SlideShare a Scribd company logo
1 of 31
Download to read offline
ROMA
MEDI NATURAL
ROMA
Situada a la vora del riu Tíber , a la península itàlica
Relleu molt muntanyós de la península
Península itàlica
Segle VIII a.C.
LlatinsEtruscos Grecs
ETAPES HISTÒRIQUES
Monarquia (753 a.C-509 a.C.)
Governada per reis etruscos
República (509 a.C-27 a.C.)
Càrrecs elegits pels ciutadans i poder repartit
Institucions
Assemblees populars
Magistrats
Senat
Cònsols
Pretors
Censores
Gran expansió territorial
Ocupació total de la península itàlica
Control de la mar Mediterrània: victòria
definitiva sobre Cartago en les guerres
púniques (146 a.C.)
Sotmetiment de la península ibèrica
(218 a.C.-19 a.C.)
Duant els últims anys: control del poder per alguns generals i magistrats,
com Juli Cèsar
Imperi (27 a.C-476 d.C.)
S’inicia en concedir-li el poder polític i religiós a Octavi, fill adoptiu de Cèsar.
La resta d’institucions polítiques perden importància
PAX ROMANA (fins al segle II d.C.): periode de gran estabilitat social,
política i econòmica (administració eficaç i exèrcit poderós)
Conquistes territorials: s’arriba a la màxima extensió
Crisi del segle
III
Corrupció entre els funcionaris i l’exèrcit
Incapacitat de mantenir les fronteres i irrupció dels
pobles bàrbars
Agument dels impostos
Crisi de l’artesania i el comerç, i concentració de
l’economia en l’agricultura i al ramaderia
LA DEFENSA DE LES FRONTERES O LIMES
El mur d’Adrià (122-132) en la frontera nord de Britània
La Ripa Pannonica, a l’actual Hongria
El Limes Arabicus, a Jordània
Final de l’Imperi Any 395: Divisió de l’Imperi per Teodosi
Imperi romà d’occident
Milà
HONORI
Imperi romà d’orient
Constantinoble
ARCADI
476
Final de l’Imperi romà d’occident
1453
Final de l’Imperi bizantí
GLADIUS
(espasa)
GALEA
(casc)
GREBAS
(protecció per a les
canelles)
CALIGAE.
(sandàlies)
PILUM
(llança)
LORICA
(cuirassa)
SCUTUM
(escut)
CINGULUM
(cinturó)
LES LEGIONS ROMANES,
UN EXÈRCIT DISCIPLINAT I EFICAÇ
arietballestaonager
campament
La legió, base de l’exèrcit romà
1 legió= 10 cohorts= 30 maniples= 60 centúries
4.200-6.000 soldats de’infanteria
300 soldats de cavalleria
LA CIUTAT ROMANA
ECONOMIA
AGRICULTURA
Cultius: cereals, llegums, fruiters, vinyes, oliveres
Tècniques: adobs, regadiu, rotació de cultius,
guaret
Eines: aladres amb reixa de ferro, rastells, pales,
pics, arades, podadores i tisores
Ús del bou pera les feines del camp
Propietats
Grans:
pertanyien als més rics i a l’Estat romà
Petites:
pertanyien als llauradors
Hi havia viles, on treballaven esclaus i colons
ARTESANIA
Localitzada a les ciutats
Materials: vidres, metall, fang…
Productes: teixits, ceràmica, armes, joies,
objectes de metall…
Indústries artesanals d’aliments: oli, pa,
saladures…
COMERÇ
Roma  matèries primeres  resta de l’imperi
Imperi romà  fora de l’imperi
Nord i est d’Europa: ambre, blat,
esclaus, pells
Àfrica: esclaus, or, ivori, pedres
precioses
Àsia (Índia, Xina, Ceilan): espècies,
sedes, perfums
Increment del comerç per l’ús de la moneda i per les
rutes comercials (importàqncia de les calçades)
SOCIETAT
LLIURES
Patricis
Plebeus
drets polítics (càrrecs) + recursos econòmics
Certs drets, però sense intervenir
en el govern
Tribú de la plebs: magistratura que
defensa el seus interessos
Igualtat de drets
Lluitacontraelspatricis
ESCLAUS
minoria
majoria
No eren considertas persones i no tenien drets
Eren propietats o mercaderies sotmeses a la compravenda
Treballaven en llocs diversos sense cobrar res a canvi
Ser presoner de guerra
Tenir deutes no pagats
Ser fill/a d’esclaus Ser alliberats pels amos LLIBERTS
DONA
Depenia de son pare o del marit
Podia posseir béns, però no tenia dret a vot
Es casaven joves i en matrimonis acordats pels pares
Organitzava la casa, teixia i filava
Anaven a escola i no vivien en espais reservats per
a elles
URBANISME
INSULA
DOMUS
RELIGIÓ
Politeistes (creien en l’existència de molts déus)
