Tema4

2,431 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,431
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
404
Actions
Shares
0
Downloads
84
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema4

  1. 1. Espanya i Catalunya en el món Tema 4 Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
  2. 2. Índex <ul><li>0. Nacions, estats i indicadors socioeconòmics </li></ul><ul><ul><li>0.1 Nació, estat i fronteres </li></ul></ul><ul><ul><li>0.2 Indicadors socioeconòmics </li></ul></ul><ul><li>1. La integració en un sistema econòmic planetari </li></ul><ul><ul><li>1.1. La desigualtat mundial </li></ul></ul><ul><li>2. Situació d’Espanya en el món </li></ul><ul><ul><li>2.1. Situació geoestratègica </li></ul></ul><ul><li>3. Espanya davant les relacions Nor-Sud </li></ul><ul><ul><li>3.1. Espanya i els països del Nord d’Àfrica </li></ul></ul><ul><ul><li>3.2. Espanya i Iberoamèrica </li></ul></ul><ul><ul><li>3.3. Participació en organitzacions internacionals </li></ul></ul><ul><li>4. Catalunya en el món </li></ul>Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
  3. 3. <ul><li>L’evolució del homínids ens ha dur a processos de culturalització , és a dir, a la creació de cultures. </li></ul><ul><li>La cultura és el conjunt de tradicions (artístiques, històrico-socials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d’un poble o d’una societat. </li></ul><ul><li>La cultura és una creació social </li></ul><ul><li>L’augment dels intercanvis a portat a processos d’ aculturació (pèrdua de trets de la pròpia cultura, substituïts per altres procedents d’una cultura diferent) </li></ul><ul><li>En tot procés d’aculturació cal distingir dos elements: </li></ul><ul><ul><li>La cultura dominant que se superposa </li></ul></ul><ul><ul><li>La cultura dominada que experimenta importants canvis </li></ul></ul>0.1 Nació, estat i fronteres
  4. 4. <ul><li>Les cultures, no estan aïllades. Comparteixes amb cultures veïnes creences, sistemes de valors o formes de vida. Per això parlem d’àrees culturals . </li></ul><ul><li>A vegades pot semblar que la globalització ens porta cap a una homogeneïtzació cultural. Però les diferències culturals continuen essent significatives en el món actual. </li></ul><ul><li>Les religions han actuat profundament en la creació d’àrees culturals (cristianisme, musulmans, animistes, jueus, hindús, ...) </li></ul><ul><li>La llengua també és un element diferenciador i que permet distingir una cultura d’una altra. En el món desapareixen en llengua, en benefici de l’extensió d’unes poques (anglès, espanyol, xinès, hindi, ...) </li></ul><ul><li>Es calcula que al llarg del segle XXI poden desaparèixer la meitat de les llengües mundials (especialment aquelles que no arriben als 100.000 parlants). </li></ul>0.1 Nació, estat i fronteres
  5. 5. 0.1 Nació, estat i fronteres
  6. 6. <ul><li>Els trets culturals no són la base per establir la divisió territorial del món. </li></ul><ul><li>Aquesta divisió es fonamenta en la constitució dels estats . </li></ul><ul><li>Un estat és un territori que està sota l’administració d’un mateix govern. </li></ul><ul><li>Es tracta per tant d’un concepte polític, de poder. </li></ul><ul><li>En pocs casos, l’estat respon a la homogeneïtat cultural, ètnica, lingüística o religiosa. </li></ul><ul><li>Islàndia o Portugal.. poden ser dos exemples d’aquest tipus d’estats homogenis. </li></ul><ul><li>Al llarg del segle XX hem passat de només 50 estats a més de 200. </li></ul><ul><li>Tot estat marítim, disposa també dins del seu territori de les aigües jurisdiccionals. </li></ul><ul><li>Únicament queda per repartir l’Antàrtida, sota protecció de l’ONU </li></ul>0.1 Nació, estat i fronteres
  7. 7. <ul><li>Que un territori sigui Estat independent o no, no depèn ni de la població ni de l’extensió. Depèn de la situació geogràfica i política del territori i de les seves circumstàncies històriques. </li></ul><ul><li>La descolonització (1955-1975) va provocar el naixement de molts estatats. </li></ul><ul><li>La crisis del comunisme (1989-1996) també provocarà el naixement de nous estats (Lituània, Estònia, Txèquia, Eslovàquia, Bòsnia, ...) </li></ul>0.1 Nació, estat i fronteres
