan Salvat-Papasseit)
13. COMPARACIÓ
La platja sembla un cor
abandonat (J.M. Sagarra)
...les noies amb descarats pits
com llimones (F. Parcerisas)
COMPARACIÓ
La platja sembla un cor
abandonat (J.M. Sagarra)
...les noies amb descarats pits
com llimones (F. Parcerisas)
METÀFORA
La terra és una cambra
on no penetra el vent
(J.S. Pons)
METÀFORA
La terra és una cambra
on no penetra el vent
(J.S. Pons)
PERSONIFICACIÓ
Així una fulla pensa que es
fa lliure quan cau
(M. Torres)
HIPÈRBOLE
De treure aigua
va tenir una nena amb el llavi
partit
(Salvat Papasseit)
ANTÍTESI
On cada tarda el món s’ordena
entre el repòs i el moviment
(J. S. Pons)
PARADOXA
Vàrem tenir la copa de la vida
arran de llavis i bevent mories
(J. Vinyoli)
