SlideShare a Scribd company logo
1 of 37
CIVILITACIÓ MINOICA (2700 – 1400 aC.)
S´anomena minoica en honor
al llegendari rei Minos
Es va desenvolupar a l´illa de Creta, que esdevé el
centre cultural i comercial més important del mar Egeu.
Tenia un gran poder naval (talassocràcia)
Es tractava d´una societat pacífica, amb
grans edificis (palaus), sense muralles i
amb importants avenços tècnics (clavegueres,
aigua corrent, etc.). El palau era el centre
polític i cultural de la ciutat. Tenia un gran
pati central al voltant del qual hi ha les
habitacions més importants destinades al culte.
En aquest pati es feien les cerimònies religioses,
les grans festes i els torneigs esportius (salts de toro)
La decoració interior és molt alegre:
dofins, ocells, processons, etc.
Trobem restes de palaus a Cnossos, Festos i Hàgia Tríada.
Coneixien l´escriptura: jeroglífica
(disc de Festos) i lineal A (sil.làbica).
Encara no ha estat desxifrat.
Economia: agricultura, ceràmica, comerç per tot el Mediterrani.
Religió: retien culte al toro (salts i acrobàcies) i a una
deessa mare de la Natura ( estatuetes femenines
enroscades amb una serp).
Cap a l´any 1750 aC hi ha una destrucció dels palaus provocada per
l´erupció del volcà de l´illa propera de Thera i per una invasió enemiga.
Cap a l´any 1450 aC els micènics ocupen el palau de Cnossos. Es tracta
d´un poble indoeuropeu, procedent del nord d´Europa. Poc després,
es produeix l´abandonament definitiu dels palaus i la desaparició de la
cultura minoica.
CIVILITZACIÓ MICÈNICA (2000-1100 aC)
Es tracta d´un poble indoeuropeu, procedent del nord d´Europa,
que va envair Grècia cap al 2000 aC. Al 1450 aC van conquerir Creta,
posant fi a la civilització minoica
S´anomena així per la ciutat de Micenes
Són els primers “grecs”, ja que parlen un grec molt primitiu. Ho sabem
gràcies al desxiframent de la seva escriptura, el lineal B (sil.làbica).
Es van trobar tauletes d´argila a Micenes i Tirint, que van ser desxifrades
per M. Ventris i J. Chadwick l´any 1953.
Són els que van fer l´expedició grega contra Troia
Els micènics són un poble guerrer: tenen armes de bronze i
carros de guerra.
Es dediquen a l´agricultura i la
ramaderia
S´organitzen en petits reialmes (Micenes, Tirint, Argos, Pilos, etc.)
Són ciutadelles protegides per murs ciclopis, al capdamunt d´una muntanya.
Micenes: porta del Lleons, cercle de tombes reials, sala del tro o mègaron,
magatzems, tallers, vivendes, etc. Fou destruïda l´any 1150 aC)
Tenen una organització patriarcal. Políticament, tenen un rei, el wánax.
H. Schiliemann, un ric comerciant alemany, va consagrar la seva vida a
trobar les restes de Troia. També va trobar a Micenes el cercle de tombes
reials i el tresor d´Atreu.
Decadència del poder micénic. Hi ha 3 teories:

1. Guerres internes (la població semilliure, sotmesa
   per la noblesa, i els esclaus es van sublevar).

2. Arribada dels doris.

3. Invasions dels pobles del mar.
ÈPOCA FOSCA (1200 – 800 aC)

• Desaparició de la monarquia aristocràcia

• Colonització d´Àsia Menor

• Aparició de les primeres polis

• Descobriment del ferro

• Adopció de l´alfabet
S´anomena així per la manca d´informació, de fonts escrites.
Desapareix l´escriptura (lineal B) i pràcticament no hi ha restes
arqueològiques.




   L´invasió dels doris posa fi a la civilització micènica.
   Es produeix la destrucció de les ciutadelles micèniques.
Desapareixen les monarquies i governa l´aristocràcia.
Ex.: Odisseu i els pretendents
     Agamèmnon assassinat per Clitemnestra
Algunes monarquies sobreviuen, com per exemple a Esparta.
Es produeixen moviments migratoris que porten a colonitzar la mar Egea
I Àsia Menor (Jònia)
Apareixen les primeres polis o ciutats-estat.
Apareixen les armes de ferro (els micènics només coneixien el bronze)
Ceràmica geomètrica
Mantenen relacions comercials amb els fenicis.
Els grecs adopten l´alfabet fenici al seu propi sistema lingüístic.
ACTIVITATS

1. Les següents imatges estan relacionades amb el mite del Minotaure.
Digues quins personatges hi apareixen i ordena-les cronològicament.
Després, posa per escrit el mite.
2. Defineix els següents conceptes:

talassocràcia        lineal B         wánax       murs ciclopis

      Àsia Menor           lineal A           mègaron

3. Situa en el teu mapa de Grècia els següents emplaçaments minoics i micènics:
Cnossos, Festos, Àgia Tríada, Micenes, Argos,Tirint, Pilos.
3. Digues quins aconteixements van succeir en aquestes dates: 1750 aC,
1450 aC i 1150 aC.

4. Compara la civilització minoica i la micènica. Fes-ho amb una graella
com aquesta:

 Civilització minoica         Civilització micènica
 matriarcal                   patriarcal

 etc.                         ...

5. Busca informació sobre Heinrich Schliemann, el descobridor de Troia.
6. Observa aquests fragments de ceràmica i digues a quina època
pertanyen:
7. A partir de les imatges, descriu les característiques dels palaus minoics:
8. Llegeix el següent text sobre el mite de l´Atlàntida:
   Els orígens del mite de l’Atlàntida es troben a Timeu i Crítias, diàlegs escrits per Plató.
Aquest filòsof acostumava a exposar els seus pensaments mitjançant diàlegs en què
diferents personatges conversaven sobre un determinat tema; Timeu i Crítias tracten sobre
quin és el tipus de societat ideal.
A Crítias, l´Atlàntida se’ns presenta com el regne de Posidó, el déu del mar; els atlants
vivien en una societat altament desenvolupada i pacífica; ara bé, a partir d’un determinat
moment, començaren a corrompre’s i caigueren en el vici i la cobdícia; aleshores, Zeus els
castigà enfonsant Atlàntida a l’Oceà.
Hi ha diferents teories que afirmen l´existència real d´aquest continent. Una d´aquestes l
´identifica amb l´illa de Thera, l´actual Santorini. El 1969, el sismòleg grec Angelos
Galanopoulos va proposar que el relat de Plató explicava un fet real: l’erupció al Mar Egeu
de l’illa volcànica de Thera que va tenir lloc el 1500 aC; El problema és que Plató situava el
continent enfonsat a l’oest de l’Estret de Gibraltar i no pas al Mar Egeu.

                                       Font: http://www.deulonder.angelcities.com/llegendes

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Erecteon
ErecteonErecteon
Erecteon
 
02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura
 
TEMPLE D'ATENEA NIKÉ
TEMPLE D'ATENEA NIKÉTEMPLE D'ATENEA NIKÉ
TEMPLE D'ATENEA NIKÉ
 
Art grec i arquitectura
Art grec i arquitecturaArt grec i arquitectura
Art grec i arquitectura
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 
Columna de Trajà
Columna de TrajàColumna de Trajà
Columna de Trajà
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
 
Atenes vs esparta-1
Atenes vs esparta-1Atenes vs esparta-1
Atenes vs esparta-1
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
 
ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
 
La historia de Roma
La historia de Roma La historia de Roma
La historia de Roma
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
Aqueducte de Tarragona
Aqueducte de TarragonaAqueducte de Tarragona
Aqueducte de Tarragona
 
El panteó
El panteóEl panteó
El panteó
 
Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)
Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)
Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)
 
Les civilitzacions fluvials egipte
Les civilitzacions fluvials egipteLes civilitzacions fluvials egipte
Les civilitzacions fluvials egipte
 
4.Columna de Trajà. Apol.lodor de Damasc
4.Columna de Trajà. Apol.lodor de Damasc4.Columna de Trajà. Apol.lodor de Damasc
4.Columna de Trajà. Apol.lodor de Damasc
 
ARA PACIS (el triunfo de Augusto)
ARA PACIS (el triunfo de Augusto)ARA PACIS (el triunfo de Augusto)
ARA PACIS (el triunfo de Augusto)
 
Exèrcit romà
Exèrcit romàExèrcit romà
Exèrcit romà
 
EGIPTE. ARQUITECTURA.
EGIPTE. ARQUITECTURA.EGIPTE. ARQUITECTURA.
EGIPTE. ARQUITECTURA.
 