  8. 8. <ul><li>El concepte de línia fronterera neix a l’Europa del segle XVIII lligat al concepte d’estat i creix amb el romanticisme del segle XIX. </li></ul><ul><li>Abans les fronteres responien a un criteri natural (rius, muntanyes, ...) </li></ul><ul><li>Posteriorment els nacionalismes, creen el concepte de frontera nacional , delimitant nacions que comparteixen una mateixa cultura. </li></ul><ul><li>L’expansió colonial i el desconeixement de les cultures que l’habitaven va estendre el concepte de frontera contractual , nascudes dels pactes, sovint imposats, entre metròpoli i colònia. </li></ul><ul><li>Una variant de frontera contractual, és la frontera de traçat geomètric , que respon a un frontera en territoris oberts i poc despoblats que recorre un meridià o paral·lel (Canadà-EUA, Egipte-Líbia) </li></ul>0.1 Nació, estat i fronteres
  9. 9. <ul><li>A les fronteres d’un estat, cal afegir-hi el concepte d’aigües territorials , com aquell espai marítim que un Estat considera com a propi. Segons la Convenció sobre el Dret del Mar (1982), els estats poden considerar com a aigües pròpies un espai de 12 milles marítimes a partir de la seva costa i hi poden exercir la seva sobirania. </li></ul><ul><li>A més a més, cada estat exerceix la seva sobirania en la zona econòmica exclusiva (200 milles) i també pot explorar i explotar la seva plataforma continentals , és a dir, les terres situades a menys de 200 m. de profunditat. </li></ul><ul><li>Les fronteres aèries , és la part de l’atmosfera delimitada pel territori d’un estat i les seves aigües territorials. El límit per alçada és imprecís i pot anar del 40 al 160 km. </li></ul><ul><li>La necessitat dels satèl·lits, han portat a no delimitar les seves òrbites al voltant de la Terra. </li></ul>0.1 Nació, estat i fronteres
  10. 10. <ul><li>El procés de mundialització i globalització del segle XIX i XX, ha portat als estats a abandonar l’autarquia i l’aïllament. </li></ul><ul><li>Avui en dia es fa indispensable la cooperació política, econòmica, defensa o cultural amb altres estats. </li></ul><ul><li>Això porta al 1945 a la creació de l’ ONU . La formen tots els estats, a excepció del Vàticà i Taiwan. </li></ul><ul><li>Al marge de la ONU, també hi ha organitzacions interestatals repartides arreu del planeta. Poder ser organitzacions regionals (estats d’una determinada zona o regió) o supraregionals (estats de diverses parts del món). </li></ul><ul><li>Cada cop hi ha més organitzacions d’aquest tipus a causa de la necessitat de cooperació política, ideològica, econòmica i/o de seguretat. </li></ul>0.1 Nació, estat i fronteres
  11. 11. <ul><li>Les línies de frontera delimiten la creació de regions fronteres. </li></ul><ul><li>Les fronteres poden generar una zona de ruptura si trenquen la unitat econòmica d’una regió. </li></ul><ul><li>Per contra, una frontera por també convertir-se en una zona rica en intercanvis entre un estat i un altre (Zona de la Jonquera, entre Espanya i França) </li></ul><ul><li>Les fronteres poden generar conflictes per reivindicacions territorials. És el que s’anomena irredemptisme (Aspiració d’un grup nacional d’alliberar de la dominació estrangera qualsevol part del seu territori i unir-se en un sol Estat) Ex: Xina respecte Taiwan. </li></ul>0.1 Nació, estat i fronteres
  12. 12. <ul><li>El territori és el resultat de l’actuació d’una societat determinada en un espai concret. </li></ul><ul><li>L’administració de l’Estat fa una divisió territorial del territori estatal, és a dir, hi crea subespais amb l’objectiu que les directrius i polítiques sorgides del govern arribin als seus ciutadans. </li></ul><ul><li>Aquestes unitats territorials reben diferents noms: províncies, departaments, comtats, regions, comarques, vegueries, ... </li></ul>0.1 Nació, estat i fronteres
  13. 13. <ul><li>Els criteris per subdividir el territori són diversos: </li></ul><ul><ul><li>Històrics: límits feudals, imperials, ... </li></ul></ul><ul><ul><li>Culturals: llengua, religió </li></ul></ul><ul><ul><li>Econòmics: tipus d’activitat, relacions de mercat, ... </li></ul></ul><ul><ul><li>Demogràfic: equilibri entre diferents regions, ... </li></ul></ul><ul><ul><li>Extensió territorial: distribució equivalent en superfície, ... </li></ul></ul><ul><ul><li>Polític: relacionat amb els objectius del poder dominant,... </li></ul></ul><ul><li>La majoria dels estats del món aspiren a presentar-se com a unitats monolítiques des d’un punt de vista ètnic i cultural. Aquest fet no respon a la realitat, ja que només el 15% dels estats estan formats per un 95% de persones que comparteixen una mateixa cultura. </li></ul><ul><li>La major part del estats són multiculturals. </li></ul>0.1 Nació, estat i fronteres
