1. L’espai geogràfic espanyol i català Tema 2 Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

2. Índex 1.El territori espanyol: situació i extensió 2. Importància de la situació geogràfica 2.1. Influència en el clima i la vegetació 2.2. Influència en l’evolució històrica 3. Diversitat física 3.1. Evolució demogràfica 3.2. Diversitat del clima i la vegetació 4. Diversitat humana 4.1. Evolució demogràfica 4.2. Evolució econòmica 5. L’organització territorial de l’Espanya contemporània 5.1. Evolució històrica 5.2. L’Estat de les autonomies 6. L’organització territorial de Catalunya 6.1. Situació geogràfica 6.2. L’organització politico-administrativa Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

3. Objectius Conèixer la situació, extensió i diversitat física i humana dels territoris peninsulars i insulars que formen Espanya. Valorar els contrastos físics, tant del relleu com del clima i la vegetació, que donen forma a una diversitat de paisatges naturals. Identificar les principals característiques demogràfiques i econòmiques que donen lloc a una diversitat humana, amb un desigual creixement demogràfic i econòmic. Conèixer l’actual divisió administrativa d’Espanya. Conèixer la situació geogràfica i l’actual organització politicoadministrativa de Catalunya.

4. 1. El territori espanyol: situació i extensió Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

5. 1. El territori espanyol: situació i extensió Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

6. 1. El territori espanyol: situació i extensió Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

7. 1. El territori espanyol: situació i extensió ILLES BALEARS Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

8. 1. El territori espanyol: situació i extensió LES CANÀRIES Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

9. Índex 1.El territori espanyol: situació i extensió 2. Importància de la situació geogràfica 2.1. Influència en el clima i la vegetació 2.2. Influència en l’evolució històrica 3. Diversitat física 3.1. Evolució demogràfica 3.2. Diversitat del clima i la vegetació 4. Diversitat humana 4.1. Evolució demogràfica 4.2. Evolució econòmica 5. L’organització territorial de l’Espanya contemporània 5.1. Evolució històrica 5.2. L’Estat de les autonomies 6. L’organització territorial de Catalunya 6.1. Situació geogràfica 6.2. L’organització politicoadministrativa Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

10. 2.1 Influència en el clima i la vegetació Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

11. 2.1 Influència en el clima i la vegetació Bardenas Reales (Navarra) Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró Paisatge desèrtic

12. 2.1 Influència en el clima i la vegetació Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró Paisatge Mediterrani Cala Trebalúger - Menorca

13. 2.1 Influència en el clima i la vegetació ROURE ALZINA ALZINA SURERA MATA D’ESPART PI AVET BOSC LAURISILVA Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

14. 2.2 Influència en l’evolució històrica (no entra a examen) Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró La Prehistòria i l’Edat Antiga

15. 2.2 Influència en l’evolució històrica Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró Roma a la Península

16. 2.2 Influència en l’evolució històrica Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró Edat Mitjana (Pobles Germànics i Visigots)

17. 2.2 Influència en l’evolució històrica Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró Musulmans a la península

18. 2.2 Influència en l’evolució històrica Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró L’Edat Moderna

19. 2.2 Influència en l’evolució històrica Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

20. 2.2 Influència en l’evolució històrica Situació de l’Imperi Español. En blau els territoris independitzats en la guerra de la Independència. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró L’Edat Contemporània

21. 2.2 Influència en l’evolució històrica Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró L’Edat Contemporània 1986 – Signatura Espanya a Europa

22. Índex 1.El territori espanyol: situació i extensió 2. Importància de la situació geogràfica 2.1. Influència en el clima i la vegetació 2.2. Influència en l’evolució històrica 3. Diversitat física 3.1. Evolució demogràfica 3.2. Diversitat del clima i la vegetació 4. Diversitat humana 4.1. Evolució demogràfica 4.2. Evolució econòmica 5. L’organització territorial de l’Espanya contemporània 5.1. Evolució històrica 5.2. L’Estat de les autonomies 6. L’organització territorial de Catalunya 6.1. Situació geogràfica 6.2. L’organització politicoadministrativa Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

