3. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA
El territori de l’Estat espanyol s’organitza en municipis, provÍncies, comunitats
autònomes i ciutats autònomes.
■ MUNICIPI
– Una o diverses localitats
– El territori que forma part del municipi es denomina territori municipal.
– Les persones que viuen i estan empadronades en el municipi formen la
població municipal.
– Del govern i de l’administració del municipi s’encarrega l’ajuntament. Està
format pels regidors i les regidores que són triats per les persones
empadronades en el municipi. Els regidors i les regidores elegixen l’alcalde
o l’alcaldessa.
– Els principals serveis municipals són l’enllumenat, la recollida de residus,
l’accés a la població (circulació, organització del trànsit), el proveïment
d’aigua potable, la neteja, el clavegueram, el mobiliari urbà, etc.
4. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA
■ PROVINCIA
– Una província és el conjunt de municipis relacionats geogràficament o
històricament.
– A Espanya hi ha 50 províncies i cada una té una ciutat com a capital.
– Del govern i de l’administració provincial s’encarrega la diputació provincial.
– Les funcions són fomentar els interessos de la província, prestar diversos
serveis i coordinar-se i cooperar amb els municipis.
5. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA
■ COMUNITAT AUTÒNOMA
– Una comunitat autònoma consta d’una o més províncies que tenen
relacions històriques i geogràfiques entre si. N’hi ha dèsset i cada capital
està en una ciutat. Hi ha comunitats, com Canàies, que alternen la capital
entre dues ciutats. Hi ha dues ciutats autònomes: Ceuta i Melilla.
– Del govern i de l’administración s’encarreguen:
■ Parlament autonòmic. Fa les lleis autonòmiques, aprova els
pressupostos i controla el govern. Les diputades i els diputats
representen tota la comunitat.
■ Consell de Govern. Administra els assumptes de la comunitat. Està
format per un president o una presidenta i diversos consellers i
conselleres.
■ Tribunal Superior de Justícia. És el màxim òrgan de justícia en la
comunitat.
6. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA
■ La Constitució espanyola del 1978 és la llei general. S’hi indiquen els símbols que
diferencien Espanya d’altres països, i recull els drets i els deures de la ciutadania.
■ Estat democràtic à el poder del qual residix en el poble. S’organitza políticament en
una monarquia parlamentària el cap de la qual és el rei, actualment Felip VI. Entre les
seues funcions està la de representar Espanya en altres països.
■ També s’establixen les institucions i els poders de l’Estat (legislatiu, executiu i judicial) i
el seu funcionament.
■ I es reconeix el dret a l’autogovern de les comunitats autònomes i els estatuts
d’autonomia.
7. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA
■ Els tribunals de justícia s’encarreguen que les lleis es complisquen, i imposen sancions als qui
les incomplixen.
Estan formats per jutges, jutgesses i magistrats i magistrades. Els més importants són el Tribunal
Suprem i el Tribunal Cons- titucional.
■ Les Corts s’encarreguen d’elaborar i aprovar lleis i de controlar el Govern.
Estan formades per dues cambres: Congrés (350 diputades i diputats) i Senat (266 senadors i
senadores). Es trien cada quatre anys per la ciutadania major de díhuit anys.
■ El Govern central és la institució que s’encarrega que les lleis s’executen, defensar l’Estat i
controlar la sanitat, l’educación, etc.
Està format pel president o la presidenta del Govern i les ministres i els ministres, que són
nomenats pel president o la presidenta.
8. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA
■ Els símbols de l’Estat espanyol són la seua bandera, l’escut i l’himne. La bandera roja i
groga es va fixar el 1785, en el regnat de Carles III. L’escut està format pels escuts dels
regnes més importants de l’edat mitjana: Castella, Lleó, Aragó i Navarra, davall de la
corona reial. L’himne és la Marxa Reial d’Espanya des del segle xviii. No té lletra oficial.
■ Cada comunitat autònoma té el seu propi estatut d’autonomia, que servix per a establirne les
competències, drets, deures... És la llei principal de cada comunitat. Aquesta llei està per davall
de la Constitució espanyola.
9. EUROPA. LA UNIÓ EUROPEA
EUROPA
Dels sis continents que hi ha a la Terra, l’Àfrica,
Amèrica, Àsia, Europa, l’Antàrtida i Oceania, Euro-
pa és el cinqué en extensió.
Limita pel nord amb l’oceà Glacial Àrtic; per l’est,
amb la serralada dels Urals i la mar Càspia, i pel
sud, amb la mar Mediterrània, la mar Negra i la
serralada del Caucas.
Actualment, aquest continent el formen
cinquanta països. La població és d’uns 740
milions d’habitants que, com ja has estudiat en
cursos anteriors, està repartida de manera
desigual pel territori i viu prin- cipalment a les
ciutats.
LA UNIÓ EUROPEA
En el continent europeu s’ha format una associació
de països que col·laboren en l’economia i en les
polítiques per a millorar la vida de la ciutadania.
Aquesta és la Unió Europea.
El 2020 estava formada per vint-i-set països i comp-
ta amb institucions per a aconseguir les finalitats
marcades.
Les principals institucions són el Parlament Europeu,
el Consell de la Unió Europea, la Comissió Europea i
el Tribunal de Justícia.
10. EUROPA. LA UNIÓ EUROPEA
PARLAMENT EUROPEU
Funcions: elaborar les lleis, juntament amb
el Consell de la Unió Europea, i els pressu-
postos de la UE. És l’òrgan legislatiu.
Composició: eurodiputats i eurodiputades
(751) que representen els països de la UE.
CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA
Funcions: representar els països de la UE,
adoptar les lleis europees i coordinar les
polítiques de la UE.
Composició: ministres de cada país de la UE
segons el tema a tractar.
COMISSIÓ EUROPEA
Funcions: comprovar que es complix la le-
gislació i aplicar les polítiques i els pressu-
postos de la UE. És l’òrgan executiu.
Composició: conjunt de comissaris i comis-
sàries, un per cada país de la UE.
TRIBUNAL DE JUSTÍCIA
Funcions: garantir que les lleis s’apliquen de
la mateixa manera en tots els països de la UE
i que tots les complixen.
Composició: un jutge o una jutgessa per cada
país de la UE i onze advocats o advocades
generals.
11. EUROPA. LA UNIÓ EUROPEA
PAÏSOS MEMBRES DE LA UE
27: Espanya, Portugal, França, Itàlia,
Irlanda, Bélgica, Holanda, Luxemburg,
Alemanya, Dinamarca, Grècia, Áutria,
Finlàndia, Suécia, Polònia, República Txeca,
Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Estònia,
Letònia, Lituània, Malta, Xipre, Bulgària,
Romania, Croàcia.
AVANTATGES DE LA CIUTADANIA DE LA UE
La lliure circulació de persones (viatjar,viure,treballar) i mercaderies per qualsevol país membre
de la UE.
La tarjeta sanitària europe, per a cobrir les despeses mediques quan es viatja per un
país diferent en el qual es viu.
L’euro com a moneda única oficial, excepte Dinamarca, Suècia, Bulgària, Croàcia, República
Txeca, Hongria, Polònia i Romania.
FINALITATS DE LA UE
Establir normes i lleis comunes per a
crear un espai de llibertat i justicia per a
la ciutadania.
Aconseguir i mantindre una posició
important en el món, afavorint-ne el
desenvolupament econòmic i social.
12. CARACTERÍSTIQUES DE LA UNIÓ EUROPEA
UN RELLEU VARIAT
Ens trobarem amb una gran plana, la Gran
Plana Europea, travessarem altiplans i altes
serralades, com els Pirineus, els Alps o els
Apenins... Hi apreciarem una costa amb nom-
brosos caps i gran quantitat d’illes.
Hi veurem països que no tenen eixida a la mar
i uns altres amb ports importants per al
comerç.
UNA DESIGUAL DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ I UNA ECONOMIA DE CONTRASTOS
Visitarem zones molt poblades a l’Europa occiden- tal (Alemanya, Espanya...) i unes altres molt
poc poblades a l’Europa oriental (Polònia, Romania, Bulgària...). A més, apreciarem la mescla de
pobles i cultures; és a dir, la multiculturalitat.
Hi percebrem diferències quant al desenvolupament econòmic: països més desenvolupats a
l’Europa oc- cidental i menys desenvolupats a l’Europa oriental.
DIFERENTS CLIMES I VEGETACIÓ
Ens trobarem amb una gran varietat de
climes: oceànic, com més a prop estiguem de
l’oceà Atlàntic; mediterrani, als països pròxims
a aquesta mar; continental, quan passem pels
països del centre d’Europa, i de muntanya,
quan pugem a les zones d’alta muntanya.
Associats als climes observarem diferents
tipus de vegetació.
13. CARACTERÍSTIQUES DE LA UNIÓ EUROPEA
LLENGÜES
Sentirem parlar llengües diferents: francés,
portugués, anglés, alemany, italià,
holandés, danés, suec, grec, hongarés,
búlgar, romanés, finés, txec, polonés...
MONEDES
A més de paga amb euros el menjar i les
compres, hauríem d’utilizar altres monedes
en huit països, com la corona sueca, la
corona danesa…