Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme

2,962 views

Published on

Tema sobre el feudalisme: organització, economia i societat. L'art romànic

Published in: Education
  • Be the first to comment

Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme

  1. 1. TEMA 3: LA PLENA EDAT MITJANA I EL FEUDALISME. Segles XI-XII-XIII
  2. 2. QUÈ VEUREM EN AQUEST TEMA ● LA SITUACIÓ POLÍTICA EN ELS SEGLES XI, XII i XIII ● EL MÓN MUSULMÀ ● EL MÓN CRISTIÀ: Europa Oriental i Occidental ● LA RESTA DEL MÓN: Àfrica, Àsia i Amèrica ● EL SISTEMA FEUDAL ● LA MONARQUIA FEUDAL ● ORIGEN DEL FEUDALISME ● RELACIONS DE VASSALLATGE ● EL FEU: parts del feu ● ECONOMIA I SOCIETAT ● L’ESGLÉSIA ● L’ART ROMÀNIC ● ARQUITECTURA ● ESCULTURA ● PINTURA
  3. 3. 1. LA SITUACIÓ POLÍTICA s. XI, XII XIII  MÓN MUSULMÀ: el califat àrab es va dividir. Adquireixen protagonisme els turcs. Nous califats en Egipte (fatimista) i nord d’Àfrica (almoràvit)  MÓN CRISTIÀ: l’imperi bizantí es va mantenir. L’imperi carolingi es va dividir i va aparèixer el Sacre Imperi Romanogermànic. Els regnes cristians de la península van seguir conquistant territoris d’al-Àndalus  RESTA DEL MÓN:  ÀFRICA: van prosperar diversos regnes al voltant del desert del Sàhara  ÀSIA: al centre els mongols, van invadir Xina, el món musulmà i Europa Oriental. A l’est Imperi Xinés. Al sud regnes d’Índia i Indoxina.  AMÈRICA: civilitzacions olmeca, maia i inca
  4. 4. 2. EL SISTEMA FEUDAL  FEUDALISME: sistema polític, social i econòmic que es va consolidar en els regnes cristians durant la plena edat mitjana (segles X a XIII)  Característiques:  Pèrdua de poder dels monarques.  Relacions de fidelitat personal. Relacions de vassallatge  Economia organitzada al voltant dels feus.
  5. 5. ELS ORÍGENS DEL FEUDALISME El poder dels reis era molt dèbil. Per a lluitar contra els nous pobles invasors sol·licitaven ajuda d’homes armats (nobles). Aquests homes armats rebien terres com a pagament per la seua ajuda (feus). Els nobles es van convertir en senyors feudals amb poder complet sobre els habitants del feu. Al feu vivien serfs i llauradors (camperols lliures)
  6. 6. REI SENYORS FEUDALS CAVALLERS CAMPEROLS I SERFS Feus Ajuda militar i consell Mantenien Ajuda militar i defendre els feus Treball i pagar impostos Protecció RELACIONS DE VASSALLATGE RELACIONS DE SERVITUD LES RELACIONS DE VASSALLATGE
  7. 7. RELACIONS VASSALLATGE: Cerimònia de l’homenatge - En primer lloc, el senyor i el vassall s’agafaven de les mans (inmixtio manuum). - Després, posaven les mans sobre l’evangeli o un objecte sagrat, i el vassall jurava fidelitat al senyor (sacramentum). - El senyor en senyal de pacte i amistat el besava (osculum). - I a continuació el senyor li donava un objecte o quelcom representatiu que corroborava l’homenatge (investidura). - El vassall havia de donar al senyor, consell (consilium) i ajudar-lo amb les armes (auxilium) quan fos necessari. - Aquesta cerimònia es feia també amb altres nobles inferiors socialment. Per això, s’ha dit que en el feudalisme tothom és vassall de tothom.
  8. 8. EVOLUCIÓ DEL FEUDALISME A partir de la baixa edat mitjana el feudalisme es va anar descomponent per tres raons: 1) L’augment del poder i de l’autoritat dels monarques 2)El desenvolupament del comerç i el creixement de les ciutats. 3)Les revoltes dels llauradors