23. 3.1 Diversitat física: Diversitat del relleu Característiques del relleu peninsular : Forma massissa Altitud mitjana elevada : 660 metres, causada per la messeta. (Pic més alt: Mulhacén – 3479 metres) Disposició perifèrica del relleu peninsular. http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1008 Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

24. 3.1 Diversitat física: Diversitat del relleu Característiques Illes Balears : Prolongació Nord-est Sistema Bètic No grans altituds (Puig Major – Mallorca 1445 metres) Característiques Illes Canàries : Oest continent Africà Roques volcàniques Teide (3715 metres, el més alt d’Espanya) Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

25. 3.1 Diversitat física: Diversitat del relleu Relleu Espanya Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

26. 3.2 Diversitat física: Diversitat del clima i la vegetació peninsular Factors determinants del clima peninsular : Latitud : a) situació en la zona temperada de l’hemisferi Nord b) precipitacions mitjanes (variacions en funció de la regió) c) rep moltes hores d’insolació Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

27. 3.2 Diversitat física: Diversitat del clima i la vegetació peninsular Influència continental i marina : a) masses d’aire provinents d’Europa i del Nord d’Àfrica b) masses d’aire provinents de l’oceà Atlàntic i de la Mediterrània c) Dos grans dominis climàtics (amb gran varietat de climes regionals): c.1) l’oceànic temperat i més humit c.2) mediterrani més sec i càlid Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

28. Corrents oceàniques Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

29. 3.2 Diversitat física: Diversitat del clima i la vegetació peninsular Relleu a) l’altitud determina clima de muntanya (temperatures baixes i més precipitacions que en zones planes) b) els relleus més exteriors dificulten el pas cap a l’interior, per tant, el clima d’interior és més contrastat que a la costa. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

30. 3.2 Diversitat física: Diversitat del clima i la vegetació peninsular Circulació atmosfèrica Situada a la zona de convergència de les masses d’aires polars i tropicals El clima es defineix a partir d’uns elements, ( http://www.educaplus.org/climatic/04_elem_queson.html ) entre ells: La temperatura Les precipitacions Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

31. 3.2 Diversitat física: Diversitat del clima i la vegetació peninsular La vegetació peninsular Espanya humida: de clima oceànic: prats naturals, arbres de full caduca (roure, castanyer, faig,…) Espanya seca: clima mediterrani: plantes adaptades a el calor (alzines, pins, sureres,…) Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

32. 3.2.Clima i vegetació dels territoris insulars Illes Balears : Influència del mar Temperatures suaus i vegetació mediterrània Illes Canàries (clima subtropical) : Latitud subtropical Temperatures mitjanes elevades Vegetació formada per matolls, però també vegetació endèmica, com la laurisilva. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

33. Paisatges peninsulars Paisatge : és un geosistema, el conjunt de l’ecosistema d’una àrea i els elements econòmics, socials i culturals característics de la societat humana que determinen la seva influència en el lloc. També, una porció de territori caracteritzat per una combinació dinàmica de diferents elements geogràfics (abiòtics, biòtics i antròpics) que en interrelacionar-se donen com a resultat un conjunt en constant canvi i evolució. Els paisatges poden ser: naturals o antropitzats. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

34. Paisatges peninsulars A causa de l’acció antròpica, les modificacions en els darrers segles en el paisatge s’han incrementat considerablement. L’acció antròpica té un fort impacte ambiental que es fa imprescindible la gestió del paisatge. Cal que es desenvolupa una ordenació i gestió del territori que garanteixi un ús racional i sostenible. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1008

35. Paisatges antropitzats espanyols Paisatge rural Depèn de les característiques del paisatge natural i de la forma d’ocupar i organitzar l’espai agrari A l’Espanya seca : a) paisatge de secà b) poblament rural concentrat c) els habitatges formen nuclis compactes, pobles o viles a prop d’una font d’aigua (riu, pou,...) Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

36. Paisatges rurals de secà Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

37. Paisatges antropitzats espanyols A l’Espanya humida : a) les cases no s’agrupen en grans nuclis (petites poblacions amb poques cases al voltant d’un nucli central) b) També les cases es poden estendre independentment pel territori (masies, granges aïllades,... c) les separacions entre els diferents nuclis o cases poden ser cultius, prats, boscos,... Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