  14. 14. <ul><li>Hi ha estats, com ara Canadà, Suïssa, la Índia, Bèlgica, ... que respecten profundament les diferències culturals i s’organitzen a partir de territoris federals o confederals. </li></ul><ul><li>D’altres, en canvi, prefereixen optar per polítiques homogeneïtzadores que suposen poc respecte a les diferències i que pretenen, en el fons, l’aculturació de les minories. </li></ul><ul><li>Així, doncs, la divisió territorial d’un estat, no és gens arbitrària. Respon als interessos del poder en un moment determinat. </li></ul><ul><li>Minorització : Fenomen pel qual la divisió territorial d’un Estat intenta diluir una nació o ètnia. Es pot dividir una nació entre diferents estats, es pot crear una divisió territorial àmplia on l’ètnia quedi en minoria, ... </li></ul>0.1 Nació, estat i fronteres
  15. 15. <ul><li>A més a més, en estat democràtics, les circumscripcions electorals prenen gran importància. Una determinada territorialització pot determinar la victòria o derrota d’un partit polític. </li></ul><ul><li>Molts partit polítics, quan governen, intenten crear divisions territorials que els afavoreixen en la seva permanència en el poder. </li></ul>0.1 Nació, estat i fronteres
  16. 16. 0.2 Els indicadors socioeconòmics <ul><li>Els indicadors socioeconòmics són un conjunt de dades mitjançant les quals podem tenir una visió ràpida de quina és la situació social i econòmica dels habitants d’una àrea determinada </li></ul><ul><li>Qualsevol indicador ha de complir les següents condicions: </li></ul><ul><ul><li>Validesa: Reflecteix allò que vol reflectir </li></ul></ul><ul><ul><li>Fiabilitat: Mesuren un mateix concepte sempre de la mateixa manera </li></ul></ul><ul><ul><li>Disponibilitat: Les dades han de ser accessibles i quantificables. </li></ul></ul><ul><ul><li>Plausibilitat: Els indicadors han de tenir sentit. </li></ul></ul><ul><li>Moltes organitzacions públiques i privades elaboren estudis sobre els territoris. </li></ul>
  17. 17. 0.2 Els indicadors socioeconòmics <ul><li>La fiabilitat està molt en funció de l’organisme que elabora l’estudi. La qualitats de les dades depenen molt del lloc, les circumstàncies de la recollida i el rigor de l’organisme responsable. </li></ul><ul><li>Cal comptar en que no sempre els ciutadans facilitaran dades fiables. Cal contemplar aquest aspecte en l’instrument de recollida que es dissenya. </li></ul><ul><li>Les dades ens poden aproximar a la realitat, però difícilment ens poden indicar el repartiment de la riquesa i els nivells de benestar reals dels diferents grups socials. </li></ul>
  18. 18. 0.2 Els indicadors socioeconòmics <ul><li>Hi ha alguns indicadors que ens poden aproximar al nivell de benestar dels ciutadans: </li></ul><ul><ul><li>PIB per habitant </li></ul></ul><ul><ul><li>Esperança de vida </li></ul></ul><ul><ul><li>Taxa d’alfabetisme </li></ul></ul><ul><ul><li>Taxa de mortalitat infantil </li></ul></ul><ul><ul><li>Taxa de fecunditat </li></ul></ul><ul><ul><li>Disponibilitat diària de calories </li></ul></ul><ul><ul><li>Quantitat de televisors per cada 1000 habitants </li></ul></ul><ul><ul><li>.... </li></ul></ul>
  19. 19. 0.2 Els indicadors socioeconòmics <ul><li>Hi ha d’altres indicadors, també molt fiables, però que no en disposem d’ells de tots els estats, com ara: </li></ul><ul><ul><li>Taxa de mortalitat materna per cada 100.000 nascuts vius </li></ul></ul><ul><ul><li>Població amb accés a aigua potable </li></ul></ul><ul><ul><li>Nounats amb un pes inferior al normal </li></ul></ul><ul><ul><li>... </li></ul></ul><ul><li>Actualment es tendeix a elaborar índex de benestar que engloben diferents dades. </li></ul><ul><li>3 índexs ens poden precisar, actualment, el nivell de benestar: </li></ul><ul><ul><li>Índex de desenvolupament humà (IDH) </li></ul></ul><ul><ul><li>PIB per habitant per paritats de poder adquisitiu </li></ul></ul><ul><ul><li>Taxa de mortalitat dels menors de 5 anys. </li></ul></ul>
  20. 20. 0.2 Els indicadors socioeconòmics <ul><li>L’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) és un indicador compost, calculat anualment des del 1990 pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). </li></ul><ul><li>Es tenen en compte 3 factors: </li></ul><ul><ul><li>El nivell de salut, representat per l’esperança de vida en néixer </li></ul></ul><ul><ul><li>El nivell cultural, representat per l’índex d’alfabetisme dels adults i el nombre mitjà d’anys d’estudis realitzats </li></ul></ul><ul><ul><li>El nivell de renda, representat pel PIB ajustat a paritats de poder adquisitiu. </li></ul></ul>
