Tema8

8,460 views

Published on

Published in: Travel
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
8,460
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2,856
Actions
Shares
0
Downloads
213
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema8

  1. 1. Els paisatges naturals Tema 8 Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
  2. 2. Índex <ul><li>1. Els sòls </li></ul><ul><ul><li>1.1 Factors que determinen l’evolució del sòl </li></ul></ul><ul><ul><li>1.2. Tipus de sòl </li></ul></ul><ul><ul><li>1.3. Distribució dels sòls </li></ul></ul><ul><li>2. El paisatge natural </li></ul><ul><ul><li>2.1 Factors que influeixen en la vegetació </li></ul></ul><ul><ul><li>2.2 Evolució dels paisatges naturals </li></ul></ul><ul><ul><li>2.3 Espècies d’origen local o forà </li></ul></ul><ul><li>3. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya </li></ul><ul><ul><li>3.1 Domini eurosiberià </li></ul></ul><ul><ul><li>3.2 Domini mediterrani </li></ul></ul><ul><ul><li>3.3 Domini d’alta muntanya </li></ul></ul><ul><ul><li>3.4. Domini macaronèsic </li></ul></ul><ul><ul><li>3.5. Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides </li></ul></ul><ul><li>4. Els paisatges naturals a Catalunya </li></ul><ul><ul><li>4.1 Factors que condicionen la vegetació </li></ul></ul><ul><ul><li>4.2. Dominis de vegetació a Catalunya </li></ul></ul>Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
  3. 3. 1. Els sòls <ul><li>Part de la superfície terrestre on entren en contacte els materials inerts de la litosfera i la matèria orgànica (zona on els dos elements es barregen, superposen i interactuen) </li></ul><ul><li>Els sòls es troben en contínua evolució </li></ul><ul><li>En funció de la seva composició i característiques fisicoquímiques els sòls s’estructuren en capes anomenades HORITZONS </li></ul><ul><li>Segons com siguin els horitzons els sòls tindran un determinat PERFIL </li></ul><ul><li>Els sòls evolucionen: naixement, desenvolupament, maduresa, deteriorament i mort. </li></ul>
  4. 4. Esquema del perfil i els horitzons del sòl
  5. 5. Horitzons
  6. 6. 1.1 Factors que determinen l’evolució del sòl <ul><li>El substrat o material original : el substrat és el material que hi ha a sota, sobre el qual s’hi assenta. </li></ul><ul><li>El clima : les precipitacions i la temperatura poden alterar tant l’estructura com la composició i les característiques fisicoquímiques dels sòls. (exemple amb la lixiviació) . </li></ul><ul><li>La vegetació : la vegetació necessita d’un sòl però, a la vegada, el pot modificar. Per exemple, els arbres de fulla caduca el protegeixen i l’enriqueixen, les coníferes o els eucaliptus l’acidifiquen, però també, els eucaliptus, l’erosionen – eviten el desenvolupament d’un sotabosc - </li></ul>
  7. 7. 1.1 Factors que determinen l’evolució del sòl <ul><li>L’edat del sòl : el temps és fonamental pel seu desenvolupament i la seva evolució </li></ul><ul><li>El modelat del relleu : la configuració del relleu condiciona el sòl; per exemple el pendent. </li></ul><ul><li>La influència humana : l’acció antròpica ha estat un factor negatiu. Cal entendre que actualment s’està intentat minvar els efectes de l’home tot protegint-los. </li></ul>
  8. 8. 1.2. Tipus de sòls <ul><li>Existeixen diverses classificacions. Una d’elles seria en funció del grau de diferenciació dels horitzons del perfil i els seus estadis d’evolució. D’aquesta manera podem classificar: </li></ul><ul><li>SÒLS INCIPIENTS </li></ul><ul><li>No han tingut temps o condicions per a desenvolupar-se (fred, aridesa, aportació de sediments,...) </li></ul><ul><li>No tenen horitzons diferenciats </li></ul><ul><li>El seu origen pot ser: al·luvial (fluvisòls); rocallós (litosòls); mineral (regosòls) </li></ul>