38. Paisatges rurals Espanya humida Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

39. Paisatges antropitzats espanyols Paisatge urbà : El forma el poblament en ciutats És el resultat d’un llarg procés històric Les ciutats a l’Estat Espanyol estan distribuïdes de forma irregular Les ciutats més dinàmiques, actualment, estan situades a la perifèria (País Valencià, País Basc, Andalusia i Catalunya) i a Madrid Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

40. Paisatges urbans Madrid  Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

41. Índex 1.El territori espanyol: situació i extensió 2. Importància de la situació geogràfica 2.1. Influència en el clima i la vegetació 2.2. Influència en l’evolució històrica 3. Diversitat física 3.1. Evolució demogràfica 3.2. Diversitat del clima i la vegetació 4. Diversitat humana 4.1. Evolució demogràfica 4.2. Evolució econòmica 5. L’organització territorial de l’Espanya contemporània 5.1. Evolució històrica 5.2. L’Estat de les autonomies 6. L’organització territorial de Catalunya 6.1. Situació geogràfica 6.2. L’organització politicoadministrativa Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

42. 4.1 Evolució demogràfica Característiques de l’evolució : Augment de més del doble des del 1900 al 2001. (2008, 45 mil.lions) Contrastos demogràfics degut al creixement i distribució desigual Creixement més elevat entre el 1900 i la dècada dels 70 (alta natalitat i descens de la mortalitat) A partir dels 70, i fins a l’actualitat, descens de la natalitat (actualment hi ha un repunt) Espanya ha passat de ser un país emissor d’emigrants a ser un país receptor d’emigrants Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

43. 4.1 Evolució demogràfica Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

44. 4.1 Evolució demogràfica Fins el s. XX el principal destí dels emigrants espanyols va ser Amèrica Llatina En la dècada dels 60, el destí van ser països europeus (França, Alemanya i Suïssa); aproximadament uns 2 mi.lions Els emigrants procedien de zones rurals i amb pocs recursos. També es va produir una emigració del camp cap a la ciutat dins del mateix territori (una de les causes de la desigualtat de creixement d’algunes poblacions). Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

45. Emigració espanyola finals XIX - XX Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

46. 4.1 Evolució demogràfica Característiques de la immigració actual a Espanya Destacat focus d’immigració 2008: + de 4 mil.lions d’estrangers. La majoria provenen de països amb inestabilitat política o economies febles. Arriben a la recerca de feina Procedència del països del Magreb, d’Amèrica Llatina i d’Àsia. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

47. 4.1 Evolució demogràfica És una de les causes del creixement actual de la població (sobretot de Catalunya, Madrid, Illes Balears, Canàries). A partir dels 80 molts dels emigrants espanyols varen tornar Espanya (especialment Andalusia i Múrcia). Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

48. Porcentaje de la población extranjera en los países de la Unión Europea (2000) Fuente: Base de Datos de Migraciones Laborales. OIT . Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

49. Importancia de los grupos más numerosos de población extranjera en España según países de procedencia en 1992 y 2001. Fuente: Dirección General de Policía, M. del Interior, 1992, y Censo de Población, 2001. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

50. Población extranjera en las provincias españolas en 2001 Fuente: Avance del Censo de Población. 2001 Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

51. 4.1 Evolució demogràfica Característiques de la distribució de la població Contrast entre perifèria i interior Repartiment desigual Zones més poblades a la perifèria També Madrid, Sevilla o Saragossa Contrast amb l’interior amb una densitat més baixa de població Ciutats amb més habitants: Madrid, Barcelona, València, Sevilla i Saragossa. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

52. Densitat de la població a Espanya http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Variaci%C3%B3n_de_la_poblaci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_entre_1981_y_2005.svg Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

