2. MEDI NATURAL
ROMA
Situada a la vora del riu Tíber , a la península itàlica
Relleu molt muntanyós de la península
Península itàlica
Segle VIII a.C.
LlatinsEtruscos Grecs
3. ETAPES HISTÒRIQUES
Monarquia (753 a.C-509 a.C.)
Governada per reis etruscos
República (509 a.C-27 a.C.)
Càrrecs elegits pels ciutadans i poder repartit
Institucions
Assemblees populars
Magistrats
Senat
Cònsols
Pretors
Censores
4. Gran expansió territorial
Ocupació total de la península itàlica
Control de la mar Mediterrània: victòria
definitiva sobre Cartago en les guerres
púniques (146 a.C.)
Sotmetiment de la península ibèrica
(218 a.C.-19 a.C.)
Duant els últims anys: control del poder per alguns generals i magistrats,
com Juli Cèsar
5. Imperi (27 a.C-476 d.C.)
S’inicia en concedir-li el poder polític i religiós a Octavi, fill adoptiu de Cèsar.
La resta d’institucions polítiques perden importància
PAX ROMANA (fins al segle II d.C.): periode de gran estabilitat social,
política i econòmica (administració eficaç i exèrcit poderós)
Conquistes territorials: s’arriba a la màxima extensió
Crisi del segle
III
Corrupció entre els funcionaris i l’exèrcit
Incapacitat de mantenir les fronteres i irrupció dels
pobles bàrbars
Agument dels impostos
Crisi de l’artesania i el comerç, i concentració de
l’economia en l’agricultura i al ramaderia
6.
7. LA DEFENSA DE LES FRONTERES O LIMES
El mur d’Adrià (122-132) en la frontera nord de Britània
La Ripa Pannonica, a l’actual Hongria
El Limes Arabicus, a Jordània
8. Final de l’Imperi Any 395: Divisió de l’Imperi per Teodosi
Imperi romà d’occident
Milà
HONORI
Imperi romà d’orient
Constantinoble
ARCADI
476
Final de l’Imperi romà d’occident
1453
Final de l’Imperi bizantí
12. ECONOMIA
AGRICULTURA
Cultius: cereals, llegums, fruiters, vinyes, oliveres
Tècniques: adobs, regadiu, rotació de cultius,
guaret
Eines: aladres amb reixa de ferro, rastells, pales,
pics, arades, podadores i tisores
Ús del bou pera les feines del camp
Propietats
Grans:
pertanyien als més rics i a l’Estat romà
Petites:
pertanyien als llauradors
Hi havia viles, on treballaven esclaus i colons
13. ARTESANIA
Localitzada a les ciutats
Materials: vidres, metall, fang…
Productes: teixits, ceràmica, armes, joies,
objectes de metall…
Indústries artesanals d’aliments: oli, pa,
saladures…
COMERÇ
Roma matèries primeres resta de l’imperi
Imperi romà fora de l’imperi
Nord i est d’Europa: ambre, blat,
esclaus, pells
Àfrica: esclaus, or, ivori, pedres
precioses
Àsia (Índia, Xina, Ceilan): espècies,
sedes, perfums
Increment del comerç per l’ús de la moneda i per les
rutes comercials (importàqncia de les calçades)
14. SOCIETAT
LLIURES
Patricis
Plebeus
drets polítics (càrrecs) + recursos econòmics
Certs drets, però sense intervenir
en el govern
Tribú de la plebs: magistratura que
defensa el seus interessos
Igualtat de drets
Lluitacontraelspatricis
ESCLAUS
minoria
majoria
No eren considertas persones i no tenien drets
Eren propietats o mercaderies sotmeses a la compravenda
Treballaven en llocs diversos sense cobrar res a canvi
Ser presoner de guerra
Tenir deutes no pagats
Ser fill/a d’esclaus Ser alliberats pels amos LLIBERTS
15. DONA
Depenia de son pare o del marit
Podia posseir béns, però no tenia dret a vot
Es casaven joves i en matrimonis acordats pels pares
Organitzava la casa, teixia i filava
Anaven a escola i no vivien en espais reservats per
a elles
18. RELIGIÓ
Politeistes (creien en l’existència de molts déus)
de l’estat domèstics
Júpiter (Zeus)
Juno (Hera)
Minerva (Atenea)
Mercuri (Hermes)
Diana (Àrtemis)
Neptú (Posidó)
Apol·lo
Ceres (Demèter)
Mart (Ares)
Venus (Afrodita)
lars
manes
penates