  21. 21. 0.2 Els indicadors socioeconòmics <ul><li>El PIB per paritats de poder adquisitiu (PPA) té l’avantatge de valorar sempre igual els preus del mateix producte i de permetre, per tant, una comparació molt més rigorosa dels PIB de diferents estats. </li></ul><ul><li>Finalment, la Taxa de Mortalitat dels menors de 5 anys (TMM5) , és l’indicador utilitzat per la UNICEF (Fons Internacional de les Nacions Unides d’Auxili a la Infància) ja que representa un indicador fidel del benestar de la infància. Inclou aspectes com ara: </li></ul><ul><ul><li>Alimentació sana </li></ul></ul><ul><ul><li>Coneixements sanitaris de la mare </li></ul></ul><ul><ul><li>Cobertura d’immunització </li></ul></ul><ul><ul><li>Nivell d’ingressos i disponibilitat familiar d’aliments </li></ul></ul><ul><ul><li>Accés a l’aigua potable </li></ul></ul><ul><ul><li>Sanejament del medi ambient en que creixen els nens </li></ul></ul><ul><ul><li>... </li></ul></ul>
  22. 22. 0.2 Els indicadors socioeconòmics <ul><li>Analitzant com es distribueix la riquesa entre els diferents grups de població d’un país, ens adonarem dels nivells de benestar desiguals que conviuen en un mateix territori. </li></ul><ul><li>La corba de Lorenz és un instrument vàlid per a mesurar el repartiment de la riquesa. </li></ul><ul><li>Les desigualtats més grans les trobem a l’Amèrica Llatina i l’Àfrica subsahariana. </li></ul>
  23. 23. 0.2 Els indicadors socioeconòmics <ul><li>El concepte de pobresa és dinàmic i és relatiu al temps i a l’espai. </li></ul><ul><li>Parlem de pobresa absoluta quan manca o és insuficient: </li></ul><ul><ul><li>L’alimentació </li></ul></ul><ul><ul><li>La salut i la higiene </li></ul></ul><ul><ul><li>La disponibilitat d’equipament personal i de vestir </li></ul></ul><ul><ul><li>L’habitatge sòlid fet amb materials dignes </li></ul></ul><ul><ul><li>L’accés a l’educació bàsica </li></ul></ul><ul><ul><li>L’accés a transport públic i comunicacions </li></ul></ul><ul><ul><li>L’accés a ajuts públics per situacions de malaltia, atur, vellesa, ... </li></ul></ul>
  24. 24. Índex <ul><li>0. Nacions, estats i indicadors socioeconòmics </li></ul><ul><ul><li>0.1 Nació, estat i fronteres </li></ul></ul><ul><ul><li>0.2 Indicadors socioeconòmics </li></ul></ul><ul><li>1. La integració en un sistema econòmic planetari </li></ul><ul><ul><li>1.1. La desigualtat mundial </li></ul></ul><ul><li>2. Situació d’Espanya en el món </li></ul><ul><ul><li>2.1. Situació geoestratègica </li></ul></ul><ul><li>3. Espanya davant les relacions Nor-Sud </li></ul><ul><ul><li>3.1. Espanya i els països del Nord d’Àfrica </li></ul></ul><ul><ul><li>3.2. Espanya i Iberoamèrica </li></ul></ul><ul><ul><li>3.3. Participació en organitzacions internacionals </li></ul></ul><ul><li>4. Catalunya en el món </li></ul>Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
  25. 25. 1. La integració en un sistema econòmica planetari
  26. 26. 1. La integració en un sistema econòmica planetari <ul><li>Fons Monetari Internacional: </li></ul><ul><ul><li>Busca fomentar la cooperació monetària internacional, consolidar l'estabilitat financera, facilitar el comerç internacional, promoure una ocupació elevat i un creixement econòmic sostenible i reduir la pobresa al món sencer.  </li></ul></ul><ul><ul><li>Fundat el 1945, és administrat pels 187 estats membres gairebé tots els països del món als quals els rendeix comptes. Té la seva seu a Washington. </li></ul></ul>
  27. 27. 1. La integració en un sistema econòmica planetari <ul><li>Banc Mundial: </li></ul><ul><ul><li>És una font d'assistència financera i tècnica per als estats en desenvolupament de tot el món. </li></ul></ul><ul><ul><li>La seva missió és combatre la pobresa per a obtenir resultats duradors, i ajudar a la gent a ajudar-se a si mateixa i al medi ambient que l'envolta, subministrant recursos, lliurant coneixements, creant capacitat i forjant associacions en els sectors públic i privat.  </li></ul></ul><ul><ul><li>No es tracta d'un banc en el sentit corrent; aquesta organització internacional és propietat de 187 països membres. Té la seva seu a Washington. </li></ul></ul>
  28. 28. 1. La integració en un sistema econòmica planetari <ul><li>G20: </li></ul><ul><ul><li>El  G20  o  Grup dels vint  està integrat per les 19 economies més gran del món i la  Unió Europea . </li></ul></ul><ul><ul><li>El G20, que va reemplaçar el  Grup dels 69 , va ser establert formalment durant la reunió dels ministres de finances del  G7  el  26 de setembre ,  1999 . </li></ul></ul><ul><ul><li>El G20 es va crear com a fòrum de cooperació i consulta de temes relacionats amb el sistema financer internacional. Estudia, revisa i promou la discussió entre els estats industrialitzats i emergents sobre temes polítics relacionats amb l'estabilitat financera internacional. </li></ul></ul>
  29. 29. 1. La integració en un sistema econòmica planetari <ul><li>G20: </li></ul><ul><ul><li>El G20 està conformat pels ministres de finances i governadors dels bancs centrals dels estats que integren el G7 (els  Estats Units ,  Canadà ,  Alemanya ,  França , el  Regne Unit ,  Japó  i  Itàlia ), i de 12 estats més ( Argentina ,  Austràlia ,  Brasil ,  Xina , Índia ,  Indonèsia ,  Corea del Sud ,  Mèxic ,  Rússia ,  Aràbia Saudita ,  Àfrica del Sud , i  Turquia ), el president de la  Unió Europea  (si no pertany al G7), el  Banc Central Europeu , el director administratiu del  Fons Monetari Internacional , el president del  Banc Mundial  i altres ministres d'aquestes dues organitzacions internacionals. </li></ul></ul>
  30. 30. 1. La integració en un sistema econòmica planetari <ul><li>G8: </li></ul><ul><ul><li>El  Grup dels vuit , o  G8  o  Grup dels set més Rússia , està integrat pel  Canadà ,  França ,  Alemanya ,  Japó ,  Itàlia , els  Estats Units , el  Regne Unit  i  Rússia . El G8 organitza una cimera anual de caps d'estat per a discutir sobre temes econòmics i polítics. </li></ul></ul><ul><ul><li>El G8 es va originar arran de la crisi petroliera mundial de  1973  i la recessió global subsegüent. </li></ul></ul><ul><ul><li>El G8 no és una organització amb una administració transnacional, a diferència d'altres institucions. La presidència del grup és rotativa entre els estats membres anualment. L'estat que té la presidència ha de realitzar reunions ministerials i la cimera de tres dies dels caps d'estat, i ha d'assegurar la seguretat dels participants. </li></ul></ul>
  31. 31. 1. La integració en un sistema econòmica planetari <ul><li>G8: </li></ul><ul><ul><li>Les reunions ministerials aborden temes com ara la sanitat, compliment de la llei, l'ocupació i altres temes importants pels estats membres. La reunió ministerial més important és el G7, la qual es refereix específicament a la reunió dels ministres de finances del G8 llevat de  Rússia , però, inclou representants de la  Unió Europea . També es realitza una reunió més curta, coneguda com el G8+5, que inclou a  Mèxic , al  Brasil , la  República Popular de Xina ,  Índia  i  Àfrica del Sud . </li></ul></ul>
  32. 32. 1. La integració en un sistema econòmica planetari <ul><li>OMC: </li></ul><ul><ul><li>És essencialment un lloc on van els governs Membres per intentar arreglar els problemes comercials que tenen entre si.  </li></ul></ul><ul><ul><li>Va néixer com a conseqüència d'unes negociacions i tot el que fa és el resultat de negociacions. La major part de la tasca actual de l'OMC prové de les negociacions celebrades en el període 1986-1994 - l'anomenada Ronda Uruguai - i d'anteriors negociacions celebrades en el marc de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT).  </li></ul></ul>
  33. 33. 1. La integració en un sistema econòmica planetari <ul><li>OMC: </li></ul><ul><ul><li>Quan els estats s'han enfrontat amb obstacles al comerç i els han volgut reduir, les negociacions han contribuït a liberalitzar el comerç.  </li></ul></ul><ul><ul><li>Però l'OMC no es dedica només a la liberalització del comerç i en determinades circumstàncies les seves normes recolzen el manteniment d'obstacles al comerç: per exemple, per protegir els consumidors o impedir la propagació de malalties. </li></ul></ul>
  34. 34. 1. La integració en un sistema econòmica planetari <ul><li>Les multinacionals són les màximes beneficiàries de la integració econòmica mundial (40 % de la producció dels Estats occidentals i 80 % del comerç mundial) </li></ul><ul><li>Centres de decisió mundials de l’economia : USA, UE i Japó. </li></ul><ul><li>( http://europa.eu/abc/keyfigures/tradeandeconomy/production/index_es.htm#chart27 ) </li></ul><ul><li>Internacionalització de les entitats financeres paral.lela a la globalització econòmica => oscil.lacions dels mercats financers poden desestabilitzar el conjunt de l’economia mundial </li></ul><ul><li>Els Estats han perdut capacitat de resposta (tenen poc control sobre l’economia a nivell global) </li></ul>
  35. 35. 1. La integració en un sistema econòmica planetari <ul><li>La crisi iniciada l’any 2007 als USA s’ha acabat estenen per tot el planeta </li></ul><ul><li>També els països menys desenvolupats pateixen les conseqüències d’aquestes crisis: </li></ul><ul><ul><li>Empitjorament de les condicions de vida </li></ul></ul><ul><ul><li>Augment de la pobresa </li></ul></ul><ul><ul><li>Desigualtats i conflictes socials. </li></ul></ul>
  36. 36. 1. La integració en un sistema econòmica planetari
  37. 37. 1.1 La desigualtat mundial <ul><li>Una de les característiques del sistema econòmic mundial és la desigualtat entre països rics i pobres. </li></ul><ul><li>Les desigualtats empitjoren degut a l’intercanvi desigual : els països del Nord exporten productes manufacturats i els del Sud exporten primeres matèries, el preu de les quals el decideix els països del Nord </li></ul><ul><li>Les empreses del Nord traslladen la producció als països del Sud a on: les condicions generen més rendibilitat i les legislacions mediambientals són més favorables també al rendiment (exemple del Japó i d’Holanda) </li></ul>
  38. 38. 1.1 La desigualtat mundial <ul><li>La pobresa => l’emigració cap als països industrialitzats </li></ul><ul><li>Europa i USA són els principals objectius dels emigrants, a on passen a integrar la mà d’obra barata, a fer les tasques més dures i pitjor remunerades. </li></ul><ul><ul><ul><li>http://www.elpais.com/articulo/espana/crisis/economica/frena/seco/llegada/inmigrantes/irregulares/elpepiesp/20090427elpepinac_6/Tes </li></ul></ul></ul><ul><li>A més planteja problemes de convivència per la dificultat a acceptar la diversitat cultura => abandonament de la seva cultura per tant, una falsa integració social </li></ul>
  39. 39. Índex <ul><li>0. Nacions, estats i indicadors socioeconòmics </li></ul><ul><ul><li>0.1 Nació, estat i fronteres </li></ul></ul><ul><ul><li>0.2 Indicadors socioeconòmics </li></ul></ul><ul><li>1. La integració en un sistema econòmic planetari </li></ul><ul><ul><li>1.1. La desigualtat mundial </li></ul></ul><ul><li>2. Situació d’Espanya en el món </li></ul><ul><ul><li>2.1. Situació geoestratègica </li></ul></ul><ul><li>3. Espanya davant les relacions Nor-Sud </li></ul><ul><ul><li>3.1. Espanya i els països del Nord d’Àfrica </li></ul></ul><ul><ul><li>3.2. Espanya i Iberoamèrica </li></ul></ul><ul><ul><li>3.3. Participació en organitzacions internacionals </li></ul></ul><ul><li>4. Catalunya en el món </li></ul>Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
  40. 40. 2. Situació d’Espanya en el món <ul><li>Segles XIX i XX, Espanya perd importància en el marc internacional degut a : </li></ul><ul><ul><ul><li>Pèrdua de les colònies </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Endarreriment econòmic i tecnològic </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Aïllament durant la dictadura del general Franco </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’emigració cap a Llatinoamèrica i a l’Europa occidental va ser molt important. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La fi de l’aïllament cap al 55 i la recuperació econòmica dels 60 va començar a fer aparèixer Espanya dins l’escenari internacional </li></ul></ul></ul>
  41. 41. 2. Situació d’Espanya en el món <ul><li>La independència de les possessions espanyoles va implicar la millora de la imatge internacional </li></ul><ul><li>També l’arribada de la democràcia i la modernització del país va ajudar a la normalització de les relacions exteriors d’Espanya </li></ul><ul><li>OTAN (1982) i CEE (1986) defineixen el marc geopolític i geoestratègic internacional d’Espanya en l’actualitat. </li></ul>
  42. 42. 2. Situació d’Espanya en el món
  43. 43. 2. Situació d’Espanya en el món http://es.wikipedia.org/wiki/Isla_de_Perejil
  44. 44. 2.1. Situació geoestratègica Situació de la península ibèrica com a pont entre Europa i Àfrica, com a entrada a la Mediterrània BONA SITUACIÓ GEOESTRATÈGICA
  45. 45. 2.1. Situació geoestratègica Suport logístic durant la guerra freda
  46. 46. 2.1. Situació geoestratègica BASE AMERICANA DE TORREJÓN DE ARDOZ: BASE DE MOLTES DE LES ACCIONS EN EL 1991 A LA GUERRA DEL GOLF
  47. 47. 2.1. Situació geoestratègica <ul><li>Sota l’ONU s’ha format part de missions internacionals </li></ul><ul><li>Les forces armades espanyoles han participat, des del 1989, en més de 50 missions internacionals </li></ul><ul><li>Uns 3000 efectius de l’exèrcit estan a l’estranger </li></ul><ul><li>Les primeres missions: Angola i Namíbia; després Guatemala, Bòsnia, Afganistan, Líban, Kosovo o el Txad. </li></ul>
  48. 48. 2.1. Situació geoestratègica
  49. 49. 2.1. Situació geoestratègica 2/10/2007
  50. 50. Índex <ul><li>0. Nacions, estats i indicadors socioeconòmics </li></ul><ul><ul><li>0.1 Nació, estat i fronteres </li></ul></ul><ul><ul><li>0.2 Indicadors socioeconòmics </li></ul></ul><ul><li>1. La integració en un sistema econòmic planetari </li></ul><ul><ul><li>1.1. La desigualtat mundial </li></ul></ul><ul><li>2. Situació d’Espanya en el món </li></ul><ul><ul><li>2.1. Situació geoestratègica </li></ul></ul><ul><li>3. Espanya davant les relacions Nor-Sud </li></ul><ul><ul><li>3.1. Espanya i els països del Nord d’Àfrica </li></ul></ul><ul><ul><li>3.2. Espanya i Iberoamèrica </li></ul></ul><ul><ul><li>3.3. Participació en organitzacions internacionals </li></ul></ul><ul><li>4. Catalunya en el món </li></ul>Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
  51. 51. 3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica Riba Nord del Mediterrani: europea i cristiana Riba Sud del Mediterrani: africana i musulmana
  52. 52. 3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica <ul><li>Els pobles de la península Ibèrica tenen una llarga història en comú amb els del Nord d’Àfrica. </li></ul><ul><li>Després de l’expulsió dels musulmans (XV), va provocar una important migració de població hispanomusulmana cap al Magrib. </li></ul><ul><li>Es va conquerir: </li></ul><ul><ul><li>Ceuta 1415 </li></ul></ul><ul><ul><li>Melilla 1476 </li></ul></ul><ul><ul><li>Penyal de Vélez de la Gomera 1510 </li></ul></ul>
  53. 53. 3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica <ul><li>Segle XIX: intent de crear un imperi colonial Africà. Creació del protectorat del Marroc 1912 fins el 1956 </li></ul>
  54. 54. 3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica <ul><li>Estretes relacions amb Algèria: forta emigració durant el segle XIX i primera meitat del XX. </li></ul><ul><li>Actualitat: forta migració de treballadors africans cap a la península . </li></ul>
  55. 55. 3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica <ul><li>La UE està preocupada pel continu increment de la immigració africana. </li></ul><ul><li>La solució a llarg termini està en la promoció del desenvolupament en el Nord d’Àfrica, i en general, en tota l’Àfrica </li></ul><ul><li>A curt termini: </li></ul><ul><ul><li>Programes de cooperació amb el Marroc, Algèria, Tunísia i Egipte </li></ul></ul><ul><ul><li>Nou impuls a les relacions diplomàtiques </li></ul></ul><ul><ul><li>Recuperació de vincles històrics i culturals amb el món àrab ( p.e.: Universitat Islàmica Internacional de Còrdova) </li></ul></ul>
  56. 56. 3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica <ul><li>1994: Fòrum del Mediterrani: Espanya, França, Itàlia, Portugal, Grècia, Malta, Turquia, Marroc, Algèria, Tunísia i Egipte. </li></ul><ul><ul><li>http://www.maec.es/es/MenuPpal/Paises/Mediterraneo/Paginas/foroMediterraneo.aspx </li></ul></ul><ul><li>2008. Unió per a la Mediterrània, organisme de 43 països, amb l’objectiu d’aprofundir en la pau a la regió i promoure el desenvolupament dels països riberencs. </li></ul><ul><ul><li>http://www20.gencat.cat/portal/site/sue/menuitem.4dae56badd05323fdcb9f210b0c0e1a0/?vgnextoid=70a0edada709d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=70a0edada709d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default </li></ul></ul>
  57. 57. 3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica
  58. 58. 3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica <ul><li>Factors que poden ser font de tensions amb aquests països: </li></ul><ul><ul><li>La immigració </li></ul></ul><ul><ul><li>Les disputes econòmiques (productes agraris, pesca,...) </li></ul></ul><ul><ul><li>Reivindicació de ciutats com Ceuta i Melilla </li></ul></ul>
  59. 59. 3.2. Espanya i Iberoamèrica <ul><li>Remunta a la colonització castellana del continent americà </li></ul><ul><li>1898: es tanca la colonització i s’inicia un període de relacions amb els països iberoamericans. </li></ul><ul><ul><li>http://sauce.pntic.mec.es/jotero/Emigra1/emigra1pr.htm </li></ul></ul>
  60. 60. 3.2. Espanya i Iberoamèrica <ul><li>Segle XX: període d’inestabilitat política i recessió econòmica => creixement del deute extern => impossibilitat de desenvolupar les economies, i també un augment de la inflació </li></ul>
  61. 61. 3.2. Espanya i Iberoamèrica <ul><li>Els governs intenten mesures: </li></ul><ul><ul><li>Facilitar les inversions estrangeres </li></ul></ul>http://www.hidrocarburosbolivia.com/iberoamerica-mainmenu-98/perinmenu-106/17396-repsol-planea-invertir-us-500-millones.html
  62. 62. 3.2. Espanya i Iberoamèrica <ul><li>Aquestes mesures van provocar un cert creixement econòmic, però no van acabar de beneficiar a la població. Al final han provocat més atur i més pobresa, i més diferència social </li></ul><ul><li>Les actuals polítiques intenten: ampliar els mercats nacionals i aconseguir una millor integració econòmica, a més de millorar les relacions amb USA i UE. ( http://www.mercosur.int/ ) </li></ul>