Viewers also liked

Lèxic 3 ι 4
Lèxic 3 ι 4Lèxic 3 ι 4
Lèxic 3 ι 4erosyoli
 
Els deus (grec 1)
Els deus (grec 1)Els deus (grec 1)
Els deus (grec 1)erosyoli
 
Geografia grècia presentació
Geografia grècia presentacióGeografia grècia presentació
Geografia grècia presentacióAngel Martínez
 
Pasapalabra de etimologías griegas
Pasapalabra de etimologías griegasPasapalabra de etimologías griegas
Pasapalabra de etimologías griegasriroji
 
Pasapalabra de etimologías griegas II
Pasapalabra de etimologías griegas IIPasapalabra de etimologías griegas II
Pasapalabra de etimologías griegas IIriroji
 
Epoca classica (3)
Epoca classica (3)Epoca classica (3)
Epoca classica (3)erosyoli
 

Viewers also liked (12)

Lèxic 8
Lèxic 8Lèxic 8
Lèxic 8
 
Lèxic 3 ι 4
Lèxic 3 ι 4Lèxic 3 ι 4
Lèxic 3 ι 4
 
Lèxic 5
Lèxic 5Lèxic 5
Lèxic 5
 
Els deus (grec 1)
Els deus (grec 1)Els deus (grec 1)
Els deus (grec 1)
 
Lèxic 7
Lèxic 7Lèxic 7
Lèxic 7
 
Geografia grècia presentació
Geografia grècia presentacióGeografia grècia presentació
Geografia grècia presentació
 
Pasapalabra de etimologías griegas
Pasapalabra de etimologías griegasPasapalabra de etimologías griegas
Pasapalabra de etimologías griegas
 
Pasapalabra de etimologías griegas II
Pasapalabra de etimologías griegas IIPasapalabra de etimologías griegas II
Pasapalabra de etimologías griegas II
 
LETREROS DE GRECIA
LETREROS DE GRECIALETREROS DE GRECIA
LETREROS DE GRECIA
 
Alfabeto griego con imágenes
Alfabeto griego con imágenesAlfabeto griego con imágenes
Alfabeto griego con imágenes
 
El Partenó d’Atenes
El Partenó d’AtenesEl Partenó d’Atenes
El Partenó d’Atenes
 
Epoca classica (3)
Epoca classica (3)Epoca classica (3)
Epoca classica (3)
 

Similar to Minoica

TEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecsTEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecsfinamorenoo
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma MROSAL4
 
L'Edat del Bronze i "l'Època fosca"
L'Edat del Bronze i "l'Època fosca"L'Edat del Bronze i "l'Època fosca"
L'Edat del Bronze i "l'Època fosca"Amparo Gasent
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma MROSAL4
 
Etapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització GregaEtapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització Gregaisthah
 
ART CRETOMICÈNIC I INTRODUCCIÓ GRÈCIA
ART CRETOMICÈNIC I INTRODUCCIÓ GRÈCIAART CRETOMICÈNIC I INTRODUCCIÓ GRÈCIA
ART CRETOMICÈNIC I INTRODUCCIÓ GRÈCIAAssumpció Granero
 
Cultura Classica
Cultura ClassicaCultura Classica
Cultura Classicasolnil27
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma MROSAL4
 
ART CRETOMICÈNIC I PREHEL·LÈNIC
ART CRETOMICÈNIC I PREHEL·LÈNICART CRETOMICÈNIC I PREHEL·LÈNIC
ART CRETOMICÈNIC I PREHEL·LÈNICAssumpció Granero
 
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i RomaTema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i RomaMROSAL4
 
Historia de Grecia
Historia de GreciaHistoria de Grecia
Historia de Greciasemgrec
 