53. 4.2. Evolució Econòmica Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

54. Participación relativa de los sectores productivos españoles en el PIB Fuente: Años 1901-1990 en J. Alcaide: Una revisión urgente de la Renta Nacional del España en el siglo XX. 1950-1999. BBV informes económicos de 1978 y 1997 e INE. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró Año Sector Primario Sector Secundario Sector Terciario 1901 46.4 19.6 34.0 1935 34.5 31.7 33.8 1940 31.9 28.3 39.8 1960 22.6 36.7 40.6 1975 10.3 39.0 50.7 1985 6.4 34.2 59.4 1990 5.1 34.5 60.4 1995 3.9 30.6 65.5 1999 3.1 33.0 66.3

55. 4.2 Evolució Econòmica: l’ agricultura Característiques de l’agricultura Es modernitza cap al 1950, fet que augmenta el seu rendiment. Es produeix, al mateix temps, l’emigració del cap a la ciutat (genera desequilibri entre sectors). La població activa passa de l’agricultura a la indústria i també al sector serveis. Destaquen els productes de secà (olivera i cereals) Destaquen, més en l’actualitat, l’augment en productes de regadiu (hortalisses i arbres fruiters) L’entrada a la UE en el 86 va comportar excedents, i per tant, es va incentivar el tancament d’explotacions no rendibles . Important l’acció de la PAC a Espanya. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

56. 4.2 Evolució Econòmica: la indústria i els serveis Característiques de la indústria i els serveis ( http://www.slideshare.net/isaacbuzo/proceso-de-industrializacin-de-espaa-presentation ) La industrialització s’inicia en la segona meitat del segle XIX (Catalunya i País Basc) Alguns dels obstacles era la configuració física de la península. La Guerra Civil va interrompre el desenvolupament, que ja era lent. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

57. 4.2 Evolució Econòmica: la indústria i els serveis 1959: Pla d’Estabilització 1964: Plans de desenvolupament (Industrialització de zones com Valladolid, Vigo o Saragossa) 60-70: els dos sectors van passar a ser majoritaris tant en ocupació com en producció Creixement no uniforme (Catalunya, País Basc i Madrid) Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

58. 4.2 Evolució Econòmica: la indústria i els serveis Sectors més dinàmics: siderometal·lúrgica, química, construcció de maquinària naval, automoció, tèxtil i agroalimentària. El creixement industrial va anar acompanyat del creixement dels serveis (especialment turisme) Finals dels 70: crisi de la indústria, especialment siderometal·lúrgica Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

59. 4.2 Evolució Econòmica: la indústria i els serveis Dècades 80 i 90: incorporació a la UE. Modernització de la indústria. Darrers anys segle XX i inicis XXI: dos pilars: la construcció i el consum privat. Augments del PIB del 3,8 %. 2008 endavant: crisi global . Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

60. Índex 1.El territori espanyol: situació i extensió 2. Importància de la situació geogràfica 2.1. Influència en el clima i la vegetació 2.2. Influència en l’evolució històrica 3. Diversitat física 3.1. Evolució demogràfica 3.2. Diversitat del clima i la vegetació 4. Diversitat humana 4.1. Evolució demogràfica 4.2. Evolució econòmica 5. L’organització territorial de l’Espanya contemporània 5.1. Evolució històrica 5.2. L’Estat de les autonomies 6. L’organització territorial de Catalunya 6.1. Situació geogràfica 6.2. L’organització politicoadministrativa Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

61. 5. Organització territorial de l’Espanya contemporània Necessitat de dividir el territori estatal per un control més exhaustiu i per fer desaparèixer els desequilibris entre àrees. Els límits administratius, habitualment, no són recents. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

62. 5.1. Evolució històrica Primera divisió en províncies varen ser els romans. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

63. 5.1. Evolució històrica Edat Mitjana: regnes Fins el s. XVIII, organització propera al federalisme. S. XIX: desenvolupament de la revolució liberal i creació divisió provincial, es consolida un sistema centralista. Sistema centralista: dissenyat amb l’objectiu d’estar al servei de l’Estat central i de facilitar l’administració dels diversos territoris. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

64. 5.1. Evolució històrica 1833 es crea la província, pel ministre Javier de Burgos, amb criteris ajustats al servei de l’Estat central. Divisió artificial, però sense barrejar municipis de diferents regnes històrics Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