  9. 9. EL ELEMENTS DEL FEU BOSCOS DEL SENYOR MOLÍ POBLAT RESERVA SENYORIAL MASOS FERRERIA CASTELL MASOS RESERVA SENYORIAL RESERVA SENYORIAL
  10. 10. 3. L’ECONOMIA  L’economia era de SUBSISTÈNCIA  Tota la producció es destinava a l’autoconsum  La poca producció sobrant es venia en mercats locals.  També es comerciava amb productes artesanals, eines i teixits
  11. 11. 3. L’ECONOMIA  L’activitat econòmica principal era L’AGRICULTURA  Conreaven: cereals, verdures, llegums, ...  Dels animals: llet, ous, formatge, mel, ...  De la natura: fusta, animals de caça, fruites silvestres  De la RAMADERIA obtenien:  Llana i cuir: per a fer roba, sabates, ...  Animals de tir: cavalls, bous, ases i muls.  Cavalls de guerra.
  12. 12. 3. LA SOCIETAT PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS
  13. 13. PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS NOBLESA CLERO ALTA NOBLESA BAIXA NOBLESA SERFS CAMPEROLS LLIURES ARTESANS COMERCIANTS Bisbes (diòcesi) BAIX CLERO ALT CLERO Reis, ducs, comtes Abats (monestirs) Barons, cavallers Sacerdots Monjos 3. LA SOCIETAT
  14. 14. 4. L’ESGLÉSIA PAPA ABAT (ABADIA) CLERO REGULAR CARDENAL MONJO (MONESTIR) CAPELLÀ (PARRÒQUIA) BISBE (DIÒCESI) CLERO SECULAR ORGANITZACIÓ
  15. 15. 4. L’ESGLÉSIA
  16. 16. 4. L’ESGLÉSIA  PODER POLÍTIC:  Els reis intervenien en el nomenament dels bisbes.  Els alts càrrecs de l’església acudien a les corts per assessorar als reis  El papa podia excomunicar a qualsevol persona, inclòs els reis  PODER ECONÒMIC:  Molts reis i nobles cedien terres i feus a l’església, es va convertir en la propietària principal.  Cobrava el delme (una desena part de la producció agrícola que havien pagat els llauradors)  PODER CULTURAL:  Era l’encarregada de transmetre la cultura (còpia de textos antics, educar, les creences religioses)  La por a l’infern i a la fi del món, pelegrinatges a Roma i Santiago, relíquies, croades.
  17. 17. 5. L’ART ROMÀNIC  CARACTERÍSTIQUES GENERALS:  Art rural  Promotors de les obres eren la noblesa i l’església. Es construïen ermites, monestirs i catedrals ARQUITECTURA: Característiques ●Murs gruixuts de pedra i poques finestres ●Arc de mig punt, voltes de canó i d’arestes ●A l’exterior contraforts (pilars adossats a la pared). A l’interior columnes (cilíndriques) i pilars. ●Planta de creu llatina amb creuer, 3 naus a l’interior, i absis ●Façanes amb portalades i una o dues torres amb campanar ●Estil artístic predominant a Europa del segle XI al XIII
  18. 18. CATEDRAL ERMITA
  19. 19. MONESTIR
  20. 20. VOLTA DE CANÓ ARC DE MIG PUNT VOLTA D’ARESTES
  21. 21. CONTRAFORTS COLUMNES CILÍNDRIQUES PILAR
  22. 22. PLANTA DE CREU LLATINA
  23. 23. PORTALADA
  24. 24. ESCULTURA I PINTURA: Característiques ●Tenen una funció didàctica (població analfabeta i així aprenen els relats bíblics) i decorativa. ●Les imatges tenen caràcter simbòlic (representen idees a través de dibuixos) . Figures rígides i rostre inexpressiu, la mida depèn de la seua importància ●Estil esquemàtic (detalls poc definits) ESCULTURA ●Les escultures s’esculpien en pedra o es tallaven en fusta. Imatges de Crist en la creu i Marededéus amb el Jesuset. S’adaptaven a l’arquitectura en portalades, columnes, façanes. PINTURA ●Les pintures es feien sobre els murs o parets, sobre taula o en miniatures en els llibres. Els dibuixos amb línies i colors plans (sense volum)
  25. 25. ESCULTURA
  26. 26. ESCULTURA
  27. 27. PINTURA
  28. 28. PINTURA
  29. 29. PINTURA: MINIATURES

×