de l’estat domèstics
Júpiter (Zeus)
Juno (Hera)
Minerva (Atenea)
Mercuri (Hermes)
Diana (Àrtemis)
Neptú (Posidó)
Apol·lo
Ceres (Demèter)
Mart (Ares)
Venus (Afrodita)
lars
manes
penates
Cristianisme
Creença monoteista, fundada per Jesús de
Natzaret a l’inicide l’Imperi
Predicava la igualtat dels éssers humans i
l’existència d’una altra vida després de la mort
Augment progressiu del nombre de creients
Negativa a retre culte a l’emperador
Amenaça per a l’Imperi
Persecucions
(catacumbes)
Edicte de Milà (1313), per l’emperador Constantí):
llibertat religiosa
Any 380 (Teodosi): religió oficial de ,l’Imperi romà
LLETRES I CIÈNCIES
Llatí
Llengua de l’imperi i de difusió de la cultura romana
Origen de les llengües romàniques, entre elles la nostra
Àmbits
culturals
Jurídic: el seu dret és la base de la legislació d’Occident
Filosofia: Sèneca i Ciceró
Literatura: Virgili (L’Eneida), en poesia; Plaute i
Terenci, en teatre
Història: Juli Cèsar, Tàcit, Plutarc i Titus Livi (Ab urbe condita)
CIÈNCIESLLETRES
Medicina: Galé
Calendari julià
ART
Materials: pedra, rajola, fusta, morter (aigua, arena i calç)
Elements:
ARQUITECTURA
Arc de mig punt Volta
Columnes gregues + columna
compostaTipologia de construccions:
Temple
de
Nîmes,
França
Calçada
ARQUITECTURA
Aqüeducte de Segòvia
Amfiteatre d’El Djem, Tunis
Circ de Mèrida Teatre de Mèrida
Pont de Mèrida Arc de triomf
de Constantí, Roma
Termes de Caracalla, Roma
Basílica Júlia (reconstrucció)
Columna
de Trajà
ESCULTURA
Imita l’escultura grega
Tipus
Retrat
Atenció al rostre del personatge, que podia
representar-se de forma idealitzada o realista
Procedeix de les màscares de cera funeràries
Relleu històric
Representaven les grans victòries militars
sobre pedra
Apareixen als arcs de triomf i, en espiral , a
les columnes commemoratives
Estàtua eqüestre de Marc Aureli (s. II)
August de Prima Porta
Juli Cèsar
Dona
de la
dinastia
Flàvia
Relleu de l’arc de Constantí
PINTURA I ALTRES MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES
Feien pintures al fresc decorant edificis
Imiten plaques de marbre
Representen construccions
arquitectòniques, paisatges i
escenes mitològiques…
Mosaics
Usen peces de diversos colors i materials encaixades a una
superfície
Dibuixos: figures geomètriques, escenes mitològiques, de la vida
quotidiana…
Decoraven parets i terres
Triomf de Neptú, mosaic del segle II Mosaic geomètric
Pintura al
fesc
ELS POBLES GERMÀNICS
Anomenats pels romans bàrbars, és a dir, pobles establerts fora de
les fronteres de l’Imperi
Sud de la
península
escandinava
Vora els rius Rhin
i Danubi, en la
frontera sud de
l’Imperi
Angles
Saxons
Francs
Sueus
Vàndals
Visigots
Ostrogots
ESTILS DE VIDA
Poblament
Llogarets dispersos vora l’aigua: rius, llacs o brolladors
Cases de fusta, amb sostre de palla
Organització
Tribus, regides per caps tribals, encarregats de dirigir la guerra
Persones lliures
El membres de les tribus oferien ramats i cereals als caps com a
signe de respecte
Els homes es reunien en assemblees, tenien armes i formaven
part de l’exèrcit
Economia
Caça, ramaderia i agricultura
Emigraven quan s’esgotaven les terres per a buscar-ne altres
Religió i art
Eren politeistes: els déus s’identificaven amb forces de la natura.
Creien en el paradís per al guerrer després de la batalla
Manifestacions artístiques senzilles: orfebreria (passadors, sivelles, etc.)
L’ASSENTAMENT A L’IMPERI ROMÀ
Segle III Entrada progressiva a l’Imperi
De forma hostil
Com a aliats, mitjançant pactes
Segle IV Els huns desencadenen l’autèntica invasió
El seu avanç cap a l’oest des d’Àsia central provoca la
fugida en cadena dels pobles germànics, que entren a
l’Imperi i n’ocupen per força els territoris
La victòria del general romà
Aeci sobre Àtila, rei dels
huns, als Camps
Catalàunics (451) frena
l’avanç dels huns, però no
evitarà la caiguda definitiva
de l’Imperi d’Occident el 476