65. 5.1. Evolució històrica Regions històriques: cap tipus d’atribució. Inici d’algunes CC.AA. Fi XIX, s’inicien una sèrie de moviments reivindicatius nacionalistes (base de l’actual configuració de l’Estat de les Autonomies) - Constitució 1978: defineix la província entitat local amb personalitat jurídica pròpia, formada per una agrupació de municipis. Es considera el segon nivell territorial a Espanya Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

66. 5.1. Evolució històrica Actualment, és un òrgan administratiu territorial  totes les actuacions territorials es fan a nivell provincial (recaptació impostos, organització trànsit, serveis educatius i sanitaris,...). Diputació provincial : representen el govern i l’administració de les províncies. També hi estan representats els municipis de la província. El Govern Central hi té un Sotsdelegat. Alteració territorial és competència de l’Estat i ha d’estar aprovada per les Corts Generals La província està perdent importància. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

67. Mapa provincial i autonòmic Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

68. Mapa provincial d’Espanya Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

69. 5.2 L’Estat de les autonomies Causa dels plantejaments autonomistes: la diversitat (lingüística, històrica, cultural,...) del territori espanyol El procés de transició política va implicar: a) creació d’una democràcia parlamentària b) passar d’una organització centralista a una descentralitzada Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

70. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

71. 5.2 L’Estat de les autonomies Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

72. 5.2 L’Estat de les autonomies Les CC.AA., considerades el primer nivell d’organització territorial a Espanya, tenen alguna coincidència amb els antics regnes d’abans del 1833: a)Catalunya, l’Aragó, Comunitat Valenciana i les Balears, integrants de la Corona d’Aragó. b) Navarra, Galícia, Astúries, Extremadura i Múrcia, amb personalitat específica c) País Basc, tot i que les províncies estaven integrades en la Corona de Castella, tenien les seves pròpies lleis i cultura. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

73. 5.2 L’Estat de les autonomies Castellà i Lleó és el resultat de la unió dels regnes de Castella i de Lleó Castella-la Manxa : similar al regne de Toledo Andalusia no té precedent històric, però es parla de la Bètica romana o dels regnes de Sevilla, Còrdova, Jaén i Granada Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

74. 5.2 L’Estat de les autonomies La Rioja, Cantàbria i Madrid, producte de la divisió provincial Les Canàries, un cas diferent, per moltes circumstàncies. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

75. 5.2 L’Estat de les autonomies Procés de creació : Iniciativa d’organismes locals de proposta de l’Estatut Les Corts aprovaven una Llei Orgànica (L’Estatut d’autonomia) Contingut de l’Estatut: denominació de la comunitat, demarcació territorial, organismes autònoms propis, competències adquirides i llengües oficials. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

76. 5.2 L’Estat de les autonomies Institucions : Assemblea Legislativa o Parlament autonòmic Consell de Govern President, escollit pels membres del Parlament Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

77. 5.2 L’Estat de les autonomies Competències : - Són funcions que l’Estat ha transferit a les CC.AA. - Competències compartides: per exemple, l’Estat es reserva el poder legislatiu i la CC.AA. el poder executiu. Competències específiques: ordenació territorial, urbanisme, educació o sanitat. Competències estatals: relacions internacionals, Hisenda o Defensa. L’execució de les competències autonòmiques es porta a terme amb el finançament. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

78. 5.2 L’Estat de les autonomies Les divisions territorials vigents a Espanya Les CC.AA: són un nou nivell de divisió territorial Els nivells territorials són: l’estatal, l’autonòmic, el provincial i el municipal. - La Constitució preveu crear agrupacions de municipis diferents de la província. En la Llei de Bases de Règim Local es reconeix la condició d’entitats locals d’àmbit submunicipal que institueixin les comunitats autònomes: Parròquies Comarques (en el cas de Catalunya, tenen poder administratiu) Àrees metropolitanes Mancomunitats Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

79. 5.2 L’Estat de les autonomies La província perd importància a favor de la CC.AA. Altres formes de divisions territorials (diferent a la política): Divisió territorial per l’administració de justícia (partits judicials i audiències territorials; s’han respectat les comunitats autònomes per tenir competències judicials) Divisió militar (capitanies generals) Districtes navals Conques hidrogràfiques Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