19. Cristianisme
Creença monoteista, fundada per Jesús de
Natzaret a l’inicide l’Imperi
Predicava la igualtat dels éssers humans i
l’existència d’una altra vida després de la mort
Augment progressiu del nombre de creients
Negativa a retre culte a l’emperador
Amenaça per a l’Imperi
Persecucions
(catacumbes)
Edicte de Milà (1313), per l’emperador Constantí):
llibertat religiosa
Any 380 (Teodosi): religió oficial de ,l’Imperi romà
20. LLETRES I CIÈNCIES
Llatí
Llengua de l’imperi i de difusió de la cultura romana
Origen de les llengües romàniques, entre elles la nostra
Àmbits
culturals
Jurídic: el seu dret és la base de la legislació d’Occident
Filosofia: Sèneca i Ciceró
Literatura: Virgili (L’Eneida), en poesia; Plaute i
Terenci, en teatre
Història: Juli Cèsar, Tàcit, Plutarc i Titus Livi (Ab urbe condita)
CIÈNCIESLLETRES
Medicina: Galé
Calendari julià
21. ART
Materials: pedra, rajola, fusta, morter (aigua, arena i calç)
Elements:
ARQUITECTURA
Arc de mig punt Volta
Columnes gregues + columna
compostaTipologia de construccions:
Temple
de
Nîmes,
França
Calçada
23. Pont de Mèrida Arc de triomf
de Constantí, Roma
Termes de Caracalla, Roma
Basílica Júlia (reconstrucció)
Columna
de Trajà
24. ESCULTURA
Imita l’escultura grega
Tipus
Retrat
Atenció al rostre del personatge, que podia
representar-se de forma idealitzada o realista
Procedeix de les màscares de cera funeràries
Relleu històric
Representaven les grans victòries militars
sobre pedra
Apareixen als arcs de triomf i, en espiral , a
les columnes commemoratives
25. Estàtua eqüestre de Marc Aureli (s. II)
August de Prima Porta
Juli Cèsar
Dona
de la
dinastia
Flàvia
Relleu de l’arc de Constantí
26. PINTURA I ALTRES MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES
Feien pintures al fresc decorant edificis
Imiten plaques de marbre
Representen construccions
arquitectòniques, paisatges i
escenes mitològiques…
Mosaics
Usen peces de diversos colors i materials encaixades a una
superfície
Dibuixos: figures geomètriques, escenes mitològiques, de la vida
quotidiana…
Decoraven parets i terres
27. Triomf de Neptú, mosaic del segle II Mosaic geomètric
Pintura al
fesc
28. ELS POBLES GERMÀNICS
Anomenats pels romans bàrbars, és a dir, pobles establerts fora de
les fronteres de l’Imperi
Sud de la
península
escandinava
Vora els rius Rhin
i Danubi, en la
frontera sud de
l’Imperi
Angles
Saxons
Francs
Sueus
Vàndals
Visigots
Ostrogots
29. ESTILS DE VIDA
Poblament
Llogarets dispersos vora l’aigua: rius, llacs o brolladors
Cases de fusta, amb sostre de palla
Organització
Tribus, regides per caps tribals, encarregats de dirigir la guerra
Persones lliures
El membres de les tribus oferien ramats i cereals als caps com a
signe de respecte
Els homes es reunien en assemblees, tenien armes i formaven
part de l’exèrcit
Economia
Caça, ramaderia i agricultura
Emigraven quan s’esgotaven les terres per a buscar-ne altres
30. Religió i art
Eren politeistes: els déus s’identificaven amb forces de la natura.
Creien en el paradís per al guerrer després de la batalla
Manifestacions artístiques senzilles: orfebreria (passadors, sivelles, etc.)
31. L’ASSENTAMENT A L’IMPERI ROMÀ
Segle III Entrada progressiva a l’Imperi
De forma hostil
Com a aliats, mitjançant pactes
Segle IV Els huns desencadenen l’autèntica invasió
El seu avanç cap a l’oest des d’Àsia central provoca la
fugida en cadena dels pobles germànics, que entren a
l’Imperi i n’ocupen per força els territoris
La victòria del general romà
Aeci sobre Àtila, rei dels
huns, als Camps
Catalàunics (451) frena
l’avanç dels huns, però no
evitarà la caiguda definitiva
de l’Imperi d’Occident el 476