More Related Content

What's hot (18)

Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs
 
L'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat MitjanaL'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat Mitjana
 
Projecte romans
Projecte romansProjecte romans
Projecte romans
 
L’imperi romà
L’imperi romàL’imperi romà
L’imperi romà
 
Hispania Romana -I-
Hispania Romana -I-Hispania Romana -I-
Hispania Romana -I-
 
Ciutat dels set_turons
Ciutat dels set_turonsCiutat dels set_turons
Ciutat dels set_turons
 
Grecs
GrecsGrecs
Grecs
 
La manera de viure dels grecs
La manera de viure dels grecsLa manera de viure dels grecs
La manera de viure dels grecs
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacions
 
Exposició sobre l’edad antiga
Exposició sobre l’edad antigaExposició sobre l’edad antiga
Exposició sobre l’edad antiga
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Empúries ciutat: grega romana i ibers
Empúries ciutat: grega romana i ibersEmpúries ciutat: grega romana i ibers
Empúries ciutat: grega romana i ibers
 
Grècia Clàssica
Grècia ClàssicaGrècia Clàssica
Grècia Clàssica
 
MESOPOTAMIA Y EGIPTO
MESOPOTAMIA Y EGIPTOMESOPOTAMIA Y EGIPTO
MESOPOTAMIA Y EGIPTO
 
Hª de grècia i minoica-micènics-fosca
Hª de grècia i minoica-micènics-foscaHª de grècia i minoica-micènics-fosca
Hª de grècia i minoica-micènics-fosca
 
Egipte. El llegat d'una gran cultura
Egipte. El llegat d'una gran culturaEgipte. El llegat d'una gran cultura
Egipte. El llegat d'una gran cultura
 

Viewers also liked

Ortografia b v. cicle superior primaria
Ortografia b v. cicle superior primariaOrtografia b v. cicle superior primaria
Ortografia b v. cicle superior primaria
Neus Charro Gonzalez
 
S sorda i sonora
S sorda i sonoraS sorda i sonora
S sorda i sonora
annapetrer
 
S1 convencions gràfiques
S1 convencions gràfiquesS1 convencions gràfiques
S1 convencions gràfiques
Pilar Carulla
 
Tema 2. Ortografia: B i V
Tema 2. Ortografia: B i VTema 2. Ortografia: B i V
Tema 2. Ortografia: B i V
laurajofre
 
Ortografia: ús de la b, la v i la l·l
Ortografia: ús de la b, la v i la l·lOrtografia: ús de la b, la v i la l·l
Ortografia: ús de la b, la v i la l·l
ProjecteAUKA
 
Fitxa ortogr b v 1er
Fitxa ortogr b v 1erFitxa ortogr b v 1er
Fitxa ortogr b v 1er
Laia Lila
 
La S sorda i la S sonora
La S sorda i la S sonoraLa S sorda i la S sonora
La S sorda i la S sonora
ngt1776
 

Viewers also liked (17)

Ortografia b v. cicle superior primaria
Ortografia b v. cicle superior primariaOrtografia b v. cicle superior primaria
Ortografia b v. cicle superior primaria
 
S sorda i sonora
S sorda i sonoraS sorda i sonora
S sorda i sonora
 
Essa sorda i sonora
Essa sorda i sonoraEssa sorda i sonora
Essa sorda i sonora
 
S1 convencions gràfiques
S1 convencions gràfiquesS1 convencions gràfiques
S1 convencions gràfiques
 
Present de subjuntiu
Present de subjuntiuPresent de subjuntiu
Present de subjuntiu
 
Tema 2. Ortografia: B i V
Tema 2. Ortografia: B i VTema 2. Ortografia: B i V
Tema 2. Ortografia: B i V
 
Ortografía b, v
Ortografía b, vOrtografía b, v
Ortografía b, v
 
8. la essa sorda i sonora
8. la essa sorda i sonora8. la essa sorda i sonora
8. la essa sorda i sonora
 
ORTOGRAFIA: S SONORA I S SORDA
ORTOGRAFIA: S SONORA I S SORDAORTOGRAFIA: S SONORA I S SORDA
ORTOGRAFIA: S SONORA I S SORDA
 
Present d'indicatiu
Present d'indicatiuPresent d'indicatiu
Present d'indicatiu
 
Les preposicions i l'expressió del temps
Les preposicions i l'expressió del tempsLes preposicions i l'expressió del temps
Les preposicions i l'expressió del temps
 
Ortografia: ús de la b, la v i la l·l
Ortografia: ús de la b, la v i la l·lOrtografia: ús de la b, la v i la l·l
Ortografia: ús de la b, la v i la l·l
 
Fitxa ortogr b v 1er
Fitxa ortogr b v 1erFitxa ortogr b v 1er
Fitxa ortogr b v 1er
 
La b i la v
La b i la vLa b i la v
La b i la v
 
EXERCICIS S SORDA I S SONORA
EXERCICIS S SORDA I S SONORAEXERCICIS S SORDA I S SONORA
EXERCICIS S SORDA I S SONORA
 
La S sorda i la S sonora
La S sorda i la S sonoraLa S sorda i la S sonora
La S sorda i la S sonora
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 

Similar to Roma

Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
blogsoller
 
Resumen roma
Resumen romaResumen roma
Resumen roma
ghj dtjydtyj
 
Presentacio Art Roma
Presentacio Art RomaPresentacio Art Roma
Presentacio Art Roma
vsanchezm
 
Medi Social (Edat Antiga)
Medi Social   (Edat Antiga)Medi Social   (Edat Antiga)
Medi Social (Edat Antiga)
mdmeva
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
cpjaumei
 

Similar to Roma (20)

Roma
RomaRoma
Roma
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
 
Resumen roma
Resumen romaResumen roma
Resumen roma
 
Prehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antigaPrehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antiga
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
PRIMER ESO: Imperi romà
PRIMER ESO: Imperi romàPRIMER ESO: Imperi romà
PRIMER ESO: Imperi romà
 
Conferencia definitivaantiga grècia,egipte i roma
Conferencia  definitivaantiga grècia,egipte i romaConferencia  definitivaantiga grècia,egipte i roma
Conferencia definitivaantiga grècia,egipte i roma
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
Presentacio Art Roma
Presentacio Art RomaPresentacio Art Roma
Presentacio Art Roma
 
Minoica
MinoicaMinoica
Minoica
 
Resumen roma
Resumen romaResumen roma
Resumen roma
 
Medi Social (Edat Antiga)
Medi Social   (Edat Antiga)Medi Social   (Edat Antiga)
Medi Social (Edat Antiga)
 
Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)
 
Grup6
Grup6Grup6
Grup6
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalismeTema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
 

More from ngt1776

Accentuacio2b
Accentuacio2bAccentuacio2b
Accentuacio2b
ngt1776
 
Els estables d'Augias
Els estables d'AugiasEls estables d'Augias
Els estables d'Augias
ngt1776
 
Lectures 2014 15_3r
Lectures 2014 15_3rLectures 2014 15_3r
Lectures 2014 15_3r
ngt1776
 
El sistema consonàntic
El sistema consonànticEl sistema consonàntic
El sistema consonàntic
ngt1776
 
El sistema vocàlic
El sistema vocàlicEl sistema vocàlic
El sistema vocàlic
ngt1776
 
Canigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanars
Canigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanarsCanigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanars
Canigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanars
ngt1776
 
Els nivells d'anàlisi de la llengua
Els nivells d'anàlisi de la llenguaEls nivells d'anàlisi de la llengua
Els nivells d'anàlisi de la llengua
ngt1776
 