23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE
23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE
23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLEAssumpció Granero
 
Art2 grècia introducció.minoics-micènics
Art2 grècia introducció.minoics-micènicsArt2 grècia introducció.minoics-micènics
Art2 grècia introducció.minoics-micènicsramonbo
 

Similar to Minoica (20)

TEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecsTEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecs
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 
L'Edat del Bronze i "l'Època fosca"
L'Edat del Bronze i "l'Època fosca"L'Edat del Bronze i "l'Època fosca"
L'Edat del Bronze i "l'Època fosca"
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 
Etapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització GregaEtapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització Grega
 
ART CRETOMICÈNIC I INTRODUCCIÓ GRÈCIA
ART CRETOMICÈNIC I INTRODUCCIÓ GRÈCIAART CRETOMICÈNIC I INTRODUCCIÓ GRÈCIA
ART CRETOMICÈNIC I INTRODUCCIÓ GRÈCIA
 
La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
 
Cultura Classica
Cultura ClassicaCultura Classica
Cultura Classica
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 
ART CRETOMICÈNIC I PREHEL·LÈNIC
ART CRETOMICÈNIC I PREHEL·LÈNICART CRETOMICÈNIC I PREHEL·LÈNIC
ART CRETOMICÈNIC I PREHEL·LÈNIC
 
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i RomaTema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma
 
Historia de Grecia
Historia de GreciaHistoria de Grecia
Historia de Grecia
 
Treballdeconogrecia
TreballdeconogreciaTreballdeconogrecia
Treballdeconogrecia
 
tema9-160430131429.pptx
tema9-160430131429.pptxtema9-160430131429.pptx
tema9-160430131429.pptx
 
Grècia (nou)
Grècia (nou)Grècia (nou)
Grècia (nou)
 
Els grecs
Els grecsEls grecs
Els grecs
 
l'edat antiga
l'edat antigal'edat antiga
l'edat antiga
 
23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE
23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE
23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE
 
Art2 grècia introducció.minoics-micènics
Art2 grècia introducció.minoics-micènicsArt2 grècia introducció.minoics-micènics
Art2 grècia introducció.minoics-micènics
 
Colonitzacions
ColonitzacionsColonitzacions
Colonitzacions
 

More from erosyoli

Is, ea, id
Is, ea, idIs, ea, id
Is, ea, iderosyoli
 
El teatre (1a part)
El teatre (1a part)El teatre (1a part)
El teatre (1a part)erosyoli
 
Prae verba
Prae verbaPrae verba
Prae verbaerosyoli
 
Barcino et ilerda
Barcino et ilerdaBarcino et ilerda
Barcino et ilerdaerosyoli
 
El teatre (2a part)
El teatre (2a part)El teatre (2a part)
El teatre (2a part)erosyoli
 
Annex història
Annex històriaAnnex història
Annex històriaerosyoli
 
Origen latín
Origen latínOrigen latín
Origen latínerosyoli
 
Mèrida aa
Mèrida aaMèrida aa
Mèrida aaerosyoli
 
Guerra peloponnès
Guerra peloponnèsGuerra peloponnès
Guerra peloponnèserosyoli
 
Arcaica (2)
Arcaica (2)Arcaica (2)
Arcaica (2)erosyoli
 
La comèdia a Grècia
La comèdia a GrèciaLa comèdia a Grècia
La comèdia a Grèciaerosyoli
 
Lèxic 1 i 2
Lèxic 1 i 2Lèxic 1 i 2
Lèxic 1 i 2erosyoli
 
Lèxic 1 i 2
Lèxic 1 i 2Lèxic 1 i 2
Lèxic 1 i 2erosyoli
 

More from erosyoli (20)

Empuries
Empuries Empuries
Empuries
 
Is, ea, id
Is, ea, idIs, ea, id
Is, ea, id
 
El teatre (1a part)
El teatre (1a part)El teatre (1a part)
El teatre (1a part)
 
Emporion
EmporionEmporion
Emporion
 
Prae verba
Prae verbaPrae verba
Prae verba
 
Barcino et ilerda
Barcino et ilerdaBarcino et ilerda
Barcino et ilerda
 
El teatre (2a part)
El teatre (2a part)El teatre (2a part)
El teatre (2a part)
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Herois
HeroisHerois
Herois
 
Lèxic 1
Lèxic 1 Lèxic 1
Lèxic 1
 
Annex història
Annex històriaAnnex història
Annex història
 
Origen latín
Origen latínOrigen latín
Origen latín
 
Mèrida aa
Mèrida aaMèrida aa
Mèrida aa
 
Guerra peloponnès
Guerra peloponnèsGuerra peloponnès
Guerra peloponnès
 
Arcaica (2)
Arcaica (2)Arcaica (2)
Arcaica (2)
 
Ciutatrom
CiutatromCiutatrom
Ciutatrom
 
La comèdia a Grècia
La comèdia a GrèciaLa comèdia a Grècia
La comèdia a Grècia
 
Lèxic 3
Lèxic 3Lèxic 3
Lèxic 3
 
Lèxic 1 i 2
Lèxic 1 i 2Lèxic 1 i 2
Lèxic 1 i 2
 
Lèxic 1 i 2
Lèxic 1 i 2Lèxic 1 i 2
Lèxic 1 i 2
 

Recently uploaded

Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptxl_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptxEDUARDNAVARRODOMENEC
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 

Recently uploaded (10)

Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptxl_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 