  9. 9. 1.2. Tipus de sòls <ul><li>D’aquesta manera podem classificar: </li></ul><ul><li>SÒLS DE PERFIL POC DIFERENCIAT </li></ul><ul><li>Procés de formació d’horitzons iniciat </li></ul><ul><li>Desenvolupament escàs </li></ul><ul><li>Sòls sobre pendents de vessants: leptosòls . Si s’han constituït sobre materials silicis (gresos, granits,...) : rànkers . Sobre materials calcaris, són rendzines </li></ul><ul><li>Sòls en climes semiàrids: Xerosòls (grisos). Vegetació escassa. Un altre sòl són els salins . </li></ul><ul><li>Sòls formats amb materials que dificulten la diferenciació: vertisòls , arenosòls i andosòls . </li></ul>
  10. 10. Sòls mitjans Rànker Rendzina Leptosòl
  11. 11. 1.2. Tipus de sòls <ul><li>D’aquesta manera podem classificar: </li></ul><ul><li>SÒLS TOTALMENT FORMATS </li></ul><ul><li>Horitzons diferenciats </li></ul><ul><li>El més importants i abundants a la península, els sòls bruns : </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>Mescla de la matèria orgànica superficial + compostos de ferro subsuperficial </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Vegetació de bosc </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Formes diferents segons el substrat o el clima </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Espanya silícica i oceànica: bruns humits </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Espanya mediterrani i interior: bruns meridionals </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Espanya calcària. bruns calcaris </li></ul></ul></ul></ul><ul><li>També són importants els sòls o terres roges mediterrànies : histosòls </li></ul>
  12. 12. Sòls totalment formats
  13. 13. Sòls totalment formats Sòl brun Sòl brun calcari La Rioja
  14. 14. 1.2. Tipus de sòls <ul><li>D’aquesta manera podem classificar: </li></ul><ul><li>SÒLS EN PROCÉS DE DETERIORACIÓ </li></ul><ul><li>Les condicions de la zona i l’excés d’aigua provoquen la gradual destrucció de sòls prèviament formats </li></ul><ul><li>Tipus més importants: podzols o terres pàl·lides (sòls rentats per infiltracions d’aigua que presenten un to gris cendra sota l’horitzó de la matèria orgànica). </li></ul>
  15. 15. Podzol
  16. 16. 1.3 Distribució dels sòls <ul><li>Àrees de clima oceànic : bruns humits i leptosòls de tipus rànker </li></ul><ul><li>Àrees de clima mediterrani o interior d’influència mediterrània : sòls bruns meridionals i sòls roigs mediterranis </li></ul><ul><li>Àrees de clima semiàrid : xerosòls </li></ul><ul><li>Àrees de litologia calcària : sols bruns calcaris i leptosòls de tipus rendzina </li></ul><ul><li>Àrees de les lleres fluvials : fluvisòls </li></ul>
  17. 17. Índex <ul><li>1. Els sòls </li></ul><ul><ul><li>1.1 Factors que determinen l’evolució del sòl </li></ul></ul><ul><ul><li>1.2. Tipus de sòl </li></ul></ul><ul><ul><li>1.3. Distribució dels sòls </li></ul></ul><ul><li>2. El paisatge natural </li></ul><ul><ul><li>2.1 Factors que influeixen en la vegetació </li></ul></ul><ul><ul><li>2.2 Evolució dels paisatges naturals </li></ul></ul><ul><ul><li>2.3 Espècies d’origen local o forà </li></ul></ul><ul><li>3. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya </li></ul><ul><ul><li>3.1 Domini eurosiberià </li></ul></ul><ul><ul><li>3.2 Domini mediterrani </li></ul></ul><ul><ul><li>3.3 Domini d’alta muntanya </li></ul></ul><ul><ul><li>3.4. Domini macaronèsic </li></ul></ul><ul><ul><li>3.5. Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides </li></ul></ul><ul><li>4. Els paisatges naturals a Catalunya </li></ul><ul><ul><li>4.1 Factors que condicionen la vegetació </li></ul></ul><ul><ul><li>4.2. Dominis de vegetació a Catalunya </li></ul></ul>Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
  18. 18. 2. El paisatge natural <ul><li>Ecosistema: Conjunt de la interrelació entre els elements biòtics o biocenosi i els elements abiòtics o biòtop </li></ul><ul><li>Paisatge : geosistema; conjunt format per l’ecosistema d’una àrea i els elements econòmics, socials i culturals propis de la societat humana i que determinen la seva influència en el lloc. </li></ul><ul><li>Una altra definició: porció de territori caracteritzat per una combinació dinàmica de diferents elements geogràfics que, en interrelacionar-se els uns amb els altres, donen lloc a un conjunt en constant canvi i evolució. </li></ul>
  19. 19. 2. El paisatge natural <ul><li>Les transformacions en el paisatge poden ser per: alteracions entre els elements o la pròpia dinàmica de cadascun dels elements. </li></ul><ul><li>El paisatge natural, és, sobretot, paisatge vegetal. És la base de la piràmide alimentària. </li></ul><ul><li>Primer, doncs, cal estudiar la vegetació i després estudiar l’evolució del paisatge </li></ul><ul><li>Els paisatges en el territori espanyol s’agrupen en funció dels dominis biogeogràfics. </li></ul>
  20. 20. 2.1. Factors que influeixen en la vegetació <ul><li>El clima </li></ul><ul><li>Factor més rellevant (insolació, temperatures, precipitacions) </li></ul><ul><li>La temperatura, la llum solar i la disponibilitat d’aigua condicionen les espècies vegetals. Per exemple. </li></ul><ul><ul><li>Vegetació xeròfila: adaptada a climes secs </li></ul></ul><ul><ul><li>Vegetació hidròfila: zones humides </li></ul></ul><ul><ul><li>Vegetació umbròfila: Zones de llum escassa </li></ul></ul><ul><ul><li>Vegetació termòfila: no tolera grans descensos de temperatura </li></ul></ul><ul><ul><li>Vegetació criòfila: adaptades a clima fred,... </li></ul></ul>
  21. 21. Vegetació segons el clima Vegetació hidròfila Vegetació xeròfila Vegetació termòfila (palmito)
  22. 22. 2.1. Factors que influeixen en la vegetació <ul><li>El relleu </li></ul><ul><li>El relleu condiciona el clima, i per tant la vegetació </li></ul><ul><li>Les influència de les temperatures es tradueixen en l’existència d’estatges o pisos bioclimàtics </li></ul><ul><li>A les muntanyes cal distingir si el vessant és orientat al Sud (solell) o orientat al Nord (obac) </li></ul>
  23. 23. Solell
  24. 24. Obac
  25. 25. 2.1. Factors que influeixen en la vegetació <ul><li>El sòl </li></ul><ul><li>Les propietats influeixen en la vegetació </li></ul><ul><li>Les espècies creixen preferentment en un tipus determinat de sòl </li></ul><ul><li>Les activitats humanes </li></ul><ul><li>Modifiquen les característiques i la distribució de les formacions vegetals. </li></ul><ul><li>El paisatge vegetal actual ha estat creat i modificat per l’acció antròpica </li></ul><ul><li>Han alterat el paisatge eliminant espècies (sovint autòctones) i i introduint-ne de noves. </li></ul>