El verb (4t ESO)
El verb (4t ESO)El verb (4t ESO)
El verb (4t ESO)
ngt1776
 
Lectures 2013 14_3r
Lectures 2013 14_3rLectures 2013 14_3r
Lectures 2013 14_3r
ngt1776
 
Lectures del curs 2013-2014
Lectures del curs 2013-2014Lectures del curs 2013-2014
Lectures del curs 2013-2014
ngt1776
 
Passat simple
Passat simplePassat simple
Passat simple
ngt1776
 
Imperfet de subjuntiu
Imperfet de subjuntiuImperfet de subjuntiu
Imperfet de subjuntiu
ngt1776
 
Perifrasis obligacio
Perifrasis obligacioPerifrasis obligacio
Perifrasis obligacio
ngt1776
 
Prestec ling
Prestec lingPrestec ling
Prestec ling
ngt1776
 
L'estructura de l'oració: els sintagmes
L'estructura de l'oració: els sintagmesL'estructura de l'oració: els sintagmes
L'estructura de l'oració: els sintagmes
ngt1776
 
El canvi semàntic
El canvi semànticEl canvi semàntic
El canvi semàntic
ngt1776
 
Refranys i frases fetes
Refranys i frases fetesRefranys i frases fetes
Refranys i frases fetes
ngt1776
 

More from ngt1776 (20)

Les grafies G, J, TG, TJ
Les grafies G, J, TG, TJLes grafies G, J, TG, TJ
Les grafies G, J, TG, TJ
 
Accentuacio2b
Accentuacio2bAccentuacio2b
Accentuacio2b
 
Full informatiu inicial PQPI2 - Castellà/Valencià
Full informatiu inicial PQPI2 - Castellà/ValenciàFull informatiu inicial PQPI2 - Castellà/Valencià
Full informatiu inicial PQPI2 - Castellà/Valencià
 
Els estables d'Augias
Els estables d'AugiasEls estables d'Augias
Els estables d'Augias
 
Llibres de lectura 1r ESO (curs 2014-2015)
Llibres de lectura 1r ESO (curs 2014-2015)Llibres de lectura 1r ESO (curs 2014-2015)
Llibres de lectura 1r ESO (curs 2014-2015)
 
Lectures 2014 15_3r
Lectures 2014 15_3rLectures 2014 15_3r
Lectures 2014 15_3r
 
El sistema consonàntic
El sistema consonànticEl sistema consonàntic
El sistema consonàntic
 
El sistema vocàlic
El sistema vocàlicEl sistema vocàlic
El sistema vocàlic
 
Canigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanars
Canigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanarsCanigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanars
Canigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanars
 
Els nivells d'anàlisi de la llengua
Els nivells d'anàlisi de la llenguaEls nivells d'anàlisi de la llengua
Els nivells d'anàlisi de la llengua
 
El verb (4t ESO)
El verb (4t ESO)El verb (4t ESO)
El verb (4t ESO)
 
Lectures 2013 14_3r
Lectures 2013 14_3rLectures 2013 14_3r
Lectures 2013 14_3r
 
Lectures del curs 2013-2014
Lectures del curs 2013-2014Lectures del curs 2013-2014
Lectures del curs 2013-2014
 
Passat simple
Passat simplePassat simple
Passat simple
 
Imperfet de subjuntiu
Imperfet de subjuntiuImperfet de subjuntiu
Imperfet de subjuntiu
 
Perifrasis obligacio
Perifrasis obligacioPerifrasis obligacio
Perifrasis obligacio
 
Prestec ling
Prestec lingPrestec ling
Prestec ling
 
L'estructura de l'oració: els sintagmes
L'estructura de l'oració: els sintagmesL'estructura de l'oració: els sintagmes
L'estructura de l'oració: els sintagmes
 
El canvi semàntic
El canvi semànticEl canvi semàntic
El canvi semàntic
 
Refranys i frases fetes
Refranys i frases fetesRefranys i frases fetes
Refranys i frases fetes
 

Roma

  • 2. MEDI NATURAL ROMA Situada a la vora del riu Tíber , a la península itàlica Relleu molt muntanyós de la península Península itàlica Segle VIII a.C. LlatinsEtruscos Grecs
  • 3. ETAPES HISTÒRIQUES Monarquia (753 a.C-509 a.C.) Governada per reis etruscos República (509 a.C-27 a.C.) Càrrecs elegits pels ciutadans i poder repartit Institucions Assemblees populars Magistrats Senat Cònsols Pretors Censores
  • 4. Gran expansió territorial Ocupació total de la península itàlica Control de la mar Mediterrània: victòria definitiva sobre Cartago en les guerres púniques (146 a.C.) Sotmetiment de la península ibèrica (218 a.C.-19 a.C.) Duant els últims anys: control del poder per alguns generals i magistrats, com Juli Cèsar
  • 5. Imperi (27 a.C-476 d.C.) S’inicia en concedir-li el poder polític i religiós a Octavi, fill adoptiu de Cèsar. La resta d’institucions polítiques perden importància PAX ROMANA (fins al segle II d.C.): periode de gran estabilitat social, política i econòmica (administració eficaç i exèrcit poderós) Conquistes territorials: s’arriba a la màxima extensió Crisi del segle III Corrupció entre els funcionaris i l’exèrcit Incapacitat de mantenir les fronteres i irrupció dels pobles bàrbars Agument dels impostos Crisi de l’artesania i el comerç, i concentració de l’economia en l’agricultura i al ramaderia
  • 6.
  • 7. LA DEFENSA DE LES FRONTERES O LIMES El mur d’Adrià (122-132) en la frontera nord de Britània La Ripa Pannonica, a l’actual Hongria El Limes Arabicus, a Jordània
  • 8. Final de l’Imperi Any 395: Divisió de l’Imperi per Teodosi Imperi romà d’occident Milà HONORI Imperi romà d’orient Constantinoble ARCADI 476 Final de l’Imperi romà d’occident 1453 Final de l’Imperi bizantí
  • 9. GLADIUS (espasa) GALEA (casc) GREBAS (protecció per a les canelles) CALIGAE. (sandàlies) PILUM (llança) LORICA (cuirassa) SCUTUM (escut) CINGULUM (cinturó) LES LEGIONS ROMANES, UN EXÈRCIT DISCIPLINAT I EFICAÇ
  • 10. arietballestaonager campament La legió, base de l’exèrcit romà 1 legió= 10 cohorts= 30 maniples= 60 centúries 4.200-6.000 soldats de’infanteria 300 soldats de cavalleria
  • 12. ECONOMIA AGRICULTURA Cultius: cereals, llegums, fruiters, vinyes, oliveres Tècniques: adobs, regadiu, rotació de cultius, guaret Eines: aladres amb reixa de ferro, rastells, pales, pics, arades, podadores i tisores Ús del bou pera les feines del camp Propietats Grans: pertanyien als més rics i a l’Estat romà Petites: pertanyien als llauradors Hi havia viles, on treballaven esclaus i colons
  • 13. ARTESANIA Localitzada a les ciutats Materials: vidres, metall, fang… Productes: teixits, ceràmica, armes, joies, objectes de metall… Indústries artesanals d’aliments: oli, pa, saladures… COMERÇ Roma  matèries primeres  resta de l’imperi Imperi romà  fora de l’imperi Nord i est d’Europa: ambre, blat, esclaus, pells Àfrica: esclaus, or, ivori, pedres precioses Àsia (Índia, Xina, Ceilan): espècies, sedes, perfums Increment del comerç per l’ús de la moneda i per les rutes comercials (importàqncia de les calçades)
  • 14. SOCIETAT LLIURES Patricis Plebeus drets polítics (càrrecs) + recursos econòmics Certs drets, però sense intervenir en el govern Tribú de la plebs: magistratura que defensa el seus interessos Igualtat de drets Lluitacontraelspatricis ESCLAUS minoria majoria No eren considertas persones i no tenien drets Eren propietats o mercaderies sotmeses a la compravenda Treballaven en llocs diversos sense cobrar res a canvi Ser presoner de guerra Tenir deutes no pagats Ser fill/a d’esclaus Ser alliberats pels amos LLIBERTS
  • 15. DONA Depenia de son pare o del marit Podia posseir béns, però no tenia dret a vot Es casaven joves i en matrimonis acordats pels pares Organitzava la casa, teixia i filava Anaven a escola i no vivien en espais reservats per a elles
  • 17.