80. Els municipis És el nivell territorial més antic, l’origen o les delimitacions d’alguns municipis actuals està a l’Edat Mitjana. 8111 municipis amb extensions molt diferenciades, per circumstàncies històriques. Trobem des de municipis de menys d’1 km 2, fins a municipis de més de 1000 km 2 (8 municipis) Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

81. Els municipis Entre els 60 i els 80 degut a l’intens despoblament rural, generen nombroses agregacions de municipis. Els municipis estan administrats pels Ajuntaments. La Llei de Bases de règim local (1985) els hi dóna i reconeix determinades competències, per exemple: seguretat en llocs públics, trasnports públics, protecció de la salubritat pública, protecció del medi ambient, contractació d’obres i serveis,...) L’alteració dels municipis ha de ser aprovada des de la Comunitat Autònoma pertinent. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

82. Els municipis http://es.wikipedia.org/wiki/Municipios_de_Espa%C3%B1a Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

83. Índex 1.El territori espanyol: situació i extensió 2. Importància de la situació geogràfica 2.1. Influència en el clima i la vegetació 2.2. Influència en l’evolució històrica 3. Diversitat física 3.1. Evolució demogràfica 3.2. Diversitat del clima i la vegetació 4. Diversitat humana 4.1. Evolució demogràfica 4.2. Evolució econòmica 5. L’organització territorial de l’Espanya contemporània 5.1. Evolució històrica 5.2. L’Estat de les autonomies 6. L’organització territorial de Catalunya 6.1. Situació geogràfica 6.2. L’organització politicoadministrativa Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

84. 6. L’organització territorial de Catalunya: 6.1 Situació Geogràfica http://www.xtec.cat/~agui1/socials/mapagooglecatalonia.htm

85. 6.2 L’organització politico-administrativa Des del s. XIV la divisió territorial de Catalunya eren les vegueries (1ª en el 1304, se n’esmenten divuit, i en l'última n’eren quinze amb vuit sotsvegueries) Decret de Nova Planta (1716) : 12 corregiments i un Districte Napoleó (1810) : constitució d’un govern autònom a Catalunya (control francès). Annexió de França: organització territorial a partir de 4 departaments: Ter, Boques de l’Ebre, Montserrat i Segre. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

86. 6.2 L’organització politico-administrativa 1833 (després del retorn de la Corona als Borbons), es va imposar la divisió provincial, tot i la permanència en la consciència popular de les vegueries. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

87. 6.2 L’organització politico-administrativa 1931: Instauració de la Segona República i recuperació de la Generalitat i es realitza la Ponència d’Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya (1931). Va tenir en compte dos aspectes: l’opinió dels municipis a través d’una enquesta per conèixer si la divisió de Catalunya en partits judicials (1834) responia o no al criteri de poder realitzar el desplaçament de qualsevol poble en el cap del seu partit judicial, (Òrrius pertanyia al partit judicial de Mataró). I, també, si responia a l’ equilibri entre la quantitat d’habitants de cada partit judicial Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

88. 6.2 L’organització politico-administrativa La ponència va acordar dividir territorialment Catalunya en: 38 comarques i 9 regions. Es va aprovar el 1936 i va tenir vigència fins el 39. Tot i la curta durada va deixar una emprenta molt gran entre els catalans per: La gran participació que es va demanar per realitzar-la La rigurositat del propi estudi L’anàlisi de la dinàmica econòmica de les poblacions (mercats) Sentit de pertinença dels catalans en les seves comarques Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

89. Regions de Catalunya entre 1936 i 1939 Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

90. 6.2 L’organització politico-administrativa 1939: supressió de la Generalitat i imposició de la divisió provincial, utilitzada encara actualment a efectes de l’Estat Central. 1979 : creació de les demarcacions comarcals, basades en la divisió del 1936. 1987 : Llei de la divisió i l’organització comarcals de Catalunya . Defineix la Comarca com : entitat local de caràcter territorial, formada per l’agrupació de municipis continus amb una personalitat jurídica pròpia. Les comarques estan formades per conjunts de municipis amb uns trets comuns (físics o humans) . Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

