2. QUI FA LES CONFERÈNCIES?
• Tots els nens i nenes
des de P4 fins a 6è.
(P3 és voluntari)
• Una conferència
inicial i una altra final
(persones de fora de
l'escola, no tots els
anys)
3. PER QUÈ FEM LES
CONFERÈNCIES?
• Per treballar l'expressió oral i l'exposició al
públic.
• Per aprendre a fer una recerca individual.
• Per saber explicar allò que hem après.
• Veure noves maneres de treballar.
• Treballem les capacitats i les
competències bàsiques
• Els pares, mares i altres familiars ens
ajuden a investigar.
4. EN QUÈ CONSISTEIX
L'ACTIVITAT?
• Els nens i nenes preparen una conferència
sobre un tema que els interessi junt amb els
seus pares i familiars.
• Busquen la informació i en fan una tria.
• Pensen com presentaran aquesta informació:
• A través de murals
• A través de fotografies
• Amb dibuixos
• Amb cartells
• Power point
• ….
5.
6.
7. • Pensen si la seva
exposició pot anar
acompanyada d'altres
suports:
• Vídeos.
• Música.
• Objectes.
• El propi element
del que es parla.
8.
9. • Es fa l'exposició davant de tots els nens,
nenes i mestres de l'escola.
• Torn obert de preguntes per part dels
oients.
• Sorpresa relacionada amb el tema
exposat.
10.
11.
12.
13. QUAN FEM L’ACTIVITAT?
• Es comença a l’octubre i acostumen a
durar fins a mitjans del segon trimestre.
• El cicle de conferències sempre s’inicia
amb una conferència inicial per part d’una
persona de fora de l’escola
14.
15. • A partir d’aquí, un dia
a la setmana, hi ha
l’exposició de dos
conferenciants.
• A l’igual que a l’inici,
per acabar, també
demanem la
col·laboració d’algú
de fora de l’escola per
fer la conferència de
cloenda.
16. PER QUÈ CONTINUEM FENT
AQUESTA ACTIVITAT?
• Ha anat evolucionant amb el pas dels
cursos.
• Els nens ,nenes , famílies i mestres estan
molt motivats.
• És una activitat que forma part de la
metodologia de treball de l’escola.
• No ens deixen de sorprendre cada curs.
17. “… i m’ha agradat molt
perquè he parlat dels
gegants del Vilosell i a mi
els gegants m’agraden
molt. I la mama m’ha
ajudat i la tata també.
Quan faré P4 parlaré de
Winnie…”
(Xavier Serra, 3 anys)
18. “…m’agrada molt fer conferències, aprenc moltes
coses que abans no sabia i perquè són sobre un
tema que m’interessa, és el que he escollit jo. El
que més m’agrada és que l’has de preparar a casa
amb els pares i busques informació amb ells i
t’ajuden i et donen idees de com les puc presentar.
Assajo molt amb ells i això també m’agrada (…)
m’agrada que els meus companys em facin
preguntes i els mestres també. Si no les sé, no
passa res. Jo he preparat molt la conferència i
aprenc moltes coses però tot no ho puc saber!
Estic content d’explicar als altres el que sé i no
estic nerviós, estic tranquil quan exposo.
David Galindo (tercer de primària)
19. “… quan el meu fill va arribar a aquesta escola feia
P4. La mestra em va dir que havia de preparar
una conferència amb ell em va semblar una
tasca difícil per un nen de quatre anys, però em
vaig sorprendre, no només va ser fàcil per a ell
sinó que li ha aportat confiança per expressar-se
en públic, una facilitat a l’ hora d’ exposar un
tema i, al mateix temps, gaudir en tota la tasca
de recerca de la informació i la preparació. Fa
sis anys que la nostra família disfruta amb
aquesta experiència, que suposa per a tots els
pares, una manera de treballar junt amb els
nostres fills i filles i fa que ens impliquem i
sobretot que gaudim del resultat…”
(Elena Farell , mare de dos alumnes de quatre i
deu anys)
20. “…m’agrada moltíssim!. Aprenc moltes coses noves i
curiositats quan busco la informació. El que més
m’agrada és que ho preparo amb la meva família (…) és
una activitat que m’ha permès expressar-me de forma
oral però també corporalment, he ballat, cantat…el dia
que faig l’exposició em sento com la senyoreta, m’ho
passo molt bé! m’agrada molt que em facin preguntes,
això vol dir que m’han escoltat i que els interessa el que
he explicat.
He fet moltes conferències i em continuo posant nerviosa
però és perquè ho vull fer molt bé (…) penso que he
millorat molt i també he vist com milloren els meus
companys. Penso que és una activitat molt bona i que
m’ajudarà molt quan vagi a l’ institut, perquè hauré de
preparar un treball de síntesi. Ho sé pel meu germà
gran, a ell també l’ha ajudat. (…) moltes vegades li ho
he explicat a la meva cosina, li dic quin tema he
escollit, com ho faré…i a ella li sorprèn molt, em diu: i
tots els nens t’escolten? I et fan preguntes? I no tens
vergonya?...
No sé, per a mi és una experiència inoblidable!”
Carla Sarlé Marrades, alumna de sisè de primària)