  • 18. RELIGIÓ Politeistes (creien en l’existència de molts déus) de l’estat domèstics Júpiter (Zeus) Juno (Hera) Minerva (Atenea) Mercuri (Hermes) Diana (Àrtemis) Neptú (Posidó) Apol·lo Ceres (Demèter) Mart (Ares) Venus (Afrodita) lars manes penates
  • 19. Cristianisme Creença monoteista, fundada per Jesús de Natzaret a l’inicide l’Imperi Predicava la igualtat dels éssers humans i l’existència d’una altra vida després de la mort Augment progressiu del nombre de creients Negativa a retre culte a l’emperador Amenaça per a l’Imperi Persecucions (catacumbes) Edicte de Milà (1313), per l’emperador Constantí): llibertat religiosa Any 380 (Teodosi): religió oficial de ,l’Imperi romà
  • 20. LLETRES I CIÈNCIES Llatí Llengua de l’imperi i de difusió de la cultura romana Origen de les llengües romàniques, entre elles la nostra Àmbits culturals Jurídic: el seu dret és la base de la legislació d’Occident Filosofia: Sèneca i Ciceró Literatura: Virgili (L’Eneida), en poesia; Plaute i Terenci, en teatre Història: Juli Cèsar, Tàcit, Plutarc i Titus Livi (Ab urbe condita) CIÈNCIESLLETRES Medicina: Galé Calendari julià
  • 21. ART Materials: pedra, rajola, fusta, morter (aigua, arena i calç) Elements: ARQUITECTURA Arc de mig punt Volta Columnes gregues + columna compostaTipologia de construccions: Temple de Nîmes, França Calçada
  • 22. ARQUITECTURA Aqüeducte de Segòvia Amfiteatre d’El Djem, Tunis Circ de Mèrida Teatre de Mèrida
  • 23. Pont de Mèrida Arc de triomf de Constantí, Roma Termes de Caracalla, Roma Basílica Júlia (reconstrucció) Columna de Trajà
  • 24. ESCULTURA Imita l’escultura grega Tipus Retrat Atenció al rostre del personatge, que podia representar-se de forma idealitzada o realista Procedeix de les màscares de cera funeràries Relleu històric Representaven les grans victòries militars sobre pedra Apareixen als arcs de triomf i, en espiral , a les columnes commemoratives
  • 25. Estàtua eqüestre de Marc Aureli (s. II) August de Prima Porta Juli Cèsar Dona de la dinastia Flàvia Relleu de l’arc de Constantí
  • 26. PINTURA I ALTRES MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES Feien pintures al fresc decorant edificis Imiten plaques de marbre Representen construccions arquitectòniques, paisatges i escenes mitològiques… Mosaics Usen peces de diversos colors i materials encaixades a una superfície Dibuixos: figures geomètriques, escenes mitològiques, de la vida quotidiana… Decoraven parets i terres
  • 27. Triomf de Neptú, mosaic del segle II Mosaic geomètric Pintura al fesc
  • 28. ELS POBLES GERMÀNICS Anomenats pels romans bàrbars, és a dir, pobles establerts fora de les fronteres de l’Imperi Sud de la península escandinava Vora els rius Rhin i Danubi, en la frontera sud de l’Imperi Angles Saxons Francs Sueus Vàndals Visigots Ostrogots
  • 29. ESTILS DE VIDA Poblament Llogarets dispersos vora l’aigua: rius, llacs o brolladors Cases de fusta, amb sostre de palla Organització Tribus, regides per caps tribals, encarregats de dirigir la guerra Persones lliures El membres de les tribus oferien ramats i cereals als caps com a signe de respecte Els homes es reunien en assemblees, tenien armes i formaven part de l’exèrcit Economia Caça, ramaderia i agricultura Emigraven quan s’esgotaven les terres per a buscar-ne altres
  • 30. Religió i art Eren politeistes: els déus s’identificaven amb forces de la natura. Creien en el paradís per al guerrer després de la batalla Manifestacions artístiques senzilles: orfebreria (passadors, sivelles, etc.)
  • 31. L’ASSENTAMENT A L’IMPERI ROMÀ Segle III Entrada progressiva a l’Imperi De forma hostil Com a aliats, mitjançant pactes Segle IV Els huns desencadenen l’autèntica invasió El seu avanç cap a l’oest des d’Àsia central provoca la fugida en cadena dels pobles germànics, que entren a l’Imperi i n’ocupen per força els territoris La victòria del general romà Aeci sobre Àtila, rei dels huns, als Camps Catalàunics (451) frena l’avanç dels huns, però no evitarà la caiguda definitiva de l’Imperi d’Occident el 476