91. 6.2 L’organització politico-administrativa - Tres noves comarques, com a diferència respecte la del 36: Pla de l’Estany (Banyoles), Pla d’Urgell (Mollerussa) i Alta ribagorça (Pont de Suert) En groc, comarques reivindicades En vermell, noves comarques Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

92. 6.2 L’organització politico-administrativa - Consell Comarcal : ens format per consellers i conselleres comarcals elegits entre els regidors i regidores dels diversos municipis de la comarca, i amb competències en algunes matèries (ordenació del territori, sanitat, serveis socials, cultura, esport, ensenyament o medi ambient). Comarcalia (La Web Social de Catalunya) http://www.diba.es/altreswebs/consells.asp Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

93. 6.2 L’organització politico-administrativa 2000: Comissió d’Experts : comissió, presidida per Miquel Roca i Junyent, per fer una revisió del model d’organització territorial de Catalunya amb la creació de 6 noves comarques: Alta Segarra (Calaf) Baix Llobregat Nord ( Martorell) Moianès (Moià) Segre Mitjà (Ponts) Selva marítima (Blanes) Vall de Camprodon (Camprodon) Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

94. 6.2 L’organització politico-administrativa El motiu de la creació de les noves comarques va ser: Unitats cohesionades socioeconòmicament Alt potencial demogràfic Satisfer reivindicacions comarcals Reforçar àmbits de relativa amplitud territorial però amb una migrada potència demogràfica i urbana. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

95. 6.2 L’organització politico-administrativa Una de les altres conclusions dels experts va ser la creació de les vegueries. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

96. 6.2 L’organització politico-administrativa El Parlament de Catalunya va aprovar el 27 de juliol de 2010 la Llei de vegueries La nova organització territorial de Catalunya per vegueries , té un objectiu doble, que ve donat per la doble funció de la vegueria: com a demarcació territorial i com a òrgan de cooperació local. Els consells de vegueria substituiran les diputacions provincials. Amb aquesta llei, es persegueix millorar i aprofundir en el necessari equilibri territorial que necessita Catalunya. Tot plegat, amb l’objectiu de millorar la qualitat i l’eficiència en la prestació dels serveis, aprofundir en el benestar de la ciutadania i oferir garanties per a la cohesió social i la vertebració territorial. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

97. 6.2 L’organització politico-administrativa La demarcació veguerial és la divisió en què la Generalitat organitza els seus serveis. La llei estableix que l’àmbit territorial de les demarcacions veguerials serà el següent: Alt Pirineu, que comprèn els municipis de les comarques de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Barcelona, que comprèn els municipis de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Catalunya Central, que comprèn els municipis de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona, i el Solsonès. Girona, que comprèn els municipis de les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

98. 6.2 L’organització politico-administrativa Lleida, que comprèn els municipis de les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell. Camp de Tarragona, que comprèn els municipis de les comarques del Tarragonès, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat. Terres de l’Ebre, que comprèn els municipis de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

99. 6.2 L’organització politico-administrativa Per la seva banda, l’Aran constitueix una entitat territorial singular dins de Catalunya i es relaciona de manera bilateral amb els òrgans de Govern de la Generalitat. Però, pel que fa a la seva integració a la institució provincial de Govern i Administració local, l’Aran formarà part de la Vegueria de l’Alt Pirineu. Notícies sobre la suspensió de la Llei de Vegueries Notícia La Vanguàrdia Notícia Territori Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

100. Mapa comarques Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró Mapes Flash interactius

101. 6.2 L’organització politico-administrativa Les institucions catalanes Regulació per l’Estatut d’autonomia de catalunya, aprovat l’any 2006. Origen medieval Reinstauració de la Generalitat en el 1931: institució democràtica d’autogovern de Catalunya 1939: abolició de la institució pel general Franco Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

102. 6.2 L’organització politico-administrativa 1977: restabliment de la Generalitat Institucions catalanes President de la Generalitat : màxim representant de Catalunya i del Consell Executiu Consell Executiu : govern de la Generalitat i format per departaments, anomenats Conselleries, amb els corresponents consellers Parlament de Catalunya : Organisme legislatiu que representa la població catalana. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró