Tema11

El poblament Tema 11 Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

Índex 1. Poblament i ordenació del territori Poblament i història 2. Poblament rural 2.1 Tipus de poblament rural tradicional 2.2 Factors que determinen el poblament 2.3 La morfologia dels pobles 2.4 L’habitatge rural 2.5 Evolució del poblament rural 3. Poblament urbà 3.1 Formació i evolució del sistema urbà 4. La distribució del poblament a Catalunya 4.1 Població i territori 4.2 Evolució històrica del poblament 4.3 El poblament rural 4.4 El poblament urbà Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

1. Poblament i ordenació del territori Poblament: Manera de localitzar-se els assentaments i com el lloc de residència de les poblacions. També s’entén com a poblament la colonització, explotació i ocupació d’un territori fins aleshores despoblat. El poblament pot ser rural (menys de 2000 hab.) i urbà (més de 10000 hab.) Els municipis de entre 2000 y 10000 hab. si més del 25% treballen al sector primari, se’l considera rural. Si no és així, semiurbà. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

1. Poblament i ordenació del territori Poblament: Manera de localitzar-se els assentaments i com el lloc de residència de les poblacions. També s’entén com a poblament la colonització, explotació i ocupació d’un territori fins aleshores despoblat. El poblament pot ser rural (menys de 2000 hab.) i urbà (més de 10000 hab.) Els municipis de entre 2000 y 10000 hab. si més del 25% treballen al sector primari, se’l considera rural. Si no és així, semiurbà. Si el municipi té més de 10000 Hab. però les activitats són bàsicament del sector primari, s’anomena agrociutat. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

1. Poblament i ordenació del territori Aspectes a considerar a l’hora d’estudiar l’ordenació d’un territori i determinar el seu tipus d’assentament: Com s’ha produït l’ocupació humana del territori Com són els habitatges i edificacions construïdes Com es distribueixen per l’espai i es relacionen amb els diversos elements del paisatge Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

1.1 Poblament i història L’evolució del poblament a l’estat espanyol ha estat molt complexa. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

2.1 Tipus de poblament rural tradicional El poblament rural, fins a mitjan segle XX, ha estat el tipus d’hàbitat de la majoria de la població. El clima, el tipus d’activitats agràries i ramaderes i la facilitat per trobar aigua, han determinat els tipus d’agrupament de cases en el medi rural. Pot ser: Poblament aïllat: Les cases es troben distants entre elles separades per camps, pastures, boscos, ... Nord Espanya. Poblament dispers: Presència de petits nuclis o llogarrets i que està a prop d’un nucli central on hi ha els serveis. Poblament concentrat: Cases agrupades en nuclis compactes que formen pobles o viles. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

2.1 Tipus de poblament rural tradicional Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

2.2 Factors que determinen el poblament Els factors que determinen l’ocupació de l’espai rural són: Factors naturals: Relleu: La inclinació condiciona el tipus de poblament. Quant més abrupte, més aïllat. Disponibilitat d’aigua: A les zones seques predomina el poblament més concentrar i a les humides el poblament més dispers. Factors humans: La necessitat de defensa Les formes d’explotació i propietat de la terra Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

2.2 Factors que determinen el poblament Per tant a l’Espanya humida hi predomina el poblament aïllat i dispers (Galícia, Cantàbria, Astúries, Euskadi, ...) En canvi a l’Espanya seca hi predomina el poblament rural concentrat (Castella, Andalusia, Extremadura, ...) Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

2.3 La morfologia dels pobles La morfologia dels pobles (traçat dels carrers) té a veure amb el seu emplaçament: Traçat regular: Planificats per a fer-se així. El traçat sòl ser ortogonal o radial. Traçat irregular: És el resultat del creixement espontani, sense planificació. Pobles en plana: Tendeixen a un traçat radial (amb l’església al mig) i lineal (amb una via de comunicació que el travessa). Pobles sobre elevacions: O pobles amuntegats (radials al voltant del castell o església) o pobles en vessant. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

2.4 L’habitatge rural L’habitatge rural ha servit alhora de lloc de residència i de treball. La seva distribució és per tant molt utilitària. La planta baixa sòls tenir les estances dedicades a la ramaderia (quadres, estables, ...) o agricultura (celler, graner, paller, corrals, ...) Segons els materials de construcció, podem trobar cases de: Pedra: Sobretot al Nord i en zones de muntanya Fusta: N’hi ha poques. En queden a Euskadi i al Sist. Ibèric Fang: Sobretot a València i Múrcia. Es combina amb canyes. Fet amb tova (blocs de fang i palla). Cases primitives: Cabanes fetes amb joncs o canyes. Castella-La Manxa, Andalusia, Canàries, Galícia, ... Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

2.5 Evolució del poblament rural A partir de la segona meitat del segle XX, la població espanyola s’urbanitza. Això provoca una disminució del poblament rural. Es va produir un èxode rural que va redistribuir la població d’aquestes zones. Això va provocar un estancament o regressió en la construcció de masos i l’abandonament de camps i nuclis rurals. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

2.5 Evolució del poblament rural A partir del anys 80 s’inicia el fenomen de la segona residència. Aquest fenomen afavoreix la recuperació i rehabilitació de cases i nuclis rurals. Les zones que estan a prop de les gran ciutats, s’anomenen franges rururbanes. En aquestes zones es fa difícil diferenciar espai rural i urbà tant per la urbanització com per la instal·lació de centres d’oci, hipermercats, ... En aquestes zones, es produeix una adaptació a l’estil de vida més urbà. La rururbanització ha suposat una pèrdua d’habitants per a les grans ciutats. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

3. Poblament urbà El poblament urbà és el poblament en ciutats. El poblament urbà és fruit de l’evolució històrica. Darrerament han crescuts les perifèries, les àrees metropolitanes i les zones rururbanes. La ubicació d’una ciutat no és casual. Respon habitualment a un assentament previ i reuneix sempre unes determinades condicions. A vegades aprofiten el pas d’un riu, en d’altres són cruïlles de vies de comunicacions, en d’altres és la presència el mar i/o un port. A vegades també són centres d’importància militar... o religiosa. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

3. Poblament urbà Hinterland: Zona d’influència d’una ciutat. Els hinterlands proveïen a les ciutats d’aquells recursos que els calia per a la seva supervivència i per generar riquesa. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

3.1 Formació i evolució del sistema urbà En general, les ciutats espanyoles tenen un origen antic. Actualment el 75% de la població espanyola és urbana. Primers assentaments a Andalusia i Múrcia amb assentament íbers i tartessis. Posteriorment arriba les colonitzacions dels fenicis, cartaginesos i grecs que arriben fins a Empúries. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

3.1 Formació i evolució del sistema urbà El període romà es caracteritza per la creació de ciutats i l’establiment d’una àmplia xarxa de calçades i vies. Mèrida, Sevilla, Tarragona en serien bons exemples. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

3.1 Formació i evolució del sistema urbà Durant l’Edat Mitjana, l’aportació musulmana a les ciutats fou molt important. Un bon exemple seria Córdova. Al Nord, les ciutats “cristianes” va créixer vinculades a fires i mercats. Com ara Barcelona, Bilbao, Salamanca,... També el Camí de Santiago va fer créixer nuclis com ara Burgos, Lleó, Santiago de Compostela, ... Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

3.1 Formació i evolució del sistema urbà A partir del segle XVI destaquen Sevilla, Granada, València, Barcelona, Valladolid, ... Posteriorment quan Felip II decideix la capitalitat de Madrid, aquesta ciutat creix espectacularment. El segle XVII va suposar un estancament i fins i tot una pèrdua de població en moltes ciutats. Madrid ja tenia 110.000 habitants. El segle XVIII recupera l’auge urbanitzador. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

3.1 Formació i evolució del sistema urbà La divisió provincial del 1833, redistribueix la població quan es creen noves ciutats de referència. També la industrialització d’aquest segle va afavorir creixements en algunes ciutats, especialment del Nord. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

3.1 Formació i evolució del sistema urbà Els primers anys de segle XX van continuar creixent les ciutats fins a la guerra civil. Barcelona Expo 1929 A partir del anys 50 es recupera el creixement de Madrid, Barcelona o Bilbao per efectes de la immigració. La crisi de 1973 frena aquesta expansió Actualment s’avança cap a la rururbanització. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

4.1 Població i territori Tenim una densitat de població de 230 hab/km 2. És elevada Però el 80% del territori català, és inferior a aquesta mitjana. Distribució molt desigual de la població. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

4.2 Evolució històrica del poblament Des del Paleolític tenim constància de poblament. A l’Edat Antiga, el les aportacions ibèriques, gregues i romanes foren importants. A l’Edat mitjana la conquesta musulmana i la reconquesta cristiana foren claus en el poblament. El segle XVIII amb l’expansió comercial, de nou les ciutats catalanes prenen força. Segle XIX i segle XX creixement fonamentat en la industrialització i terciarització. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

4.3 El poblament rural Es troben a l’interior i al Nord del país: Pirineu, Comarques de Lleida, Terres de l’Ebre, ... Ocupació preferent de planes i valls per aprofitar els cursos fluvials i la captació d’aigües. Aquestes zones han perdut població, excepte les que s’han especialitzat en turisme. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

4.4 El poblament urbà Catalunya té 946 municipis. En té 119 amb més de 10000 hab. El 81% de la població viu en aquests 119 municipis, i només 10 municipis tenen més de 100000 habitants. A l’àrea metropolitana de Barcelona hi viu el 65% de la població de Catalunya També són importants les conurbacions Sabadell-Terrassa i Tarragona-Reus Darrerament la població a Barcelona s’ha estancat. El preu del sòl i les facilitats de mobilitat han permès buscar assentament rururbans. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

Tema11

More Related Content

What's hot

Similar to Tema11

More from epsasocial1

Tema11