  26. 26. 2.2. Evolució dels paisatges naturals <ul><li>Successió ecològica: procés pel qual les formacions o comunitats naturals van sent substituïdes per unes altres més ben adaptades al medi </li></ul><ul><li>Comunitat clímax: Quan la relació entre els éssers vius (biocenosi) i el seu entorn (biòtop) és optima </li></ul><ul><li>Una alteració greu en el medi (p.e. un incendi) pot provocar una regressió a una etapa anterior. </li></ul><ul><li>S’ha de distingir entre vegetació potencial o climàcica (la que es donaria naturalment) i la vegetació actual (la que existeix). </li></ul><ul><li>Els ecosistemes madurs són sistemes en equilibri que s’autogeneren quan són alterats, si no és molt greu </li></ul><ul><li>L’acció antròpica modifica els ecosistemes introduint noves espècies i eliminant-ne d’altres. </li></ul>
  27. 27. Successió ecològica
  28. 28. 2.3 Espècies d’origen local o forà <ul><li>Espècies autòctones </li></ul><ul><li>- Originàries de l’indret: poden ser silvestres (es desenvolupen de forma natural en grans porcions) o endèmiques (només es troben en una àrea concreta) </li></ul><ul><li>El territori espanyol té un nombre considerable d’endemismes => la seva conservació </li></ul><ul><li>Les Canàries té uns 500 endemismes (drago, la palmera canària, el taginaste o la violeta del Teide) , dels 1800 espanyols. </li></ul><ul><li>A la Península, la majora part dels endemismes són a alta muntanya, i especialment a Andalusia (pinsap o la camamilla de la serra). </li></ul>
  29. 29. Espècies endèmiques Camamilla de la Sierra Nevada Pinsap
  30. 30. 2.3 Espècies d’origen local o forà <ul><li>Espècies al.lòctones </li></ul><ul><li>Espècies no originàries d’un territori (o per acció antròpica o els vents o corrents marins). Es classifiquen en: espècies introduïdes, espècies assilvestrades i espècies cosmopolites </li></ul><ul><li>Espècies introduïdes </li></ul><ul><li>d’Amèrica: blat de moro, tomàquets, patates. </li></ul><ul><li>d’Àssia: tarongers, presseguers, </li></ul><ul><li>d’Austràlia: eucaliptus (han generat desequilibris) </li></ul>
  31. 31. Espècies introduïdes Pi Eucaliptus
  32. 32. 2.3 Espècies d’origen local o forà <ul><li>Espècies assilvestrades </li></ul><ul><li>- espècies introduïdes de poc valor econòmica </li></ul><ul><li>- s’han adaptat al territori i creixen en zones silvestres i marginals </li></ul><ul><li>- figueres de moro, les atzavares,... </li></ul><ul><li>Espècies cosmopolites </li></ul><ul><li>- s’han introduït involuntàriament (llavors que passen inadvertides o pel vent, mar,...). </li></ul><ul><li>- la major part de les males herbes. </li></ul>
  33. 33. Espècies assilvestrades Figueres de moro Atzavara (Cala Rovellada – Colera)
  34. 34. Índex <ul><li>1. Els sòls </li></ul><ul><ul><li>1.1 Factors que determinen l’evolució del sòl </li></ul></ul><ul><ul><li>1.2. Tipus de sòl </li></ul></ul><ul><ul><li>1.3. Distribució dels sòls </li></ul></ul><ul><li>2. El paisatge natural </li></ul><ul><ul><li>2.1 Factors que influeixen en la vegetació </li></ul></ul><ul><ul><li>2.2 Evolució dels paisatges naturals </li></ul></ul><ul><ul><li>2.3 Espècies d’origen local o forà </li></ul></ul><ul><li>3. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya </li></ul><ul><ul><li>3.1 Domini eurosiberià </li></ul></ul><ul><ul><li>3.2 Domini mediterrani </li></ul></ul><ul><ul><li>3.3 Domini d’alta muntanya </li></ul></ul><ul><ul><li>3.4. Domini macaronèsic </li></ul></ul><ul><ul><li>3.5. Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides </li></ul></ul><ul><li>4. Els paisatges naturals a Catalunya </li></ul><ul><ul><li>4.1 Factors que condicionen la vegetació </li></ul></ul><ul><ul><li>4.2. Dominis de vegetació a Catalunya </li></ul></ul>Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
  35. 35. 3. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya .
  36. 36. 3. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya .
  37. 37. 3.Els grans dominis biogeogràfics a Espanya <ul><li>Domini eurosiberià </li></ul><ul><li>Domini mediterrani </li></ul><ul><li>Domini d’alta muntanya </li></ul><ul><li>Domini macaronèsic </li></ul><ul><li>Paisatge natural de ribera </li></ul><ul><li>Paisatge natural de zones humides. </li></ul>
  38. 38. 3.1. Domini Eurosiberià <ul><li>Zones de domini climàtic oceànic i a zones de muntanya </li></ul><ul><li>Necessita pluges abundants i regulars </li></ul><ul><li>Els sóls solen ser evolucionats (els més els boscos caducifolis atlàntics) </li></ul><ul><li>Formació vegetal principal. Bosc caduficoli o aestisilva </li></ul><ul><li>Arbres rectilinis, alts, d’escorça relativament prima i fusta semidura. Poca llum al terra. </li></ul><ul><li>Arbres més característiques: roures, faigs, amb castanyers, bedolls, avellaners, freixes, oms, ti.lers aurons. </li></ul>
  39. 39. 3.1. Domini Eurosiberià <ul><li>Sotabosc: arços blancs, ginebres, teixos, grèvols, servers, nabius i boix. A la primavera: molses i falgueres </li></ul><ul><li>Les rouredes i fagedes només ocupen una petitat part de la seva extensió potencial. Han estat substituïdes per camps de conreu, pastures,... </li></ul><ul><li>A mitjans del segle XX es van plantar pins i eucaliptus (més rendibles). </li></ul><ul><li>Clarianes: landes ( matolls de brucs, argelagues, gatoses, falgueres, ginestes, ginebres, boixeroles, esbarzers, boix i roses silvestres) </li></ul><ul><li>Zones altes: prats: vegetació herbàcia i pastures de gramínies (festuca) </li></ul><ul><li>Fauna: mamífers grans herbívors (cérvol, cabirol, senglar); petits (esquirols, musaranya, liró); predadors (llop, guineu, visó); aus (gall salvatge, picot negre, mallerenga o mussol). </li></ul>
  40. 40. 3.1. Domini Eurosiberià Fageda Roureda
  41. 41. 3.1. Domini Eurosiberià Prat alpí Landa
  42. 42. 3.2. Domini mediterrani <ul><li>Zones de domini climàtic mediterrani i interior </li></ul><ul><li>Terres brunes, meridionals o calcàries </li></ul><ul><li>No massa desenvolupats </li></ul><ul><li>Bosc esclerofil·le o durisilva </li></ul><ul><li>Màquia, garriga i estepa </li></ul>
  43. 43. 3.2. Domini mediterrani <ul><li>Bosc esclerofil·le o durisilva </li></ul><ul><li>Resisteix llargs períodes de sequera </li></ul><ul><li>Arbres tipus esclerofil·les: fulles perennes </li></ul><ul><li>Formació pobre en varietat </li></ul><ul><li>Alzina, també garric, alzina carrasca i roure, en menor quantitat: surera, garrofer, olivera silvestre. Fusta dura, poc aptes explotació fustera. Escorces protectores, rugoses i gruixudes Troncs no rectilinis que solen ramificar-se (protegeixen el terra de la radiació solar). Sistema d’arrels per aprofitar l’aigua. Creixement molt lent. </li></ul><ul><li>Aquestes espècies s’han substituït pel pi o per camps de conreu. </li></ul><ul><li>Zones molt antropitzades es troben moltes pinedes (pi blanc) amb sotabosc molt pobre. </li></ul>
  44. 44. Bosc esclerofil.le Andalusia Roure
  45. 45. 3.2. Domini mediterrani <ul><li>Màquia, garriga i estepa </li></ul><ul><li>Màquia: massa densa d’arbustos (ullastre o olivera silvestre amb matolls, estepa, bruc i ginesta). Sòls silicis </li></ul><ul><li>Garriga. Formació d’arbustos i de matolls de romaní, farigola, espígol,... Sòls calcaris </li></ul><ul><li>Estepa: formació d’arbustos espinosos i baixos. A les zones litorals es dóna el margalló. </li></ul><ul><li>Pròpia del clima semiàrid del sud-est peninsular. També es pot trobar en zones seques de l’interior. </li></ul><ul><li>Fauna: mamífers (llebre, conill, eriçó, ratolí, mostela,senglar,...); aus (estornell, pit-roig, tord, esparver, perdiu, merla,...) </li></ul>
  46. 46. Màquia i Garriga (¿Quién es quién?)
  47. 47. Garriga i Màquia Garriga Garric Màquia
  48. 48. 3.3. Domini d’alta muntanya <ul><li>Subdomini d’alta muntanya alpí (Pirineus) </li></ul><ul><li>Estatge subalpí : entre els 1200 m i els 2400 m. Arbres de fulla perenne (avet, pi negre). Formen un bosc acicufoli o acicusilva. Branques adaptades a les nevades. Sotabosc pobre (azalea, ginebre, ginesta). Sòls rics en matèria orgànica però poc evolucionats (leptosòl – rànkers i rendzines-) </li></ul><ul><li>Estatge alpí : 2400 i 3000 m. Prats alpins de festuca amb campanetes, prímules,... </li></ul><ul><li>Estatge nival : per sobre 3000 m. Vegetació rupícola (herbes i molses en zones de solell).En zones d’obac o poc pendent neu tot l’any </li></ul>
  49. 49. 3.3. Domini d’alta muntanya Bosc coníferes Ginesta Ginebre
  50. 50. 3.3. Domini d’alta muntanya <ul><li>Subdomini d’alta muntanya de transició (Serralada Cantàbrica, Sistemes Ibèric i Central) </li></ul><ul><li>Característiques intermèdies entre paisatge domini eurosiberià i mediterrani. </li></ul><ul><li>A les zones altes (per sobre 1900 m.) de la serralada Cantàbrica la vegetació passa del bosc de fagedes a un pis supraforestal de landes i prats alpins. Al vessant Sud de la Cantàbrica, sistemes Ibèric i Central: vegetació semblant al domini mediterrani. </li></ul><ul><li>Cap als 1900 m. En el Ibèric es passa de fagedes a ginebres i prats d’altura i en el Central també s’hi passa però des dels pins. </li></ul><ul><li>Els sòls són letosòls. </li></ul>
  51. 51. Subdomini d’alta muntanya de transició
  52. 52. 3.3. Domini d’alta muntanya <ul><li>Subdomini d’alta muntanya mediterrani (Sierra Nevada) </li></ul><ul><li>Sierra Nevada. El pis montà és d’alzines fins als 1600 m. I després pinedes de pi negres </li></ul><ul><li>Des dels 1900 trobem ginebredes i sabines, i a partir dels 2700 matolls mediterranis de muntanya; a partir de 2900 prats i vegetació herbàcia dispersa </li></ul><ul><li>Els sòls són rendzines i terres brunes meridionals. </li></ul><ul><li>Fauna: mamífers (isard, cérvol, cabirol, cabra salvatge, llop, marmota,..); aus (àguila daurada, trencalòs, perdiu blanca,..) </li></ul>
  53. 53. 3.4 Domini macaronèsic <ul><li>Les Illes Canàries presenta dues zones ben diferenciades: </li></ul><ul><li>Fuerteventura i Lanzarote: properes a la costa africana i amb vegetació subdesèrtica </li></ul><ul><li>La resta d’illes amb varietat de formacions vegetals en unció de l’altitud. </li></ul><ul><li>Els diferents estats són els que veurem a continuació. </li></ul><ul><li>http://lavegetaciondecanarias.blogspot.com/ </li></ul>
  54. 54. 3.4 Domini macaronèsic Estatges de vegetació
  55. 55. 3.4 Domini macaronèsic Estatge supracanari o d’alta muntanya : altituds superiors als 2200; prats, similars als del Sistema Bètic. Tenerife: per sobre 2700 m, desert d’altura amb violetes del Teide (plantes endèmiques sobre sòl nu)
  56. 56. 3.4 Domini macaronèsic Estatge del matoll de muntanya : a partir dels 2000 m. Especialment a Tenerife i a La Palma. Gran riquesa de flors.
  57. 57. 3.4 Domini macaronèsic Estatge canari de muntanya : entre 1300 i 2200 m.; bosc de coníferes amb pins Canaris, i també cedres
  58. 58. 3.4 Domini macaronèsic Estatge canari superior : 800 a 1300 m.; temperatura baixa i humitat alta; matolls de faies i brucs; i bosc laurisilva amb arbres de full perenne (allargades lluents, fortes i coriàcies; 20 m. alçada; bosc dens amb poca llum.
  59. 59. 3.4 Domini macaronèsic Estatge canari intermedi: entre els 400 i els 800; similar àrea mediterrània; dos endemismes: drago i la palmera de Canàries barrejades amb d’altres introduïdes (palmera de dàtils).
  60. 60. 3.4 Domini macaronèsic Estatge canari basal : fins a 300-400 m.; àrida; matolls xeròfil com el cardó i tabaiba; també figueres de moro i atzavares. Cardons
  61. 61. 3.5 Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides <ul><li>Paisatge natural de ribera </li></ul><ul><li>Ribes dels rius, planes fèrtils i valls fluvials estretes </li></ul><ul><li>Boscos riberencs amb vegetació higròfila </li></ul><ul><li>Creació de microclima </li></ul><ul><li>Humitat similar al bosc caducifoli: arbres de fulla caduca </li></ul><ul><li>Arbres propers a la riba: verns i salzes. Després pollancres i àlbers, i més lluny freixes, oms, roures i alzines. </li></ul><ul><li>Arbustos: sanguinyol, arç, esbarzer; joncs; falgueres i molses; plantes enfiladisses (lligabosc i les vidalbes) </li></ul><ul><li>Fauna: mamífers (ermini, llúdria, gat salvatge); aus (merla aquàtica, blauet); peixos (salmó, truita); amfibis (gripau d’esperons), rèptils (serp de collaret) </li></ul>
  62. 62. 3.5 Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides La Rioja
  63. 63. 3.5 Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides <ul><li>Paisatge natural de zones humides </li></ul><ul><li>Distingim zones humides d’interior i les costaneres </li></ul><ul><li>Zones humides d’interior: llacs, llacunes, embassaments; creixen plantes altes (joncs, espadanyes, cues de cavall,...); zones poc profundes (nenúfars, lliris d’aigua); fauna: amfibis (granotes, tritons, gripaus), peixos (carpa, perca,...), aus aquàtiques (ànecs, agrons,...), mamífers (visó, llúdria,..), serps (serp de collaret) </li></ul><ul><li>Zones humides costaneres: llacunes litorals i aiguamolls; lloc de descans per aus migratòries; són terrenys pantanosos a desembocadures dels rius i reben sediments fluvials, per tant sòls de tipus fluvisòl; s’inunden en créixer el riu; vegetació formada per plantes amb la base de la tija i les arrels submergides, com el jonc, el lliri groc,...; fauna: aus (agró imperial, cabussó emplomallat, cigonya, ànec collverd, flamenc, becplaner, àguila imperial), mamífers (linx, senglar, cérvol, daina i mangosta). </li></ul>
  64. 64. Índex <ul><li>1. Els sòls </li></ul><ul><ul><li>1.1 Factors que determinen l’evolució del sòl </li></ul></ul><ul><ul><li>1.2. Tipus de sòl </li></ul></ul><ul><ul><li>1.3. Distribució dels sòls </li></ul></ul><ul><li>2. El paisatge natural </li></ul><ul><ul><li>2.1 Factors que influeixen en la vegetació </li></ul></ul><ul><ul><li>2.2 Evolució dels paisatges naturals </li></ul></ul><ul><ul><li>2.3 Espècies d’origen local o forà </li></ul></ul><ul><li>3. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya </li></ul><ul><ul><li>3.1 Domini eurosiberià </li></ul></ul><ul><ul><li>3.2 Domini mediterrani </li></ul></ul><ul><ul><li>3.3 Domini d’alta muntanya </li></ul></ul><ul><ul><li>3.4. Domini macaronèsic </li></ul></ul><ul><ul><li>3.5. Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides </li></ul></ul><ul><li>4. Els paisatges naturals a Catalunya </li></ul><ul><ul><li>4.1 Factors que condicionen la vegetació </li></ul></ul><ul><ul><li>4.2. Dominis de vegetació a Catalunya </li></ul></ul>Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
  65. 65. 4 . Els paisatges naturals a Catalunya <ul><li>4.1. Factors que condicionen la vegetació </li></ul><ul><li>clima, relleu, tipus de sòls i activitat humana. </li></ul><ul><li>Les precipitacions delimiten una Catalunya seca i una d’humida </li></ul><ul><li>Diferències en l’altitud </li></ul><ul><li>Els sòls dominants són els bruns calcaris, tot i que es poden trobar bruns àcids (Serralada Prelitoral o sector occidental del Pirineus axial); Depressió Centra sòls roigs mediterranis. </li></ul>
  66. 66. Estatges de vegetació a Catalunya
  67. 67. Zones de vegetació a Catalunya
  68. 68. 4 .2. Dominis de vegetació a Catalunya <ul><li>Domini mediterrani </li></ul><ul><li>Franja litoral (serralades Litoral i prelitoral fins als 800 m), Depressió Central </li></ul><ul><li>Boscos esclerofil·les: alzinar amb marfull, amb arboç, marfull i llentiscle; lianes com l’heura o el lligabosc; actualment el pi blanc és una espècie dominant compartint amb l’alzina (bona part de la Serralada Litoral – Collserola o Montnegre) </li></ul><ul><li>Al sud zones més àrides; dominen els xerosòls (sòls silicis i calcaris), per tant, hi ha màquies i garrigues. Màquies: hi trobem garric i arçot, i la màquia de llentiscle i el margalló (litoral). </li></ul>
  69. 69. Domini mediterrani Collserola Montnegre
  70. 70. 4 .2. Dominis de vegetació a Catalunya <ul><li>Domini eurosiberià </li></ul><ul><li>Clima oceànic i d’alta muntanya </li></ul><ul><li>Entre els 800 i els 1600 m. </li></ul><ul><li>Boscos d’aestisilva, caducifolis, amb roures, faigs, castanyers, avellander,bedoll o auró (Guilleries, Montseny i Serralada Transversal – la d’en Jordà) </li></ul><ul><li>També destaquen el pi roig (Ports o muntanyes de Prades), que es converteixen en comunitats de transició cap als boscos subalpins a la vall de Ribes, a la Vall ferrera o a la serra del Cadí </li></ul><ul><li>Arbres alts, troncs rectilinis, impedeixen la radiació solar, motiu que fa que el sotabosc sigui poc dens (falgueres i plantes herbàcies) </li></ul>
  71. 71. Domini eurosiberià Muntanyes de Prades Serra del Cadí
  72. 72. 4 .2. Dominis de vegetació a Catalunya <ul><li>Domini d’alta muntanya </li></ul><ul><li>Tres estatges: subalpí (+1200m), alpí ( + 2400) i nival (+ 3000) </li></ul><ul><li>Vegetació més abundant a l’estatge subalpí: boscos coníferes (pi negre i avet), Pirineus però també al Montseny; sotabosc poc important (neret i ginebró) </li></ul><ul><li>Estatge alpi: pastures de muntanya, paisatges coberts de neu (festuca – estiu i primavera) </li></ul><ul><li>Estatge nival: zones més ombrívoles i altes dels Pirineys; vegetació rupícola i molt escassa (molsa i líquens). </li></ul>
  73. 73. Estatge de vegetació alta muntanya

×