  63. 63. 3.2. Espanya i Iberoamèrica <ul><li>1991: inici de les Cimeres Iberoamericanes ( http://www.cumbresiberoamericanas.com/ ) </li></ul><ul><li>En elles s’estableixen acords institucionals per a la cooperació econòmica, política, cultural, científica,... </li></ul><ul><li>L’entrada d’Espanya i Portugal a la UE ha intensificat les relacions amb Iberoamèrica. </li></ul><ul><li>La UE ha acordat destinar a Iberoamèrica, per tal de fomentar el progrés global d’aquest països, considerant el desenvolupament econòmic, la justícia social i l’estabilitat democràtica : </li></ul><ul><ul><li>aportacions dels Fons Europeus per al Desenvolupament </li></ul></ul><ul><ul><li>Contribucions a través de la OMS </li></ul></ul><ul><ul><li>Contribucions a través de la FAO </li></ul></ul><ul><ul><li>Crèdits concedits al Banc Interamericà de Desenvolupament. </li></ul></ul>
  64. 64. 3.2. Espanya i Iberoamèrica <ul><li>Trobem tractats de col.laboració a través dels Acords Bilaterals amb: Argentina, Nicaragua, Mèxic i Veneçuela. </li></ul><ul><li>Des dels 90 fins a l’actualitat: </li></ul><ul><ul><li>Fortes inversions d’empreses espanyoles </li></ul></ul><ul><ul><li>Privatització dels serveis públics => adquisició per part d’empreses espanyoles </li></ul></ul><ul><ul><li>Inversions en el sector financer i turístic </li></ul></ul><ul><ul><li>Han generat, també conflicte (aspectes socials i aspectes econòmics) </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>http://www.zonaeconomica.com/blog/federicoa/nacionalizaciondelpetroleoboliviano </li></ul></ul></ul>
  65. 65. 3.3. Participacions en organitzacions internacionals <ul><li>Espanya participa entre d’altres a diversis institucions de la ONU, com UNICEF, UNESCO, PNUD i ACNUR. </li></ul><ul><li>També en organitzacions humanitàries com Creu Roja o Càritas </li></ul><ul><li>També la ciutadania s’ha bolcat amb les ONGD, de les quals les més importants, tenen representació a Espanya. </li></ul><ul><li>Els cooperants s’han convertit en elements visibles dels conflictes internacionals, i fins i tot han estat objecte d’atacs. </li></ul><ul><li>La finalitat de les ONGD és promoure un desenvolupament autosostenible, per tal de que els habitants d’aquella soci millorin les seves condicions de vida i no hagin de dependre tant dels ajuts externs. </li></ul>
  66. 66. 3.3. Participacions en organitzacions internacionals <ul><ul><li>http://www.intermonoxfam.org/es/page.asp?id=1 </li></ul></ul><ul><ul><li>http://www.setem.org/ </li></ul></ul><ul><ul><li>http://www.msf.es/ </li></ul></ul><ul><ul><li>http://www.es.amnesty.org/ </li></ul></ul><ul><ul><li>http://www.fundacionvicenteferrer.org/esp/index.php </li></ul></ul><ul><ul><li>... </li></ul></ul>
  67. 67. Índex <ul><li>0. Nacions, estats i indicadors socioeconòmics </li></ul><ul><ul><li>0.1 Nació, estat i fronteres </li></ul></ul><ul><ul><li>0.2 Indicadors socioeconòmics </li></ul></ul><ul><li>1. La integració en un sistema econòmic planetari </li></ul><ul><ul><li>1.1. La desigualtat mundial </li></ul></ul><ul><li>2. Situació d’Espanya en el món </li></ul><ul><ul><li>2.1. Situació geoestratègica </li></ul></ul><ul><li>3. Espanya davant les relacions Nor-Sud </li></ul><ul><ul><li>3.1. Espanya i els països del Nord d’Àfrica </li></ul></ul><ul><ul><li>3.2. Espanya i Iberoamèrica </li></ul></ul><ul><ul><li>3.3. Participació en organitzacions internacionals </li></ul></ul><ul><li>4. Catalunya en el món </li></ul>Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
  68. 68. 4. Catalunya al món <ul><li>L’espai de participació de les institucions catalanes és a Europa, per mitjà d’organismes com el Comitè de les Regions o d’altres associacions que ha hm vist en el tema anterior. ( http://europa.eu/institutions/consultative/cor/index_es.htm ) </li></ul><ul><li>La societat civil catalana té una forma implicació en la cooperació internacional </li></ul><ul><li>Catalunya ha estat un país receptor d’una diversitat molt gran de cultures, fet que ha ajudat a enriquir la pròpia, però també, sovint a entrar-hi en conflicte. </li></ul><ul><li>Molts catalans, per diversos motius (exili, personals, de treball,...) s’han establert a l’estranger, i també en l’actualitat està succeint per d’altres motius (feina, estudis,). </li></ul>
  69. 69. 4. Catalunya al món <ul><li>Cal observar el volum de casals catalans en diversos països del món. </li></ul><ul><ul><li>http://www.tv3.cat/videos/228938484 (Afers Exteriors: Albània) </li></ul></ul>

×