Minoica

  • 2. S´anomena minoica en honor al llegendari rei Minos
  • 3. Es va desenvolupar a l´illa de Creta, que esdevé el centre cultural i comercial més important del mar Egeu. Tenia un gran poder naval (talassocràcia)
  • 4. Es tractava d´una societat pacífica, amb grans edificis (palaus), sense muralles i amb importants avenços tècnics (clavegueres, aigua corrent, etc.). El palau era el centre polític i cultural de la ciutat. Tenia un gran pati central al voltant del qual hi ha les habitacions més importants destinades al culte.
  • 5. En aquest pati es feien les cerimònies religioses, les grans festes i els torneigs esportius (salts de toro)
  • 6. La decoració interior és molt alegre: dofins, ocells, processons, etc.
  • 7. Trobem restes de palaus a Cnossos, Festos i Hàgia Tríada.
  • 8. Coneixien l´escriptura: jeroglífica (disc de Festos) i lineal A (sil.làbica). Encara no ha estat desxifrat.
  • 9. Economia: agricultura, ceràmica, comerç per tot el Mediterrani.
  • 10. Religió: retien culte al toro (salts i acrobàcies) i a una deessa mare de la Natura ( estatuetes femenines enroscades amb una serp).
  • 11. Cap a l´any 1750 aC hi ha una destrucció dels palaus provocada per l´erupció del volcà de l´illa propera de Thera i per una invasió enemiga.
  • 12. Cap a l´any 1450 aC els micènics ocupen el palau de Cnossos. Es tracta d´un poble indoeuropeu, procedent del nord d´Europa. Poc després, es produeix l´abandonament definitiu dels palaus i la desaparició de la cultura minoica.
  • 14. Es tracta d´un poble indoeuropeu, procedent del nord d´Europa, que va envair Grècia cap al 2000 aC. Al 1450 aC van conquerir Creta, posant fi a la civilització minoica
  • 15. S´anomena així per la ciutat de Micenes
  • 16. Són els primers “grecs”, ja que parlen un grec molt primitiu. Ho sabem gràcies al desxiframent de la seva escriptura, el lineal B (sil.làbica). Es van trobar tauletes d´argila a Micenes i Tirint, que van ser desxifrades per M. Ventris i J. Chadwick l´any 1953.
  • 17. Són els que van fer l´expedició grega contra Troia
  • 18. Els micènics són un poble guerrer: tenen armes de bronze i carros de guerra.
  • 19. Es dediquen a l´agricultura i la ramaderia
  • 20. S´organitzen en petits reialmes (Micenes, Tirint, Argos, Pilos, etc.) Són ciutadelles protegides per murs ciclopis, al capdamunt d´una muntanya.
  • 21. Micenes: porta del Lleons, cercle de tombes reials, sala del tro o mègaron, magatzems, tallers, vivendes, etc. Fou destruïda l´any 1150 aC)
  • 22. Tenen una organització patriarcal. Políticament, tenen un rei, el wánax.
  • 23. H. Schiliemann, un ric comerciant alemany, va consagrar la seva vida a trobar les restes de Troia. També va trobar a Micenes el cercle de tombes reials i el tresor d´Atreu.
  • 24. Decadència del poder micénic. Hi ha 3 teories: 1. Guerres internes (la població semilliure, sotmesa per la noblesa, i els esclaus es van sublevar). 2. Arribada dels doris. 3. Invasions dels pobles del mar.
  • 25. ÈPOCA FOSCA (1200 – 800 aC) • Desaparició de la monarquia aristocràcia • Colonització d´Àsia Menor • Aparició de les primeres polis • Descobriment del ferro • Adopció de l´alfabet
  • 26. S´anomena així per la manca d´informació, de fonts escrites. Desapareix l´escriptura (lineal B) i pràcticament no hi ha restes arqueològiques. L´invasió dels doris posa fi a la civilització micènica. Es produeix la destrucció de les ciutadelles micèniques.
  • 27. Desapareixen les monarquies i governa l´aristocràcia. Ex.: Odisseu i els pretendents Agamèmnon assassinat per Clitemnestra Algunes monarquies sobreviuen, com per exemple a Esparta.
  • 28. Es produeixen moviments migratoris que porten a colonitzar la mar Egea I Àsia Menor (Jònia) Apareixen les primeres polis o ciutats-estat.
  • 29. Apareixen les armes de ferro (els micènics només coneixien el bronze)
  • 31. Mantenen relacions comercials amb els fenicis. Els grecs adopten l´alfabet fenici al seu propi sistema lingüístic.
  • 32. ACTIVITATS 1. Les següents imatges estan relacionades amb el mite del Minotaure. Digues quins personatges hi apareixen i ordena-les cronològicament. Després, posa per escrit el mite.
  • 33. 2. Defineix els següents conceptes: talassocràcia lineal B wánax murs ciclopis Àsia Menor lineal A mègaron 3. Situa en el teu mapa de Grècia els següents emplaçaments minoics i micènics: Cnossos, Festos, Àgia Tríada, Micenes, Argos,Tirint, Pilos.
  • 34. 3. Digues quins aconteixements van succeir en aquestes dates: 1750 aC, 1450 aC i 1150 aC. 4. Compara la civilització minoica i la micènica. Fes-ho amb una graella com aquesta: Civilització minoica Civilització micènica matriarcal patriarcal etc. ... 5. Busca informació sobre Heinrich Schliemann, el descobridor de Troia.
  • 35. 6. Observa aquests fragments de ceràmica i digues a quina època pertanyen:
  • 36. 7. A partir de les imatges, descriu les característiques dels palaus minoics:
  • 37. 8. Llegeix el següent text sobre el mite de l´Atlàntida: Els orígens del mite de l’Atlàntida es troben a Timeu i Crítias, diàlegs escrits per Plató. Aquest filòsof acostumava a exposar els seus pensaments mitjançant diàlegs en què diferents personatges conversaven sobre un determinat tema; Timeu i Crítias tracten sobre quin és el tipus de societat ideal. A Crítias, l´Atlàntida se’ns presenta com el regne de Posidó, el déu del mar; els atlants vivien en una societat altament desenvolupada i pacífica; ara bé, a partir d’un determinat moment, començaren a corrompre’s i caigueren en el vici i la cobdícia; aleshores, Zeus els castigà enfonsant Atlàntida a l’Oceà. Hi ha diferents teories que afirmen l´existència real d´aquest continent. Una d´aquestes l ´identifica amb l´illa de Thera, l´actual Santorini. El 1969, el sismòleg grec Angelos Galanopoulos va proposar que el relat de Plató explicava un fet real: l’erupció al Mar Egeu de l’illa volcànica de Thera que va tenir lloc el 1500 aC; El problema és que Plató situava el continent enfonsat a l’oest de l’Estret de Gibraltar i no pas al Mar Egeu. Font: http://www.deulonder.angelcities.com/llegendes